Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Barcelona’

L’amiga de Bellaterra Amèlia Riera Toyos (Barcelona, 1934 – 28 de desembre de al 2019) va ser una pintora i gravadora espanyola. Va ser fundadora de l’Cicle d’Art d’Avui (1962) i de les Mostres de l’Art Nou (1964). Amèlia Riera era una gran admiradora del poble de Bellaterra i sovint ens visitava amb la seva família i amics. Durant molts anys, després d’assistir amb els seus amics als concerts de l’OBC del Palau de la Música Catalana, acudía a sopar a La Taula, un petit restaurant acollidor dels bellaterrencs Angi i Francesc, i com agraïment els hi va dedicar una obra original anomenada La Taula.

Amèlia Riera a l’entrada de casa seva de Plaça Catalunya de Barcelona (2016)|BELLATERRA. CAT

Enfront de l’abstracció informal dominant en el seu temps, Amelia Riera va crear un món personal, misteriós i inquietant, de caràcter surrealista i mirada pop des de la perspectiva de gènere, reivindicació a la qual ha estat una pionera de la seva generació. L’any 2015 va ser guardonada amb el Premi Nacional de Cultura de Catalunya, i el 2016 va ser elegida acadèmica d’honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Obra La Taula 1994 d’Amèlia Riera|BELLATERRA. CAT

Els seus inicis artístics parteixen de l’academicisme figuratiu que transcorre per una etapa expressionista per arribar a una abstracció informal. A la dècada dels seixanta sorgeix en la seva obra una recuperació de l’lèxic figuratiu que donarà lloc a una iconografia simbòlica de tonalitats negroses i de perspectives simètriques que crea diferents escenografies amb l’ús de la llum. L’obsessió per la mort, juntament amb el sadisme, la necrofília i el vampirisme són els conceptes clau que atorguen a la seva obra una aurèola de misteri i enigma. Un univers en què la inexistència de personatges provoca que els espectadors enfrontats amb la incommensurable solitud siguem protagonistes de plaers negatius i de terrors agradables.

Descansa en pau amiga nostra Amèlia!

Amèlia Riera (esquerra), amb els bellaterrencs de La Taula, Angi i Francesc|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Horaci Miras Giner (Barcelona, 7 març 1918-24 decembre 2019)|BELLATERRA. CAT

Volem compartir amb les veïnes i veïns de Bellaterra la triste notícia dels traspàs de l’amic del nostre poble, Horari Miras Giner (Barcelona, 7 març 1918/24 desembre 2019). La notícia ens l’ha comunicat ahir al vespre el també molt estimat Mossen Carles de la Parroquia de la Bonanova de Barcelona.

Horaci Miras Giner amb el Doctor Joaquim Barraquer|BELLATERRA. CAT

Horaci Miras visitava molt sovint Bellaterra, i compartía amb nosaltres el seu secret per haber arribat a l’edat de 101 anys, i tenir la vitalitat que va demostrar durant tants anys. L’afició principal d’Horaci ha estat sempre la muntanya, portava esquiant des de 1940, va inaugurar el primer teleesquí d’Espanya i va ser un dels fundador de les lestacións d’esquí Cerler d’Osca i La Molina de Girona.

Horaci Miras amb el pianista Radu Lupu, al. Palau de la Música Catalana|BELLATERRA. CAT

Horaci, era un gran amant de la gastronomía, deia que el secret no és més que portar una vida sana. No va fumar mai en tota la seva llarga vida. Portava una bona alimentació i feia molt exercici físic, fins que fa mig any va caure a casa seva de Sant Gervasi i es va trencar el femur. El van operar amb tant d’èxit que amb una voluntat de ferro va tornar a caminar amb una forta voluntat personal.

Horaci Miras Giner va neixer el 7 de març de 1918 al carrer Carretes de Barcelona|BELLATERRA. CAT

Quan va complir els 99 anys, el programa Temps de Neu de TV3 el va portar fins a La Molina per filmar-lo baixant lentament les pistas, però amb el seu gran estil. Com esportista aficionat va fer moltrs activitats va fer varies marxes pels Alps i uns anys va participar a la travessia del Port de Barcelona. Amant de la música clàssica i l’òpera, va esponzoritzar el Palau de la Música Catalana i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona. L’aristocràcia de la ciutat comtal segueix recordant la seva petita ex Joieria Miras del Passeig de Gràcia, cantonada amb el carrer Consell de Cent (actual botiga Miu Miu del grup Prada).

Horaci Miras amb Mariona Carulla al Palau de la Música Catalana|BELLATERRA. CAT

Horaci Miras també mantenia una gran admiració i amistat amb la familia Jordi Savall. Ens enorgulleix haber comptar entre els nostres amics, persones com Horaci i és per això que volíem compartir aquesta triste perdua.

Maria Rosa Raventós i Horaci Miras Gener a Bellaterra|BELLATERRA.CAT

El nostres sentiments i respecte per la seva companya Maria Rosa Raventós i famílies. Sempre guardarem un gran record per haver-lo tingut en les nostres vides. Descansi en pau!

Read Full Post »

NOTA: Sorprèn no siguin els Ajuntament, com fan països d’Europa, qui pagui a les famílies per la feina de reciclar cada dia.

A partir del maig, tres quartes parts de les famílies pagaran la nova taxa de residus, a través del rebut de l’aigua.

SÍLVIA MATEU/TV3

L’Ajuntament de Barcelona posarà, l’any que ve, una nova taxa de residus per a les famílies, que fins ara només pagaven els comerços i professionals. Es cobraran amb el rebut de l’aigua, que ja inclou una part pel tractament dels residus. Pel 75% dels barcelonins seran entre 2 i 4 euros mensuals, segons el consum d’aigua que hi hagi a cada casa

L’objectiu és augmentar la recollida selectiva perquè separar els residus és més barat i contamina menys que el tractament de rebuig.

L’Ajuntament ja ha començat els tràmits perquè la nova taxa es comenci a aplicar al maig de l’any que ve o poc més tard.

Europa obliga a millorar la gestió dels residus per protegir el medi ambient i, per tant, la salut de les persones. La directiva europea marca que el 2025 la recollida selectiva haurà de ser del 55% del total. A Barcelona està estancada, des des fa anys, al voltant del 35-40%.

10,4% d’emissions de CO2

Cada habitant de Barcelona genera un total de 493 kg de residus anuals, 308 dels quals es recullen com a fracció no selectiva, és a dir, com a resta o rebuig. Les emissions de gasos d’efecte hivernacle varien segons com es gestionin els residus. On més emissions de CO2 es genera és amb la incineració.

El tractament de residus municipals és el responsable del 10,4% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de Barcelona. La taxa hauria d’ajudar a reduir aquestes emissions.

El regidor de Transició Energètica i Emergència Climàtica de l’Ajuntament de Barcelona, Eloi Badia, ha destacat la importància ecològica d’aquesta mesura, després de la zona de baixes emissions que començarà al gener:

“És la segona mesura més important que té a veure amb el canvi climàtic. Aquesta taxa ens ha de permetre avançar cap a una de generació o una taxa justa. En funció del nostre comportament, de si reciclem o no reciclem, pagarem més o menys.”

Abaratir costos

Quan no se separa, el procés de recollir i reciclar té un cost més alt per a cada habitant.

El cost i recollida de la fracció rebuig és de 206 euros per tona, la fracció orgànica surt a 124 euros per tona i el tractament de paper i vidre és d’uns 45 euros la tona, més de quatre vegades més barat que el tractament de rebuig.

Abaratir costos

Quan no se separa, el procés de recollir i reciclar té un cost més alt per a cada habitant.

El cost i recollida de la fracció rebuig és de 206 euros per tona, la fracció orgànica surt a 124 euros per tona i el tractament de paper i vidre és d’uns 45 euros la tona, més de quatre vegades més barat que el tractament de rebuig.

S’aplicaran reduccions de la quota de fins al 14% per als usuaris dels punts verds fixos i mòbils.

12.500 llars en situació de vulnerabilitat estaran exemptes del pagament.
S’aplicaran reduccions de la quota de fins al 14% per als usuaris dels punts verds fixos i mòbils.

12.500 llars en situació de vulnerabilitat estaran exemptes del pagament.

Read Full Post »

Més contents que un gínjol!

“L’Associació Salvem el Ginjoler va fer realitat evitar la seva tala i crear la Placeta del Ginjoler”

Ara es compleixen el 12è aniversari de la lluita veïnal de Sant Gervasi per salvar el ginjoler històric del carrer Arimón de Sant Gevasi.

Ginjoler del carrer Arimón de Sant Gervasi|ARXIU BELLATERRA. CAT

LLUÍS TORRES

El ginjoler centenari del carrer d’Arimon roman dempeus i té la seva pròpia placeta gràcies als veïns que van lluitar per evitar la tala, una vegada la Família Teixidor va vendre la seva vella casa a una inmobiliaria.

L’any 2007, un grapat de veïns del barri de Sant Gervasi van crear l’Associació Salvem el Ginjoler, una iniciativa de la també veïna Isabel Núñez, traductora i escriptora. Des del primer moment, els bellaterrencs Angi i Francesc, propietaris del Restaurant La Taula, molt proper al Ginjoler, van participar molt activament per salvar-lo, i van fer omplir el barri amb teixits de color verd clar, com símbol de la lluita ecológica.

Actual Placeta del Ginjoler del Carrer Arimon, amb el gran mural creat per alumnes de l’Escola Massana|CEDIDA

Finalment, l’Ajuntament de Barcelona va escoltar les veïnes i veins i en lloc de construir-se 3 cases adossades, van crear la Placeta de Ginjoler, amb una placa de record a Isabel Nuñez, morta de cáncer un anys més tard.

A l’enllaç de sota podeu veure el vídeo Salvem el Ginjoler d’Aquí va Passar de Betevé.

https://beteve.cat/va-passar-aqui/salvem-el-ginjoler/

Read Full Post »

Cicle. Recuperem la memòria històrica a través de xerrades, tallers, exposicions, itineraris i un club de lectura. Del 20 de novembre al 9 de maig.

Amb motiu de la reedició del Diccionario del franquismo (Anagrama i Ajuntament de Barcelona, 2019), de Manuel Vázquez Montalbán, us convidem a participar en aquest cicle d’activitats de recuperació de la memòria històrica, organitzat per Biblioteques de Barcelona i els centres cívics.

La inauguració del cicle tindrà lloc el dimecres 20 de novembre (19h) a la Biblioteca Collserola – Josep Miracle, on es donarà una visió general del període i es presentaran les activitats del cicle. Anirà a càrrec de Xavier Domènech, historiador, i Emili Cortavitarte, coordinador del cicle i president de Fundació Salvador Seguí.

Organitzen:
Xarxa de Centres Cívics de Barcelona
Biblioteques de Barcelona

Hi col·laboren:
Anagrama
Agència Literària Carmen Balcells

Read Full Post »

Restaurant Finisterre de Barcelona amb el consultor i relaccions públiques Carles Martorell|CEDIDA

El Restaurant Finisterre (1943-1994) fou un dels restaurants de la ciutat de Barcelona més rellevants de la segona meitat del segle XX, ubicat a la Avinguda Diagonal 469 cantonada amb Villarroel.

El bellaterrenc Francesc Perez Torres, ex maitre del Finisterre, recorda al programa Va passar aqui de Betevé, la trajectòria de Ferran Adrià com rentaplats al restaurant, l’any 1981|VA PASSAR AQUI DE BETEVÉ

Per veure el vídeo Aqui va passar de Betevé, teclejar l’enllaç👇

https://beteve.cat/va-passar-aqui/va-passar-aqui-un-rentaplats-amb-molt-futur/

Història del Restaurant Finisterre

Es va inaugurar a finals de desembre de 1943 promogut per l’industrial importador de fustes de Guinea Joan Jover, que va incloure com a accionista Milagros Marín i va incorporar Joaquim Garcia Torrens, que provenia d’una marisqueria de la Via Laietana de la mateixa ciutat. El local es va decorar amb fusta guineana. A la planta baixa el terra era marbre i s’exposava marisc en una barra que oferia la seva degustació. A l’entresol hi havia el menjador amb una decoració marinera i s’hi pujava per unes escales amb baranes de vaixell. El restaurant es va anomenar Finisterre perquè en aquesta zona de Barcelona gairebé no hi havia edificacions. Disposava d’una gran terrassa semi coberta, que s’estenia sobre la vorera del carrer Villarroel.

Trista imatge de la façana del Restaurant Finisterre de Barcelona, els anys 90, ja abandonat i fora de servei, poc abans que el nou Daps i el Cafè Europa passessin a ocupar el seu lloc|FOTO I. SAINZ DE BARANDA

El 1972 va patir una crisi i va ser comprat per Salvi Vila Pi i Joan Duran Camps, que el van renovar i modernitzar, fent desaparèixer la terrassa a causa del trànsit i el soroll. En morir Duran el va succeir la seva vídua Pepita Pontonet i el 1990 va abandonar la societat Salvi Vila.

L’any 1981 el cuiner Ferran Adrià va treballar un poc temps de rentaplats al Restaurant Finisterre abans d’anar a El Bulli de Roses.

El Finisterre va ser centre de petites reunions per tancar o obrir negocis. Era freqüentat per representants d’empreses fins al seu tancament l’any 1994, com a conseqüència d’una mala gestió econòmica que va fer inviable la continuïtat del negoci. Va tancar amb un deute a la Seguretat Social de 250 milions de pessetes. El grup Artemi Nolla va reobrir l’espai del Finisterre, mitjançant un traspàs, el 31 de juliol de 2001 amb un nou restaurant anomenat «Daps» i una inversió de 275 milions de pessetes. Actualment s’ha instal·lat l’Europa Cafè.

Alguns clients habituals del Finisterre eren en Juan Antonio Samarach, Fernando Coll, Joan Miró, Antoni Puigvert, Xavier Cugat, Carmen Balcells, Familia Botín, Direcció F.C.Barcelona, Directiva R.C.Espanyol de Barcelona. Etc.,

Inolvidable aquell equip professional de sala del Restaurant Finisterre format pels Maitres: Casas, Pauli, Dupré, Pérez i Cardeñosa, el barman Puig, i els cambrers Escudero, Isaias, Dupré, Bruch, Joan, etc.,

Read Full Post »

A la part alta de La Rotonda es pot veure la part que s’ha d’enderrocar|BELLATERRA. CAT

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó als veïns i ha declarat nul el Pla de millora urbana que regula la remodelació de La Rotonda, el conegut edifici modernista situat a l’avinguda del Tibidabo, davant de la plaça de Kennedy. El tribunal també ha anul·lat la llicència d’obres que va atorgar l’Ajuntament l’any 2011 per a la restauració i sobreedificació de l’edifici.

L’Associació Salvem la Rotonda, on participa el veí de Bellaterra, en Francesc Pérez Torres, celebra la sentència i demana accions a l’Ajuntament de Barcelona.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó als veïns i ha declarat nul el Pla de millora urbana que regula la remodelació de La Rotonda, el conegut edifici modernista situat a l’avinguda del Tibidabo, davant de la plaça de Kennedy. El tribunal també ha anul·lat la llicència d’obres que va atorgar l’Ajuntament l’any 2011 per a la restauració i sobreedificació de l’edifici.

En conseqüència, el TSJC ha ordenat l’enderroc d’algunes parts construïdes com, per exemple, l’última planta de la part nova de l’edifici. Segons detalla la resolució, la sisena planta no té cobertura jurídica perquè l’amplada del vial només permet planta baixa i cinc pisos.

La sentència no és ferma i, per tant, la constructora Núñez i Navarro i l’Ajuntament tenen 20 dies per recórrer-hi en contra al Tribunal Suprem.

“Salvem la Rotonda celebra la sentència i demana accions a l’Ajuntament de Barcelona”.

L’Associació Salvem la Rotonda ha celebrat la sentència, dictada pel tribunal català arran del recurs interposat per l’entitat. Remarquen que van advertir l’Ajuntament i la promotora, el grup Núñez i Navarro, de les “irregularitats del projecte” i denuncien que, per contra, tots dos van optar “per una insensible política prepotent” que podia “comprometre la funcionalitat de part de l’edifici”.

Els veïns han lamentat que alguns dels elements protegits que s’han enderrocat “malauradament ja són irrecuperables” i, per això, exigeixen una “disculpa pública per part del promotor i dels tècnics responsables d’aquesta pèrdua arquitectònica”.

L’associació veïnal assegura que parlarà amb l’Ajuntament per posar en comú la sentència i saber si el consistori té previst recórrer-hi en contra, com esperen que faci la constructora Nuñez i Navarro.

Hotel La Rotonda de Barcelona

Concebut originalment com a hotel -Hotel Metropolitan-, La Rotonda va ser construïda de bell nou en uns terrenys situats en la perifèria de l’antic nucli de Sant Gervasi, més concretament en l’àrea coneguda com el barri de Craywinckle. Els terrenys havien format part de la vinya anomenada Can Gomis o El Frare Blanc, que s’estenia des del passeig de Sant Gervasi fins al cim del Tibidabo, i que la família Parés Gayol havia venut a la societat anònima El Tibidabo per 250.000 pessetes. L’empresari farmacèutic Salvador Andreu i Grau va adquirir la propietat dels terrenys l’any 1897, just el mateix any en què el poble de Sant Gervasi va ser agregat al municipi barceloní, i el 1900 va demanar permís per edificar.[2]

L’obra ha estat tradicionalment atribuïda a l’arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana i la seva construcció s’ha datat vers 1906, malgrat no haver-se localitzat el seu projecte original. Efectivament, la revista Arquitectura y Construcción de l’any 1906, dedica un petit article -signat per les inicials B. P.- a les obres d’aquest arquitecte i amb imatges, tot constituint la primera referència gràfica de què disposem sobre l’edifici que és objecte del present estudi.[2] Segons els plànols d’aquest primer projecte, és que es pensava fer una mena de teatre o sala d’espectacles per a l’hotel. Aquest equipament, però, no es va realitzar finalment. Ara bé, cap a l’any 1910, La Rotonda ja era un edifici representatiu i luxós en els límits del nou Eixample barceloní i a la falda de la muntanya del Tibidabo. Era la porta del Tibidabo i de la ciutat.

Hotel Metropolitan Modifica
L’edifici originàriament en forma de “L”, va patir les primeres transformacions rellevants entre 1918 i 1945. El 18 de febrer de 1918, Salvador Andreu s’adreçà a les autoritats municipals per sol·licitar permís per a la construcció de dos pisos més. El responsable de l’execució de l’obra fou en aquesta ocasió l’arquitecte Enric Sagnier,[1] que perllongà el frontis del Passeig de Sant Gervasi fins al carrer de Lleó XIII. Es creà en aquest moment un gran vestíbul d’accés des del xamfrà, envoltat per espais que mostren una disposició radial respecte de la façana de l’edifici.[2] El seu element més notable és l’edicle, rotonda o templet que el corona, decorat amb mosaic i trencadís per l’artista Lluís Bru. També s’hi van fer servir elements ceràmics de Pujol i Bausis. L’immoble és un dels 115 edificis de la Ruta del Modernisme.

Durant aquest període, ja es té notícia que La Rotonda és l’Hotel Metropolitan. Un ús que allotjarà durant molts anys i que anirà alternant amb el de clínica. Seran, precisament, els canvis d’usos d’hotel a clínica, així com les ampliacions de la part de l’edifici destinada a hotel, els que comportaran unes transformacions, sobretot els anys 51, 52 i 53, que danyaran cada vegada més l’estil artístic i arquitectònic l’edifici original. En aquest sentit, es comencen a suprimir elements decoratius modernistes de la façana, que perdrà tot el seu coronament a força de pinacles per deixar pas a l’edificació de dos nous pisos en alçada. L’arquitecte responsable serà Josep M. Sagnier Vidal, que ja treballa sota altres criteris artístics: no modernistes sinó propers al corrent del racionalisme.

En un article publicat el 19 d’octubre del 1956 a la revista Solidaridad Nacional, es descriu el nou hotel residència La Rotonda, situat en un dels llocs més aristocràtics de Barcelona. Comenta que l’hotel We disposa de 73 apartaments; cadascun, amb una saleta moblada, bany i office. També descriu el gran saló de festes amb capacitat per a 350 comensals i el restaurant-jardí d’estiu, molt espaiós i projectat amb gust exquisit. Segons l’article, l’hotel residència “es uno de los mejores en su genero que tenemos en España”. El periodista conclou: “En el curso de la recepción, fue servido un exquisito vino de honor, renovándose las felicitaciones a los señores de Andreu, por haber ofrecido a Barcelona uno de los hoteles más suntuosos con que cuenta nuestra ciudad”.

Durant la primera meitat del segle XX l’edifici va ser objecte d’altres reformes menors que apareixen testimoniades en els fons documentals. Al 1945 es va dur a terme una important reforma consistent en la modificació de les obertures dels pisos inferiors del cos circular. Així, doncs, les finestres de la planta baixa van veure reduïdes les seves dimensions, mentre que les obertures de ventilació corresponents al semisoterrani van ser transformades en portes rectangulars. El responsable tècnic de l’execució de l’obra fou l’arquitecte Joaquim Lloret i Homs.[2]

A l’inici de la segona meitat del segle XX l’edifici experimentà una intensa reforma, dirigida per l’arquitecte Josep Maria Sagnier, que alteraria definitivament la fesomia de la construcció original. Aquesta proposa una redistribució dels espais interiors que s’ajusta plenament a l’estat actual de les dependències de l’edifici, així com l’aixecament de dos nous pisos en el conjunt. L’any 1953, el propi Josep Maria Sagnier completà la remodelació de l’edifici amb la projecció de dues galeries en la cantonada entre el Passeig de Sant Gervasi i el carrer de Lleó XIII.[2] Es va perdre de l’ornamentació modernista de les cornises.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »