Feeds:
Entrades
Comentaris

L’ATM reconeix que sense un nou model de finançament no es podrà implantar el pagament per quilòmetre

La targeta física de la T-Mobilitat, en imatge d’arxiu / ATM

El responsable de la T-Mobilitat a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), Ramon Bacardí, ha reconegut que el nou sistema de tarifes del transport públic, que cobrarà els usuaris en funció dels quilòmetres recorreguts i premiarà els viatgers habituals, encara no té data d’entrada en funcionament. En una entrevista a la SER, Bacardí ha assegurat que ara mateix la prioritat és posar en marxa la T-Mobilitat i solucionar els problemes que s’han trobat durant la fase pilot.

A més, des de l’ATM vinculen el canvi tarifari a un nou model de finançament del transport públic, que és l’autèntic repte al qual s’enfronten les administracions, ja que els problemes tècnics que s’han detectat a les primeres proves de la T-Mobilitat “no seran un problema”. Segons el responsable del projecte, implantar les noves tarifes obligarà a repensar com es finança el transport públic perquè possiblement caldrà “compensar econòmicament” una eventual davallada dels ingressos directes.

Un any i mig de proves

Bacardí estima que caldrà com a molt un any i mig per estendre la T-Mobilitat –que permetrà abandonar per sempre les targetes de cartó– a tots els operadors de transport públic i a tots els títols existents. Tant una cosa com l’altra haurien d’estar a ple rendiment aquest mateix any, segons va assegurar l’anterior conseller de Territori, Damià Calvet, en diverses ocasions, però les dificultats tècniques i diversos retards han impedit complir amb el calendari fixat.

De moment, la T-Mobilitat segueix en fase de proves i només està disponible per als trajectes de la primera corona metropolitana i amb dos títols. La setmana passada el projecte es va veure immers en una nova polèmica després que un usuari detectés una bretxa de seguretat que ha obligat l’ATM a tancar la pàgina web, que s’hauria de tornar a posar en marxa en els pròxims dies, segons el seu responsable

El tronc petit o de briqueta, que ve segellat dins d’una bossa ja que conté agents químics. (3,50€ unitat a Leroy Merlin)

Tronc neteja ximeneies |BELLATERRA.CAT

Serveix per treure el sutge i la creosota dels tubs de sortida de fums de xemeneies.  Això facilita el bon funcionament de la xemeneia o de l’estufa i evita possibles incidents, ja que en ocasions la creosota es pot inflamar i provocar un incendi.

La freqüència amb la que es deu usar aquest tronc varia en funció de l’ús de l’aparell calefactor.  Es recomana usar el tronc a el principi i a la fi de la temporada.

 Per utilitzar-lo, s’escalfa la xemeneia amb una càrrega de llenya i, a continuació, s’introdueix el tronc escura-xemeneies sense obrir la seva bossa protectora.  El procés acaba quan el foc s’apaga sol.

L’Associació de Pastors i Pastores Formatgers dels Països Catalans identificarà el producte que elaboren amb un segell

Mònica Balaguer, formatgera de València d’Àneu (Pallars Sobirà) ACN.

L’Associació de Pastors i Pastores Formatgers dels Països Catalans ha nascut recentment amb la voluntat de reivindicar el formatge de pastor. Es tracta d’aquell formatge que elaboren petites formatgeries, a partir de la llet del propi ramat que pastura diàriament. Mònica Balaguer, formatgera de València d’Àneu (Pallars Sobirà), ha explicat que amb l’Associació volen reivindicar un producte, però també defensar l’ofici, donar-lo a conèixer i valorar tot el que hi ha darrere dels formatges. Per ser associat han limitat la mida de les explotacions a 60 vaques i 500 en el cas de cabres o ovelles així com que el titular de l’explotació i de la formatgeria sigui la mateixa persona.

L’Associació identificarà els seus formatges amb una etiqueta.
Actualment són uns vint-i-cinc socis, la majoria de Catalunya, però ja compten amb algun soci del Baix Maestrat (País Valencià). No descarten incorporar socis de la Catalunya Nord o les Balears.

Per ser soci de l’Associació de Pastors i Pastores Formatgers dels Països Catalans es necessita tres avals de persones o entitats que demostrin que es compleixen els tres requisits que es demanen: que el titular de l’explotació ramadera i de la formatgeria sigui la mateixa persona, garantir un mínim de quatre hores de pastura al dia dels animals i ser una explotació petita amb un màxim d’animals.

Balaguer ha explicat que des de l’Associació volen treballar per fer visible el sector primari i formatger, afavorir la col·laboració entre els associats i generar, transferir i disseminar coneixement respecte a l’activitat primària i a l’elaboració de formatges artesans, naturals i fets a partir de la llet del propi ramat.

Tots els socis creuen en el valor i el caràcter d’un producte fet a través d’un procés artesà, tradicional i en la importància de conservar un model ramader de petites explotacions, extensives. Per aquest motiu el compromís de l’Associació Formatges de Pastor a limitar la mida de les explotacions.
La formatgera de València d’Àneu defensa el paper de la petita pagesia en la conservació del territori. Balaguer ha dit que el maneig extensiu del bestiar acaba donant a la llet amb la qual elaboren els formatges unes propietats úniques. Aquesta llet transmet a través de cada formatge el paisatge, la vegetació o l’estació de l’any, ha sentenciat Balaguer.

Som un projecte jove, nascut el 2015, afincat a València d’Àneu. Tenim cura del nostre ramat de cabres pirinenques i elaborem formatges artesans al Pallars Sobirà

FORMATGERIA GIROLA. Mónica Balaguer Carrer del Castell de València d’Àneu (Pallars Sobirà) Lleida

cabrapirineus@gmail.com

📞658 326 437

Font: El Punt Avui

Avui dia 1 d’abril de 2021 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució ARP/905/2021, de 29 de març, per la qual es fixen les espècies objecte d’aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per a la temporada 2021 – 2022 en tot el territori de Catalunya.

Caça menor general, mitja veda i caça major

S’estableix com a període hàbil de caça menor en general del 10 d’octubre de 2021 fins al 6 de febrer de 2022 (ambdós inclosos).
La mitja veda començarà el 22 d’agost a tot el territori català, excepte a Lleida que començarà el 21 d’agost i el darrer dia de mitja veda serà el 12 de setembre.
Quadre resum caça major
La temporada general de caça major començarà el 5 de setembre i finalitzarà el 27 de març de 2022 (ambdós inclosos).

A tot Catalunya seran 4, els dies hàbils de mitja veda (22 i 29 d’agost i 5 i 12 de setembre), excepte a Lleida i la comarca del Solsonès i la Cerdanya, que seran dins d’aquest període, dijous, dissabtes, diumenges i festius.

La temporada general de caça major començarà el 5 de setembre i finalitzarà el 27 de març de 2022 (ambdós inclosos).

La tórtora a l’espera del que digui l’UE

L’aprofitament cinegètic de la tórtora (Streptopelia turtur) queda condicionat al que determini el Pla de maneig adaptatiu per a aquesta espècie que està elaborant la Unió Europea.

Pel que fa al becadell comú (Gallinago gallinago) podrà ser objecte d’aprofitament cinegètic a les Terres de l’Ebre i com a prova pilot a tres àrees privades de caça de la comarca del Baix Empordà. En aquestes àrees de Girona caldrà omplir un carnet de manera obligatòria.

Amb la finalitat de prevenir la transmissió de la tuberculosi bovina i els danys a l’agricultura, i per tal de facilitar les captures, s’eximeix a les àrees privades i locals de caça de les comarques de l’Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i La Cerdanya de l’obligació de disposar i fer ús de precintes per als exemplars de cérvol femella.

Prova pilot amb el cabirol

La caça del cabirol s’allarga fins al darrer diumenge de novembre per ambdós sexes i amb qualsevol mètode. En el marc d’un programa pilot i amb l’objecte d’estudiar formes de facilitar l’acompliment del pla d’aprofitament cinegètic del cabirol, s’eximeix a les àrees privades i locals de caça de les comarques de Lleida i a les de les comarques del Priorat i de la Conca de Barberà de Tarragona de l’obligació de disposar i fer ús de precintes per als exemplars de cabirol mascle.

Caldrà també que aquesta temporada 2021-2022, en un termini màxim de tres mesos, a comptar des de l’1 d’octubre de l’any en curs es presentin les estadístiques corresponents a la temporada de la mitja veda mitjançant un formulari que s’haurà d’enviar a la Direcció General del Departament competent en matèria d’activitats cinegètiques.

A l’enllaç teniu tota l’Ordre de Vedes Ordre_Vedes_2021_2022_Cinegeticat

Font: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

“La Noguera de Rubí, pel seu gust, professionalitat i qualitat és un dels millors gardens d’Europa”

Arbre de Nadal amb esquirols al Garden La Noguera de Rubí|BELLATERRA.CAT
Centre de Nadal amb esquirols del Garden La Noguera de Rubí|BELLATERRA.CAT
Esquirols al Garden La Noguera de Rubí|BELLATERRA.CAT

GARDEN LA NOGUERA KM. 9,8, Carretera de Rubí, 08191 Rubí. 📞 935 87 20 01 http://www.lanoguera.cat

El govern municipal planteja una reducció del 20 % en l’import de la taxa als veïns de Sant Andreu amb porta a porta que facin 40 aportacions anuals de matèria orgànica

La recollida porta a porta de Bellaterra funciona força bé i el veïnat fa una gran feina sense rebre cap bonificació|BELLATERRA.CAT

Olga Borràs Boada|A partir del 2022, l’Ajuntament de Barcelona vol bonificar la taxa de residus als veïns que tinguin implantat un sistema porta a porta individualitzat, és a dir, que permeti identificar si reciclen o no. De moment, només serà possible a Sant Andreu, on les bosses tenen un codi per saber qui les llença. En canvi, a Sarrià, on fa més temps que es fa la recollida porta a porta, no es podrà fer fins que hi hagi un sistema individualitzat.

La proposta que fa el govern municipal preveu una bonificació del 20 % de la taxa de residus als veïns amb porta a porta individualitzat que facin més de 40 aportacions anuals de matèria orgànica. La xifra queda lluny del 50 % de bonificació que demanava l’oposició. Tot i això, l’Ajuntament recorda que el descompte que proposen a la taxa de residus s’hi pot afegir una altra bonificació del 14 %, si es fan 15 o més aportacions als punts verds. Per fer-ho, cal disposar de la targeta metropolitana de deixalleries.

Els canvis del porta a porta a Barcelona: bústies i contenidors intel·ligents per a l’orgànicaAbans que acabi l’any, l’Ajuntament instal·larà un centenar de bústies i contenidors perquè els veïns de Sant Andreu puguin llençar-hi l’orgànica a qualsevol moment del dia

L’anunci s’ha fet coincidint amb la reformulació del sistema de recollida porta a porta a Sant Andreu, que ha fet ajornar la segona fase prevista per al 18 d’octubre. El govern municipal inclourà aquesta bonificació de la taxa de residus a les ordenances fiscals del 2022, que s’han de negociar amb l’oposició amb la intenció d’aprovar-les definitivament abans que acabi l’any.

Recollida selectiva porta a porta dels residus a Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Font: Betevé

“Només per l’aprovació dels comptes generals de l’exercici de l’any 2020” FACTA NON VERBA X BELLATERRA

President, Secretària interventora i vocals de l’EMD de Bellaterra |BELLATERRA.CAT

Es podrà seguir en directe a través del Facebook oficial de l’EMD 👇 http://www.facebook.com/EMDBellaterra/

L’EMD i els partits polítics de Bellaterra haurien de fer propostes per la comunicació en transport públic entre Bellaterra i Cerdanyola, inexistent des de 1930.

Allargar el bus E3 des de la UAB fins a la Plaça del Pi/Estació de Bellaterra podría ser una de les possibles solucions, ja que l’actual bus 648 passa molt lluny del centre de Cerdanyola. FACTA NON VERBA X BELLATERRA ‼️

Bus interurbà entre UAB, Cerdanyola i Barcelona|MOVENTIS

Font: Moventis

Helena Solà, la portaveu municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l’Ajuntament de Cerdanyola reclama un equilibri en la pressió fiscal a la ciutat que considera fonamentada ara en els impostos a les famílies i no a les empreses i critica la que considera mala gestió del govern municipal del PSC que es tradueix en falta de planificació estratègica o desinformació, entre d’altres qüestions.

Pel que fa a la modificació d’Ordenances Fiscals aprovades a l’últim Ple de l’Ajuntament, Helena Solà es mostra en desacord amb les bonificacions plantejades pel govern a l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) per atraure la instal·lació d’empreses. La portaveu d’Esquerra considera que no serà així. Solà manifesta que “a Cerdanyola hem estat molt anys amb l’IAE més baix de la comarca i no han vingut empreses, malgrat tenir una ubicació privilegiada, prop de les ciutats més grans, l’aeroport, el port i a l’encreuament de les dues autopistes més importants”.

Solà apunta raons com la manca de coordinació entre departaments municipals, la falta de finestreta única, estar un any i mig sense cap de servei a Promoció Econòmica o la degradació dels polígons industrials com a factors que ho expliquen.

Solà es queixa que la pressió fiscal a Cerdanyola la suporten les famílies amb un IBI car i no les empreses amb un IAE històricament baix i per tant cal un equilibri. A més, indica que un govern que es diu socialista no pot continuar amb aquesta injustícia i un grup d’esquerres com En Comú Podem no ho pot facilitar.

Temes urbanístics

Pel que fa a l’ampliació d’usos educatius a també culturals a terrenys de la zona de Riu Sec, ERC defensa la necessitat d’una planificació estratègica i “no fer bolets” en què apareixen projectes de forma inconnexa i amb errades de tramitació continus. Solà apunta que el govern no ha sabut explicar en què consistirà l’Aula d’arts escèniques i musicals que es planteja en aquest espai, ni d’on surt la demanda que la reclama. Solà insisteix en una crítica reiterada al govern per la falta d’informació.

Pel que fa a la declaració com a deserta de la licitació del concurs de gestió de les pistes de tenis i pàdel, Helena Solà insisteix que Cerdanyola “no necessitava aquest equipament i sí en canvi un poliesportiu o una pista d’atletisme davant la demanda real” de les entitats i els esportistes de la ciutat. ERC, afegeix, ha estat sempre molt crítica amb un projecte “que ha costat molts diners, ningú demanava i que fa sis anys que s’hauria hagut de posar en marxa i no s’ha jugat encara un sol partit”. Per a Solà, que la licitació quedi deserta és un capítol més, però a més es fa un canvi en el plec de clàusules “per via d’urgència i sense explicar-ho” en el que considera un exemple més de “mala gestió de l’equip de Carlos Cordón”.

Pel que fa a un altre tema urbanístic aprovat al Ple, com la sol·licitud a la Generalitat del canvi de titularitat de la carretera de Barcelona, per a Solà, és en el fons una bona notícia, però hi ha una mala gestió que motiva un informe desfavorable i per això ERC es va abstenir en un tema en què, a més, Esquerra defensa que les competències es quedin al Ple.

Zona Taronja sense normativa

En relació a la implantació de la Zona Taronja d’estacionament de vehicles en rotació, ERC defensa que no es pot sancionar a cap vehicle perquè no hi ha cap normativa que la reguli a l’Ajuntament. Helena Solà explica que “tots sabem què passa si aparquem en un gual o no pagues l’IBI i altres conductes que comporten infraccions perquè estan regulades”. Això, subratlla, no passa amb la Zona Taronja i per això ERC ha demanat un informe jurídic sobre la qüestió.

D’altra banda, Solà afirma que el govern municipal “ha venut que la Zona Taronja seria gratuïta però tindrà un cost de mig milió d’euros que sortiran dels impostos” del veïnat i les empreses de Cerdanyola, mentre persones de fora de la ciutat “se’n beneficiaran”.

En relació a la concentració de treballadors de l’Ajuntament durant l’audiència ciutadana, la portaveu d’Esquerra creu que “el malestar de la plantilla és greu perquè en els 10 anys que porto de regidora no hi ha hagut mai una concentració convocada per 3 sindicats de l’Ajuntament” i considera que és producte de la mala gestió perquè “la plantilla no té recursos materials ni humans per desenvolupar les seves funcions” i això suposa sobrecàrrega de feina i responsabilitat sense reconeixement.  Per a Solà, l’Ajuntament està malalt i això repercuteix en els serveis que s’ofereixen a la ciutadania en el que, admet, és una situació heretada de fa molt anys però que, assegura, “empitjora si no es fa res”.

Solà fa una crida a mantenir-se alerta davant la possibilitat, encara viva, de construir el crematori i mostra la seva solidaritat amb els treballadors de Correus davant una situació de precarització creixent denunciada pels sindicats al plenillo ciutadà.

Font: Info Ceedanyola

Anem a fotovoltaiques i l’autoconsum, i que maquinin el que vulguin

Només enllumenat públic durant l’apagada massiva de Bellaterra contra les elèctriques, ahir 8 d’octubre, de 22 a 22:30 hores|BELLATERRA.CAT

Joan Vall Clara|Mil explicacions després, mil excuses després i mil asseveracions després, continuem sense entendre res de la factura de la llum, del preu del quilowatt al mercat majoritari i del fet que el preu s’hagi multiplicat (i espera) per vuit en un any. Però vet aquí que el gran president Sánchez ha trobat la solució. S’espolsa i envia el focus de l’atenció a Europa.

Sona l’estratègia? És problema de tots, diu, i junts ens en sortirem. Demana als socis europeus que es faci una compra conjunta de gas perquè així es negociarà més bé amb els proveïdors, com va passar, diu, amb les vacunes. Per tant, deixem clar que al govern la cosa no l’afecta, que això és Europa (oh, Europa!) i que ara el problema del preu de la llum és el gas i que es resoldrà si el compromís el prenem junts com les vacunes. I un be negre amb potes rosses, que li diria l’àvia Neus per enèsima vegada en el que portem de legislatura del govern més progressista de la història. Ja no m’importa el que maquinin per continuar enredant la troca.

Ni si en van treure cap lliçó, de l’apagada d’ahir.

Els hem de fondre els ploms i a fer la mar. Tots a les fotovoltaiques i a l’autoconsum. Individualment o en multipropietat, segons l’habitatge. De moment malvenent-los els excedents i tibant d’ells a la nit. Però això farà que en quatre dies (cinc anyets) les bateries per acumular estiguin a preus raonables i siguem independents energèticament. Aquests ploms, els els fondrem!

Font: El Punt Avui