Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘IN MEMORIAM’

Molta tristesa al Parc Taulí, davant la noticia de la defunció ahir diumenge de la presidenta, Mariona Creus i Virgili.

Mariona Creus i Virgili|CEDIDA

Infermera de professió, la sabadellenca Mariona Creus i Virgili va accedir a la presidència de la corporació sanitària ara fa dos anys, el juny de 2020, en substitució de Modesto Custodio. Segons el director general del Taulí, Joan Martí, el sentiment “és d’una pèrdua profunda, i més perquè era una persona que tot i tenir una edat avançada tenia una implicació extraordinària amb la nostra institució”. Martí, en declaracions al Diari, posa en relleu que Creus era una persona “que anava més enllà del Taulí, reconeguda en el món de la sanitat”, i també destaca que va ser una “peça important” per aconseguir portar la nova Escola d’Infermeria de la UAB a Sabadell. Precisament, Creus sempre explicava que se sentia ‘epiona’, per l’estima i el record que tenia de la primera escola d’infermeria de Sabadell, ATS Epione, fundada pels doctors Duran i Argemí, i d’on va ser responsable de pràctiques. Com en tota la seva trajectòria, com a presidenta del Taulí Creus va treballar en tot moment per reforçar el rol de les infermeres i posar en valor i potenciar el paper de l’hospital sabadellenc com a espai d’excel·lència fora de Barcelona.

La cerimònia de comiat tindrà lloc al tanatori de Sabadell demà dimarts 26 de juliol a les 17 h. La família estarà present al tanatori avuil dilluns 25, de 16 a 21h; i dimarts, de 9 a 13h i de 15 a 17h.

Des de Bellaterra volem transmetre el més sentit condol a la seva família i amics, acompanyant-los en el sentiment.

Descansi en pau, presidenta!!

Read Full Post »

Malgrat que no ha rebut el protagonisme que probablement es mereixia, ha estat un dels noms fonamentals del dibuix català de l’últim segle.

Aurora Altisent signant un dibuix del Palau de la Música Catalana al bellaterrenc Valeri Novell

Aurora Altisent i Balmas (Barcelona, 2 de desembre de 1928-8 de juny de 2022), va ser una pintora, dibuixant i escultora catalana. Inicià la seva formació artística al costat de la seva mare Carme Balmas i posteriorment, amb els pintors Ángel López-Obrero (1946) i Ramon Rogent (1951-1958). Participa des de 1948 en nombroses exposicions col·lectives. L’any 1956 fa la seva primera exposició individual, a les Galeries Laietanes de Barcelona.

Dibuix de La Pedrera per Aurora Altisent|BELLATERRA.CAT

Presenta obres, totes elles dins de la figuració, que manifesten ja les característiques que seran habituals en la seva producció artística. En pintura, expressió netament planimètrica. Anirà evolucionant cap a una difícil simplicitat en les formes, així com la línia va adquirint protagonisme. En l’escultura -disciplina que practicarà amb menys freqüència-, es destaquen els volums insistits i les masses arrodonides, tot eliminant detalls.

Va ser una cronista de Barcelona a través dels llibres que va il·lustrar amb Alexandre Cirici i Pellicer (Botigues de Barcelona i Barcelona tendra) i Josep Maria Carandell (Salons de Barcelona). Va pintar al natural, a mà alçada, patrimoni arquitectònic com la Pedrera, el Liceu, el Palau de la Música i també la pols de la Fàbrica Asland, les places, els carrers, les botigues i els monuments. Els seus dibuixos són detallistes, pulcres, on en destaca la línia i el traç. El volum Barcelona íntima és el resum de cinquanta anys de feina mirant Barcelona, amb encant i serenor.

Aurora Altisent va presentar “Barcelona Íntima” l’any 1992 al Cercle Comtal (Actual Fundació Vila Casas)

A partir del 1972 empra el dibuix, de línia molt depurada, quasi en exclusiva, per donar expressió a la seva nova concepció estètica. Reprodueix espais de la ciutat de Barcelona en tot detall, esdevenint cronista del que l’envolta. Els seus dibuixos, en les seves exposicions a la Sala Gaudí de Barcelona, donen lloc als llibres Barcelona tendra i Botigues de Barcelona, amb texts d’Alexandre Cirici i Pellicer, i Salons de Barcelona amb texts de Josep Maria Carandell, tots ells dissenyats per Toni Miserachs. Posteriorment s’han reeditat en compendi, i traduït al castellà i a l’anglès.

Com a il·lustradora ha publicat a l’editorial La Galera, Tusquets Editors, Edicions 62, Editorial Teide, Editorial Onda, Edicions Proa, Editorial Regàs, Sd Edicions, RqueR Editorial, Lunwerg i Editorial Lumen.

Read Full Post »

Entre les seves obres, destaquen el barri d’Antigone a Montpeller, l’Hotel Vela i el Teatre Nacional de Catalunya, de Barcelona, i el Parc Manzanares de Madrid

Ricard Bofill i Leví (Barcelona, 5 de desembre de 1939-14 de gener de 2022)

Lectura llarga sobre el pensament arquitectònic i urbanístic de Ricard Bofill, entrevista que Montse Frisach li va fer el 1994 a l’Avui. Interessant perquè albira temes que estàn de plena actualitat avui en dia. Tot un personatge.

Ricard Bofill i Leví (Barcelona, 5 de desembre de 1939-14 de gener de 2022) fou un arquitecte i urbanista català, de reconeguda fama mundial. Va ser un dels principals impulsors de l’arquitectura catalana de la segona meitat del segle xx i és considerat com un dels màxims representants de l’estil postmodern de l’arquitectura contemporània.

Fill de Maria Levi i Emili Bofill i Benessat, va nèixer a Barcelona i va estudiar a l’Escola Virtèlia.

Abans de dedicar-se exclusivament a l’arquitectura, fou un membre destacat del moviment de renovació cinematogràfica de l’Escola de Barcelona. Va participar en el primer film de Vicente Aranda, Brillante porvenir, i, com a director, en el curt Circles (1966). Posteriorment va dirigir Esquizo (1970), que presentà com a “assaig fílmic” entorn de la frontera entre creativitat i follia i que signà el Taller d’Arquitectura fundat per ell.

Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, d’on va ser expulsat el 1957 per les seves activitats polítiques (era membre del PSUC). A continuació, va marxar a Suïssa i va prosseguir els seus estudis a la Universitat de Ginebra. El 1961 va crear el Taller d’Arquitectura, amb un equip d’arquitectes, dissenyadors i intel·lectuals, com l’escriptor J.A. Goytisolo i el filòsof Xavier Rubert de Ventós, que va influir en la renovació de l’arquitectura i l’urbanisme els anys seixanta. Amb aquest equip de professionals Bofill va abordar projectes de diferent naturalesa en diverses parts del món, adaptant-los a les realitats culturals locals.

Teatre Nacional de Catalunya

Els seus primers projectes uneixen una originalitat no exempta d’efectisme amb la valoració expressionista dels elements constructius i serials, aspectes que posterioment incorporà a una concepció basada en el classicisme. Entre les seves primeres obres arquitectòniques destaquen El Xanadú (Calp, 1968), El Castell (Sitges, 1969) i la Muralla Roja (Calp, 1972-74). El Barri Gaudí (Reus, 1969-70) i el projecte de La ciutat en l’espai (Madrid, 1969) constitueixen un primer intent de revisió del concepte racionalista del bloc d’habitatges, intent que va anar actualitzant posteriorment.

Bofill és un dels màxims representants de l’estil postmodern de l’arquitectura contemporània. En els seus dissenys manté les línies clares de l’estil modern, però abandona les formes fredes que caracteritzen altres tendències modernes. Això ho aconsegueix incorporant als seus edificis elements clàssics, com arcs o columnes, que a l’observador li resulten familiars i comprensibles. Bofill és autor d’una extensa obra teòrica, i entre els seus llibres destaquen Espai i vida, La ciutat de l’arquitecte i El dibuix de la ciutat.

Font: Wikipèdia, Ara, Montse Frisach

Read Full Post »

Ens ha deixat el Senyor Ioan Chirian, a casa seva de Maramures (Romania). Des de Bellaterra.Cat el nostre condol a tota la família i amics de l’estimat Jony. Descansi en pau💔

El Senyor Ioan Chirian amb la seva parella Anuta, Jony i Ruxandra|FOTO: BELLATERRA.CAT

Read Full Post »