El Palace de Barcelona va ser inaugurat com a Hotel Ritz el 1919. I com no podia ser d’una altra manera, aquest establiment va celebrar el centenari amb magnificència. Salvador Dalí, hoste il·lustre durant les seves escapades a la Ciutat Comtal, la seva estada va donar lloc a nombroses anècdotes.
“Salvador Dalí demanava el restaurant Via Veneto una safata amb botifarres catalanes crues que anava penjant a manera de collarets al coll de les seves senyores que l’acompanyaven a taula”. Es negava a signar en bitllets de dòlars quan clients americans li demanaven autògrafs. En Miguel Rios ho recorda com invitat a un sopar amb Dalí i altres amics.
El Ritz era per a Dalí la seva caserna general. S’hi allotjava naturalment Gala, però també tenia habitació Amanda Lear, quan a principis dels anys 70 es va convertir en acompanyant habitual del pintor. I aquí els venia a recollir una limousine del xofer Blai Matons per acompanyar-los a la Monumental, a la botiga de taxidermistes de la plaça Reial, i al Restaurant Via Veneto creat per Oriol Regàs i el seu germà Oriol l’any 1967.
La visita de Walt Disney al Ritz
Fins a aquest establiment es va desplaçar Walt Disney el 1957 per discutir sobre una pel·lícula entorn del Quixot. Dalí i Gala es van fotografiar amb ell a la mateixa porta.
L’episodi més conegut va tenir lloc el juliol del 1971 quan Dalí va voler regalar a la seva musa un cavall blanc per decorar el castell de Púbol. “Ho va encarregar al seu amic el pintor Joan Abelló i aquest va contactar amb l’empresari Pedro Balañá perquè li facilités l’equí. El cavall es va sacrificar en un escorxador de Terrassa amb una descàrrega elèctrica per no alterar-ne les faccions i va ser embalsamat pel taxidermista Joaquim Jover. Conclosa l’operació, el pintor el va fer traslladar al Ritz. I el va fer pujar fins a una suite del cinquè pis. El cavall no entrava a l’ascensor i va haver de pujar per l’escala entre l’expectació de clients i els mitjans gràfics”, explica el biògraf de l’artista.
El cavall blanc Rocibaquinante al Ritz
“No va ser fàcil, ja que es diu que el cavall pesava uns 400 quilos. Anys després, alguns testimonis creien recordar que era un cavall viu, tal era la força de les imatges”. Dalí va batejar el cavall amb el nom de Rocibaquinante, associant a Babieca i Rocinante, els cèlebres animals del Cid Campeador i el Quixot. Avui el cavall pot ser contemplat encara al Castell de Púbol.
Un altre escenari del gust de Dalí era una banyera de mosaics, a l’estil romà, que hi havia a la suite. “Quan el Gremi de Joiers de Barcelona, presidit per Amadeu Bagués, li va demanar el 1974 un cartell per a una campanya publicitària, Dalí va convocar dos models, les va cobrir amb joies per valor de 250 milions de pessetes, i les va fer introduir a la banyera , no sense abans remullar-les i deixar sobre els seus cossos diverses dotzenes de cargols. Una de les cròniques periodístiques remarcava que les models, vestides amb suaus vestits de punt de seda, “de tant en tant deixaven escapar un significatiu gemec, provocat per les molèsties que els produïen els entremaliats gasteròpodes”. Aquests happenings orquestrats per Dalí serien avui segurament impossibles de repetir.
BELLATERRA.CAT 