Bellaterra, 11 de novembre de 2026
FELICITATS A LA NOVA JUNTA DE LA COMISSIÓ D’ANNEXIÓ BELLATERRA ÉS SANT CUGAT
ELISENDA DE CLASCÀ ✍️ Des del grup de veïns de suport a la annexió, creat des de la plataforma Plabum (www.plabum.com) per col·laborar en l’actual fase del procés d’annexió Bellaterra-Sant Cugat, volem felicitar la nova Junta de la Comissió Bellaterra és Sant Cugat, encapçalada pel seu president, Carles Triginer, la vicepresidenta, Antònia Pla, i la secretària, Mei Barceló. Els desitgem molts encerts en aquesta nova etapa, especialment important pel moment decisiu en què es troba el procés d’annexió.
Alhora, volem expressar el nostre més sincer agraïment a Miquel Vázquez i Chus Cornellana per la seva incansable i extraordinària tasca al llarg de tots aquests anys, sense la qual l’expedient d’annexió no seria el que és avui: un projecte pioner que pretén el que hauria de ser normal: posar les administracions al servei del poble i no a l’inrevés.
Han estat anys en què la Comissió ha hagut de remar contra tota mena d’obstacles i ha aconseguit fer sortir el vaixell del port de Cerdanyola i portar-lo fins a la Generalitat, tant si el vent bufava a favor com en contra. El seu anhel ha arrelat en les aspiracions de molts veïns i ara ja és l’autèntic motor que esperem que ens porti finalment a Sant Cugat.
En efecte, es tracta d’un moviment APOLÍTIC, LEGÍTIM I LEGAL, que no busca necessàriament ser entès ni acceptat pel consistori de Cerdanyola, sinó que persegueix un nou encaix territorial que permetria, entre d’altres, optimitzar la prestació dels serveis públics. L’annexió incrementaria de manera NOTÒRIA l’eficiència de la majoria dels serveis públics a Bellaterra, sense provocar cap empitjorament en la prestació d’aquests mateixos serveis als qui continuessin sent ciutadans de Cerdanyola. Ans al contrari.
Un clar exemple n’és el nou consultori. Cerdanyola no ha volgut comprometre els metges de l’EAP (Equip d’Atenció Primària), per dos motius: per no restar recursos a Serraparera i perquè no els ha volgut desplaçar a Bellaterra, on, és clar, s’haurien de dirigir en vehicle privat. A dia d’avui, tot i disposar del consultori, seguim tenint-lo <<<sense metge», una situació que posa de manifest la disfunció territorial i les evidents ineficiències del sistema. Si els metges vinguessin de Sant Cugat, o bé fins i tot de més a prop, mitjançant l’assignació d’un metge de capçalera per a Bellaterra, ni Serraparera hauria de cedir recursos ni Bellaterra hauria de patir l’actual desatenció.
I aquí cal fer un reconeixement especial a Chus Cornellana, una de les grans impulsores del consultori de Bellaterra. La seva perseverança, dedicació i insistència han estat determinants per aconseguir que aquest equipament sigui avui una realitat. És de justícia reconèixer-ho, perquè massa sovint els esforços queden eclipsats pels mèrits que després s’atribueixen les institucions.
Lamentablement, no podem dir el mateix de l’actual president de l’EMD de Bellaterra, el Sr. Josep Maria Riba, la gestió del qual ha estat objecte de crítiques, com entre d’altres, la manca de paritat del seu govern i les controvèrsies relacionades amb una resolució de l’Oficina Antifrau sobre presumptes conductes deslleials. D’ell hauríem esperat una implicació molt més decidida, tant en la defensa de l’annexió com en la reivindicació d’un consultori amb un servei mèdic efectiu.
Ara, el president de l’EMD pretén tornar a hissar el banderí de la promesa d’un suposat conveni amb Cerdanyola, que ningú no ha vist i del qual, fins ara, no es coneixen ni el contingut ni els compromisos concrets. Una negociació envoltada d’hermetisme i opacitat que difícilment pot generar confiança entre els veïns.
Un conveni fantasma que sembla voler ressuscitar un objectiu del passat, precisament quan Bellaterra té més a prop que mai el seu futur a Sant Cugat. No podem permetre que un hipotètic conveni amb Cerdanyola s’anteposi al procés d’annexió, perquè això significaria tornar a remar cap al port d’on tant ens ha costat sortir, perdre el rumb i allunyar-nos de l’objectiu que ha mobilitzat, i continua mobilitzant, tants veïns durant tots aquests anys.
Després de tot el camí recorregut, Bellaterra necessita avançar, no tornar al punt de partida.
I és que, quan es tracta de defensar els interessos del poble, especialment des de la presidència de l’EMD, no n’hi ha prou amb ser al vaixell i gaudir de la travessia: també cal agafar els rems, assumir el timó i, si cal, mullar-se.
La Comissió Bellaterra és Sant Cugat es va constituir per assolir un objectiu veïnal. Va ser precisament per això que el seu president, el Sr. Miquel Vázquez, l’any 2018, va decidir presentar la seva dimissió com a vocal de l’EMD de Bellaterra per encapçalar el projecte de la Comissió d’Annexió.
Notícia de Cerdanyola.info: Miquel Vázquez deixa l’EMD de Bellaterra per presidir la Comissió de Veïns per a l’annexió a Sant Cugat
Ara, el 2026, a les portes de la decisió final de la Generalitat, el nou president de la Comissió Bellaterra és Sant Cugat, el Sr. Carles Triginer, també actual vocal de l’EMD de Bellaterra i portaveu de Gent per Bellaterra, ha fet un pas endavant per continuar representant aquest moviment veïnal, cosa que ens entrega a les mans la pregunta de si farà també un pas al costat com a representant polític, o bé compatibilitzarà ambdues funcions.
La pregunta no pretén qüestionar el compromís de ningú, sinó preservar allò que ha donat força i legitimitat a aquest moviment des del primer dia.
Precisament ara, quan el vaixell s’acosta al seu destí, és més important que mai mantenir el rumb que ens ha portat fins aquí, amb una Comissió que tingui com a única bandera que el futur de Bellaterra és a Sant Cugat, i amb una Administració Pública estigui a l’altura de les lleis que ella mateixa ha promulgat.
