Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Sagrada Família’

La Generalitat ja ho va fer al febrer i ho va proposar a Madrid

El govern central ha aprovat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de monument històric, els grups escultòrics de Josep Maria Subirachs al temple de la Sagrada Família, després que la Generalitat ho acordés al febrer en el consell executiu.

Formen part d’aquestes obres els grups escultòrics de la façana de la Passió: ‘El Sant Sopar’, ‘L’orella de Malc’, ‘La traïció de Judes’, ‘La flagel·lació’, ‘L’Alfa i l’Omega’, ‘La negació de Pere’, ‘El judici de Jesús’, ‘El Cirineu’, ‘Jesús camí del Calvari’, ‘El soldat Longí’, ‘Els soldats jugant a daus’, ‘La Crucifixió’, ‘L’enterrament’, ‘L’Esperit Sant’ i ‘L’Ascensió’.

També a la Passió, són obra de Subirachs les portes de l’Evangeli (‘Porta de l’Evangeli de Mateu’ i ‘Porta de l’Evangeli de Joan’), la ‘Porta de Getsemaní’, la ‘Porta de la Coronació’ i els ‘Apòstols’ (‘Jaume el Menor’, ‘Bartolomeu’, ‘Tomàs’ i ‘Felip’).

En les portes de la façana de la Glòria, formen part dels béns reconeguts ‘La porta major’ (que conté el text complet del parenostre i el de la quarta petició), la ‘Porta de la primera petició’, la ‘Porta de la segona petició’, la ‘Porta de la tercera petició’, la ‘Porta de la cinquena petició’, la ‘Porta de la sisena petició’ i la ‘Porta de la setena petició’.

També formen part de les obres de Subirachs l’escultura de sant Jordi, situada al primer trifori de la nau central, i el semibust de bronze de l’arquitecte Antoni Gaudí, situat al Museu de la Sagrada Família.

La culminació de la seva obraJosep Maria Subirachs (1927-2014) va rebre el 1986 l’encàrrec de dur a terme els grups escultòrics de la façana de la Passió del temple, i va dedicar més de vint anys de la seva vida a esculpir aquests grups escultòrics i altres elements, una obra que s’ha considerat la síntesi i la culminació de la seva carrera escultòrica.

Després de transitar en la seva escultura del Noucentisme a l’abstracció geomètrica, Subirachs va crear un llenguatge escultòric contemporani i expressionista, que va aplicar a la Sagrada Família, i que no només no pertorba l’obra arquitectònica de Gaudí, sinó que contribueix a expressar-la, ha observat el govern central.

Per representar els dos últims dies de la vida de Jesús de Natzaret, l’escultor va recuperar l’expressionisme figuratiu, va buscar l’efecte dramàtic i va proposar una lectura que segueix una línia ascendent, en forma de S, que es distribueix en tres nivells.

La narració, amb un relat argumental, estilístic i simbòlic d’episodis concrets de la història religiosa del cristianisme, es presenta de manera gairebé cinematogràfica, i comença amb l’escena de l’últim sopar de Jesús amb els seus deixebles i acaba amb l’escena de l’enterrament, segons recull el BOE.

L’obra de Subirachs a la Sagrada Família està dotada d’entitat pròpia i transcendeix l’obra arquitectònica que li fa de suport, alhora que aporta un valor cultural afegit d’alt nivell i qualitat artística: “Constitueix un episodi excepcional en el context de l’art i de l’escultura contemporània i ha convertit el seu autor en un referent essencial de l’art català”, ha destacat el govern d’Espanya.

Read Full Post »

Façana de la pastisseria Hand Made, amb un parell de taules a la vorera|BELLATERRA GOURMET

Si os trobeu pel barri de la Sagrada Família o Hospital de Sant Pau, de Barcelona, us recomanem visiteu la petita, sorprenent i romàntica Pastisseria Hand Made, un petit local acollidor que us faran recordar la vostra infantesa.

Carretó amb els dolços i sorpreses del dia|BELLATERRA GOURMET

Els seus propietaris, la Martina i en Vicente, us sorprendran amb les seves delicades atencions i amb uns pastissos casolans de gran qualitat, i altres originals del país de la seva anfitriona, Sèrbia.

Barra de benvinguda, amb en Vicente, controlant cada detall|BELLATERRA GOURMET

Només traspasar la porta, la seva decoració i estil ens porta als acollidors local del centre d’Europa, on cada racó i detall ens fa somiar temps pasats, i dolços moments de relax, sense les preses actuals de la gran ciutat.

Bonic i colorit aparador amb joguines i dolços artesanals|BELLATERRA GOURMET

L’ambient de la petita pastisseria-degustació Hand Made, amb mitja dotzena de romàntiques taules ens recorda aquells moments de festa, que els nostres avis dedicaven per fer posible uns moments familiars inolvidables.

Mise en Place pel servei de cafès| BELLATERRA GOURMET

Les tonalitats que dominen són les roses, però cal observar les infinites peces de ceràmica, que sense dubte recorda una petita i botiga, on comprar cada una de les colorides i romàntiques peces.

Salut! amb un petit Cava Brut|BELLATERRA GOURMET

L’amfitriona Martina mai ha volgut servir cap mena d’alcohol, però per la demanda dels clients, finalment, el seu marit, en Vicente, us podrà servir un mini Cava Delapierre Brut del Grup Codorniu, de Sant Sadurní d’Anoia, o una Leff Blonde, una de les més apreciades cerveses de Bèlgica. La varietat de tes, infusions, cafès i xocolates, us les serviran en tasses especials, totes elles de diferent model.

Els colors i detalls entren pels ulls|BRLLATERRA GOURMET

Segur que al marxar, recordareu la Hand Made i la voldreu recomanar als vostres familiars i amics.

Bones i dolces festes de Nadal!

PASTISSERIA HAND MADE

Carrer Castillejos, 334

☎️ 931 62 36 41

08025 Barcelona

Read Full Post »

La façana de la Passió: els moments claus de la seva cronologia

El passat juliol vam donar per finalitzada la façana de la Passió amb la col·locació de la darrera peça que mancava en el conjunt escultòric de la Resurrecció: el llençol que cobria el cos de Jesucrist. Amb aquesta fita històrica, hem volgut fer un repàs dels moments claus d’una façana que abraça des de la mort fins a la resurrecció, i que Gaudí va projectar en sortir d’una malaltia que el va situar molt a prop d’aquest fatídic moment. Sabem que en va fer diversos dibuixos, ja que en algunes fotografies del seu obrador se’n veu més d’un. D’aquests, avui ens n’han arribat dos, un datat de l’any 1892 i l’altre del 1911: amb el primer va estudiar les càrregues i va concretar la inclinació de les columnes i el programa iconogràfic complet; amb el segon va definir amb molt de detall l’aspecte general de la façana, el despullament i la mort que perseguia. Després, el 1917, va completar aquest segon plànol dibuixant a un costat un monument dedicat al bisbe Torras i Bages, amic personal de l’arquitecte.

1954: COMENÇA LA CONSTRUCCIÓ 

Gaudí va voler que el temple comencés a créixer amb la façana del Naixement, la façana de l’alegria del Nadal, per atreure l’atenció i els donatius per a les obres. Així, no va ser fins al 1954 quan, sota la direcció de Francesc Quintana, qui va ser l’arquitecte director des del 1939 fins al 1966, es van excavar els fonaments de la façana de la Passió, que es van omplir amb formigó armat amb vells raïls de tren, cedits per Renfe.

Un cop recuperada l’economia de postguerra, va començar l’aixecament de les quatre torres, a càrrec de l’equip d’Isidre Puig Boada, que va ser arquitecte director fins al 1974. Des del 1971, va compartir la direcció amb Lluís Bonet Garí; tots dos havien conegut personalment a Gaudí i havien rebut directament les seves ensenyances, i això era una bona garantia de fidelitat al projecte original que sempre ha caracteritzat els continuadors de l’obra. Bonet Garí, que va ser director de l’obra fins al 1983, és qui va veure acabats els quatre campanars de la façana. Corria l’any 1976.

1986: ARRIBA SUBIRACHS I LA INCOMPRENSIÓ 

Malgrat que dues dècades després d’haver començat les obres s’havia aconseguit finalitzar la part arquitectònica de la façana de la Passió, quedava encara la part escultòrica i simbòlica, que s’ha allargat fins ara. I en aquest aspecte hi ha un nom clau: el de l’escultor Josep Maria Subirachs, qui va ser proposat el 1986 per l’aleshores arquitecte director Jordi Bonet i Armengol. Subirachs ja era un reconegut escultor i va redistribuir les escenes de manera cronològica, ordenant-les segons el viacrucis, per fer el missatge més entenedor.

Subirachs es va traslladar a viure al temple, ja que va voler submergir-se totalment en l’obra per impregnar-se completament del seu esperit inspirador, tal com havia fet Gaudí. Al cap d’un any i mig, el 1987 es col·locava a la façana la seva primera escultura, la de la Flagel·lació. A partir d’aquí, any rere any es van anar col·locant escultures seves.

Malgrat tot, el seu estil, modern i trencador, no va ser ben paït per una part de la societat local i va ser durament criticat des dels sectors que no havien entès Gaudí quan deia que volia que aquesta façana fos l’expressió contrària a la del Naixement i que arribés a fer por. «És tota ella d’arestades formes geomètriques simplicíssimes, nua d’ornamentació, solament repòs i estructura. Hi sentim la desolació, la suspensió de la vida i el regirament de la natura que acompanyaren la divina tragèdia», deia. Tot això ho recollia molt bé la manera natural i pròpia de fer de Subirachs.

A més de la part escultòrica, Subirachs també es va encarregar de les portes de bronze, que s’integren en el seu discurs cronològic del viacrucis. Les centrals, les dels Evangelis, van ser les darreres a ser col·locades, l’any 2000, i són les que van acabar de consolidar la crítica favorable a la gran obra de l’escultor. La darrera escultura de Subirachs que es va col·locar, el 2005, va ser el gran Crist ressuscitat, també en bronze però daurat amb pa d’or, que penja al pont superior entre els dos campanars centrals.

2018: ES COL·LOQUEN LES ÚLTIMES ESCULTURES

L’any 2001 la construcció a la façana avançava amb el tancament entre els campanars centrals, la construcció del finestral de la Resurrecció i la col·locació de la gran rosassa el·líptica, i entre el 2014 i el 2016 es va completar el joc de divuit columnes del porxo superior.

Encara, però, quedaven per col·locar els conjunts escultòrics que coronen el frontó: el lleó de Judà i el moltó d’Abraham, als extrems i, al centre, la Creu Gloriosa amb els àngels, tot encarregat a l’escultor Lau Feliu. D’altra banda, a dins del porxo superior mancava el conjunt del Sepulcre Buit, amb les tres Maries i l’àngel, que es va encarregar a l’arquitecte i escultor Francesc Fajula, qui ja havia fet el Crist de sobre l’altar major del temple.

La col·locació de totes aquestes peces s’ha anat produint al llarg d’aquest darrer any, coincidint amb el primer any d’existència d’aquest blog i, per tant, ho hem pogut anar relatant amb detall des d’aquest mitjà. Amb elles, i malgrat que en el futur se succeiran treballs de restauració, com correspon naturalment a qualsevol obra de patrimoni com aquesta, després de 64 anys, ara sí, es pot dir que la façana de la Passió és totalment acabada.

Podeu recordar la història de la façana de la Passió en aquest vídeo:

2018 La façana de la Passió: els moments claus de la seva cronologia

S’ha produït un error.

Prova de visualitzar aquest vídeo a www.youtube.com o activa JavaScript si està desactivat al teu navegador.

AddThis Sharing Buttons

Share to Facebook

Share to Twitter

Share to LinkedIn

Share to Google+

Share to Correu

Read Full Post »