Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Jordi Savall’

SALUT I MILLOR ANY NOU 2021‼️

Greensleeves és una cançó tradicional anglesa que segons una llegenda popular, hauria estat composta pel rei Enric VIII d’Anglaterra (1491-1547) per la seva amant i futura reina consort Anna Bolena quan aquesta el rebutjà. Aquest rebuig està aparentment inclòs en la cançó, quan l’escriptor inclou cast m’off discourteously (em repudies descortesament). No se sap si la llegenda és veritat, però la cançó està referida comunament a l’esmentada dama en la ment pública.

Ralph Vaughan Williams (1872-1958) és un dels compositors clàssics contemporànis més famosos, sobre tot al seu país, Anglaterra, on és un idol musical.

La seva música passa per ser típicament anglesa amb aquells tocs melòdics i líricament melancòlics, de manera que encaixa perfectament sobre el paisatge britànic. Son aquest tipus de detalls els que expliquen que sigui més famós a les illes que al continent.

A més té el mérit afegit de què el seu estil no es correspon amb el tipus de música que els seus coetanis del segle XX feien.

Al 1934 va compondre la Fantasia sobre Greensleeves, una melodia que ve de molt lluny.

En efecte, Greensleeves és una cançó tradicional del folclore anglès basada en l’antiga forma romanesca (una estil de cançó que va ser molt popular des de mitjan del segle XVI fins al començament del XVII).

Hi ha una llegenda que diu que va ser el famós rei Enric VIII d’Anglaterra qui va compondre aquesta Greensleeves per la seva amant i futura reina Anna Bolena.

Ralph Vaughan Williams es va basar en aquelles velles melodies per compondre la Fantasia sobre Greensleeves.

No cal dir que aquesta Fantasia està inundada de passat, enfonsada en les arrels musicals tradicionals britàniques i resulta, tot s’ha de dir, molt relaxant.

La versió que escoltem és la del músic bellaterrenc Jordi Savall

Com no podia ser d’una altra manera, el vídeo que acompanya la música està ple d’imatges d’aquelles terres.

Ralph Vaughan Williams, tot un ídol anglès, va compondre simfonies, òperes, musica coral i de cambra i també per cinema i televisió

Read Full Post »

Esperadíssim concert el de La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations després de la malaltia i convalescència del bellaterrenc Jordi Savall –víctima del covid-19– i de la clausura de L’Auditori de Barcelona.

L’equilibri, la simetria i la brillantor marca de la casa van fer acte de presència

El bellaterrenc Jordi Savall dirigint La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations|A.BOFILL

Repertori

Marc-Antoine Charpentier: Pastorale sur la naissance de Notre Seigneur Jésus-Christ (Pastoral sobre el nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo), H. 482 (1684) 40’

Marc-Antoine Charpentier: Messe de Minuit (Misa de medianoche), H. 9 (ca. 1694) 30’

INTÉRPRETS
Le Concert des Nations
La Capella Reial de Catalunya
Lluís Vilamajó, preparació del conjunt vocal
Jordi Savall, direcció

SOLISTES
Jeanne Lefort, María Cristina Kiehr, Lise Viricel, sopranos
Gabriel Díaz, contratenor
Víctor Sordo, tenor / haute-contre
Mauro Borgioni, baríton
Christian Immler, baix

La sensació de “tornar a casa” va ser un fet quan el músic de Bellaterra va sortir a l’escenari.

Tanmateix, el record del baix Daniele Carnovich –membre de la Capella Reial i recentment traspassat– va ser una nota dolorosa. Savall li va dedicar el concert amb unes tristes i sòbries paraules.

El concert tenia diversos al·licients, el principal dels quals era conèixer de primera mà, i amb la qualitat amb què el conjunt vocal i instrumental ens té acostumats, dues obres del compositor barroc Marc-Antoine Charpentier (1643-1704), un dels grans músics en temps de Lluís XIV i contemporani de l’intrigant Lully. Les peces escollides eren commemoratives de l’Advent i del Nadal, com ara la Pastorale sur la naissance de Notre Seigneur Jésus-Christ i la Messe de minuit pour Noël. L’aparent senzillesa i fins i tot naïfitat de la primera composició contrastava amb el treball pulcre, de fina artesania, dels músics que Savall dirigia des del primer faristol. I, malgrat l’embarbussament inicial en els primers compassos de la pastoral, aviat van arribar l’equilibri, la simetria i la brillantor marca de la casa. Tot això abans de la creació dels clímaxs ad hoc en una missa senzillament preciosa i en què el treball pulcre de La Capella Reial –dirigida per Lluís Viamajó– fluïa amb generositat. Un botó de mostra: la humana intimitat de l’Et incarnatus est del Credo, un dels moments culminants del concert. Treball esplèndid el d’instrumentistes i cantants, amb destacada presència i solvència de solistes.

Jordi Savall és, a més d’un gran músic, un excel·lent mestre de cerimònies. I gràcies al seu carisma va aconseguir que el que podria haver estat un concert més en aquests dies d’Advent carregats d’incerteses fos una celebració de l’esperit. I això ens fa pensar en Antoine de Saint-Exupéry quan conclou la novel·la Terra dels homes amb una frase prou lúcida i contundent: “Només l’esperit, si bufa sobre l’argila pot crear l’home”. O l’artista, si pensem en Jordi Savall.

Font: Ara. Jaume Radigales. L’Auditori

Read Full Post »

El Gran Teatre del Liceu es veu obligat a cancel·lar el concert Savall i el Don Juan de Gluck previst pel diumenge 25 d’octubre després que l’orquestra Les Concerts des Nations hagi informat de l’afectació de Covid-19 de diversos membres de la formació.

El bellaterrenc Jordi Savall és el titular de l’orquestra Les Concerts des Nacions |CEDIDA

En el comunicat oficial, la companyia afirma que “arran d’una estada a Polònia, s’han descobert diversos casos de Covid-19 dins l’orquestra”. Aquesta situació afecta per tant als concerts imminents previstos de la formació entre els quals es troba el del Liceu. El Liceu retornarà l’import de les entrades a tots els abonats i espectadors abans del 25 d’octubre.

Jordi Savall i Les Concerts des Nations venien a Barcelona a presentar una atractiva proposta del Don Juan de Christoph Willibald Gluck. En aquest concert el Liceu volia posar en diàleg aquesta peça de ballet composta per Gluck amb el Don Giovanni de Mozart. S’havia d’interpretar al costat de Les Éléments de Rebel (que inclou el fascinant i audaç Chaos) i de la primera suite de la coneguda Música Aquàtica de Händel.

Read Full Post »

Tal dia com avui, 1 d’agost de 1941, va neixer el nostre bellaterrenc més universal, en Jordi Savall, pare d’Arianna i Ferran Savall Figueras.

Bellaterra. Cat felicita al nostre estimat vei, en Jordi Savall, desitjant que molt aviat, i en vida, l’EMD de Bellaterra li dediqui un espai públic al nostre veí més iniversal

Jordi Savall amb els seus fill Arianna i Ferran, festejant el seu 79e Aniversari|CEDIDA

Jordi Savall i Bernadet (Igualada, l’Anoia, 1 d’agost de 1941) és un músic català, especialitzat en la viola de gamba, la direcció d’orquestra i la recerca musicològica de música antiga.

També ha conreat en menor grau el camp de la composició. És un dels especialistes en música antiga més reconeguts del món i pioner en la recuperació dels sons del Renaixement i del Barroc.

Ha enregistrat més de 200 àlbums, ha creat música per al cinema, i cada any ofereix més de 150 concerts gràcies a una curosa planificació dels seus projectes.

Read Full Post »

Horaci Miras Giner (Barcelona, 7 març 1918-24 decembre 2019)|BELLATERRA. CAT

Volem compartir amb les veïnes i veïns de Bellaterra la triste notícia dels traspàs de l’amic del nostre poble, Horari Miras Giner (Barcelona, 7 març 1918/24 desembre 2019). La notícia ens l’ha comunicat ahir al vespre el també molt estimat Mossen Carles de la Parroquia de la Bonanova de Barcelona.

Horaci Miras Giner amb el Doctor Joaquim Barraquer|BELLATERRA. CAT

Horaci Miras visitava molt sovint Bellaterra, i compartía amb nosaltres el seu secret per haber arribat a l’edat de 101 anys, i tenir la vitalitat que va demostrar durant tants anys. L’afició principal d’Horaci ha estat sempre la muntanya, portava esquiant des de 1940, va inaugurar el primer teleesquí d’Espanya i va ser un dels fundador de les lestacións d’esquí Cerler d’Osca i La Molina de Girona.

Horaci Miras amb el pianista Radu Lupu, al. Palau de la Música Catalana|BELLATERRA. CAT

Horaci, era un gran amant de la gastronomía, deia que el secret no és més que portar una vida sana. No va fumar mai en tota la seva llarga vida. Portava una bona alimentació i feia molt exercici físic, fins que fa mig any va caure a casa seva de Sant Gervasi i es va trencar el femur. El van operar amb tant d’èxit que amb una voluntat de ferro va tornar a caminar amb una forta voluntat personal.

Horaci Miras Giner va neixer el 7 de març de 1918 al carrer Carretes de Barcelona|BELLATERRA. CAT

Quan va complir els 99 anys, el programa Temps de Neu de TV3 el va portar fins a La Molina per filmar-lo baixant lentament les pistas, però amb el seu gran estil. Com esportista aficionat va fer moltrs activitats va fer varies marxes pels Alps i uns anys va participar a la travessia del Port de Barcelona. Amant de la música clàssica i l’òpera, va esponzoritzar el Palau de la Música Catalana i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona. L’aristocràcia de la ciutat comtal segueix recordant la seva petita ex Joieria Miras del Passeig de Gràcia, cantonada amb el carrer Consell de Cent (actual botiga Miu Miu del grup Prada).

Horaci Miras amb Mariona Carulla al Palau de la Música Catalana|BELLATERRA. CAT

Horaci Miras també mantenia una gran admiració i amistat amb la familia Jordi Savall. Ens enorgulleix haber comptar entre els nostres amics, persones com Horaci i és per això que volíem compartir aquesta triste perdua.

Maria Rosa Raventós i Horaci Miras Gener a Bellaterra|BELLATERRA.CAT

El nostres sentiments i respecte per la seva companya Maria Rosa Raventós i famílies. Sempre guardarem un gran record per haver-lo tingut en les nostres vides. Descansi en pau!

Read Full Post »

Els Premis Alícia de l’Acadèmia Catalana de la Música s’han creat com homenatge a la gran pianista catalana de prestigi internacional, Alícia de Larrocha, que ens va deixar el 25 de setembre de 2009.

Alicia de Larrocha amb la seva filla Alicia|Arxiu Alicia Torra de Larrocha

Segons informacions de l’ACN, Rosalía, Jordi Savall, la Balkan Paradise Orchestra, el centre Xamfrà, el Quartet Casals, Benet Casablancas i Rafael Argullol, el Taller de Músics i el Grup Enderrock han estat alguns dels guanyadors en la primera edició dels Premis Alícia.

Els premis estan impulsats per l’Acadèmia Catalana de la Música i, com ha explicat el seu gerent, Manel Montañés, volen “posar en valor de manera transversal, sense distincions de gènere ni etiquetes estilístiques, la música com a art”. L’Atlàntida de Vic ha estat l’escenari de la primera gala d’entrega dels Alícia, durant la qual s’han donat fins a onze premis a diferents professionals i entitats del sector de la música d’un total de quaranta finalistes escollits pels acadèmics.

El premi Autoria se l’ha endut Benet Casablancas i Rafael Argullol per l’òpera ‘L’enigma di Lea’. El premi Interpretació ha recaigut en Quartet Casals i el d’Interdisciplina ha estat per ‘Je suis narcissiste’, una producció d’Òpera de Butxaca i Nova Creació, Teatre Lliure, Teatro Español i Teatro Real, amb Música de Raquel García Tomás. En la categoria Talent Emergent la guanyadora ha estat la Balkan Paradise Orchestra, en la de Producció Discogràfica ‘El Mal Querer’ de Rosalía, produït per Columbia Records. També han rebut un guardó Jordi Savall per les ‘Rutes de l’Esclavatge’ en l’àmbit de Directe i Xamfrà, Centre de Música i Escena del Raval ha obtingut el premi al Projecte Social. El Taller de Músics ha estat el distingit amb el de Projecte Educatiu i el Grup Enderrock ha rebut el guardó al Periodisme Musical. Per últim, Rosalía ha guanyat el premi a la Internacionalització.

El bellaterrenc universal Jordi Savall

A banda d’aquests, la Junta Directiva de l’Acadèmia Catalana de Música ha decidit donar el Premi a la Trajectòria a Jordi Savall “per la seva excel·lència creativa, interpretativa i professional, així com pel seu ampli reconeixement internacional i desenvolupament d’una gran tasca pedagògica i social”. Montañés ha explicat que la junta “no ha tingut cap dubte” en atorgar el premi a Savall perquè “és una de les persones musicalment més excel·lent”.

L’any 2011 l’Ajuntament de Barcelona va dedicar una Plaça jardí a la bellaterrenca Montserrat Figueres, i la seva filla Arianna Savall va demanar que a la placa estigués indicat el nom de Bellaterra.

El gerent ha destacat que tant els finalistes com els premiats han estat escollit pels acadèmics, tant individuals com les entitats, i que representen unes 90.000 persones relacionades amb la música arreu de Catalunya. Els guanyadors han rebut un guardó creat per la il·lustradora i escultora Carme Solé Vendrell, reconeguda amb la Creu de Sant Jordi i el Premi Nacional de Cultura, entre d’altre.El fet que l’entrega de premis hagi coincidit amb el cap de setmana del Mercat de Música Viva de Vic és el resultat d’una “col·laboració puntual” i encara no està decidit on es faran les següents gales. El que sí que és probable és que aquesta es traslladi de l’octubre al juny, per celebrar-se a l’entorn del 21, Dia Mundial de la Música. “Com una festa d’inici perquè després venen tots els festivals d’estiu”, ha apuntat Montañés.La gala ha comptat amb la participació del president de la Generalitat, Quim Torra, així com altres autoritats de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Vic.

Read Full Post »

La discogràfica bellaterrenca AliaVox treu un nou CD de W. A. Mozart “Testament Simfònic”, que el nostre veí Jordi Savall amb Le Concert Des Nations, ho dedica a les seves tres últimes simfinies, la 39, 40 i 41.

Portada del nou CD del bellaterrenc Jordi Savall|CEDIDA

A mitjan 1788, Mozart assolia, als 32 anys, la plena maduresa creativa que marca les seves tres últimes simfonies, obres cabdals absolutes que compongué en un període molt curt, amb prou feines un mes i mig. Aquest extraordinari “massís simfònic” de tres cims, format per les simfonies 39a en mi bemoll del 26 de juny, 40a en sol menor del 25 de juliol i 41a en do major Júpiter del 10 d’agost, representa sense cap mena de dubte el seu “testament simfònic”.

Podeu fer les vostres comandes:

ALIA VOX

Sonjade, S.L. (Editora exclusiva d’Alia Vox)

Av. Bartomeu, 11

E 08193 – Bellaterra

T. +34 93 594 47 67
aliavox@alia-vox.com

Read Full Post »

Des d’aquest 6 de març, Igualada llueix una escultura dedicada a destacar la important trajectòria del músic Jordi Savall, nascut a la ciutat l’any 1941. Ahir dimecres al vespre es va dur a terme l’acte de reconeixement i l’estrena de la figura, comptant amb la participació de l’homenatjat, de la directora de l’Escola Conservatori Municipal de Música d’Igualada (ECMMI), Maria Queralt Martí, i l’autora de l’escultura, Teresa Riba. Hi van ser presents també les autoritats municipals i un nombrós públic. En acabar, Savall va oferir un petit recital a l’església del Roser.

Amb aquesta escultura, que ja es pot apreciar al carrer del Born, a tocar de la Basílica de Santa Maria, el departament de Promoció Cultural de l’Ajuntament d’Igualada ha volgut fer palès el reconeixement de tota la ciutat a un dels seus prohoms més universals i que, alhora, pugui servir de testimoniatge futur de la seva figura i obra.

Es tracta d’una escultura de mida natural, elaborada en bronze, que pesa 250 quilos i que va requerir d’un procés creatiu que es va allargar pràcticament vuit mesos. Mostra el mestre Savall, tocant la seva inseparable viola de gamba i assegut en un banc. Això permet que qualsevol pugui asseure’s al seu costat i apreciar els seus detalls.

Jordi Savall: una carrera de gran abast internacional
Especialitzat en la viola de gamba, la direcció d’orquestra i la recerca musicològica de música antiga, Savall també ha conreat en menor grau el camp de la composició. El 1970 va començar una reeixida carrera com a intèrpret de viola de gamba, instrument del que és considerat per la crítica un dels més grans intèrprets.

Entre 1974 i 1989 va fundar tres conjunts: primer Hèsperion XX –posteriorment reanomenat Hespèrion XXI– juntament amb qui va ser la seva esposa, la soprano barcelonina Montserrat Figueras i altres músics de diversos països. L’any 1987 crea la Capella Reial de Catalunya i, finalment, el 1989 funda l’orquestra barroca i clàssica Le Concert des Nations, amb repertoris que van des de l’Edat Mitjana al segle XIX, sempre interpretats amb el màxim rigor històric. Entre els col·laboradors habituals que Savall ha tingut en els seus grups hi ha el nord-americà Hopkinson Smith i el noruec Rolf Lislevand.

La seva discografia supera el centenar d’enregistraments en diferents segells, pels quals ha rebut més de cinquanta premis internacionals. Des de 1998 edita els seus discs amb el seu segell propi, Alia Vox. La seva feina també inclou la música per a pel·lícules, premiada l’any 1992 amb un premi Cèsar de l’Acadèmia Francesa de Cinema per la banda sonora de Tots els matins del món. També va ser nominat al mateix premi el 1998 per la partitura de Marquise. L’any 2000 va rebre el Premi d’Honor Lluís Carulla i el 2009 el Premi Nacional de Música pel seu treball “monumental” de recerca musical, que ha quedat recollit en l’obra Jérusalem. La ville des deux Paix: La Paix céleste et la Paix terrestre.

El gener del 2011 va ser elegit membre d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català, i el mes següent el llibre-disc Dinastia Borja va rebre el reconeixement de la indústria musical nord-americana amb el premi Grammy a la millor actuació de petit format de música clàssica.
El 2012 va ser guardonat amb el premi musical Léonie Sonning, considerat el Premi Nobel de la música. El 2013 va rebre la distinció de Cavaller de la Legió d’Honor de mans de l’escriptor Amin Maalouf, membre de l’Acadèmia Francesa, en un acte al Palau de la Generalitat de Catalunya.

http://www.veuanoia.cat

Read Full Post »

Inolvidable la nostra bellaterrenca universal Montserrat Figueras (Barcelona, 15 març 1942-Bellaterra, 23 novembre 2011)|CEDIDA

La seva filla Arianna Savall Figueras i Peter U. Johansen (Hirundo Màrius) ens ho recorden:

Estimada mare, avui hauries fet 77 anys i L8et recordem dolçament i la teva preciosa veu ompla els nostres cors….

BIOGRAFIA

Montserrat Figueras i Garcia (Barcelona, 15 de març de 1942- Bellaterra, 23 de novembre de 2011)

Fou una soprano catalana, especialitzada en música antiga. Fou referent en la interpretació d’un ampli repertori vocal de les èpoques medieval, renaixentista i barroca. La seva trajectòria va estar vinculada a la del seu marit, el músic igualadí Jordi Savall i Bernadet, amb el qual fundà grups com Hespèrion XX, la Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations, amb els que va realitzar nombrosos enregistraments i concerts. Nascuda a Barcelona en una família de melòmans, estudià amb Jordi Albareda i, posteriorment, a la Schola Cantorum Basiliensis i a la Musikakademie de Basilea, Suïssa. Col·laborà des de molt jove amb Enric Gispert i la formació de música medieval Ars Musicae. Estudià les tècniques de cant antigues, des dels trobadors fins al barroc, desenvolupant un concepte personal que beu directament de les fonts originals, tant històriques com tradicionals, al marge de les influències post-romàntiques. Des de 1967 establí amb el violgambista Jordi Savall una unió tant artística com personal, fructífera en activitats pedagògiques, d’investigació i de creació.

Participà entre 1974 i 1989, al costat de Savall, en la fundació dels conjunts Hespèrion XXI, La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations. Amb aquests grups, i com a solista, recuperà un ampli patrimoni musical eclèctic, en el que destacà les seves interpretacions del Cant de la Sibil·la, Ninna Nanna, Misteri d’Elx i Isabel I.
Debutà al Gran Teatre del Liceu l’any 1991 amb Una cosa rara de Vicent Martín i Soler, sota la direcció de Jordi Savall, i el 1993 amb l’Orfeo, de Monteverdi.
La cantant i el seu marit varen fundar el segell discogràfic ALIA VOX amb el que gravaren més de mig centenar de discos. El seu repertori es basa en músiques d’origen llatí i obres polifòniques renaixentistes, entre d’altres. L’any 1989 enregistrà un disc de cançons medievals catalanes i l’any 1995 una sèrie de cants de la sibil·la.
Actuà regularment als principals festivals d’Europa, Amèrica i Orient. Fou mare d‘Arianna Savall, soprano, compositora i arpista reconeguda internacionalment, i de Ferran Savall. Morí al seu domicili de Bellaterra, Cerdanyola del Vallès, la matinada del 23 de novembre de 2011, víctima d’un càncer diagnosticat un any abans. Morí acompanyada per la seva família, en Jordi Savall i els seus fills Arianna i Ferran. El seu funeral va tenir lloc al Monestir de Pedralbes, el 25 de novembre.

PREMIS I DISTINCIONS:

Els més de 60 CD que enregistrà van rebre nombroses distincions internacionals, entre ells el Grand Prix de l’Académie du Disque Français, l’Edison Klassiek, i el Grand Prix de la Nouvelle Académie du Disque (1992) i el Grand Prix de l’Académie Charles-Cros (1993).

La seva tasca per recuperar la música antiga va ser reconeguda l’any 2001 amb una nominació als premis Grammy. El 2003 va rebre el títol d’Oficial de l’Ordre Francesa d’Arts i Lletres del govern francès. L’any 2008 rebé el premi UNESCO artistes per la pau juntament amb el seu marit Jordi Savall. El 2011 va rebre el premi Creu de Sant Jordi, per la seva contribució a la recuperació de la música antiga.
L’any 2011 va rebre un premi Grammy pel llibre-CD Dinastia Borgia. Església i poder al Renaixement.

Read Full Post »

Montserrat Figueras, desapareguda soprano i dona del nostre veí Jordi Savall|ALIA VOX

La ciutat de Barcelona ha dedicat un dels seus jardins, situat al barri de l’Eixample, en els voltants de l’Hospital Clínic, a la desapareguda soprano Montserrat Figueras, destacada intèrpret de música antiga i barroca i dona de Jordi Savall, que va morir el passat 2011. el jardí està situat a situat entre els carrers Casanova, Villarroel i París, amb accés des del número 195 del carrer Còrsega. La placa que donarà nom a aquests jardins es col·locarà durant les festes del barri, a finals de setembre.

Quines son les raons perquè Bellaterra no dediqui cap espai als molts i importants veïns del món de la cultura desapareguts durant els últims anys? Esperem una rectificació sigui per la part de Bellaterra o Cerdanyola.

Read Full Post »

Older Posts »