Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Jordi Savall’

Que espera l’EMD de Bellaterra i l’Ajuntament de Cerdanyola per canviar el nom de l’avinguda del franquista Josep Maria Marcet per la del músic universal Jordi Savall? FACTA NON VERBA X BELLATERRA

Lliçó magistral del bellaterrenc Jordi Savall, s’hi al Ateneu, inaugurant el curs de l’Aula d’Extensió Universitària de Cerdanyola. Reflexions sobre l’evolució de la música, el llenguatge més essencial i compartit, tendresa i sentiment. Buff, que bo!

… i sobre pobles oprimits i com les seves músiques ajuden a preservar la seva essència i història! I sobre la recuperació de músiques antigues i sobre com va decidir convertir-se en músic, i sobre… Ha sigut una hora deliciosa!!!

La Música: Reflexions sobre l’evolució d’un llenguatge essencial a l’ésser humà va ser el títol de la lliçó inaugural del curs 2022-23 de l’Aula d’Extensió Universitària de Cerdanyola que va impartir el músic bellaterrenc Jordi Savall, un dels més reconeguts intèrprets i estudiosos mundials de la música antiga a nivell mundial.

Jordi Savall, nascut a Igualada al 1941 però veí de Bellaterra des fa dècades, és un dels principals artífexs del fenomen de revalorització de la música històrica. Director, intèrpret, investigador i divulgador musical, el 1970 va començar la seva carrera com a intèrpret de viola de gamba, instrument del qual és considerat per la crítica un dels més grans intèrprets.

El 1974 va fundar el conjunt Hespèrion XX (ara Hespèrion XXI) amb la soprano Montserrat Figueras i altres músics de diversos països. El 1987 va fundar la Capella Reial de Catalunya. L’any 1989 va fundar l’orquestra barroca i clàssica Le Concert des Nations, amb repertoris que van des de l’edat mitjana al segle XIX.

Durant la seva llarga trajectòria, ha dirigit formacions de prestigi internacional i ha rebut els premis més reconeuguts des del Léonie Sonning, considerat el Nobel de la música a la majoria de distincions del món cultural d’arreu d’Europa.

L’acte inaugural del curs estarà obert a la participació de la ciutadania de manera gratuïta i es realitzarà al teatre Ateneu el pròxim 19 d’octubre a les 18 hores. L’acte estarà presidit per l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, i la Vicerectora d’Estudis i d’Innovació Docent de la UAB, la doctora Maria Valdés Gázquez.

L’Aula i les seves activitats

L’Aula d’Extensió Universitària de Cerdanyola és una associació sociocultural independent vinculada a la Universitat Autònoma de Barcelona, que vetlla pels seus continguts. Sense afany de lucre i des de 2010, vol difondre la cultura de nivell universitari entre els majors de 55 anys, mitjançant sessions acadèmiques i visites culturals.

En aquest sentit, les pròximes activitats del curs ja previstes seran es conferències de la pintora i escultora Mariona Millà sobre la figura de Jaume Plensa sota el lema Escultor de l’esperit i de la llum ( 2 de novembre ); de l’historiador Jordi Maluquer sobre Els Indianos, el retorn dels emigrants catalans d’Amèrica (30 de novembre); o l’antropòleg i viatger polar Francesc Bailon sobre els Nenets, la cultura dels pastors de la Sibèria (15 de desembre). També hi ha programades diverses sortides com les del Poblat Ibèric d’Ullastret. Peratallada i Pals (9 de novembre) o a la Barcelona maçònica (23 de noviembre). El músic i crític Frederic Sesé clourà les activitats d’aquest 2022 amb una sessió sobre records sonors de Pau Riba, en homenatge al recentment desaparegut autor de Noia de porcellana.

Font: Joan Sánchez, Cerdanyola Info

Read Full Post »

El bellaterrenc Jordi Savall crea el seu propi festival de música a Santes Creus, Tarragona

Festival Santes Creus creat pel bellaterrenc universal Jordi Savall

El prestigiós violagambista i director d’orquestra català Jordi Savall, un dels noms més reconeguts de la música internacional, ha creat el seu propi festival de música, que portarà el seu nom a la localitat tarragonina de Santes Creus.

Així, el primer Festival Jordi Savall es farà aquest 2021, de l’11 a l’15 d’agost, comptant amb cinc concerts.  “M’agradava la idea que portés el meu nom, per assegurar un llegat que vagi més enllà de la meva persona”, ha declarat el músic, inspirat pel Festival Pau Casals, fundat pel violoncel·lista quan tenia 75 anys.  Savall farà 80 a l’agost.  “Per a mi, seria molt important que aquest festival tingués una continuïtat en el temps, fins i tot més enllà de la meva activitat professional i de la meva vida”.

Per a aquesta primera edició, Savall compartirà escenari amb formacions com Orpheus XXI, la Capella Reial de Catalunya o Hespérion XXI.

Font: Platea Magazine, Festival Santes Creus,

https://festivaljordisavallsantescreus.com/

Read Full Post »

Concert de Petter Udland Johansen i Arianna Savall al Conservatori de Música El Musical de Bellaterra

Anys enrere, als festivals de música que se celebraven a tot Catalunya hi predominava la música clàssica. Hi havia encara un públic amb una educació formal i burgesa —que en altres èpoques havia inclòs aprendre a tocar el piano, i fer-ne concerts en sales domèstiques per als amics de la família; sempre entre les classes benestants, és cert—, i aquell públic rebia a l’estiu, amb molta satisfacció, uns concerts en què s’hi podien sentir simfonies de Mozart o Beethoven, escoltar una òpera de Händel amb decorats i vestits clàssics, quartets de corda, cançons de Schubert, o partites de Bach.

Tot això s’ha acabat, o gairebé. Queden al Principat tres o quatre capitals comarcals, o llogarrets, en què els organitzadors dels concerts estivals han perseverat en una oferta de música clàssica, i, de fet, són ben plens. Però a la major part dels llocs en què és tradicional que s’ofereixi un festival de música al temps de la calor, la clàssica ha desaparegut en favor de la música popular, rock, electrònica, folklòrica, jazz i tot el que es vulgui —també és música, òbviament—, de tot, llevat dels grans autors i les grans o petites formacions dedicades a la música “antiga”.

Escoltar música de temps pretèrits
Aquest criteri, el de l’”antigor”, és el que presenten els directors d’aquests festivals: diuen que ara la gent s’interessa per una altra mena de música i que, al capdavall, és molt lògic que no vulguin escoltar música de temps pretèrits. L’argument és fals: tan pretèrits eren Haydn o Bach fa trenta o quaranta anys, com ara; quan un autor és del segle XVIII, com els dos que acabem d’esmentar, una diferència de trenta o cinquanta anys no té cap importància. Són clàssics, i això vol dir, senzillament, que han esdevingut músics propis per a qualssevol temps, com ens escau de llegir el Quijote o Tirant lo Blanc, que són més antics que tots els compositors esmentats fins ara en aquest article.

El que ha passat és molt senzill: abans els joves rebien poca o molta educació musical a l’escola, o l’havien rebuda els seus pares, causa de l’afició dels més joves a la música clàssica. Ara no s’ensenya ni se sent clàssica en quasi cap escola del país. Els sembla una assignatura innecessària. Però, segons Plató i milers de pedagogs, és una de les bases de la formació de tot bon ciutadà. Corol·lari: els programadors de música estival fan el joc a la progressiva degradació de la memòria i la cultura històriques al país nostre. ¿Haurem d’anar a Salzburg, Ais de Provença o Glyndebourne?

Font: Ara, El Musical de Bellaterra

Read Full Post »

Jordi Savall ha obert les portes del seu estudi de Bellaterra (Vallès Occidental) a TV3 per parlar de projectes de futur, com el festival d’estiu de Santes Creus, i de la preservació del seu llegat musical

Jordi Savall al seu estudi de Bellaterra|CCMA

Carme Roldán|A punt de fer 80 anys l’1 d’agost, Jordi Savall ens ha obert les portes del seu estudi. El trobem totalment recuperat de l’afecció pel coronavirus que va patir, immers de nou en la feina. Després de l’aturada forçosa per la pandèmia, Savall té l’agenda internacional plena per als pròxims dos anys, però el mestre té ara un altre gran repte de cara al futur: preservar el seu patrimoni musical.

Jordi Savall és reconegut internacionalment com un dels màxims exponents de la música antiga, com a intèrpret de la viola de gamba, com a descobridor de centenars de partitures oblidades, i com a director de les grans formacions que ha creat per interpretar música amb criteris historicistes i amb instruments d’època: Hesperium XXI, La Capella Reial de Catalunya i l’orquestra Le Concert des Nations.Savall, al seu estudi, envoltat de material (CCMA)

Jordi Savall, en una actuació al Palau de la Música aquest mes d’abril (Barbara Rigon/Palau de la Música/ACN)

Ambaixador de la Unió Europea per al diàleg intercultural i amb els premis i reconeixements més importants, Jordi Savall vol assegurar el futur de les seves orquestres i el patrimoni cultural que ha creat.

“La música del passat només existeix si hi ha músics que la sàpiguen interpretar.”

Reclama el suport de les administracions perquè aquest llegat arreli a Catalunya.

“La riquesa d’un país no depèn de quin patrimoni tenim, sinó de si som capaços de valorar-lo.”

En aquest reportatge, Jordi Savall ens parla d’una vida dedicada a la música que no deixarà mai. I ens parla del futur: aquest estiu engega un nou festival de música antiga al monestir de Santes Creus, un espai per oferir concerts i compartir el seu mestratge a noves generacions de músics.

Veure el vídeo de l’entrevista de TV3 a Jordi Savall al seu estudi de Bellaterra 👇👇👇👇

https://embed.ccma.cat/video/amp/embed/6108664/#amp

Read Full Post »

L’Institut d’Estudis Catalans lliura els Premis Sant Jordi 2021

Enguany, el Premi Prat de la Riba de l’IEC ha estat atorgat a Jordi Savall i Bernadet per la seva trajectòria artística i acadèmica en la recerca musicològica de la música antiga i, en particular, de la del nostre país.

El lliurament dels premis del XC Cartell de premis i borses d’estudi de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que inclou més de mig centenar de reconeixements, que sumen més de cent vuitanta mil euros, tindrà lloc el divendres 23 d’abril, a les dotze del migdia, al pati de la Casa de Convalescència, seu de l’IEC. Joandomènec Ros, president de l’IEC, presidirà l’acte, acompanyat de la resta de membres del Consell de Govern de l’IEC.

Alejandra Valencia Villanueva (Sandra Uve) ha estat reconeguda amb el Premi Creu Casas de l’IEC – Dones per canviar el món, del qual també s’ha concedit una menció honorífica a Karina Gibert Oliveras. El Premi Creu Casas es va crear fa quatre anys per a distingir les dones que conreen la ciència i té dues modalitats: la primera s’atorga a una dona en reconeixement de la seva trajectòria en tasques de divulgació i aproximació de la tecnologia a l’alumnat femení en qualsevol àmbit (enginyeria, arquitectura, informàtica, telecomunicacions, etc.) i la segona es concedeix a un grup de treball liderat per una dona que hagi desenvolupat metodologies d’empoderament de les dones o d’ensenyament per a captar el talent femení en els camps esmentats. Aquesta segona modalitat s’ha concedit al grup de treball ENGINY-era, amb una menció especial a Fibracat TV.

Pau Castell Granados ha estat guardonat amb el Premi Rafel Patxot i Jubert pel treball Els estudis sobre la bruixeria i la cacera de bruixes a Catalunya (1830-2020). Entre la història i el folklore.

A més dels premis de l’IEC, s’atorgaran els premis de les diferents seccions i societats filials, així com els premis, els ajuts i les borses dels centres i fundacions de l’IEC i les borses d’estudi de l’IEC mateix. Els Premis Sant Jordi tenen una llarga tradició històrica i contribueixen a assolir la finalitat de l’IEC de promoure l’alta investigació científica, principalment la de tots els elements de la cultura catalana.

Font: Institut d’Estudis Catalans (IEC), Jordi Savall

Read Full Post »

Voleu seguir en directe el concert del bellaterrenc Jordi Savall a Luxemburg sobre “Tots els matins del món”?

Serà a les 20 hores de dimecres, 3 de febrer de 2021 a través del YouTube 👇
Fes-ho a https://t.co/OWPK5hye5E

Read Full Post »

SALUT I MILLOR ANY NOU 2021‼️

Greensleeves és una cançó tradicional anglesa que segons una llegenda popular, hauria estat composta pel rei Enric VIII d’Anglaterra (1491-1547) per la seva amant i futura reina consort Anna Bolena quan aquesta el rebutjà. Aquest rebuig està aparentment inclòs en la cançó, quan l’escriptor inclou cast m’off discourteously (em repudies descortesament). No se sap si la llegenda és veritat, però la cançó està referida comunament a l’esmentada dama en la ment pública.

Ralph Vaughan Williams (1872-1958) és un dels compositors clàssics contemporànis més famosos, sobre tot al seu país, Anglaterra, on és un idol musical.

La seva música passa per ser típicament anglesa amb aquells tocs melòdics i líricament melancòlics, de manera que encaixa perfectament sobre el paisatge britànic. Son aquest tipus de detalls els que expliquen que sigui més famós a les illes que al continent.

A més té el mérit afegit de què el seu estil no es correspon amb el tipus de música que els seus coetanis del segle XX feien.

Al 1934 va compondre la Fantasia sobre Greensleeves, una melodia que ve de molt lluny.

En efecte, Greensleeves és una cançó tradicional del folclore anglès basada en l’antiga forma romanesca (una estil de cançó que va ser molt popular des de mitjan del segle XVI fins al començament del XVII).

Hi ha una llegenda que diu que va ser el famós rei Enric VIII d’Anglaterra qui va compondre aquesta Greensleeves per la seva amant i futura reina Anna Bolena.

Ralph Vaughan Williams es va basar en aquelles velles melodies per compondre la Fantasia sobre Greensleeves.

No cal dir que aquesta Fantasia està inundada de passat, enfonsada en les arrels musicals tradicionals britàniques i resulta, tot s’ha de dir, molt relaxant.

La versió que escoltem és la del músic bellaterrenc Jordi Savall

Com no podia ser d’una altra manera, el vídeo que acompanya la música està ple d’imatges d’aquelles terres.

Ralph Vaughan Williams, tot un ídol anglès, va compondre simfonies, òperes, musica coral i de cambra i també per cinema i televisió

Read Full Post »

Esperadíssim concert el de La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations després de la malaltia i convalescència del bellaterrenc Jordi Savall –víctima del covid-19– i de la clausura de L’Auditori de Barcelona.

L’equilibri, la simetria i la brillantor marca de la casa van fer acte de presència

El bellaterrenc Jordi Savall dirigint La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations|A.BOFILL

Repertori

Marc-Antoine Charpentier: Pastorale sur la naissance de Notre Seigneur Jésus-Christ (Pastoral sobre el nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo), H. 482 (1684) 40’

Marc-Antoine Charpentier: Messe de Minuit (Misa de medianoche), H. 9 (ca. 1694) 30’

INTÉRPRETS
Le Concert des Nations
La Capella Reial de Catalunya
Lluís Vilamajó, preparació del conjunt vocal
Jordi Savall, direcció

SOLISTES
Jeanne Lefort, María Cristina Kiehr, Lise Viricel, sopranos
Gabriel Díaz, contratenor
Víctor Sordo, tenor / haute-contre
Mauro Borgioni, baríton
Christian Immler, baix

La sensació de “tornar a casa” va ser un fet quan el músic de Bellaterra va sortir a l’escenari.

Tanmateix, el record del baix Daniele Carnovich –membre de la Capella Reial i recentment traspassat– va ser una nota dolorosa. Savall li va dedicar el concert amb unes tristes i sòbries paraules.

El concert tenia diversos al·licients, el principal dels quals era conèixer de primera mà, i amb la qualitat amb què el conjunt vocal i instrumental ens té acostumats, dues obres del compositor barroc Marc-Antoine Charpentier (1643-1704), un dels grans músics en temps de Lluís XIV i contemporani de l’intrigant Lully. Les peces escollides eren commemoratives de l’Advent i del Nadal, com ara la Pastorale sur la naissance de Notre Seigneur Jésus-Christ i la Messe de minuit pour Noël. L’aparent senzillesa i fins i tot naïfitat de la primera composició contrastava amb el treball pulcre, de fina artesania, dels músics que Savall dirigia des del primer faristol. I, malgrat l’embarbussament inicial en els primers compassos de la pastoral, aviat van arribar l’equilibri, la simetria i la brillantor marca de la casa. Tot això abans de la creació dels clímaxs ad hoc en una missa senzillament preciosa i en què el treball pulcre de La Capella Reial –dirigida per Lluís Viamajó– fluïa amb generositat. Un botó de mostra: la humana intimitat de l’Et incarnatus est del Credo, un dels moments culminants del concert. Treball esplèndid el d’instrumentistes i cantants, amb destacada presència i solvència de solistes.

Jordi Savall és, a més d’un gran músic, un excel·lent mestre de cerimònies. I gràcies al seu carisma va aconseguir que el que podria haver estat un concert més en aquests dies d’Advent carregats d’incerteses fos una celebració de l’esperit. I això ens fa pensar en Antoine de Saint-Exupéry quan conclou la novel·la Terra dels homes amb una frase prou lúcida i contundent: “Només l’esperit, si bufa sobre l’argila pot crear l’home”. O l’artista, si pensem en Jordi Savall.

Font: Ara. Jaume Radigales. L’Auditori

Read Full Post »

El Gran Teatre del Liceu es veu obligat a cancel·lar el concert Savall i el Don Juan de Gluck previst pel diumenge 25 d’octubre després que l’orquestra Les Concerts des Nations hagi informat de l’afectació de Covid-19 de diversos membres de la formació.

El bellaterrenc Jordi Savall és el titular de l’orquestra Les Concerts des Nacions |CEDIDA

En el comunicat oficial, la companyia afirma que “arran d’una estada a Polònia, s’han descobert diversos casos de Covid-19 dins l’orquestra”. Aquesta situació afecta per tant als concerts imminents previstos de la formació entre els quals es troba el del Liceu. El Liceu retornarà l’import de les entrades a tots els abonats i espectadors abans del 25 d’octubre.

Jordi Savall i Les Concerts des Nations venien a Barcelona a presentar una atractiva proposta del Don Juan de Christoph Willibald Gluck. En aquest concert el Liceu volia posar en diàleg aquesta peça de ballet composta per Gluck amb el Don Giovanni de Mozart. S’havia d’interpretar al costat de Les Éléments de Rebel (que inclou el fascinant i audaç Chaos) i de la primera suite de la coneguda Música Aquàtica de Händel.

Read Full Post »

Tal dia com avui, 1 d’agost de 1941, va neixer el nostre bellaterrenc més universal, en Jordi Savall, pare d’Arianna i Ferran Savall Figueras.

Bellaterra. Cat felicita al nostre estimat vei, en Jordi Savall, desitjant que molt aviat, i en vida, l’EMD de Bellaterra li dediqui un espai públic al nostre veí més iniversal

Jordi Savall amb els seus fill Arianna i Ferran, festejant el seu 79e Aniversari|CEDIDA

Jordi Savall i Bernadet (Igualada, l’Anoia, 1 d’agost de 1941) és un músic català, especialitzat en la viola de gamba, la direcció d’orquestra i la recerca musicològica de música antiga.

També ha conreat en menor grau el camp de la composició. És un dels especialistes en música antiga més reconeguts del món i pioner en la recuperació dels sons del Renaixement i del Barroc.

Ha enregistrat més de 200 àlbums, ha creat música per al cinema, i cada any ofereix més de 150 concerts gràcies a una curosa planificació dels seus projectes.

Read Full Post »

Older Posts »