Una sentència obliga l’Ajuntament de Cerdanyola a iniciar el tràmit perquè la Generalitat accepti o rebutgi el canvi de municipi de l’EMD
Jordi Pascual Mollá|El passat 6 d’octubre una sentència desbloquejava els tràmits iniciats per la comissió veïnal per impulsar l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat. La resolució deixava clar que els veïns sí que havien recollit les signatures de més d’un 50% del cens afectat per la proposta de segregació i annexió, obligant així l’Ajuntament de Cerdanyola a iniciar la tramitació, que suposarà portar l’afer al Departament de Territori, encarregat de resoldre la proposta prèvia consulta als ajuntaments afectats.
La sentència no significa necessàriament que Bellaterra s’annexioni a Sant Cugat però sí que es dona una oportunitat al tràmit després que la presentació de les signatures per part de la comissió veïnal topés amb un decret d’alcaldia d’agost del 2019 –principis d’aquest mandat i, per tant, amb Carlos Cordón (PSC) com a alcalde– en què es desestimava el tràmit per, es recollia, no haver tingut prou suports. Ara la sentència deixa clar que les 1.133 signatures verificades pel propi Ajuntament de Cerdanyola sí que representen més d’un 50% del cens.
“L’Ajuntament pot presentar al·legacions a la sentència però, si ho fa, no tindran recorregut perquè la resolució és clara”, defensa Chus Cornellana, membre de la comissió veïnal, “els nostres impostos representen molt de pes per a l’Ajuntament de Cerdanyola i per això s’hi oposa però també per això l’annexió pot ser interessant per a Sant Cugat”. Reconeix que el silenci que fins el moment ha mostrat el consistori santcugatenc es deu segurament a l’intent de no entrar en conflicte amb l’ajuntament d’un municipi limítrof.
La comissió ciutadana ha comptat amb el suport de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra des del principi del recorregut. El president actual, Ramon Andreu (Gent per Bellaterra), explica que tot i que l’EMD ha fet suport a la petició veïnal, actualment no pot fer més passos en favor de la comissió ja que l’impuls de la iniciativa havia de ser veïnal.
Andreu, a més, assegura que han mantingut converses amb els governs dels dos ajuntaments i que amb la sentència queda clar que no se sustenta l’argument cerdanyolenc pel qual es considerava que no s’havia arribat a un número mínim de signatures per haver incorporat una zona que no forma part de l’EMD: “El nostre posicionament es pot malinterpretar. No és que ens agradi més Sant Cugat. És que els bellaterrencs no trepitgen Cerdanyola i formem part de la comunitat santcugatenca. És adaptar l’administració a la realitat”. Per ara cap representant polític dels governs cerdanyolenc i santcugatenc ha respost a la petició d’aquest mitjà per tenir la seva veu sobre aquest afer.
La història de l’annexió
Per entendre els motius de la comissió veïnal en quant a l’annexió a Sant Cugat cal remuntar-se al 2015, quan l’EMD va impulsar una consulta per preguntar la ciutadania si volia que Bellaterra esdevingués un municipi independent. La participació va arribar al 53,57% i un 94% va votar a favor del sí però la petició no va tenir recorregut al Parlament de Catalunya davant la impossibilitat de crear nous municipis, tot i el suport explícit de l’EMD com a promotora de la consulta.
És a partir d’aquest moment que es van començar els tràmits per demanar l’annexió a Sant Cugat. Cal tenir en compte que, tal com van publicar en exclusiva Bellaterra Diari i elCugatenc el 2019, ja al 2013 l’EMD va encarregar un estudi sobre la possible annexió que, entre d’altres, va servir per tenir un argumentari al respecte. Un dels arguments més polèmics era que l’annexió beneficiaria CiU i l’alcaldessa santcugatenca del moment, Mercè Conesa. Tot i això, també es recollien altres motius socioeconòmics i d’identificació amb Sant Cugat.
Si bé, el procés actual es remunta al 2018. En fem un repàs històric:
BARRIS I EMD
https://www.elcugatenc.cat/noticia/73555/eric-gomez-el-legislador-catala-sha-desentes-les-emds
Font: elCugatenc
BELLATERRA.CAT 