Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Nomenclàtor de Bellaterra’

Carrer Noucreus de Bellaterra deixat a la mà de Déu| BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 13 maig 2021

Avui hem visitat la zona del carrer Noucreus (mal anomenat Nou Creus), -que surt al Plànol Oficial de l’EMD de Bellaterra-, hem vist que està ple de males herbes i runa, i  barrat amb una tanca amb cadena, el que evita que el veïnat pugui passejar. També ho prohibeix un cartell que diu: “Prohibido el paso a roda persona ajena”. Seria desitjable que l’EMD fagi una intervenció i l’obri al veïnat, tal com la bona feina que va fer al passeig forestal entre Escultor Vilanova i Can Llobet.

Carrer Noucreus de Bellaterra|IGCC

Aquest carrer del nomenclàtor de Bellaterra està dedicat al Pic de Nou Reus (2 799 m) del Pirineu axial, entre els municipis de Queralbs (Ripollès) i Fontpedrosa (Conflent).
El coll de Noucreus la separa del pic de la Fossa del Gegant, a llevant, i el pic de Noufonts és a ponent. Fou arrodonida per les glaceres que formaren el circ de Carançà, al vessant septentrional. El vessant meridional, més pendent, és accessible per la coma de Noucreus, drenada cap a Núria pel torrent de les Molleres.

Carrer Noucreus de Bellaterra| PLÀNOL OFICIAL DE L”EMD DE BELLATERRA

Font: Gencat

Read Full Post »

Tal com publica el WhatsApp i YouTube de Bellaterra TV, l’EMD de Bellaterra ha eliminat aquest matí les tanques de ferro i portes d’accés al bosc a través del Camí Escultor Vilanova. Ara el veïnat i amants de la natura podràn passejar lliurement a peu o amb les seves bicicletes.

La feina ben feta no té fronteres 🐿️

Camí Escultor Vilanova lliure de tanques i portes de ferro que va instal·lar veí incívic durant més cafè 20 anys|FOTO: BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

☑️ Des de l’any 1929 quan es va crear Bellaterra (inicialment Bella Terra), les entitats històriques responsables només van incorporar un nom femení al nomenclator del poble, deixant de costat el de la Verge Montserrat.

Carrer de Mercè Rodoreda de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA. CAT

A Bellaterra (Vallès Occidental) hi ha 100 places i carrers. Només n’hi ha 1 que porten nom de dona, es tracte el de l’escriptora Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908-1983).

“Quan passegem pels carrers de Bellaterra podem percebre que el 99% dels seus noms corresponen a homes. Ja va sent hora doncs, que reivindiquem també les dones il·lustres de la nostra història que aquest sistema ha invisibilitzat”

Tots els partits polítics representats a l’EMD de Bellaterra (GxB, ERC i Convergents) van passar de prendre una decisió política en contra del franquisme, i van votar per majoria al Ple de la Junta del Veinat, deixant en mans del veïnat la recollida de signatures per sol·licitar el canvi de noms del nomenclator, una decisió contraria com per exemple ha fet l’Ajuntament de Sabadell, eliminant del seu nomenclàtor el nom de l’alcalde franquista Josep Maria Marcet (també veí de Bellaterra), on té dedicada una cèntrica avinguda al costat de l’estació Bellaterra dels FGC.

Read Full Post »

L’EMD ha decidit tancar l’expedient d’aquest espai públic de Bellaterra (que va crear un incívic i amagat veí de la zona) i l’envia a l’Ajuntament de Cerdanyola perquè aporti la seva solució definitiva.

En questa imatge de Google Maps es pot veure el detall de la valla i porta de ferro incívica que impedeix l’accés veïnal al Camí Escultor Vilanova

Molt soroll i poques nous (s’aplica a qui parla molt i obra poc)

Molt s’ha parlat al poble i les xarxes socials des d’aquell día durant la pandèmia del Covid-19, quan Bellaterra. Cat, tot passejant pel poble va descobrir i fer públic, que el Camí de l’Escultor Vilanova que apareix al nomenclator de Bellaterra (localitzat al costat del número 8 del Carrer Vázquez Mella) estava bloquejat amb tanques i porta de ferro que impedeix l’accés veïnal per aquesta zona verda del nostre poble.

“Molt soroll per no res

A Bellaterra ja és una tradició que es parli llargament sobre molts temes, problemes i projectes del poble, per després deixar-lo corre com si res. Amb aquest tipus d’actuacions molt del veïnat veuen la poca eficàcia, de la tant desitjada i reivindicada Entitat Pròpia i govern proper, per després, en el día a dia no veure les solucions, per petites que siguin, encara que tinguin un cost mínim.

Un exemple palpable que recordem una vegada més, és la deixadesa per part de l’Ajuntament, i des de 20010 per l’EMD, de l’única escultura que tenim al poble (obra d’Emili Colom) , que amb el temps s’ha convertit en el símbol autèntic de Bellaterra.

Esquirols de Bellaterra, obra d’Emili Colom, inaugurada el 1979, està situada al mig de la Plaça Joan Maragall

Read Full Post »

“Passejant per Bellaterra hem descobert 10 noms que apareixen al plànol oficial de l’EMD de Bellaterra, però que no tenen penjada les seves plaques, també confusió, descontrol i abandonament”

Plànol oficial de Bellaterra|CEDIT EMD BELLATERRA

Els 10 noms sense placa del nomenclàtor de Bellaterra:

Avinguda Acàcies

Carrer Amadeu Vives

Camí Antic dels Frares

Plaça Bécquer

Carrer Can Marcet

Camí Escultor Vilanova

Passatge Ignasi Iglésias

Plaça Major

Carrer Nou Creus

Carretera Universitat Autònoma

Camí Doménech i Montaner

Descoordinació i abandonament:

Existeix la placa Pintor Vila Puig però no apareix al plànol oficial

La placa Lleó XIII apareix al plànol oficial com Lleó XVIII

Passatge Nou Creus (correcte Noucreus) no existeix físicament i apareix al plànol oficial

El Carrer del Picador (dividit entre Sant Cugat i Cerdanyola) existeix però no apareix ni nom ni placa.

El Camí Escultor Vilanova és inaccesible perquè està barrat amb tanques i porta de ferro, a l’espera que l’EMD l’enderroqui.

El Passatge Ignasi Iglésias és inaccesible perquè està completament abandonat i amb tanca des del Carrer Apel·les Mestres

Rotonda del Turó de Sant Pau de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

NOTA: Com va fer l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (amb les seves nombroses rotondes), podríem posar-li nom oficial a la Rotonda del Turó de Sant Pau de Bellaterra.

Read Full Post »

L’EMD ha d’actualitzar i encarregar plaques de ceràmica artística dels carrers de Bellaterra

Placa artística aceptada per la majoria del veïnat de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Sobre l’any 2010, L’EMD va sustituir unes plaques de carrers sense respectar les més boniques de ceràmica pintades mà, -que agrada a la majoria del veïnat i dona un toc de qualitat al poble-. Molts passatges que apareixen al plànol oficial de Bellaterra no tenen cap placa i altres estàn equivocades.

Placa sense interès artistic d’un carrer de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Bellaterra. Cat va aportar al president Ramon Andreu l’arxiu i contacte del taller de ceràmica de Sant Celoni que va fer una gran part de les plaques artesanes de Bellaterrra, -puja uns 100€ per unitat-.

Per què després de 10 anys de govern de l’EMD no s’encarreguen poc a poc i es posen al dia les plaques dels carrers del nostre poble?

Una vegada més, amb aquest petits però importants detalls, es demostra que al veïnat de Bellaterra li cal més fets i menys paraules.

Read Full Post »

Amb aquest número 100 del Nomenclator de Bellaterra, Bellaterra. Cat dona per finalitzades les publicacions per saber quelcom més dels personatges que apareixen a les plaques dels carrers del nostre poble.

El Carrer de Vázquez de Mella de Bellaterra té una llargada d’uns 600 metres, comença al Carrer de Can Llobet i finalitza al Camí Antic de Sant Cugat. A l’alçada del número 8 de Vázquez de Mella es trova el polèmic Carrer de l’Escultor Vilanova, bloquejat amb tanques i portes de ferro, que un veí incívic va instal·lar per compta seva -i sense permís de ningú-, el que impedeix que el veïnat tingui accés per passejar, tot i sortir al Plànol Oficial de Bellaterra. L’EMD s’ha compromès d’obrir-lo en el plaç màxim d’un mes.

A la seva placa apareix dibuixat el boix – grèvol (Ilex aquifolium)

Placa de Carrer Vázquez de Mella de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Juan Vázquez de Mella y Fanjul (Cangas de Onís, 1861 — Madrid, 1928)
Diputat des del 1893 i orador grandiloqüent, fou un dels portaveus del seu credo a les corts. Durant la Primera Guerra Mundial es declarà germanòfil, la qual cosa provocà el trencament amb Jaume de Borbó, que era partidari dels aliats. Fundà el partit tradicionalista i El Pensamiento Español (1919). Per a ell, els tres puntals del tradicionalisme són: la unitat catòlica, la monarquia cristiana i la llibertat municipal. Propugnava una representació corporativista i, en política internacional, era partidari de la federació amb Portugal i de l’acostament a l’Amèrica Llatina. Els seus escrits i discursos foren publicats en les seves Obras completas (a partir del 1933).

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Read Full Post »

El Carrer de Valentí Castanys de Bellaterra té una llargada d’uns 100 metres, comença al Carrer de Frederic Roda i Ventura i finalitza a una rodona cul de sac a tocar les vies dels FGC. A la placa apareix dibuixades les flors cunillets (Atirrhinum latifonium)

Placa del Carrer de Valentí Castanys de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Valentí Castanys i Borràs (Disseny i arts gràfiques)
Barcelona, 1898 — Barcelona, 1965
Recollí el vessant humorístic de la premsa esportiva catalana, assimilant-lo i donant-li un estil propi i un simbolisme i un llenguatge característics. Participà en el primer Saló dels Humoristes (1916), on obtingué el premi instituït per Cambó. Fou l’ànima de les revistas “Xut” (1922-36) i “El Once” (1945-65), que dirigí des del 1954. Creà l’efímer “El Senyor Canons” (1925 i 1930). Col·laborà, entre altres publicacions, a “L’Esquella de la Torratxa” (des del 1915), “Papitu” (des del 1916), “El Be Negre”, del qual fou director artístic (1931-33), “D’Ací i d’Allà”, “La Veu de Catalunya” (des del 1933), “Destino” (1939-65) i les revistes infantils “En Patufet”, “Virolet”, “Esquitx” i “TBO”. Entre les seves creacions més populars es destaquen la d’”el Vell Barça” —el mite de l’avi carismàtic i bonhomiós del club degà—, “La família Sistacs” —representació de la classe mitjana— i “el País del Sidral” —univers al·legòric de la vida esportiva—. Les seves caricatures dels esportistes, sobretot els futbolistes, no han estat superades. Estrenà obres de teatre, com Ha guanyat el Barça (1949), i publicà La Memòria es diverteix (1964), amb elements autobiogràfics, La família Sistacs (1965) i El comte Mitjacana. El seu fill Valentí Castanys i Fornells (Barcelona 1927) és també dibuixant humorista amb el pseudònim de Tinet.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Read Full Post »

La Carretera de la Universitat Autònoma de Bellaterra té una llargada d’uns 1.200 metres, comença a la rotonda del Turó de Sant Pau de Bellaterra i finalitza al Rectorat UAB.

Placa Universitat Autonoma dels FGC

El 6 de juny de 1968 es va promulga el decret de creació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i un mes després es creen les primeres quatre facultats: Lletres, Medicina, Ciències i Ciències Econòmiques. Al juliol d’aquest mateix any, el Dr. Vicent Villar Palasí és nomenat president de la Comissió Promotora de la UAB, càrrec que manté fins que, a l’agost de 1970, es converteix en president de Patronat i primer rector de la UAB. L’activitat docent de la UAB s’inicia a l’octubre de 1968 en dos dels nous centres: la Facultat de Filosofia i Lletres, que s’instal·la al monestir de Sant Cugat de Vallès; i la Facultat de Medicina, que s’estableix a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que recupera la condició d’hospital universitari i es converteix en el primer centre de formació clínica de la UAB. En el curs següent, 1969-1970, es posen en marxa la Facultat de Ciències, a l’Hospital de Sant Pau; i la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, a l’Escola d’Idiomes de Barcelona (l’actual EOI de Drassanes). El desplegament inicial de la Universitat Autònoma de Barcelona es completa amb la creació de la Facultat de Dret i la Facultat de Ciències de la Informació, l’any 1971; l’Escola Universitària de Traductors i Intèrprets i l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de Sabadell l’any 1972; i l’Escola Universitària de Mestres “Sant Cugat”, l’any 1973. Paral·lelament, al febrer de 1969, s’inicia l’adquisició de terrenys a Bellaterra, al municipi de Cerdanyola de Vallès, lloc en el qual s’ubicarà el futur campus universitari, al campus de Bellaterra de la UAB.

La presència territorial de la UAB s’estén des del principi més enllà de Barcelona: a Lleida, entre 1972 i 1975, a Palma de Mallorca, de 1972 fins a la creació de la Universitat dels Illes Balears l’any 1978, ja Girona durant més de vint anys, des del 1969 fins a la creació de la Universitat de Girona el 1992.

Carretera de la Universitat Autònoma comença a la rotonda del Turó de Sant Pau de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Des dels seus inicis, la UAB intenta posar els fonaments d’un model d’universitat respectuós amb els principis bàsics d’autonomia, participació i compromís social. Aquest model xoca, però, amb l’autoritarisme de el règim dictatorial de l’època, que el 1973 suspèn els Estatuts de la UAB, cessa de el càrrec de rector a Dr. Villar Palasí i nomena com rectors, successivament, a Dr. Vicent Gandia Gomar i a Dr. Josep Cabré Piera. No obstant això, les conviccions amb que la UAB havia iniciat els primers passos expliquen la redacció de l’Manifest de Bellaterra l’any 1975, primer document que reivindica una universitat autònoma, democràtica i socialment responsable. El 1976 es dissol el Patronat de la UAB i el Dr. Josep Laporte és nomenat rector a proposta de l’Claustre de la UAB.

El 1982, durant el mandat del Dr. Antoni Serra Ramoneda, es crea un nou centre docent, la Facultat de Veterinària. Durant aquest període, la recerca a la UAB inicia un ampli desplegament al campus gràcies a la col·laboració d’altres entitats i organismes, com el CSIC i la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la governança de la Universitat, cal destacar que l’any 1985 s’aproven els tercers Estatuts de la UAB, elaborats d’acord amb la llei de reforma universitària (LRU, de 1983).

Durant la segona meitat dels anys vuitanta, període que coincideix amb els mandats de el rector en funcions Càndid Genovard Roselló i de rector Ramon Pascual de Sans, la recerca a la UAB manté l’empenta amb intensitat. Pel que fa a la docència, cal destacar la creació de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia (1985) i de la Facultat de Psicologia (1989). Al campus de Sabadell també es crea un nou centre docent: l’Escola Universitària d’Informàtica (1988).

A principis dels anys noranta, durant el mandat de rector Josep M. Vallès Casadevall, les escoles universitàries de mestres i de traducció esdevenen, vint anys després de la seva creació, en facultats. Així, el 1992 es crea la Facultat de Ciències de l’Educació i el 1993 l’Escola Universitària de Traductors i Intèrprets esdevé la Facultat de Traducció i d’Interpretació.

A més, durant els anys noranta, la UAB completa el seu desenvolupament com a universitat de campus. El 1992 s’inaugura la Vila Universitària i el 1996, ja durant el mandat de rector Carles Solà Ferrando, la nova plaça Cívica, que es converteix en el centre de la vida cultural i associativa de la Universitat. Durant els anys noranta també és notori l’increment de les accions i els programes en l’àmbit de la responsabilitat social, que posen de manifest el compromís de la UAB amb la societat i l’entorn que l’envolten.

La UAB, que des dels seus inicis imparteix estudis d’informàtica i d’enginyeria química, entre d’altres especialitats tècniques, celebra el 1998 la creació de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE), que completa el ventall de centres i estudis de la UAB a tots els àmbits de coneixement.

Al setembre de 1999 s’inaugura un dels símbols més emblemàtics de la UAB, les Columnes de la UAB, obra de l’escultor valencià Andreu Alfaro.

Desde el punto de vista académico, los mandatos del rector Lluís Ferrer Caubet vienen marcados por la adaptación a la ley orgánica de Universidades (LOU, 2001), por una parte; y por el proceso de Bolonia, por la otra. La adaptación a la LOU supone que en 2003 el Claustro apruebe los Estatutos actuales de la UAB. Con respecto al proceso de adaptación al espacio europeo de educación superior, la UAB apuesta por el proceso de convergencia desde el inicio como oportunidad para la internacionalización de la Universidad, gracias a la elaboración de titulaciones de calidad competitivas a escala europea y que fomentan la movilidad de los estudiantes. El impulso a la internacionalización de la UAB se concreta también en la inauguración, en enero de 2007, del International Welcome Point.

En septiembre de 2005 se reorganiza la Facultad de Ciencias en dos facultades: la Facultad de Biociencias, donde se imparten los estudios de esta rama de conocimiento, en la que la UAB es pionera y una de las universidades del Estado con mayor diversidad de títulos de este ámbito, y la Facultad de Ciencias.

En el ámbito de la responsabilidad social, hay que destacar la puesta en marcha, durante el mandato del rector Lluís Ferrer, de dos programas socioeducativos para acercar a los estudiantes de enseñanza secundaria a la universidad, que rápidamente se convierten en una referencia, el Programa Argó y el programa Campus Ítaca, y la creación durante el curso 2005-2006 del Observatorio para la Igualdad.

Con respecto a la transferencia de conocimientos en el sector productivo, a la intensificación de la relación entre universidad y empresa y al fomento del emprendimiento, la UAB da un importante paso adelante en octubre de 2007, cuando se inaugura el Parc de Recerca UAB (PRUAB), promovido por la UAB, el CSIC y el IRTA.

En cuanto a la proyección exterior de la UAB, hay que destacar el desarrollo de una política activa de atracción de talento y de apertura y ampliación de las relaciones internacionales de la Universidad. Así, la UAB dispone de una oficina en Shanghái desde 2008 y forma parte de alianzas estratégicas como el Consorcio Europeo de Universidades Innovadoras (ECIU) y la asociación Alianza 4 Universidades (A-4U).

En el marco de la adaptación de la UAB al espacio europeo de educación superior, en 2009 se crean la Facultad de Economía y Empresa y la Escuela de Ingeniería, resultado de la fusión de los centros propios de la UAB existentes hasta entonces en los campus de Bellaterra y Sabadell en cada uno de estos ámbitos.

Senyalització de la Carretera de la Universitat Autònoma des de la rotonda del Turó de Sant Pau de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

La UAB clausura 2009, año de inicio del mandato de la rectora Ana Ripoll Aracil, con el reconocimiento de Campus de Excelencia Internacional por el proyecto “UAB Campus de Excelencia Internacional: apuesta por el conocimiento y la innovación”, un plan estratégico y ambicioso para transformar la UAB y su entorno en uno de los polos científicos y tecnológicos más importantes del Mediterráneo.

Durante el mandato del rector Ferran Sancho Pifarré (2012-2016), la UAB pone en marcha nuevos programas de ayuda y apoyo a los estudiantes con el fin de paliar los efectos de la crisis económica y el notable aumento de las tasas universitarias.

En el ámbito académico, la UAB mantiene su carácter pionero en la exploración de nuevas formas innovadoras de docencia convirtiéndose en una de las primeras universidades de Europa que ofrece cursos en línea abiertos y masivos (MOOC) desde la plataforma de referencia internacional Coursera.

La inauguración en el año 2014 del edificio bioclimático ICTA-ICP, reconocido como uno de los mejores proyectos de arquitectura sostenible del país, representa un paso adelante en el compromiso de la UAB con el medioambiente y con la gestión responsable del espacio y los recursos.

El 6 de junio de 2016 la Dra. Margarita Arboix Arzo toma posesión del cargo de rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Después de cincuenta años de existencia, la UAB mantiene una posición consolidada entre las 200 mejores universidades del mundo en los principales ránquines internacionales de universidades.

Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA

Font: UAB

Read Full Post »

VERGONYA‼️Mercè Rodoreda és la mínima mostra de la presència dels personatges femenins en el nomenclàtor del poble de Bellaterra.

Carrer de Mercè Rodoreda de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

“Bellaterra només té el 1% dedicat a personalges femenins en el seu nomenclàtor”

Només el nom de Mercè Rodoreda (del centenar de plaques que té el nomenclàtor de Bellaterra), representa la memòria del feminisme i la cultura veïnal. Caldrà recordar que al morir la nostra veïna, la soprano Montserrat Figueras, va ser l’Ajuntament de Barcelona qui li va dedicar una plaça publica. Ho farà actualment l’EMD de Bellaterra amb Jordi Savall, el nostre veí més universal, sense oblidar-se que al nostre poble només tenim el 1% de carrers amb nom de dones?

Tradicionalment, des de els anys 30, quan es va crear Bellaterra, s’ha donat prioritat als noms d’homes privilegiats vinculats al franquisme, l’Església o l’aristocràcia, obviant el paper de personatges populars o femenins que també formen part de la memòria col·lectiva del nostre poble.

Read Full Post »

Older Posts »