BELLATERRA.CAT

Publicació mensual de l’Orfeó Català i òrgan d’aquesta entitat, apareguda a Barcelona del 1904 al 1936 i, novament, a partir del 1984.

A la primera època fou impresa als tallers de L’Avenç fins el 1918, i des d’aquest any a diversos tallers més, com Henrich, SA. Fou dirigida per Lluís Millet i publicà assaigs i articles musicològics de gran qualitat, que en feren la revista més important de la musicologia catalana del seu temps: crítica musical, seccions bibliogràfica i, des del 1929, discogràfica, etc. Entre els seus principals col·laboradors, figuraren Felip Pedrell (autor de la sèrie d’articles Músics vells de la terra), Francesc Pujol, Gregori M. Sunyol, Eduard López-Chávarri, Josep Subirà, Blanca Selva, Josep Rafael Carreras i Bulbena, Francesc Baldelló, Vicenç Maria de Gibert, Joan Llongueres, Frederic Lliurat, Wanda Landowska, Albert Schweitzer, Lluïsa Bosch i Pagès, Joan Salvat, Henri Collet i Higini Anglès, entre altres. El 1984 hom en reprengué la publicació. La direcció d’aquesta segona època és constituïda per J. Comellas (director), Ll. Millet (director musical) i P. Artís (editor). És editada pels Consorcis del Palau i del Liceu, que contribueixen també al seu finançament, per bé que la major part d’aquest és cobert mitjançant les subscripcions i la publicitat. El contingut, a diferència de la primera etapa, és més de divulgació que no pas musicològic, i hom concedeix una atenció preferent a la música clàssica i a la vida musical dels Països Catalans, per bé que hom hi dóna cabuda també a d’altres gèneres i a esdeveniments d’àmbit internacional. Des del 1990 manté una col·laboració estable amb l’emissora de ràdio Catalunya Música, i passà a anomenar-se Catalunya Música/Revista Musical Catalana.

Quaranta-vuit anys després del darrer número de la primera època o etapa antiga de la «Revista Musical Catalana» (juny del 1936) va renéixer com l’au fènix la revista de referència musical a Catalunya. Era el mes de novembre del 1984.

Enguany ens plau anunciar-vos que des de l’Arxiu Digital del Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC), qualsevol interessat pot consultar i descarregar-se totalment de franc els números de l’RMC entre els anys 1984 i 2017 (Arxiu Digital) D’aquesta manera i complementant l’accés digital als números de la primera època disponibles a l’Arxiu de Revistes Antigues de Catalunya (ARCA) posem a l’abast de tothom una font d’informació musical ingent accessible en suport digital.

L’aturada de l’RMC a causa de la guerra i la clausura definitiva pel règim franquista van deixar un buit de gairebé cinquanta anys d’absència de la publicació mensual dirigida per Lluís Millet i Pagès. En el que llavors s’autodefinia com el «Butlletí Mensual de l’Orfeó Català», s’hi publicaren assaigs i articles musicològics de gran qualitat, que en feren la revista més important de la musicologia catalana del seu temps: crítica musical, seccions bibliogràfica i discogràfica, actualitat musical nacional i internacional, etc.

La represa el 1984 d’aquesta històrica capçalera fou dirigida per Jaume Comellas (director), Lluís Millet i Loras (director musical) i Pere Artís (editor). En aquesta època moderna l’enfocament de la Revista manté l’esperit de l’antiga, tot i que el contingut –a diferència de la primera etapa– és més de divulgació que no pas musicològic.

En aquesta nova etapa, l’RMC ha experimentat una transformació constant, d’acord amb els canvis, les col·laboracions i els nous paradigmes que l’han fet evolucionar fins al seu aspecte actual. Dirigida per Jaume Comellas fins al 2011, Mercedes Conde n’agafà el relleu fins fa ben poc, ja que Albert Torrens la dirigeix des del setembre del 2019. Durant aquests mandats, s’han iniciat fins a cinc èpoques, la darrera i sisena època la tardor de 2019, on en cada una d’elles s’ha apostat per la innovació i la consolidació del projecte amb una millora i ampliació de continguts, redisseny gràfic i la immersió definitiva a la nova realitat digital, aspectes que han fet que l’RMC torni a ser una publicació de referència i pionera, ja no només de l’àmbit musical català, sinó també del periodisme cultural en general.

A l’interior de les pàgines de les diverses èpoques de la nova etapa de l’RMC es troben, per exemple, seccions mítiques d’opinió, com “Mikrokosmos” de Pere Artís, “Tangents” de Jordi Maluquer, “Ars Subtilior” de Xavier Chavarria o “Variacions Sense Tema” de Lluís Millet i Loras, que transporten als debats i reflexions del moment corresponent sobre l’actualitat musical catalana. No menys destacables, i fidels a cada número publicat, es pot gaudir de la secció “Scherzando”, d’humor gràfic, protagonitzada pel dibuixant Cesc, així com de la secció de mots encreuats “Música Encreuada” d’Eduard V. Patsi, o de les recomanacions discogràfiques i bibliogràfiques de cada moment.

Als diferents exemplars de l’RMC de cada època també es troben, amb signatura d’investigadors, professors, divulgadors i especialistes de diversos àmbits –com Carles Lobo, Mònica Pagès, Pere-Andreu Jariod, Ana María Dávila o Francesc Cortès, entre d’altres–, reportatges i dossiers extensos sobre la història de la música catalana, figures cabdals de la música universal, sobre musicologia en general i diversos temes d’actualitat musical, com l’adaptació del món de la música al paradigma digital o les noves tendències dels espectacles de música clàssica o òpera.

Una altra part fonamental d’aquesta nova etapa són sens dubte els continguts d’actualitat musical a Catalunya, amb un repàs exhaustiu de les novetats dels artistes, músics i personalitats destacades del món de la música, tant catalans com internacionals, així com dels festivals de música de l’estiu a casa nostra i de tota la programació en general que s’anuncia al país.

No es poden deixar passar seccions singulars que han nodrit de valor afegit l’RMC, com “Paper d’Assaig”, elaborada per Miquel Desclot, Narcís Comadira i Jordi Cornudella; “Escenaris del Món”, que ens traslladen a una visita als millors teatres i sales de concerts del món, o els articles que disseccionen de manera minuciosa directors d’orquestra o compositors de tots els temps.

Finalment cal destacar d’aquest període, la col·laboració en moments concrets de la publicació amb Catalunya Música o l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), que donen una perspectiva transversal de l’actualitat musical amb altres canals i institucions de l’àmbit de la música del país.

ACCEDEIX A L’HEMEROTECA DE LA REVISTA MUSICAL CATALANA CLICANT AQUÍ

Read Full Post »