
Maruchi Ripoll és pintora i escultora, encara que al món de l’art ha destacat especialment a la pintura. Porta una llarga trajectòria de professió, havent desenvolupat diferents estils, fins a descobrir i conformar l’estil «Globalista», que a banda d’altres conceptuacions i matisos, es pot descriure com a unió de diversos estils en un. «Impressionisme», «Expressionisme», «Cubisme», «Fovisme», «Puntillisme», «Futurisme», entre els més rellevants.
Per comprendre millor com ha arribat a aquest nivell professional i de popularitat, mostrem a continuació, un ampli currículum de la Pintora i les etapes de la seva evolució.
Els seus començaments
Neix a Sòller (Mallorca) fent estudis durant tres anys amb el gran pintor José Pedro Caffaro, passant més tard a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma de Mallorca. Des de molt jove, ja es va distingir per la seva precocitat, atrevint-se amb obres impròpies de la seva edat, de les quals en presentem dues com a exemple a continuació: «Patge Reial»- carbonet -45 x 60 cms. d’autor desconegut i Dona llegint -al pastís- 110 x 150 cms.
Perquè es pugui observar la similitud entre àmbes, s’inclou també la imatge del quadre a l’oli -Estilo Rococó- segle XVIII, de Fragonard, un dels pintors francesos més destacats d’aquest segle.
Es referma en la seva evolució i quan la seva situació familiar els ho permet, es trasllada a Barcelona, fent la seva primera exposició a la Galeria Syra (en ple passeig de Gràcia) el 1972, amb l’aval de Camilo José Cela i Cesáreo Rodriguez Aguilera .
Est va ser el punt de llançament de la «Artista», qui ja no abandona aquesta ciutat, erigint-la com a seu de les seves evolucions futures.
Una síntesi de la seva evolució a l’àmbit pictoric i social
Durant els següents deu anys, continua exposant a Galeries, entre les quals destaquem: Galeria Grifé & Escoda (Barcelona) Galeria «FOZ» (Sitges)
Galeria «Nadal» (P. de Mallorca)
Galeria «Durán» (Madrid)
Entra al món social, donant-se a conèixer especialment a l’Alta Societat de Barcelona i Madrid. Fruit d’això, va ser una exposició a una de les sales principals de l’antic Hotel Ritz de Barcelona. En aquesta ocasió, va ser altament recolzada pel famós Xavier Cugat en la seva tornada a Espanya.