BELLATERRA.CAT

Vestir-se d’algun personatge ajuda els més petits a despertar-ne la imaginació i a ser més creatius i empàtics. És una festa on també cal respectar els seus gustos, i que es pot aprofitar perquè coneguin per què se celebra el Dia de Tots Sants.

Bruixes. Aranyes. Fantasmes. Carbasses. Halloween és a tocar i molts nens i nenes viuen amb emoció aquesta festa, perquè es disfressaran i al col·legi serà un dia diferent. Però coneixen el veritable significat d’aquesta celebració importada dels Estats Units i que ha agafat cada cop més força en els darrers anys? Què ha passat amb el nostre Dia de Tots Sants? Silvia Álava Sordo, psicòloga infantil i autora de llibres com Per què no sóc feliç? Viu i gaudeix sense complicar-te la vida o L?art d?educar jugant, és de l?opinió que s?està perdent la finalitat d?aquest dia: que avis, pares i fills convisquin amb la nostàlgia i la mort.

Efectivament, Halloween és una celebració que no és nostra, sinó importada, i que ha deixat de banda el nostre Dia de Tots Sants, en què anem als cementiris, portem flors i encenem espelmes pels nostres éssers estimats. I crec que som molt hipòcrites, perquè celebrem aquest dia i ens disfressem, però no parlem de la mort amb els nens”. Àlava fa referència al fet que molts pares i mares no fan partícips els seus fills de tot el ritual que comporta l’1 de novembre a Espanya. “Sembla una broma, però no passa només aquell dia. Hi ha progenitors que són incapaços de bregar amb la mort, que contínuament allunyen els seus fills dels hospitals, dels tanatoris i, fins i tot, de la malaltia. I això està malament perquè la mort és part de la vida, i aquest dia pot ser una bona oportunitat per recordar aquells que ja no hi són”, afegeix.

“Hem importat tota aquesta parafernàlia de la disfressa de Halloween, disfresses de zombis, de bruixes, d’esquelets, però després se’ns ha oblidat tota la part més emocional”, incideix. Per a ella, aquesta part emocional és parlar de la mort amb els nens: “Que entenguin que morir forma part de la vida. Tot i que és cert que fins als sis anys els menors no entenen la idea del no retorn, que si mors ja no tornes”, diu l’experta en referència a l’edat en què el desenvolupament cerebral comença a entendre que vivim i morim.

Àlava creu que és una bona idea explicar-los que, a més de la il·lusió de disfressar-se a Halloween perquè s’ho passaran fenomenal, existeix l’1 de novembre, un dia en què a Espanya ens recordem de les persones que ja no estan amb nosaltres : “Potser és un bon moment, per exemple, per recordar aquest àvia que va morir aquest any, veient tots junts les seves fotos i explicant-hi històries sobre la seva vida, però no des de la tristesa, sinó des de la nostàlgia. Transmetent-li que, òbviament, ho trobem a faltar, però estem agraïts del temps que hem passat amb ell”. En definitiva, diu, “importar una festa estrangera és genial, però no perdem la nostra”.

Halloween ha arribat per quedar-se, quina disfressa trio?

Però la festa de Halloween és clar que ha arribat per quedar-se. Segons s’acosta el 31 d’octubre, data de la seva celebració (encara que els col·legis ja han començat a celebrar-ho aquests dies), els nens cada cop estan més emocionats que arribi el dia per convertir-se en vampir, bruixa o mòmia. Quant a les disfresses que haurien de triar, Álava Sordo és contundent a assenyalar que no es facin servir màscares, sobretot si els nens són petits: “No és només perquè no se’ls veu la cara, sinó també perquè els pot aclaparar i fer que respirin malament”. A més, hi ha menors als que els fa por anar de vampirs, bruixes o esquelets: “El millor en aquestes situacions és explicar què és Halloween, la part més lúdica de la Nit dels Morts, com són les vestimentes, les carbasses o el truc o tracte —anar de casa a casa demanant llaminadures—, i preguntar-los si ho entenen i com volen participar. Potser volen anar disfressats d’una altra cosa. I també està bé”.

Durant aquests dies sovint també es dóna el debat entre pares i mares de si és millor o pitjor comprar una disfressa o fer-ho a casa. “Al meu entendre, és millor fer-ho”, assegura convençuda Àlava. Però no fa referència que els pares i les mares estiguin cosint a les nits, sinó a fer-ho involucrant els nens, generant un moment de creativitat en família: “Podem agafar simplement cartolines, gomes, les coses que tenim per casa, i anar-hi construint-lo a poc a poc tots plegats”. La psicòloga vol deixar clar que no es tracta de guanyar un concurs, i que l’objectiu és fer una cosa divertida, encara que no quedi tan espectacular com una superdisfressa comprada. “A més, amb aquest tipus d´activitats s´aprèn a treballar en equip, i el menor se sentirà molt més implicat”.

Això sí, Àlava incideix que a les classes hi ha d’haver consens a l’hora d’escollir entre una disfressa comprada o una de feta: “Òbviament, potser a l’aula hi ha algun nen o nena que la seva família no pugui comprar-la. Conèixer la situació individual de cada menor és essencial perquè el docent pugui lloar així l’esforç i la creativitat del nen i la seva família. I, sobretot, no es tracta de qui té la millor o la pitjor disfressa, és un moment de cohesió del grup, per passar-ho bé, un dia en què fem coses diferents”.

Normalment, i sobretot en Educació Infantil, hi ha una tendència que els professors escullin el tema de la disfressa perquè tots els nens vagin iguals: tots bruixes, tots carbasses, tots aranyes, etcètera. En opinió d’Àlava, és important que els docents tinguin en compte els gustos dels seus alumnes i que escullin disfresses que puguin entendre: “Una bona idea seria que tots vagin d’animals, de professions que són fàcils de representar i, en aquest cas , de Halloween, doncs de mòmies o bruixes. Què és el que un nen no entendrà? Doncs que es decideixi que tots vagin, per exemple, de la dècada dels vuitanta o d’una pel·lícula de terror concreta”. A més, els professors haurien de ser comprensius que un nen acudeixi a classe amb alguna cosa diferent, encara que no estigués previst: “No passa res. Ens divertim igual”.

“Hi ha nens a qui els encanta disfressar-se, però n’hi ha d’altres que no”, prossegueix la també escriptora.  “I en aquestes situacions cal respectar la seva opinió, cal entendre que no ho vulgui fer”.  En conclusió: no cal obligar-ho ni convèncer-ho perquè ho faci, malgrat la pressió que pugui exercir sobre ell que la resta de la classe sí que ho faci.  Àlava afegeix que, en aquests casos, el millor és explicar bé al menor el que es trobarà quan arribi a l’escola el dia que toqui disfressar-se: “Cal avisar-lo que tots aniran caracteritzats menys ell, i que potser tingui  que respondre preguntes dels seus companys o de la comunitat escolar.  Cal advertir-lo també que potser se senti una mica estrany en ser l’únic que va diferent”.  La psicòloga suggereix que se li pot proposar comprar o fer una disfressa junts els dies anteriors per si canvia d’opinió o, fins i tot, ficar-la a la motxilla per si de cas: “Amb el seu permís, és clar.  Cal informar-lo”.

Els beneficis de disfressar-se

“Els pares i mares han de saber que disfressar-se va més enllà que el nostre fill es vesteixi del seu personatge favorit a Carnavales o Halloween.  Quan un nen ho fa, està interpretant un rol, juga.  I no em refereixo només als vestits que es compren a les botigues;  el menor ho fa a qualsevol època de l’any, sense excuses i amb qualsevol cosa.  Podeu utilitzar paper, draps, teles o la roba de la mare o el pare.  Tot s’hi val”.  I els beneficis són molts.

Segons explica l’experta, aquest tipus de joc simbòlic —activitat espontània en què els petits utilitzen la seva capacitat mental per recrear un escenari com a entreteniment— fomenta la creativitat, la imaginació i l’empatia: “De vegades, no és fàcil entendre els sentiments de  els altres, i les disfresses poden ajudar els nens a entendre situacions que no els són conegudes;  els ajuden a crear i viure diferents personatges i, a més, ho fan passant-s’ho bé”.

Què fer si el teu fill té por de Halloween?

Halloween és també una data que pot espantar molts nens, sobretot als més petits, als quals pot no agradar-los una festa que es relaciona amb bruixes, fantasmes, monstres i dolents.  La psicopedagoga Sonia López Iglesias resumeix el que es pot fer en aquests casos amb aquestes cinc pautes:

No cal obligar els nens a disfressar-se o a estar en contacte amb persones disfressades si no ho desitgen.

El primer que caldria fer és explicar-los en què consisteix la festa, d’on prové i assegurar-nos que entenen que tot el que hi passa no és real (per exemple, que una persona morta no pot ressuscitar).

Es poden fer servir contes que tractin la diferència entre la realitat i la ficció i sobre com afrontar la por.

No se’ls ha de ridiculitzar si mostren por;  han de sentir que es valida la seva emoció i l’acompanyem amb calma i respecte.

Podem proposar-los que ens disfressem plegats perquè sigui molt més divertit, o fer alguna recepta de cuina relacionada amb el tema.

Font: El País

Read Full Post »