Bellaterra, 17 de maig de 2026
“Com que era de fusta, l’escola va cremar completament en qüestió d’hores, encara que afortunadament no hi va haver víctimes mortals en aquest atac perquè els nens ja havien sortit de classe”.
1922 📷 Aquesta imatge històrica mostra els alumnes asseguts a la sorra de la platja davant de l’emblemàtica Escola del Mar de Barcelona, una institució pedagògica revolucionària fundada al barri de la Barceloneta.
Detalls i Història de la Institució:
El Projecte Pedagògic: Ideada pel pedagog Pere Vergés i Farrés, va néixer com una escola a l’aire lliure a la platja dels Pescadors per atendre nens amb necessitats de salut. Funcionava com una autèntica “república de nens” gestionada de forma autònoma pels mateixos alumnes.
L’Edifici de Fusta:
El preciós pavelló que es veu al fons va ser projectat per l’arquitecte municipal Josep Goday i Casals. Estava construït íntegrament en fusta sobre pilars de ciment per aïllar-lo de la humitat de la sorra.
La Tragèdia del Bombardeig:
El 7 de gener de 1938, en plena Guerra Civil, l’aviació feixista italiana aliada del bàndol franquista va bombardejar l’edifici. Com que era de fusta, l’escola va cremar completament en qüestió d’hores, encara que afortunadament no hi va haver víctimes mortals en aquest atac perquè els nens ja havien sortit de classe.
L’Escola del Mar de Barcelona:
Fou inaugurada oficialment el 3 d’agost del 1921, tot i que les tasques escolars no començaren del tot fins al dia 26 de gener del 1922. A l’acte d’inauguració hi estigueren presents, a més de l’alcalde de la ciutat, Antoni Martínez i Domingo, el tinent d’Alcalde Lluís Nicolau d’Olwer, diversos regidors, el rector de Sant Miquel del Port, així com diversos representants acadèmics. El seu primer director va ser en Pere Vergés, que hi adaptà les normes de l’escola nova amb participació dels nens en les activitats, com la biblioteca, el teatre de titelles i el servei meteorològic. Vergés també va ser el director de les Colònies de Vilamar a Calafell, basades en els mateixos principis pedagògics de l’Escola del Mar, tot i que en aquest cas es tractava d’estades d’estiu a règim complet.
Va ser ubicada a la platja de la Barceloneta, just al final del carrer de l’Almirall Aixada, al costat dels Banys Orientals i mirant al mar.
Projectada per l’arquitecte de la Comissió de Cultura, Josep Goday i Casals, era tota de fusta i desmuntable i constava de planta i primer pis, de tres cossos en forma d’«U» oberta, que descansaven sobre unes columnes de pedra, i un basament de ciment armat cobert per la sorra de la platja. Tot i que el centre comptava amb les aules i dependències necessàries en una escola, la major part de les activitats es feien a l’aire lliure; per això es disposava de cadires i estris lleugers per a ser instal·lats sobre la sorra quan convingués. S’hi emplaçà també un gran tendal, que permetia fer les activitats a ple sol o bé a l’ombra. Es comptava també amb l’assistència d’una embarcació de l’escola, la Nausica, i un vigilant.
Estava previst que l’edifici servís d’escola durant tot l’any i, durant els mesos d’estiu, també prestés servei com a balneari per a nens i nenes. Ja a partir d’aquell mateix estiu del 1921, les seves instal·lacions serviren per a oferir el servei de banys de mar, i a partir de l’agost també el servei de semi colònia escolar.
Destruïda el 7 de gener del 1938 per un bombardeig durant la Guerra Civil, va ser traslladada temporalment a Montjuïc, molt a prop de la Font del Gat, a l’edifici que avui alberga el Museu Etnològic de Barcelona. El novembre del 1948 es va inaugurar el tercer emplaçament al barri del Guinardó, on continua en l’actualitat. Ocupa tota una illa de cases envoltada de jardins entre els carrers de Gènova, Sèrbia, Telègraf i Brussel·les, i es tracta de l’antiga masia de Can Sors, que va ser adquirida per l’Ajuntament de Barcelona.
Font: ANC, Wikipèdia
BELLATERRA.CAT 