Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Jordi Savall’

La discogràfica bellaterrenca AliaVox treu un nou CD de W. A. Mozart “Testament Simfònic”, que el nostre veí Jordi Savall amb Le Concert Des Nations, ho dedica a les seves tres últimes simfinies, la 39, 40 i 41.

Portada del nou CD del bellaterrenc Jordi Savall|CEDIDA

A mitjan 1788, Mozart assolia, als 32 anys, la plena maduresa creativa que marca les seves tres últimes simfonies, obres cabdals absolutes que compongué en un període molt curt, amb prou feines un mes i mig. Aquest extraordinari “massís simfònic” de tres cims, format per les simfonies 39a en mi bemoll del 26 de juny, 40a en sol menor del 25 de juliol i 41a en do major Júpiter del 10 d’agost, representa sense cap mena de dubte el seu “testament simfònic”.

Podeu fer les vostres comandes:

ALIA VOX

Sonjade, S.L. (Editora exclusiva d’Alia Vox)

Av. Bartomeu, 11

E 08193 – Bellaterra

T. +34 93 594 47 67
aliavox@alia-vox.com

Read Full Post »

Des d’aquest 6 de març, Igualada llueix una escultura dedicada a destacar la important trajectòria del músic Jordi Savall, nascut a la ciutat l’any 1941. Ahir dimecres al vespre es va dur a terme l’acte de reconeixement i l’estrena de la figura, comptant amb la participació de l’homenatjat, de la directora de l’Escola Conservatori Municipal de Música d’Igualada (ECMMI), Maria Queralt Martí, i l’autora de l’escultura, Teresa Riba. Hi van ser presents també les autoritats municipals i un nombrós públic. En acabar, Savall va oferir un petit recital a l’església del Roser.

Amb aquesta escultura, que ja es pot apreciar al carrer del Born, a tocar de la Basílica de Santa Maria, el departament de Promoció Cultural de l’Ajuntament d’Igualada ha volgut fer palès el reconeixement de tota la ciutat a un dels seus prohoms més universals i que, alhora, pugui servir de testimoniatge futur de la seva figura i obra.

Es tracta d’una escultura de mida natural, elaborada en bronze, que pesa 250 quilos i que va requerir d’un procés creatiu que es va allargar pràcticament vuit mesos. Mostra el mestre Savall, tocant la seva inseparable viola de gamba i assegut en un banc. Això permet que qualsevol pugui asseure’s al seu costat i apreciar els seus detalls.

Jordi Savall: una carrera de gran abast internacional
Especialitzat en la viola de gamba, la direcció d’orquestra i la recerca musicològica de música antiga, Savall també ha conreat en menor grau el camp de la composició. El 1970 va començar una reeixida carrera com a intèrpret de viola de gamba, instrument del que és considerat per la crítica un dels més grans intèrprets.

Entre 1974 i 1989 va fundar tres conjunts: primer Hèsperion XX –posteriorment reanomenat Hespèrion XXI– juntament amb qui va ser la seva esposa, la soprano barcelonina Montserrat Figueras i altres músics de diversos països. L’any 1987 crea la Capella Reial de Catalunya i, finalment, el 1989 funda l’orquestra barroca i clàssica Le Concert des Nations, amb repertoris que van des de l’Edat Mitjana al segle XIX, sempre interpretats amb el màxim rigor històric. Entre els col·laboradors habituals que Savall ha tingut en els seus grups hi ha el nord-americà Hopkinson Smith i el noruec Rolf Lislevand.

La seva discografia supera el centenar d’enregistraments en diferents segells, pels quals ha rebut més de cinquanta premis internacionals. Des de 1998 edita els seus discs amb el seu segell propi, Alia Vox. La seva feina també inclou la música per a pel·lícules, premiada l’any 1992 amb un premi Cèsar de l’Acadèmia Francesa de Cinema per la banda sonora de Tots els matins del món. També va ser nominat al mateix premi el 1998 per la partitura de Marquise. L’any 2000 va rebre el Premi d’Honor Lluís Carulla i el 2009 el Premi Nacional de Música pel seu treball “monumental” de recerca musical, que ha quedat recollit en l’obra Jérusalem. La ville des deux Paix: La Paix céleste et la Paix terrestre.

El gener del 2011 va ser elegit membre d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català, i el mes següent el llibre-disc Dinastia Borja va rebre el reconeixement de la indústria musical nord-americana amb el premi Grammy a la millor actuació de petit format de música clàssica.
El 2012 va ser guardonat amb el premi musical Léonie Sonning, considerat el Premi Nobel de la música. El 2013 va rebre la distinció de Cavaller de la Legió d’Honor de mans de l’escriptor Amin Maalouf, membre de l’Acadèmia Francesa, en un acte al Palau de la Generalitat de Catalunya.

http://www.veuanoia.cat

Read Full Post »

Inolvidable la nostra bellaterrenca universal Montserrat Figueras (Barcelona, 15 març 1942-Bellaterra, 23 novembre 2011)|CEDIDA

La seva filla Arianna Savall Figueras i Peter U. Johansen (Hirundo Màrius) ens ho recorden:

Estimada mare, avui hauries fet 77 anys i L8et recordem dolçament i la teva preciosa veu ompla els nostres cors….

BIOGRAFIA

Montserrat Figueras i Garcia (Barcelona, 15 de març de 1942- Bellaterra, 23 de novembre de 2011)

Fou una soprano catalana, especialitzada en música antiga. Fou referent en la interpretació d’un ampli repertori vocal de les èpoques medieval, renaixentista i barroca. La seva trajectòria va estar vinculada a la del seu marit, el músic igualadí Jordi Savall i Bernadet, amb el qual fundà grups com Hespèrion XX, la Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations, amb els que va realitzar nombrosos enregistraments i concerts. Nascuda a Barcelona en una família de melòmans, estudià amb Jordi Albareda i, posteriorment, a la Schola Cantorum Basiliensis i a la Musikakademie de Basilea, Suïssa. Col·laborà des de molt jove amb Enric Gispert i la formació de música medieval Ars Musicae. Estudià les tècniques de cant antigues, des dels trobadors fins al barroc, desenvolupant un concepte personal que beu directament de les fonts originals, tant històriques com tradicionals, al marge de les influències post-romàntiques. Des de 1967 establí amb el violgambista Jordi Savall una unió tant artística com personal, fructífera en activitats pedagògiques, d’investigació i de creació.

Participà entre 1974 i 1989, al costat de Savall, en la fundació dels conjunts Hespèrion XXI, La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations. Amb aquests grups, i com a solista, recuperà un ampli patrimoni musical eclèctic, en el que destacà les seves interpretacions del Cant de la Sibil·la, Ninna Nanna, Misteri d’Elx i Isabel I.
Debutà al Gran Teatre del Liceu l’any 1991 amb Una cosa rara de Vicent Martín i Soler, sota la direcció de Jordi Savall, i el 1993 amb l’Orfeo, de Monteverdi.
La cantant i el seu marit varen fundar el segell discogràfic ALIA VOX amb el que gravaren més de mig centenar de discos. El seu repertori es basa en músiques d’origen llatí i obres polifòniques renaixentistes, entre d’altres. L’any 1989 enregistrà un disc de cançons medievals catalanes i l’any 1995 una sèrie de cants de la sibil·la.
Actuà regularment als principals festivals d’Europa, Amèrica i Orient. Fou mare d‘Arianna Savall, soprano, compositora i arpista reconeguda internacionalment, i de Ferran Savall. Morí al seu domicili de Bellaterra, Cerdanyola del Vallès, la matinada del 23 de novembre de 2011, víctima d’un càncer diagnosticat un any abans. Morí acompanyada per la seva família, en Jordi Savall i els seus fills Arianna i Ferran. El seu funeral va tenir lloc al Monestir de Pedralbes, el 25 de novembre.

PREMIS I DISTINCIONS:

Els més de 60 CD que enregistrà van rebre nombroses distincions internacionals, entre ells el Grand Prix de l’Académie du Disque Français, l’Edison Klassiek, i el Grand Prix de la Nouvelle Académie du Disque (1992) i el Grand Prix de l’Académie Charles-Cros (1993).

La seva tasca per recuperar la música antiga va ser reconeguda l’any 2001 amb una nominació als premis Grammy. El 2003 va rebre el títol d’Oficial de l’Ordre Francesa d’Arts i Lletres del govern francès. L’any 2008 rebé el premi UNESCO artistes per la pau juntament amb el seu marit Jordi Savall. El 2011 va rebre el premi Creu de Sant Jordi, per la seva contribució a la recuperació de la música antiga.
L’any 2011 va rebre un premi Grammy pel llibre-CD Dinastia Borgia. Església i poder al Renaixement.

Read Full Post »

Montserrat Figueras, desapareguda soprano i dona del nostre veí Jordi Savall|ALIA VOX

La ciutat de Barcelona ha dedicat un dels seus jardins, situat al barri de l’Eixample, en els voltants de l’Hospital Clínic, a la desapareguda soprano Montserrat Figueras, destacada intèrpret de música antiga i barroca i dona de Jordi Savall, que va morir el passat 2011. el jardí està situat a situat entre els carrers Casanova, Villarroel i París, amb accés des del número 195 del carrer Còrsega. La placa que donarà nom a aquests jardins es col·locarà durant les festes del barri, a finals de setembre.

Quines son les raons perquè Bellaterra no dediqui cap espai als molts i importants veïns del món de la cultura desapareguts durant els últims anys? Esperem una rectificació sigui per la part de Bellaterra o Cerdanyola.

Read Full Post »

30 de octubre de 2014

Sr. José Ignacio Wert
Ministro de Educación, Cultura y Deportes
Gobierno de España

Distinguido Sr. Wert,
Distinguidos Señores del Jurado del Premio Nacional de Música 2014,

Recibir la noticia de este importante premio me ha creado dos sentimientos profundamente contradictorios y totalmente incompatibles: primero, una gran alegría por un tardío reconocimiento a más de 40 años de dedicación apasionada y exigente a la difusión de la música como fuerza y lenguaje de civilización y de convivencia y, al mismo tiempo, una inmensa tristeza por sentir que no podía aceptarlo sin traicionar mis principios y mis convicciones más intimas.

Lamento tener que comunicarles pues, que no puedo aceptar esta distinción, ya que viene dada de la mano de la principal institución del estado español responsable, a mi entender, del dramático desinterés y de la grave incompetencia en la defensa y promoción del arte y de sus creadores. Una distinción que proviene de un Ministerio de Educación, Cultura y Deportes responsable también de mantener en el olvido una parte esencial de nuestra cultura, el patrimonio musical hispánico milenario, así como de menospreciar a la inmensa mayoría de músicos que con grandes sacrificios dedican sus vidas a mantenerlo vivo.

Es cierto que en algunas contadas ocasiones he podido beneficiarme, a lo largo de más de 40 años de actividad, de alguna colaboración institucional: la celebración del V Centenario del descubrimiento de América, las pequeñas ayudas a giras internacionales y recientemente las invitaciones del Centro Nacional de Difusión Musical a presentar nuestros proyectos en Madrid. Pero igual que la inmensa mayoría de músicos y conjuntos del país, he seguido adelante solo con mi esfuerzo personal sin contar jamás con una ayuda institucional estable a la producción y materialización de todos mis proyectos musicales. Demasiado tiempo en que las instancias del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes que usted dirige continúan sin dar el impulso necesario a las diferentes disciplinas de la vida cultural del Estado español que luchan actualmente por sobrevivir sin un amparo institucional ni una ley de mecenazgo que las ayudaría, sin duda alguna, a financiarse y a afianzarse.

Vivimos en una grave crisis política, económica y cultural, a consecuencia de la cual una cuarta parte de los españoles está en situación de gran precariedad y más de la mitad de nuestros jóvenes no tiene ni tendrá posibilidad alguna de conseguir un trabajo que les asegure una vida mínimamente digna. La Cultura, el Arte, y especialmente la Música, son la base de la educación que nos permite realizarnos personalmente y, al mismo tiempo, estar presentes como entidad cultural, en un mundo cada vez más globalizado. Estoy profundamente convencido que el arte es útil a la sociedad, contribuyendo a la educación de los jóvenes, y a elevar y a fortalecer la dimensión humana y espiritual del ser humano. ¿Cuántos españoles han podido alguna vez en sus vidas, escuchar en vivo las sublimes músicas de Cristóbal de Morales, Francisco Guerrero o Tomás Luis de Victoria? Quizás algunos miles de privilegiados que han podido asistir a algún concierto de los poquísimos festivales que programan este tipo de música. Pero la inmensa mayoría, nunca podrá beneficiarse de la fabulosa energía espiritual que transmiten la divina belleza de estas músicas. ¿Podríamos imaginar un Museo del Prado en el cual todo el patrimonio antiguo no fuera accesible? Pues esto es lo que sucede con la música, ya que la música viva solo existe cuando un cantante la canta o un músico la toca, los músicos son los verdaderos museos vivientes del arte musical. Es gracias a ellos que podemos escuchar las Cantigas de Santa María de Alfonso X el Sabio, los Villancicos y Motetes de los siglos de Oro, los Tonos Humanos y Divinos del Barroco… Por ello es indispensable dar a los músicos un mínimo de apoyo institucional estable, ya que sin ellos nuestro patrimonio musical continuaría durmiendo el triste sueño del olvido y de la ignorancia.

Jordi Savall © A. Bofill
Jordi Savall © A. Bofill

La ignorancia y la amnesia son el fin de toda civilización, ya que sin educación no hay arte y sin memoria no hay justicia. No podemos permitir que la ignorancia y la falta de conciencia del valor de la cultura de los responsables de las más altas instancias del gobierno de España, erosionen impunemente el arduo trabajo de tantos músicos, actores, bailarines, cineastas, escritores y artistas plásticos que detentan el verdadero estandarte de la Cultura y que no merecen sin duda alguna el trato que padecen, pues son los verdaderos protagonistas de la identidad cultural de este país.

Por todo ello, y con profunda tristeza, le reitero mi renuncia al Premio Nacional de Música 2014, esperando que este sacrificio sea comprendido como un acto revulsivo en defensa de la dignidad de los artistas y pueda, quizás, servir de reflexión para imaginar y construir un futuro más esperanzador para nuestros jóvenes.

Creo, como decía Dostoyevski, que la Belleza salvará al mundo, pero para ello es necesario poder vivir con dignidad y tener acceso a la Educación y a la Cultura.

Cordialmente le saluda,

Jordi Savall

FacebookTwitter+

IMG_3526.JPG

IMG_3525.JPG

Read Full Post »

20130622-121335.jpg

Aquest dilluns, un ARA especial Jordi Savall

ARA | Barcelona | 21/06/2013 18:00

L’ARA dedica el diari dilluns que ve, festa de Sant Joan, al músic Jordi Savall i a la Capella Reial de Catalunya, en el seu 25 aniversari. Guanyador del Sonning Music Prize 2012, considerat el Nobel de la música, Savall s’ha convertit en el gran referent internacional de la música antiga.

L’edició impresa d’aquest ARA especial inclourà, tot al llarg de les seves pàgines, l’opinió de personalitats d’arreu sobre l’intèrpret de viola de gamba i sobre la seva tasca artística de recuperació de la música antiga.

Un extens reportatge explicarà tant la trajectòria contemporània de la Capella Reial com la històrica, estroncada el 1714, després d’una llarga i brillant existència durant l’Edat Mitjana i el Renaixement.

Un repàs de la discografia savalliana, els projectes actuals i futurs del mestre, la seva inesgotable creativitat, el record de la seva companya i cantant Montserrat Figueras, morta el 2011, i el suport als músics joves també seran abordats a les pàgines d’aquest ARA especial.

Read Full Post »

20120624-164216.jpg

Estació de Bellaterra l’any 1930, del Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

BENVINGUTS A BELLATERRA!
Bellaterra ha estat sempre un poble obert i acollidor amb tots aquells que al llarg de la història han transitat pels seus camins des de Sant Cugat, Sabadell, Sant Quirze o Cerdanyola. El clima, la situació geogràfica i els seus veïns, han fet sempre posibles un model de relacions properes i integradores amb els nous vinguts.
El nostre poble ha canviat molt en els últims 82 anys. Hem passat de ser una urbanització d’estiueig de qualitat, en una EMD de Bellaterra, amb més de tres mil veïns, i convertir-nos en una comunitat moderna en plena natura del Vallès Occidental. Bellaterra és reconoguda al món per la seva Universitat i residents universals com en Jordi Savall (Premi Nobel de la música), Marc Gené (Mestre de la Formula 1), Lluïsa Forrellat (Escriptora), Dr. Pérez del Pulgar (Pediatra de la família reial espanyola), Mònica Terribas ( Periodista i ex-directora de TV3), Joan Manuel Tesserras (ex-conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya), Xavier Sala Martín (Economista internacional),
David Pérez Ciurezu (Dr. en Composite i mànager a Airbus Alemanya), Dr. Valeri Novell (Creador del departament de patologia de Bellvitge), Oriol Solé Solanellas (Cardiòleg), Guy Pérez Ciurezu (Dibuixant, guionista i director de cinema per l’ESCAC), etc.,
És un orgull per un poble de les nostres dimensions acollir unes persones tan potents, que són referència nacional i internacional. Però Bellaterra no es vol quedar aquí, tot desitjant ser independents com poble, tal com ho van demanar en temps de la Repùblica, durant la dictadura o en plena democràcia. Esperem que Cerdanyola un dia pugui entendre i acceptar la voluntat històrica de la majoria dels veïns de Bellaterra i la seva realitat dins la Catalunya en llibertat.

Read Full Post »

Older Posts »