Segur que ja les coneixeu, però per si durant les vacances heu desconnectat tant que ja no les recordeu, aquí us les presentem!
La Nuri, l’Abi, la Susana, la Maria i la Marta és el Dream Team de la Farmàcia Bellaterra
Les trobarareu cada dia rere del taulell de la farmàcia, preparades per poder ajudar-vos i acompanyar-vos amb tot el que necessiteu.
L’Abigail ha estat mare aquest any, no podem estar més contents, i ara a l’agost ja la tornem a tenir a la farmàcia!
Maria ens ha acompanyat tots aquests mesos mentre estava acabant la carrera de farmàcia i també estem molt contentes perquè oficialment ja és farmacèutica!!
Bé, ja les coneixeu una mica més, i us esperen per tot el que necessiteu.
Restauració familiar honesta del Cafè del Turó de Sant Pau de Bellaterra|BELLATERRA GOURMET
El Procicat aprova l’ampliació de l’horari de bars i restaurants i de l’aforament a llocs com comerços, gimnasos o parcs d’atraccions
Bars i restaurants podran obrir fins a la 1 de la matinada, una hora més que fins ara.
També podran obrir fins a les 1 les activitats culturals, esportives, les botigues de productes de primera necessitat i les que hi ha a les benzineres.
Ho ha acordat aquest dimecres a la tarda el Procicat, reunit per decidir un nou avanç en la desescalada, tenint en compte que les mesures vigents acaben el 6 de juny.
De fet, tant el nou horari dels establiments del sector de la restauració com la resta de mesures noves entraran en vigor a partir d’aquest divendres, dia 4. És a dir, que la nit entre dijous i divendres, els bars ja podran estar oberts fins a la 1.
Fins ara, l’horari d’obertura de la restauració estava fixat entre les 6 i les 24 hores.
Els aforaments continuen limitats a un 50% a l’interior, un percentatge fruit de la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en resposta a un recurs que va presentar el gremi.
La distància entre taules a les terrasses s’ha de mantenir en els dos metres.
Es poden fer pícnics i es mantenen les reunions de 10 persones
No canvia el límit de les reunions socials, que poden ser de fins a deu persones, sense límit de bombolles.
En canvi, es permet el consum d’aliments i begudes en reunions en els espais públics habilitats, com àrees de lleure, de descans i de pícnic. Això sí, només en aquests espais dissenyats expressament per aquesta finalitat.
També s’autoritza l’activitat de restauració als espais destinats a aquest ús als recintes on es fan espectacles i als equipaments esportius, així com a les sales de concerts o similars, sempre amb les mateixes limitacions que a la resta de la restauració.
Reobren les àrees de joc dels centres comercials
També es permet l’accés i ús de les zones recreatives, com ara zones infantils, ludoteques o àrees de descans dels centres comercials. Fins ara, estava restringit.
Clientela en una terrassa de Platja d’Aro el 9 de maig (ACN/Gerard Vilà)
Aforaments ampliats
El Procicat ha ampliat l’aforament dels comerços al detall, que passa del 50 al 70%. És el mateix aforament que es permetrà ara a les zones comunes i de pas dels centres comercials.
En les activitats culturals i competicions esportives a l’aire lliure amb un aforament autoritzat superior a 15.000 persones, el nombre màxim d’assistents podrà ser del 20% amb determinades condicions, com ara controls dels fluxos d’accés i sortida, banys i zones de restauració independents (no permeables entre si). Els organitzadors, però, hauran d’agrupar els assistents en sectors separats de 3.000 persones.
En aquest cas hi encaixa el Gran Premi de Catalunya de Moto GP que es disputarà aquest cap de setmana a Montmeló, que serà el primer gran esdeveniment esportiu a casa nostra que pugui encabir una xifra semblant d’espectadors en molts mesos.
Les restriccions es mantenen igual, en 3.000 persones, per a les activitats amb un aforament menor a 15.000 persones.
S’incrementa del 30% al 50% l’aforament en parcs, fires d’atraccions i activitats lúdiques en espais tancats.
També s’augmenta, però del 50 al 70%, l’aforament permès als gimnasos i altres equipaments esportius, així com l’aforament dels mercats no sedentaris.
Puja igualment fins al 70% la capacitat de les sales de joc, amb un màxim de 500 persones o el doble si hi ha ventilació reforçada i mesures de control d’aglomeracions. Fins ara, el límit era del 30% i un màxim de 100 persones o 250 si hi havia mesures reforçades de prevenció.
Un altre canvi és que en els vehicles de transport públic de fins a 9 places ja no hi ha restricció d’ocupació. Fins ara, estava limitada a 6 persones i no es podia situar ningú al seient del costat del conductor.
Reobertura de l’oci nocturn
En paral·lel, el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes han acordat que l’oci nocturn pugui reobrir als territoris amb menys incidència de la Covid.
No és el cas de Catalunya, tot i que el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha defensat que cal obrir “aviat” les discoteques i bars de copes.
A grans trets, discoteques i bars de copes podran funcionar fins a les 2 de la matinada, o les 3 si estan en l’anomenada “nova normalitat”, amb el 50% de l’aforament en interiors, amb taules de fins a 6 persones. A l’aire lliure no hi ha límit d’aforament i les taules podrien ser de 10.
El consum s’haurà de fer obligatòriament asseguts a les taules.
Estatut d’Autonomia de Catalunya 2006|Foto: 200BIS
ARTICLE 34. DRETS LINGÜÍSTICS DELS CONSUMIDORS I USUARIS
Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis.
Les empreses tenen obligacions lingüístiques?
Sí. La Llei de política lingüística estableix unes obligacions destinades a totes les empreses, en matèria de retolació, atenció als clients i usuaris, oferta de serveis i documentació.
La Llei determina, per a les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen la seva activitat a Catalunya, sense excepció, i encara que tinguin els serveis organitzats des de fora: — Que han de poder atendre els clients tant si parlen en català com en castellà, o en aranès a la Vall d’Aran (art. 32.1). — Que han de tenir els rètols fixos almenys en català (art. 32.3). — Que han de tenir els documents d’oferta de serveis almenys en català (art. 32.3). — Que les empreses que subscriuen amb els clients contractes dels anomenats d’adhesió, normats, amb clàusules tipus o amb condicions generals, els han de tenir disponibles en exemplars separats, en català i en castellà (art. 15). A més, tant la Llei de política lingüística com altres normes disposen unes exigències específiques per a les entitats financeres i d’assegurances (art. 15), per a les empreses públiques (art. 30), per a les que presten serveis públics (art. 30 i 31), per a les concertades o subvencionades (art. 33), per a determinats tipus d’establiments o activitats i per a algunes empreses de les que elaboren productes etiquetats.
Per altra banda, la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, fixa que les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin (article 128-1, 1).
Les persones consumidores, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català: — Les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin (article 128-1,2, a). — Les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis, d’acord amb llurs característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat (article 128-1, 2, b). — Els contractes d’adhesió, els contractes amb clàusules tipus, els contractes normats, les condicions generals i la documentació que hi faci referència o que derivi de la realització d’algun d’aquests contractes (article 128-1, 2, c).
Finalment, segons l’article 211-5, 1 la documentació i les informacions necessàries per al consum i l’ús adequats dels béns i serveis dirigides a les persones consumidores han d’estar a disposició immediata d’aquestes, d’acord amb el que estableix l’article 128-1. Aquest requisit no s’aplica a les marques, els noms comercials i la retolació emparada per la legislació de la propietat industrial.
L’Institut d’Estudis Catalans lliura els Premis Sant Jordi 2021
Enguany, el Premi Prat de la Riba de l’IEC ha estat atorgat a Jordi Savall i Bernadet per la seva trajectòria artística i acadèmica en la recerca musicològica de la música antiga i, en particular, de la del nostre país.
El lliurament dels premis del XC Cartell de premis i borses d’estudi de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que inclou més de mig centenar de reconeixements, que sumen més de cent vuitanta mil euros, tindrà lloc el divendres 23 d’abril, a les dotze del migdia, al pati de la Casa de Convalescència, seu de l’IEC. Joandomènec Ros, president de l’IEC, presidirà l’acte, acompanyat de la resta de membres del Consell de Govern de l’IEC.
Alejandra Valencia Villanueva (Sandra Uve) ha estat reconeguda amb el Premi Creu Casas de l’IEC – Dones per canviar el món, del qual també s’ha concedit una menció honorífica a Karina Gibert Oliveras. El Premi Creu Casas es va crear fa quatre anys per a distingir les dones que conreen la ciència i té dues modalitats: la primera s’atorga a una dona en reconeixement de la seva trajectòria en tasques de divulgació i aproximació de la tecnologia a l’alumnat femení en qualsevol àmbit (enginyeria, arquitectura, informàtica, telecomunicacions, etc.) i la segona es concedeix a un grup de treball liderat per una dona que hagi desenvolupat metodologies d’empoderament de les dones o d’ensenyament per a captar el talent femení en els camps esmentats. Aquesta segona modalitat s’ha concedit al grup de treball ENGINY-era, amb una menció especial a Fibracat TV.
Pau Castell Granados ha estat guardonat amb el Premi Rafel Patxot i Jubert pel treball Els estudis sobre la bruixeria i la cacera de bruixes a Catalunya (1830-2020). Entre la història i el folklore.
A més dels premis de l’IEC, s’atorgaran els premis de les diferents seccions i societats filials, així com els premis, els ajuts i les borses dels centres i fundacions de l’IEC i les borses d’estudi de l’IEC mateix. Els Premis Sant Jordi tenen una llarga tradició històrica i contribueixen a assolir la finalitat de l’IEC de promoure l’alta investigació científica, principalment la de tots els elements de la cultura catalana.
Són un dels col·lectius més afectats per la pandèmia per això Bellaterra. Cat anima al Veïnat a comprar al nostre comerç de km0 recordant el benefici econòmic i social que representa pel comerç local.
Original d’Enric Llimona Raymat per Bellaterra Gourmet |BELLATERRA. CAT
Tractat al Ple de Bellaterra a finals del 2020,el President de l’EMD es va negar a promocionar el comerç de casa nostre amb banderoles -com va fer amb insistència durant molt de temps per la recollida de signatures per l’annexió a Sant Cugat, a l’espai públic del nostre poble-, amb l’excusa que no tenen la competencia, i que només ho pot fer l’Ajuntament de Cerdanyola.
“Recordo perfectament que la meva àvia tenia aquesta pastilleta hidratant en la seva bossa. A mi m’encantava olorar-i jugar amb ella”, respon la nostra veïna bellaterrenca quan li explico que estic aconseguint combatre la sequedat de mans i peus amb una crema amb forma de pastilla de sabó que he comprat a la Farmàcia Bellaterra per uns 5 euros. A la conversa -plena de records i emocions, és el que té parlar de les àvies- s’uneix una altra persona, una amiga que sempre porta aquesta pastilla a la bossa. “L’estic usant des que tenia 16 anys, quan una professora a l’escola ens va aconsellar que la utilitzéssim per reparar les nostres mans. Jo la faig servir per tractar esquerdes i ferides i fins per calmar èczemes i vermellors. De fet, a la Farmàcia Bellatera a la qual la compro la venen molt “, diu. Sens dubte, alguna cosa tenen els productes clàssics de farmàcia que inspiren confiança i ganes d’usar-los. A la fi i al cap solen ser cosmètics que feien servir les nostres mares i les nostres àvies i que bastants anys després segueixen sent cosmètics que es venen molt bé i que la gent busca “a consciència”. Diguem que el temps els avala i els dóna la raó.
Aplicar als peus aquesta crema per la nit, posar-se uns mitjons de cotó i dormir amb ells tota la nit per fer un tractament de xoc súper reparador
I això és precisament el que passa amb la misteriosa crema en pastilla de la qual estem parlant des del minut u. Ens referim a Neusc P-Rosa, una crema híper reparadora amb una fórmula senzilla i efectiva (a força de lanolina) amb forma de pastilla de sabó i lleugera olor a talc i roses. De l’escola de l’Biopel o el mític Eight Hours de Elizabeth Arden, aquesta pastilleta sol viure el seu moment de glòria sobretot a l’hivern, quan les mans i els llavis comencen a esquerdar pel fred. Tot i que, tal com va explicar l’amic Albert Pantaleoni sempre ha estat un dels productes vintage més comprats a les farmàcies espanyoles.
Aquesta pastilla elaborada per un laboratori farmacèutic de Vic (Barcelona) està formulada inicialment per regenerar la pell de colzes, mans, genolls i peus, però els usos populars han reinventat fins a l’extrem la seva llista de bondats.
Neusc P-Rosa és una pastilla de crema a base de lanolina súper reparadora.
Jo he provat a usar-la en els llavis deshidratats (i funciona), però n’hi ha prou amb fer una ullada a les usuàries més actives de fòrums i xarxes socials -que recomanen sempre la versió rosa i no la blanca- per descobrir que val per a unes quantes coses més (algunes fins l’anomenen ‘goma d’esborrar’). De fet, aquesta opinió recollida en els fòrums resumeix a la perfecció totes les seves bones noves: “En essència la pastilla Neusc és un ungüent en forma de sabó de les mans, de color rosa i suau”.
“Un clic per a l’escola”, la polèmica campanya d’Amazon que indigna el petit comerç
Comerços de de la Plaça del Pi de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT
CCMA|Esther Ortega
El David s’encarrega de les comandes de material de l’escola Utmar, d’Esplugues de Llobregat, i va creure que l’última campanya d’Amazon “Un clic para el cole” era una oportunitat per comptar amb uns diners extres.
La campanya busca, segons el gegant del comerç electrònic, que els seus clients puguin ajudar el centre educatiu que vulguin a través de les seves compres.
Els usuaris només han de vincular-se a una escola, a través d’un llistat complet de centres de tot Espanya a la web, i Amazon aportarà al centre un crèdit del 2,5% del valor de tot el que comprin. La campanya durarà fins al 21 de març. A l’escola Utmar, de moment, ja disposen de 60 euros.
“Vam comunicar a totes les famílies que hi havia la possibilitat d’adherir-se a aquesta promoció”, explica David Utrilla, director financer i de sistemes de l’escola concertada Utmar. “Existeix aquesta promoció, a vosaltres no us afecta en res en les vostres compres habituals. Amazon ens dona un percentatge Amazon en crèdit virtual que l’escola utilitzarà per millorar”, va explicar.
Seran, en tot cas, uns diners extres per a material extra, asseguren. Aquí ja saben en què els gastaran. “Doncs en els micros, perquè els profes puguin fer classes online i que se’ls senti millor. És veritat que del catàleg que ens ofereixen, la meitat –d’articles– són de papereria, però per preu i per vinculació, no canviarem la nostra manera habitual de treballar. Nosaltres treballem amb un proveïdor local, que és d’aquí, del municipi, i aquest no el canviarem”.
Alarma del petit comerç
De moment, més de 5.000 centres de tot Espanya s’hi han adherit. Des de centres privats, concertats i també públics. I és aquí on han saltat les alarmes entre el petit comerç. Des del Departament d’Educació, però, de qui depenen les escoles públiques, expliquen que no han participat en la promoció d’aquesta iniciativa.
Defensen que els centres ja tenen una via de finançament específic i que aquest tipus d’actuacions van en detriment del comerç local. Amb tot, no ho han prohibit, i els centres tenen llibertat per decidir si hi participen o no.
I això és el que no ha agradat al comerç local, que en una carta ja ha fet arribar el seu malestar al departament. Hi “no creuen que des de centres que es financen a través dels impostos dels contribuents, entre els quals els dels comerciants del territori, sigui encertat promoure aquest tipus d’accions”.
I afegeixen que des d’aquests centres escolars “caldria ensenyar la importància i implicació del comerç en els pobles i ciutats com a element de cohesió social, així com el valor dels productes de proximitat.”
Model de consum
Raquel Cantó, propietària de la papereria ECTA-3, a Castelldefels, creu que ara més que mai estem en un moment delicat. “Hem estat dos mesos amb el comerç tancat i sabem quina pinta té la ciutat, quina mala pinta té la ciutat. Crec que com a individus hem de decidir si aquest és el model de compra que volem o no.”
Un 20% de la seva facturació depèn de les comandes que fan les escoles de la ciutat, però el percentatge puja molt més si se sumen també les compres escolars que fan els pares i alumnes.
“Jo comparo el nostre catàleg de productes amb el d’Amazon i van més cars que nosaltres, però la concepció que té la gent a vegades és que el petit comerç és car i l’online barat, i crec que hem de trencar aquesta idea perquè no és sempre així. Nosaltres, el paquet de paper que més venem, Amazon el té un euro i mig més car que nosaltres.”
Però la indignació del petit comerç no ha arribat d’igual manera a les associacions de mares i pares de l’escola pública. L’aFFaC, les associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya, rebutgen aquest tipus de campanya, però també admet que no li consten queixes per la iniciativa i només alguna escola pública els ha comunicat que no s’hi adhereix “perquè no s’adiu a la seva línia pedagògica”.
Altres centres, però, es mouen en el terreny intermedi, i tot i manifestar el suport al comerç de proximitat, “entenen que les famílies utilitzen el sistema mixt per fer les seves compres”. Per això, els diuen: “Si és així i feu servir Amazon, us proposem que us doneu d’alta en aquesta iniciativa.”
I enmig de la polèmica, la multinacional recorda que més de 9.000 pimes a tot l’Estat utilitzen la seva plataforma, i que durant la pandèmia ha permès a molts continuar venent mentre la botiga estava tancada.
“Amazon, més que els diners, vol les nostres dades”
La periodista i escriptora Anna Pacheco ha parlat a “Planta baixa” de la polèmica a les xarxes per aquesta campanya d’Amazon. Entre altres temes, recorda que “convertint els pares i els nens en clients d’aquestes empreses ens oblidem que Amazon, més que els diners, vol les nostres dades”.
