Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Juan de Dios Pérez Venzalá’

Sorprenent el cementiri de Laredo que té instal·lats altaveus amb música clàssica transmesa des de l’església propera.

Al interior del cementiri de Pedro Abad hi ha una ruta amb poemes dedicada a la pau

Cementiri de Pedro Abad amb la torre de l’Ermita del Crist dels Desamparats al fons

En l’horitzó de les incerteses, per ara continuem tenint clar que ens morirem. I les empreses tecnològiques no ho desaprofiten: negoci assegurat. Les esqueles ja són digitals i s’han creat aplicacions on es comparteixen detalls de cerimònies de comiat.

Vista del cementiri de Fuensanta de Martos

Les xarxes socials de persones que s’han mort continuen vives, i els familiars les alimenten amb fotos, cançons, vídeos i textos d’homenatge. Ho fan per conjurar el record, per matisar el dolor, per continuar amb la presència que s’ha absentat. Per sempre.

Els cementiris comencen a dotar-se de codis en què simplement amb un telèfon podem accedir a vides, fotos i vídeos de difunts. Ho vaig veure en un cementiri jueu a Berlín fa anys, però ara ja ha arribat també aquí. I no són només adhesius amb el codi QR de plàstic, sinó que ja poden ser esculpides directament a la làpida. I la informació que es proporciona no és només dels nostres coneguts, sinó de qualsevol. No hi ha contrasenyes ni codis. La mort dels altres al nostre abast, perquè revisquin en el record. Pot causar estupor o incomoditat, però al mateix temps és un intent de normalitzar la mort. Així com les cerimònies en remot. La mobilitat internacional ha provocat que molts familiars no arribin a l’enterrament d’algunes persones que estimen. No hi ha problema, responen les funeràries: ara farem les cerimònies en streaming, en directe, i a més, li donarem un enllaç o un pen drive perquè ho pugui viure tants cops com vulgui. La intel·ligència artificial també flirteja amb els difunts, i hi ha diversos intents de parlar amb persones que ja no hi són, o millor, fer-les parlar, compassant la seva veu a la seva imatge. O encara més pervers: fer servir una veu i interposar-la en boca d’un personatge que ja no hi és.

Nínxols de Mercedes Pulido Jaenes i Juan de Dios Pérez Venzalá al cementiri de Fuensanta de Martos

Hi ha pàgines web amb noms tipus El meu cementiri digital, on pots anar cavant la teva pròpia tomba a internet. Tu la personalitzes, hi poses el que vols, i quan et mors pots decidir si hi ha gent que hi pot entrar –sense modificar res– o si hi vols un cadenat digital. Habitualment, al cap de 20 anys les empreses es reserven el dret d’obrir la teva sepultura. També pots anar creant la teva tomba en companyia, i els teus familiars o amics poden anar-te ajudant, talment com si fos un arxiu de text compartit on els altres van fent modificacions. O deixar una carpeta oculta a la tomba i decidir quin dia vols que aparegui, com una mena de testament. Estiguem preparats, perquè potser també heretarem sepultures digitals, i hauríem de saber què fer-ne.

La Fundació Mapfre a Barcelona, en un cicle anomenat Fotografia i Arxiu, ofereix aquesta tardor reflexions sobre memòria i oblit. No només la memòria històrica: també la memòria estètica, i la memòria ètica. La memòria està patint canvis provocats per la irrupció digital. Afecten vius i morts. Hi ha memòria digital, també memòria destruïda. La desinformació tòxica pot aniquilar tranquil·lament un relat col·lectiu i fer canviar el rumb de la història. La memòria és el primer que modifica un govern totalitari. El periodisme malda contínuament amatent per contrastar de manera professional fonts per ser fidel a la memòria i no manipular-la. Les fotografies ja no són només la meravella de l’instant irrepetible com diria Roland Barthes, sinó un format modificable i reproduïble: “Allò que la fotografia reprodueix fins a l’infinit només ha tingut lloc una sola vegada.”

Detall de nínxols a Fuensanta de Martos

El nostre cervell ja no fa exercicis gimnàstics i mnemotècnics perquè és molt més fàcil confiar en els nostres dispositius. Per què recordar si ja ho trobo al mòbil, o a Google. Doncs perquè és el que et queda, sovint, quan ja no tinguis cap consol, tampoc el tecnològic. La memòria es pot reivindicar com a temple dels nostres records i donar-li la possibilitat de ser viscuda col·lectivament, si es vol. Com també apagar-la, quan el record es faci insuportable. La memòria permanentment encesa pot ser una tortura. Nogensmenys, la no memòria és un perill. Ciutadans desmemoriats, alumnes sense referents, consumidors sense records… són carn de canó per a dèspotes, abusadors i manipuladors. No som la nostra memòria però en ella, hi som. Quan ens abandoni, es desplaçaran els nostres records i les nostres àncores. Mentre hi sigui, cuidem-la. La memòria ens pot protegir, i ens hi podem refugiar quan tot comenci a ensorrar-se.

Font: Miriam Diez Bosch, El Punt Avui

Read Full Post »

Avui dilluns, 31 d’octubre, és el Dia de les Víctimes del Franquisme i el Govern d’Espanya fa un homenatge a les víctimes del franquisme que marca la Llei de Memòria Democràtica

Mercedes Pulido Jaenes i Juan de Dios Pérez Venzalá, nascuts a Fuensanta de Martos, i peixeters a Pedro Abad, sense delictes de sang, van ser condemnats pel franquisme|FLPT

La norma, que va entrar en vigor aquest mes, estableix el 31 d’octubre com a dia de record de les víctimes del cop militar, la Guerra Civil i la dictadura, entre elles les Tretze Roses i les Sensebarret.

El Govern homenatja a totes les víctimes del cop militar, la Guerra Civil i la dictadura franquista, entre elles les Tretze Roses i les Barret, amb motiu del dia que la recent aprovada Llei de Memòria Democràtica estableix per recordar aquest col·lectiu.

Ho fa fet en un acte que s’ha celebrat avui a la Sala de Cambra de l’Auditori Nacional, presidit pel cap de l’Executiu, Pedro Sánchez, al qual han acompanyat altres membres del Govern, familiars de víctimes i  representants polítics i institucionals i d’associacions vinculades a la Memòria Històrica.

Sánchez a fet entrega d’una vintena de diplomes, que han rebut familiars de les víctimes i representants d’associacions com les Tretze Roses o les Sensebarret.

La Ley de Memoria Democrática, que acaba de entrar en vigor tras la seva aprobación definitiva en el Senado, declara el 31 d’octubre  com día de record y homenatge a totes les víctimas del cop militar, la Guerra Civil i la dictadura, i el 8 de maig como día de record i homenatge als homes i dones que van patir l’exili a consecuència de la Guerra Civil i la dictadura.

Dones antifascista a la presó franquista de Còrdova|CEDIDA

En concret, la llei considera víctima a aquelles persones que hagin patit dany físic, moral o psicològic, danys patrimonials o menyscabament de drets fonamentals des del cop d’Estat del 18 de juliol de 1936 fins a l’entrada en vigor de la Constitució de 1978.

Entre les víctimes, la llei inclou els morts i desapareguts com a conseqüència de la Guerra Civil i la dictadura, però també els exiliats, les persones LGTBI, els nens adoptats sense consentiment dels seus progenitors, així com les llengües i cultura basca, catalana i gallega, entre altres casos.

Font: Pueblo

Read Full Post »

– SÍMBOLS CONTRARIS A LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA: es retiraran els símbols “contraris a la memòria democràtica”, com escuts, insígnies, plaques i altres elements o objectes adossats a edificis públics o situats a la via pública que exalcin la sublevació militar i la dictadura.

Bellaterra segueix amb noms franquistes a les avingudes Josep María Marcet i  Joan Baptista Viza

El Boletin Oficial del Estado (BOE) va publicar el dijous 20 octubre 2022 la polèmica i discutida norma que va ser aprovada definitivament fa 15 dies amb els vots en contra de PP, Vox i Ciutadans.

La nova norma, que substitueix la Llei de Memòria de 2007, neix sota els principis de “veritat, justícia i reparació” i persegueix dignificar les víctimes oblidades, així com “evitar la repetició dels episodis més tràgics de la història”.

Així, considera un “inexcusable deure moral” polític i un “signe de la qualitat de la democràcia”, recordar, reparar i dignificar les víctimes del cop d’Estat, la guerra d’Espanya i la dictadura franquista perquè entén que “l’oblit no és opció per a una democràcia”.

Aquests són alguns dels punts més importants de la llei de Memòria Democràtica:

– EL RÈGIM FRANQUISTA ES DECLARARÀ IL·LEGAL: La llei declara il·legal tant el règim franquista com els tribunals franquistes, per la qual cosa se n’anul·len totes les condemnes.

Mercedes Pulido Jaenes i Juan de Dios Pérez Venzalá, condemnats per la dictadura franquista

– L’ESTAT ASSUMEIX LA CERCA DE LES PERSONES DESAPAREGUDES: la recerca de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura correspondrà a l’Administració General de l’Estat, sens perjudici de les competències d’altres administracions públiques.

– Per això, elaborarà un mapa de localització de persones desaparegudes i crearà un banc estatal d’ADN de víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura per poder comparar perfils genètics en la identificació de restes.

– DEFINICIÓ DE VÍCTIMA: considera víctima aquella persona que hagi patit dany físic, moral o psicològic, danys patrimonials o menyscabament de drets fonamentals des del cop d’Estat del 18 de juliol de 1936 fins a l’entrada en vigor de la Constitució de 1978.

Tindran dret al “reconeixement i reparació integral” per part de l’Estat, així com al “rescabalament” dels béns incautats i les sancions econòmiques produïdes per raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa durant la Guerra Civil i la Dictadura.

– DIES DEL RECORD: es declara el 31 d’octubre com a dia de record i homenatge a totes les víctimes del cop militar, la Guerra Civil i la Dictadura, i el 8 de maig com a dia de record i homenatge als homes i dones que van patir  l’exili com a conseqüència de la Guerra Civil i la Dictadura.

– VALLE DE CUELGAMUROS, NO VALLE DE LOS CAIDOS: La llei contempla la creació d’un inventari estatal de llocs de memòria democràtica entre els quals estarà l’actual Vall dels Caiguts (Madrid), que passa a denominar-se Vall de Cuelgamuros i donarà a conèixer  les circumstàncies de la construcció i el significat.

Aquí només podran jeure les restes mortals de persones mortes a conseqüència de la guerra i es reubicaran aquelles restes que ocupin un lloc preeminent al recinte, com passa amb el cas de José Antonio Primo que, després de l’exhumació de Francisco Franco, és l’única  tomba individual que roman.

A més, es modifica la denominació tradicional de l’anomenat Panteó d’Homes Il·lustres per ser anomenat Panteó d’Espanya.

– UN FISCAL DE SALA INVESTIGARÀ VIOLACIONS DE DRETS HUMANS: es crea un Fiscal de Sala per investigar violacions del dret internacional i de drets humans durant el cop d’Estat, la Guerra Civil i la Dictadura que impulsarà, a més, els processos de cerca de víctimes  .

– SÍMBOLS CONTRARIS A LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA: es retiraran els símbols “contraris a la memòria democràtica”, com escuts, insígnies, plaques i altres elements o objectes adossats a edificis públics o situats a la via pública que exalcin la sublevació militar i la Dictadura.

– CENTRE DE LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA: es crea un Centre de la Memòria Democràtica la finalitat del qual serà la salvaguarda de la dignitat de les víctimes.

– ACCÉS A LA INFORMACIÓ PÚBLICA DELS ARXIUS: es garanteix el dret a l’accés lliure, gratuït i universal als arxius públics i privats sobre tots els fets ocorreguts entre el cop d’Estat de 1936 i la Transició fins a l’entrada en vigor de la Constitució  del 1978.

Els arxius i la documentació del Govern de la Dictadura que estiguin en poder d’entitats privades o persones físiques, en particular els referits al cap d’Estat, s’incorporaran al centre documental de la memòria històrica de Salamanca oa l’arxiu de l’organisme públic que es determini de  forma motivada.

– SUPRESSIÓ DE TÍTOLS NOBILIARIS DURANT LA GUERRA I DICTADURA: la llei suprimeix 33 títols nobiliaris i grandeses d’Espanya concedits entre 1948 i 1978, entre ells els de duc de Primo de Rivera, duc de Calvo Sotelo i duc de Mola.

– ACTUALITZACIÓ DELS CONTINGUTS EDUCATIUS: s’actualitzaran els continguts curriculars del sistema educatiu per a l’ESO, FP i Batxillerat per reflectir “la repressió que es va produir durant la guerra i la dictadura”.

– ESTUDI DE VULNERACIONS DE DRETS HUMANS DE 1978 A 1983: es crea una comissió que estudiï vulneracions de drets humans entre 1978 i finals de 1983 a persones que hagin lluitat “per la consolidació de la democràcia” i que assenyali “possibles vies de reconeixement i  reparació”.

– ACCIONS DE DIVULGACIÓ: l’Administració General de l’Estat promourà el coneixement de la memòria democràtica espanyola mitjançant programes específics de divulgació que inclouran el relat de les víctimes i, específicament, la memòria de les dones.

Font: BOE,

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2022-17099

Read Full Post »