Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Tillandsia bergeri Planta d’aire’

Tillandsia bergeri, planta epífita, és potser l’espècie més popular pel seu fàcil manteniment i la seva originalitat, creix sense cap substrat i només emet unes poques arrels aèries que li serveixen com a subjecció.

La Tillandsia bergeri és originària d’Argentina, on arriba a ser una invasora considerada gairebé una plaga, però a Astúries, Cantàbria, País Basc etc, és comú trobar-la penjada sota els ràfecs de les teulades, en balcons, horris etc, sense que causi cap problema ja que aquí no s’autosembra com al país d’origen.

Descripció:
Són plantes de creixement lent, que necessiten molt poques cures, prefereixen créixer a l’exterior en un lloc assolellat o amb sol tamisat, on rebin aigua de pluja. Podem veure-les en regions de clima suau, formant grans i espesses boles de rosetes que a la primavera s’engalanen amb unes increïbles flors.

Hàbitat:
Habiten en pràcticament qualsevol hàbitat des dels deserts a les selves tropicals passant per les muntanyes, però també aconsegueixen viure a les ciutats on colonitzen no només les branques dels arbres sinó fins i tot les esteses telefòniques i qualsevol lloc on puguin arrelar, ja que en no necessitar terra i no ser plantes paràsites, poden viure autònomament sobre qualsevol suport que les sustenti.

Flors:
Les flors, com es pot apreciar són blaves amb una taca groga al centre i sorgeixen de bràctees rosades al maig.

Fulles:
Les fulles tenen unes estructures anomenades tricomes, pels quals capten la humitat i els nutrients que necessiten per viure, aquests últims procedents de la pols, restes d’insectes i qualsevol cosa que l’aire hi porti.

Reproducció:
Per obtenir una d’aquestes plantes, només cal desprendre una roseta de la planta original i penjar-la d’un filferro o subjectar-la a algun suport, o tallar-ne una tija i penjar-la amb un filferro i creixerà fins a formar un coixí. Amb el temps formarà una mata esfèrica que anirà fent-se major d’any en any, podent arribar a pesar molt, per la qual cosa l’hem de subjectar bé o el vent i el pes l’enderrocaran, un filferro fort és el millor.

Consells:
Si volem que creixin en condicions òptimes els proporcionarem un reg més o menys diari i polvoritzarem amb adob líquid diluït una quarta part del que s’aconsella per a les plantes d’interior una vegada cada 10 dies.

“Si volem que floreixin, han d’estar en un lloc assolellat o amb sol tamisat i que rebin aigua de pluja”.

Fonts: Ojosdepapel, Eljardinerourbà

Read Full Post »