Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra Comerç’

L’Associació Cerdanyola Comerç i Serveis, majoritària al sector a la ciutat, dona un nou pas en la seva presència al món digital amb una nova web pensada per visibilitzar més i millor als seus quasi 190 associats.

Comerços de Bellaterra a la Plaça del Pi |ARXIU BELLATERRA. CAT

http://www.cerdanyolacomercial.cat esdevé així un directori de cerca àgil i intuïtiva estructurat per assolir un bon posicionament en els principals buscadors d’internet.

Xavier Olivé, president de Cerdanyola Comerç i Serveis, indica que s’han fet dos canvis principals, assolir un nom del portal web més fàcil de retenir -www.cerdanyolacomercial.cat- i passar d’un web estàtic a un directori on l’usuari troba els establiments associats de forma més senzilla a travès de tres catagories generals – On menjar? On comprar? i On trobar serveis?- i fins a 64 categories concretes per orde alfabètic -d’Advocat a Vinateria-. L’objectiu és visibilitzar més els comerços, restaurants i serveis de Cerdanyola tant per a l’usuari local com de fora de la ciutat.

Un altre dels objectius del nou portal web és aconseguir un bon posicionament als principals buscadors d’internet. Olivé destaca que per això s’ha dissenyat aquest espai amb estructura SEO i pensant en els 80% d’usuaris que empren el buscador de Google.

A més, amb aquest canvi, tots els socis de l’entitat aconsegueixen una pàgina web pròpia dins del directori que els permet presentar-la com espai de referència a. internet de cara als seus clients.

Situació d’incertesa per a un sector segur i responsable

El canvi s’ha realitzat ara però s’estava treballant des d’abans de l’inici d’una pandèmia que està colpejant el sector amb una crisi molt dura on el pitjor és la situació d’incertesa davant el què passarà en qualsevol moment. Olivé explica que hi ha sectors, especialment el de la restauració, que ho estan passant molt malament, però destaca també que el fet que Cerdanyola no sigui una població turística ha permès que la ciutadania segueixi consumint a la localitat. Això, indica Olivé, ha permès que majoritàriament aquest eix econòmic de Cerdanyola hagi “anant aguantant”.

Xavier Olivé posa l’èmfasi en el treball realitzat pels professionals del sector que s’ha posat al dia en temes de seguretat i per això es pot afirmar que a Cerdanyola hi ha un comerç segur. El president de l’associació majoritària del sector explica que els professionals han actuat sempre amb responsabilitat posant per davant la salut de la ciutadania abans que la seva economia, per exemple en el cas de tancaments d’establiments mentre es realitzaven proves i sense l’obligatorietat de fer-ho.

Read Full Post »

Read Full Post »

El primer que Carlos de Uña Martín, ha decidit al Bar del Club Bellaterra és que quan un client demani una beguda, se li serveixi una tapa gratuïta, d’entrada és tot un petit canvi gastronòmic.

Luis de Uña Martin, nou titular del Bar del Cafè Club Bellaterra (Powengram) |ANGEL FONT

Luis de Uña Martin és un dinàmic i polièdric empresari, especialista en seguretat, pilot de línies aèries i instructor de vol, posa de manifest la paradoxa de la societat espanyola, en la qual conviuen un empresariat creatiu i flexible, capaç d’obrir-se al mercat mundial en època de crisi, amb una classe política passiva i discreta; igualment, reflexiona sobre la necessitat de recuperar l’esperit de l’esforç i del sacrifici des d’una educació que fomenti l’emprenedoria.

Inclinació vocacional per l’aviació

Sóc fill de militar retirat; des de petit, en conviure en habitatges militars i veure el desenvolupament professional com a sortida després l’institut, els germans observàrem els avantatges d’optar per la carrera militar, sobretot per l’estabilitat que atorga una activitat vitalícia i indefinida. No obstant això, jo desitjava convertir-me en pilot de línies aèries. Em vaig adonar de les dificultats econòmiques i socials perquè em gradués i fora contractat per una companyia aèria, en què són freqüents les estirps de pilots i essencials les xarxes de relacions personals. Tot i això no van canviar les meves expectatives professionals, vaig tenir el suport de la meva família i amics: vaig decidir trobar una feina estatal i així finançar amb els meus ingressos els elitistes estudis d’aviació.

Guàrdia civil i pilot professional

Així vaig accedir al cos de la Guàrdia Civil, i compaginava les meves tasques policials amb els estudis com a pilot professional, instructor i càrrega aèria; el meu objectiu era acumular l’experiència mínima per, sense disposar de contactes, aspirar a entrar en una línia aèria comercial. Finalment vaig anar contractat per una filial de vols xàrter de Spanair, anomenada Girjet, el que em va permetre sol·licitar l’excedència de la Benemèrita.

Experiència en Girjet

Vaig començar en línia aèria treballant com a pilot de Girjet, en avions Fokker 100, on també em van nomenar responsable de la seguretat de la companyia. Amb el temps, aquest càrrec em va obligar a mantenir contactes diplomàtics al més alt nivell per gestionar la repatriació de la tripulació d’un dels nostres avions, que havia estat retingut il·legalment per les autoritats del Txad. Afortunadament, es va aconseguir l’alliberament, però no la recuperació de l’avió, el que va suposar unes grans pèrdues econòmiques i va marcar l’ocàs de l’entitat.

Clarobscurs de l’aventura africana

Per poder continuar la meva carrera, vaig acceptar una oferta de les aerolínies de Gabon; van ser mesos d’emocions intenses, ja que a l’Àfrica tot contribueix perquè el volar sigui una experiència sensorial i instintiva així com molt perillosa. La meteorologia, el dèficit d’infraestructures i la separació de la meva família van determinar que em decidís a tornar i a replantejar el meu futur laboral.

Cap de seguretat Hotel W de Barcelona, Mint Airways i Cosmo Lineas Aereas

En tornar a Barcelona, seguia sense haver-hi treball de pilot comercial a Espanya, per això vaig acceptar l’oferta de seguretat de l’Hotel W, popularment conegut com “hotel vela”, on durant tres anys vaig dirigir la seguretat general de l’establiment, així com l’equip de reforç en els grans esdeveniments. Paral·lelament, sempre que sorgia l’oportunitat, volava com a pilot en una companyia espanyola el Boeing 757. així com en Cosmo l’Airbus A320, dirigint al seu torn la seguretat de les dues companyies aèries. Aquesta experiència em va encaminar a obrir la meva pròpia empresa de seguretat i formació.

Serveis de Seguretat Privada i Formació

Al principi, ens dediquem només a la formació en seguretat i l’externalització dels serveis en aquest àmbit,. La ràpida consolidació i expansió de l’entitat ens va permetre la creació, el 2011, d’una companyia de seguretat uniformada. Avui el nostre grup empresarial està conformat per Segurair Services, que s’encarrega de la formació i l’oferiment de serveis auxiliars –és a dir, controladors d’accessos: porters, conserges, etc.–, i Baster seguretat privada, els serveis homologats de vigilància uniformada, els professionals de la qual tenen la potestat de portar armes i fan una tasca parapolicial. Cal agrair el suport dels meus pares, germans i de la meva dona en aquest magnífic projecte.

Fusió amb la multinacional holandesa I-SEC International dedicada a la seguretat aeroportuària

Ens hem fusionat amb I-SEC, una multinacional holandesa especialitzada en seguretat aeroportuària, que dóna feina a 5.000 persones de seguretat en els principals aeroports d’Europa i que en breu s’introduirà en el mercat nord-americà. Després de l’absorció passaré a ser el director executiu i assessor per ajudar-los a assolir aquesta fita expansiva.

Acadèmia de pilots professionals i hostesses de vol

El 2012 vaig constituir, després de superar múltiples tràmits burocràtics, Dream Flyers Aviation Academy, un centre de formació de pilots i hostesses ubicat a Barcelona però amb vocació internacional, que disposa de sis avions i diversos simuladors per realitzar les pràctiques. Cal dir que els pilots d’aviació reben una formació excel·lent i molt exigent, que inclou coneixements matemàtics, físics, etc. Un cop finalitzat el període lectiu, i superades les proves finals, els estudiants obtenen la seva llicència que han de renovar anualment, per la qual cosa s’han de sotmetre a estrictes revisions i controls; així mateix, som l’única escola amb aprovació de tipus per formar pilots d’Airbus sèries a320/a330.

Part del personal de seguretat són antics treballadors del sector constructiu i serveis.

Una majoria dels nostres estudiants són antics treballadors de la construcció i serveis que s’estan reciclant per inserir novament en el mercat laboral. Oferim múltiples opcions de formació des controladors d’accessos i de vigilants uniformats passant per escortes i guies canins. Els primers disposen d’una formació bàsica i tenen una responsabilitat simbòlica en el manteniment de l’ordre. Els segons, encarregats de la seguretat, ara per ara reben una formació més exhaustiva.

Si es privatitzen determinades funcions dels cossos de seguretat de l’Estat

Durant els últims anys, tot i el creixement demogràfic, s’han convocat escasses places per cobrir les necessitats d’efectius policials, i ni tan sols s’han compensat les jubilacions. Això s’explica pel fet que, a fi d’ajustar la despesa pública, s’han equiparat els cossos policials a altres tipus de funcionaris de menor rellevància social i s’ha tendit a reduir els efectius, de manera que algunes institucions comencen a optar per la seguretat privada. No obstant això, aquesta privatització ha de comportar que els professionals que assumiran tasques fins ara policials rebin una preparació adequada i presentin el perfil psicològic adequat, per això és indispensable que els aspirants passin una prova d’accés prèvia que inclogui una valoració psicològica i segueixin un programa de formació de, almenys un any, amb formació en la responsabilitat real.

Lloa a l’excel·lència de l’empresariat espanyol

El futur del nostre país rau en la seva empresariat, format per emprenedors heterogenis però tots ells caracteritzats pel seu esperit de treball, de sacrifici i de superació. D’altra banda, en el nostre teixit empresarial hi ha moltes empreses tecnològiques o de serveis amb un valor afegit que no es correspon amb la mala imatge tòpica que a l’exterior es té de l’economia espanyola.

Espanya ha viscut un procés d’obertura al mercat mundial

Justament és aquesta ambició i aquesta excel·lència la que està portant els nostres productes i serveis a tot el món. Per això hem viscut, amb la crisi, un procés d’internacionalització que, amb el temps, revalorar com es mereixen els nostres productes.

Manca de suport per part de l’Administració a l’empresariat espanyol

Les autoritats espanyoles històricament no han fomentat l’establiment i la consolidació dels projectes empresarials. Probablement, el nostre mapa empresarial actual seria molt diferent si les companyies amb dificultats durant aquests anys de recessió haguessin rebut ajuda per part de l’Administració o si, com a mínim, s’haguessin adoptat les mesures convenients.

Una classe política poc eficient

Espanya té la desgràcia de tenir una classe política discreta, acomodada i egotista, que sol prendre decisions pensant únicament en el curt termini dels resultats electorals i no en el benefici global de la població, tant la present com la futura. Això explica, en part, el desolador panorama econòmic actual: necessitem gestors brillants i que vetllin per l’interès comú.

Per una educació de qualitat que aposti per l’emprenedoria

Potser totes aquestes mancances socials i polítiques s’expliquen per una qüestió cultural, donada la manca de tradició d’una educació més exigent i pràctica i que aposti per l’esperit emprenedor.

Abstencionista perenne

Sóc un empresari oriünd de Zamora, però que viu a Barcelona i valora les oportunitats de negoci que m’ha ofert aquesta ciutat; a més, la meva dona és catalana, i em sento arrelat a Catalunya. D’altra banda, les qüestions polítiques mai m’han atret i sóc un abstencionista perenne. Crec en el treball quotidià, en la cultura, en el coneixement i en l’afany individual de superació constant que porta a la millora col · lectiva de l’entorn. El marc jurídic en el qual es desenvolupi aquest progrés social per a mi no és determinant, però cal tenir en compte que en el context actual de globalització la tendència és cap a la fusió, no cap a la divisió.

Font: Crisis i Perspectiva d’Àngel Font

Read Full Post »

“Building Center/CaixaBank, propietària del Club Bellaterra ja cobra directament els lloguers dels seus locals comercials de la Plaça del Pi de Bellaterra”

Segons informacions oficials recollides per Bellaterra. Cat, des del mes de maig de 2020, la inmobiliaria Building Center (CaixaBank), propietaria del Club Bellaterra, està cobrant directament tots els lloguers dels seus locals comercials.

Edifici i locals comercials del Club Bellaterra, amb sentència de fa mes d’un any, propietat de CaixaBank|ARXIU BELLATERRA. CAT

Comerços de l’edifici del Club Bellaterra, propietat de Building Center (CaixaBank)|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Segons noticies oficials recollides per Bellaterra. Cat, el Bar del Club Bellaterra explotat particularment pel titular Jordi Fau Risques (Powengram S. L.), i també president del Club Bellaterra, s’ha traspassat per 20 anys. El que es deia era mentida el mes d’agost del 2019, ara, el setembre de 2020 s’ha demostrat era veritat.

Publicació al Segonamà, agost 2019, del traspàs del Bar del Club Bellaterra

Segons una sentència de fa més d’un any, tot l’edifici del Club Bellaterra estava embargat i és propietat de Building Center (CaixaBank).

Bar del Club Bellaterra tancat durant el confinament del coronavirus|ARXIU BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Una vegada acabades des vacances d’agost, l’EMD de Bellaterra hauria de fer unes banderoles i penjar-les per tota Bellaterra (com va fer per la recollida de signatures per l’annexió a Sant Cugat), i promocionar el Comerç de Bellaterra. FEM BELLATERRA!

LA GUIA DEL RESTAURANTS JARDÍ DE BELLATERRA (VALLÈS OCCIDENTAL)

Original d’Enric Llimona 1994 per Bellaterra Gourmet

Cafè del Club
Placa del Pi, 3,Bellaterra

☎️ 935 92 97 52

Cafè del Turó
Carrer 9, n.69 bis Bellaterra

☎️ 936 92 71 73

La terrasseta de Bellaterra

Ébano
Avinguda Film, 2, Bellaterra

☎️ 935 80 33 40

http://www.ebanorestaurant.com

El Galliner
Carr. de Bellaterra, 58, Bellaterra

☎️ 935 80 64 27

http://www.restaurantelgalliner.com

Can Edo
C/. Lope de Vega, 5, Bellaterra

☎️ 935 80 66 60

Inici

Marcs
Av. de Bertomeu, 21, Bellaterra

http://restaurantmarcs.blogspot.com

☎️ 935 80 85 31

Sant Pancraç
Plaça del Pi, 2, Bellaterra

☎️ 93 692 20 50/54

Read Full Post »

Bellaterra té molt a prop un gran assortiment de fruita i verdura fresca🍒 Fem comerç de proximitat‼️

Parada de fruites i verdures del Condis de Bellaterra|BELLATERRA GOURMET

Aprofiteu les ofertes d’estiu!

Read Full Post »

“Bonaparte Pa i Dolç de Bellaterra ens ofereix una bona selecció de coques per gaudir la revetlla”

Coca de fruites del Bonaparte Pa i Dolç de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

LA COCA DE SANT JOAN
Aquesta nit, és tradicional menjar coca, possiblement com una romanalla d’algun ritu solar. Antigament, les coques eren obligadament circulars i amb un forat al mig, i devien tractar de recordar el disc solar. Eren pastades a casa, com un dels tants productes de pastisseria casolana.

Després, les feien els forners, amb pasta adobada, o amb pasta de pa, més cuita, ensucrada i amb pinyons. En establir-se pastisseries, les coques van millorar la qualitat i foren endolcides amb cireres, poncem i d’altres fruites confitades. Es tenia per cosa obligada menjar-se la coca al ras, al camp o al carrer, és a dir, a ple aire, semblantment a tot allò que que és propi d’aquesta nit. Hom creia que menjar-se la coca sota teulat portava desventura. Era costum de remullar-la amb vi dolç i, les persones de paladar fort, amb aiguardent. Abans, sobretot aquells a qui agradava la deguda forta, bevien Gorga, mena d’aiguardent poc refinat, però molt fort.

Quan la ciutat estava emmurallada, i sortir a passar la nit fora del clos resultava enutjós, era corrent de celebrar la revetlla entre el veïnat. Fou costum de menjar-se la coca en comú. Cada veí posava un tant, fixat, per persona. Es feien coques de veïns que assolien una gran llargada. Hi havia forns especialitzats a fer coques de llargades enormes en relació amb la capacitat extensiva dels forns. S’havien fet coques de dotze metres de llargada, o dia d’una mida que doblava la grandària del forn. Es coïen en dues vegades, una per cada cap. Constituïen una veritable tècnica fornera o pastissera, i exigia molt d’enginy moure-les i tombar-les dins l’espai ordinàriament reduït dels pastadors i dels forns. Per tal que la coca no es partís pel mig, mentre una part es coïa la que restava fora del forn calia sostenir-la amb uns taulons a manera de bastida. Hi havia forners molt hàbils a realitzar aquesta maniobra que gaudien de molt crèdit per a fer coques gegants. Cada carrer nomenava una comissió nombrosa, per anar a cercar la coca. Es distribuïa en parelles, i la portaven entre tots damunt de l’espatlla. Era motiu de competència entre els veïns i carrers inmediats. Era costum que la colla de portadors de la coca, seguit d’un estol de veïns i, sobretot, de la mainada, abans d’anar directament a llur carrer, fessin una passada pels carrers més immediats, per tal de lluir la coca. Els portants anaven amb molt de compte, perquè no es trenqués ni es malmetés amb el transport. Hom no podia menjar-se la coca abans de mitjanit. La tallava i la repartia el veí més vell, amb preferència que es digués Joan, o el de més categoria. El costum de menjar-se la coca en comú pot constituir una resta d’un àpat o consagració ritual, derivada d’una de les cerimònies solsticials.

Per les poblacions on hi havia confraries de Sant Joan, aquestes solien curar de l’elaboració de les coques, generalment endolcides amb fruites confitades, i les venien, o encantaven, a profit de la cofradia.

Ara fa un secle, feien coques de pasta de pa, completament planes, i en forma asiluetada de be, amb referència a l’anyell de la iconografia presenta com company inseparable de Sant Joan.

Read Full Post »

Per entrar Bellaterra en fase 2, els 7 restaurants jardí de Bellaterra podrán obrir també els seus interiors a partir de demà dilluns 8 de juny, amb un aforament del 40% i estarà prohibit utilitzar la barra (servei exclusiu a les taules)

Guia dels contactes per reservar la vostra taula👇

Obra original d’Enric Llimona Raymat|ARXIU BELLATERRA GOURMET

GUIA DELS 7 RESTAURANTS JARDÍ DE BELLATERRA

Taula a un dels jardins de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA GOURMET

Cafè del Club
Placa del Pi, 3,Bellaterra

☎️ 935 92 97 52

Cafè del Turó
Carrer 9, n.69 bis Bellaterra

☎️ 936 92 71 73

http://www.turodesantpau.com

Ébano
Avinguda Film, 2, Bellaterra

☎️ 935 80 33 40

http://www.ebanorestaurant.com

El Galliner
Carr. de Bellaterra, 58, Bellaterra

☎️ 935 80 64 27

http://www.restaurantelgalliner.com

Can Edo
C/. Lope de Vega, 5, Bellaterra

☎️ 935 80 66 60

http://www.restaurantcanedo.com

Marcs
Av. de Bertomeu, 21, Bellaterra

http://restaurantmarcs.blogspot.com

☎️ 935 80 85 31

Sant Pancraç
Plaça del Pi, 2, Bellaterra

☎️ 93 692 20 50/54

Read Full Post »

“El Restaurant Marcs de Bellaterra segueix oferint els seus boníssims Canelons tradicionals”

Read Full Post »

Older Posts »