BELLATERRA.CAT

L’edifici del MAC

El Museu d’Art de Cerdanyola va obrir les seves portes el 10 de setembre de 2009. L’equipament naixia amb una petita col·lecció representativa de la presència d’artistes a la vila, entre finals del segle XIX i principis del segle XX. La columna vertebral però era l’excepcional col·lecció de vitralls modernistes reintegrats al seu lloc original i considerants “un punt culminant del vitrall modernista català”.

Amb els anys el museu s’ha incorporat al registre de museus de la Generalitat, a la xarxa de museus de la Diputació, les rutes europees del modernisme i la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya. Actualment té també els segell de qualitat turística Biosphere.

Tenint present sempre la seva vinculació amb el territori, el MAC vol esdevenir un museu modernista de referència, un centre d’art contemporani obert a les noves creacions i un equipament sociocultural accesible a la ciutadania i a tots els públics.

El museu planteja un discurs centrat en l’art català, especialment d’època modernista i noucentista, amb un programa expositiu que manté un diàleg constant entre passat i present, tot defensant una perspectiva social de l’art com a element integrador de la societat.

La sala modernista

El modernisme proposava un art total que englobés totes les disciplines artístiques. Amb una clara vocació internacional, reivindicava la llibertat creativa, la recuperació de l’artesania, el món medieval i oriental i l’exaltació de la natura i la línia corba. A Catalunya coincideix amb la Revolució Industrial, l’auge de la burgesia i l’esclat de la Renaixença. El saló de la Torre López conserva part de la intervenció d’Eduard Maria Balcells, com ara el paviment hidràulic original i els vitralls de les Dames de Cerdanyola, sens dubte una de les estrelles del museu. La col·lecció de modernisme del MAC també compta amb altres vitralls emplomats originals de la casa, projectats per Balcells, i un conjunt d’escultura, ceràmica, fotografia, cartells i arts aplicades d’alguns dels autors més prestigiosos de l’època, com Josep Llimona, Lambert Escaler, Apel·les Mestres, Ramon Casas, Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner, Adrià Gual, Lluis Bru, Marian Burguès o Joan Vilatobà.

Cal destacar les mostres de ceràmica modernista. Una de les peces clau són els dos grans gerros amb peu en forma de drac de Marian Burgués, amb un excepcional treball de modelat i esmalt, produïts pel Faianç Català, indústria fundada pel ceramista sabadellenc a finals del segle XIX. Entre la ceràmica que conserva el museu també hi figuren rajoles decoratives procedents de diverses torres de Cerdanyola. Com a exemples d’importacions estrangeres de l’època cal fer esment de les rajoles d’aresta angleses i d’una espectacular escultura decorativa de la marca vienesa Goldsheider que representa la nit, donada per Marie Christine Vila. En el camp de l’escultura cal fer esment, també, de la col·lecció de guixos originals de Josep Llimona, amb peces com La Font, Sant Jordi, La Virtut, Nu femení o dues versions de la Verge amb el Nen per a la parròquia barcelonina de Pompeia que formen part de la important donació de la Família Juventeny. La sala també inclou cartells de Marian Andreu i Ramon Casas, donats per les germanes Larrey i la Família Vilatobà respectivament, i retrats fotogràfics d’Alexandre de Riquer i Enric Granados realitzats pel pictorialista Joan Vilatobà, també donats per la família del fotògraf sabadellenc.

Els vitralls modernistes del MAC

El Museu d’Art de Cerdanyola té un dels conjunts de vitralls més espectaculars del modernisme català. Van ser instal·lats durant la reforma que va convertir el Casino en torre. La major part de les portes i finestrals de la casa segueixen esbossos del propi Balcells. Són un conjunt de línies geomètriques i  motius vegetals amb la presència de grans flors que neixen de tiges de línies “coup de fouet”. La peça més singular és el  Tríptic de les Dames de Cerdanyola, instal·lat a l’antic saló, amb una tècnica excepcional, superior a la resta de vitralls de la casa. Es tracta de tres plafons de grans dimensions (235 x 195 cm) que representen dues escenes diferents. El plafó situat en un dels laterals s’ha anomenat Dames del gronxador. I els dos plafons frontals, que se situen en un mateix escenari interromput pel pilar de la façana, les Dames del llac o Dames dels cignes i les Dames de les tulipes. Estan elaborats amb vidre catedral i vidre plaquette i són una obra mestra de la tècnica de la grisalla amb una utilització subtil i depurada que queda palesa a les cares de les dames. Estilísticament, destaca la simplificació i elegància del dibuix delimitat pel plom i la grisalla i la rica combinació d’una gran varietat de colors. Iconogràficament, crida l’atenció la constant presència de flors que podrien tenir una lectura simbòlica. Destaquen la riquesa dels vestits i les joies que remeten al món medieval i tenen un clar ressò centreeuropeu influenciat per Alphonse Mucha. Han estat atribuïts per Rodon i Vila Grau al vitraller alsacià Ludwig Dietrich von Bearn que va tenir taller a Barcelona. De totes formes no es poden descartar altres intervencions o autories de vitrallers barcelonins de l’època. Tot i que l’autoria del disseny també continua sent un misteri, no es pot descartar la intervenció directa o indirecta d’Alexandre de Riquer que freqüentava Cerdanyola i el seu nucli d’estiuejants.

Història de l’edifici del MAC

La seu del MAC és un dels edificis més emblemàtics del modernisme a Cerdanyola. Situat al casc antic, reflecteix la història de la vila al llarg del segle XX. Va néixer com a Teatre-Casino dels estiuejants (1894), el primer edifici públic del centre de la població; posteriorment va ser transformat en la torre d’estiueig d’Evarist López (ca. 1905-1910) i finalment es va convertir en els laboratoris farmacèutics Domènech (1961). La construcció és obra de dos arquitectes modernistes: Gaietà Buïgas i Eduard Maria Balcells. A la dècada de 1990, Can Domènech va passar a ser propietat municipal i el 1999 es va plantejar l’enderroc. Després d’una campanya popular, es va salvar i, finalment, el maig de 2006, es van iniciar les obres de restauració enllestides el juny de 2009.

L’any 1894 Medir Grau va encarregar a l’arquitecte Gaietà Buïgas Monravà un “edificio que contenga un teatro con su escenario, platea y accesorios correspondientes y además otras dos salas, dedicadas la una a billar y otra a café”. L’edifici del Teatre-Casino estava format pel cos central rectangular del teatre al qual s’afegien les sales de billar i el bar. La sala-teatre tenia una sola planta de gran alçada, estava envoltada per un fris pintat i quedava coberta per una encavallada de fusta a dos vessants que quedava oculta per un sostre d’encanyissat. La façana exterior d’obra vista estava articulada mitjançant motllures de maó esglaonades amb arcades i frisos geomètrics, amb un esquema paral·lel al que desenvolupà el mateix arquitecte al mercat de Sitges. L’entrada devia estar situada a l’obertura central, flanquejada per dos grans llums d’inspiració eclèctica.

L’indiano Evarist López va adquirir el teatre i el va convertir cap al 1910 en la seva torre d’estiueig. Segons la tradició popular, el propietari havia fet fortuna a les Filipines i el servent de la casa era d’origen oriental, fet pel qual la torre es va conèixer amb el nom de Casa del Xinet. L’autor de la reforma va ser l’arquitecte Eduard Maria Balcells Buïgas, nebot de Gaietà Buïgas i un dels millors representants de la darrera generació d’arquitectes modernistes catalans. La seva intervenció és va concentrar en un enriquiment de la façana, la decoració interior, i en la tanca del jardí. Balcells va desplaçar la porta d’accés a un costat de la façana per tal de projectar un passadís lateral que distribuís les habitacions a la banda dreta. També va afegir la porta, la marquesina d’aire oriental feta amb ferro forjat d’inspiració vegetal i vidre, els relleus florals de ciment emmotllat i tot un repertori de vitralls, d’entre els quals destaquen les anomenades Dames de Cerdanyola. A l’interior, Balcells va afegir rajoles hidràuliques de les cases Escofet i Butsems & Fradera, i arrambadors de ceràmica esmaltada. En el conjunt també destaca la tanca de la torre, que Balcells va projectar sota la influència de l’arquitectura vienesa, especialment d’Otto Wagner, un autor que marcarà la seva producció durant la dècada de 1910. D’altra banda, el treball de forja, on es combinen elements geomètrics i vegetals, es troba entre els exemples més reeixits de l’obra de Balcells.

El 1961 l’edifici es va convertir en els laboratoris farmacèutics Domènech, on es fabricava el cèlebre Lápiz Termosán. Segons projecte de l’arquitecte Fernández Marqués es va redistribuir l’interior, s’hi va afegir un cos posterior i es va modificar radicalment la façana. Tot i que aquesta intervenció, en certa forma, va canviar la fisonomia de l’edifici, es va dur a terme amb cura i respecte, de manera que alguns elements arquitectònics, com ara els relleus i les motllures que els emmarcaven no es van destruir, sinó que es van deixar a l’interior dels murs. Un fet que ha permès, anys després, recuperar satisfactòriament l’aspecte original de la casa.

L’edifici va passar a propietat municipal a la dècada dels anys 90 i se’n va planificar l’enderroc. El 1999 va ser objecte d’una forta polèmica quan entitats com Cerdanyola Viva i la Plataforma per a la Defensa del Patrimoni  Modernista amb diversos experts van defensar el valor patrimonial de l’edifici. Finalment, es va desestimar l’enderroc i es va incloure en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Cerdanyola.

Font: MAC