Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Nomenclàtor de Bellaterra’

El Carrer d’Enric Losantos de Bellaterra té una llargada de 300 metres, comença a la Plaça Verge de Montserrat i acaba als límits de Sant Quirze del Vallès

Placa del Carrer d’Enric Losantos de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT

Enric Losantos (Barcelona, 1875-1960) va ser l’administrador de Fomento de la Vivienda Popular S. A. (FVP) amb seu a Rambla dels Estudis, 10, 2a, de Barcelona. No es coneix cap més activitat d’aquest personatge que té placa dedicada a un carrer de Bellaterra.

Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Bellaterra 75 anys per Ignasi Roda (2005)

Read Full Post »

El Carrer de Domènech i Montaner no té placa i només apareix al plànol oficial de Bellaterra, tot i que no es troba al nostre poble, sinó als límits de Sant Quirze del Vallès

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Lluis Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 — Barcelona, 27 de desembre de 1923). Estudià a Barcelona i a l’escola d’arquitectura de Madrid, on es titulà el 1873. El 1875 fou nomenat catedràtic de composició i de projectes de l’escola d’arquitectura de Barcelona, de la qual fou director des del 1901 i en la qual exercí una fecunda tasca docent. Professionalment, l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 li donà ocasió de construir les primeres obres que el feren popular: l’Hotel Internacional (enllestit en 8 setmanes) i el restaurant del parc de la Ciutadella (que fou designat amb el nom popular del Castell dels Tres Dragons), neogoticitzant, fet amb maó vist i tirants de ferro, amb el qual s’anticipà als corrents arquitectònics del seu temps. Amb el seu company Antoni Maria Gallissà hi instal·là després un taller de perfeccionament de les arts decoratives aplicades a l’arquitectura. Construí d’altres edificis monumentals, en un estil molt personal, fets de maó, ferro forjat i decorats amb ceràmica envernissada policroma, amb abundor de temes florals: la casa Thomas (1899), el Palau de la Música Catalana (1905-08), la casa Albert Lleó i Morera (1905) i la casa Fuster (1908), al passeig de Gràcia, i del 1902 al 1912, el gran conjunt monumental del nou Hospital de Sant Pau, tots a Barcelona. Obtingué tres vegades (1903, 1905 i 1912) el premi que l’ajuntament barceloní concedia al millor edifici de l’any. A Canet de Mar construí el Casino (1887) i dirigí la reconstrucció del castell de Santa Florentina (1909). A Reus, bastí l’Institut Pere Mata (1897) i la casa Navàs (1901), i a Palma, el Gran Hotel (1902-12). Els seus estudis es dirigiren a determinar les característiques d’un art nacional català. La seva personalitat innovadora i el conjunt de la seva obra arquitectònica fa que hom el consideri una de les màximes figures del Modernisme mundial.

La seva actuació política i la tasca d’investigador el portaren tres vegades a la presidència de l’Ateneu Barcelonès (1898, 1911 i 1913). Fou mantenidor dels jocs florals el 1881, i en fou president el 1895. Ingressà, tard, a l’Acadèmia de Bones Lletres (1921). Com a periodista, col·laborà a La Renaixença, Lo Catalanista, Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya de la qual se separà el 1904, i fundà El Poble Català. Inicià de molt jove la seva actuació política, catalanista. Fou membre de La Jove Catalunya i del Centre Català, del qual se separà l’any 1887 per ingressar a la Lliga de Catalunya (de la qual fou president el 1888) i a la Unió Catalanista (que presidí el 1892).
Fou un dels organitzadors de l’assemblea que aprovà les Bases de Manresa, i en presidí la sessió inaugural. Inclinat a la política de col·laboració amb el general Camilo Polavieja, favorable a les reivindicacions regionalistes, fou un dels signants del Manifest a la reina regent (1898). Ingressà al Centre Nacional Català (1899), i més tard, a la Lliga Regionalista (1901). Fou un dels diputats triomfadors de la candidatura dita dels quatre presidents, elegida a Barcelona el 1901, i resultà reelegit el 1903. Disconforme amb l’actuació de Cambó durant la visita del rei Alfons XIII a Barcelona (1904), fou ell possiblement qui publicà un famós article anònim titulat Fivellers de guardarropia a la revista Joventut, i se separà de la Lliga Regionalista i fundà el setmanari El Poble Català, a l’entorn del qual s’organitzà l’Esquerra Catalana.

Socialment conservador, però, se n’anà distanciant i acabà dedicant-se a la investigació arqueològica i a la història, fruit de la qual foren les obres Centcelles, Baptisteri i cella-memoriae de la primitiva església metropolitana de Tarragona (1921), Història i arquitectura del monestir de Poblet (1925), La iniquitat de Casp i la fi del Comtat d’Urgell (1930) i Ensenyes nacionals de Catalunya (1936), les tres darreres publicades pòstumament, amb la col·laboració del seu fill Fèlix Domènech i Roura. Havia publicat també llibres tècnics (Historia general del arte: arquitectura, 1886; Iluminación solar de los edificios, 1877) i assaigs (La política tradicional d’Espanya, 1898; Estudis polítics, 1905, Conservació de la personalitat de Catalunya, 1912).

A Canet de Mar (Maresme), durant la dècada del 1990 obrí les seves portes la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner, en la masia que fou habitatge, taller i estudi habitual de l’arquitecte; s’hi conserven objectes i mobiliari de l’època. El 2011 es presentà el nou muntatge museogràfic i audiovisual. És fill de Pere Domènech i Saló i germà d’Eduard Domènech i Montaner.

Font: Wikipedia

Read Full Post »

El Carrer del Doctor Fleming de Bellaterra té una llargada de 125 metres, comença al Carrrer de Terranova i finalitza al Carrer de Casas i Amigó

Placa del Carrer Doctor Fleming de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT

Alexander Fleming (Lochfield, Escòcia, 6 d’agost de 1881 – Londres, Anglaterra, 11 de març de 1955) fou un biòleg, bacteriòleg i professor universitari escocès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l’any 1945, famós per ser el descobridor de la penicil·lina.

Va néixer el 6 d’agost de 1881 a la ciutat escocesa de Lochfield. Va estudiar medicina a la Saint Mary’s Medical School de Londres, on es va graduar l’any 1908. En aquest centre treballà com a metge microbiòleg al Departament d’Inoculacions fins a l’inici de la Primera Guerra Mundial (28 de juliol de 1914). L’any 1928 fou nomenat professor universitari d’aquest centre d’ensenyament.

Membre de la Royal Society, l’any 1944 fou nomenat Cavaller pel rei Jordi VI del Regne Unit. Alexander Fleming finalment va morir l’11 de març de 1955 d’un infart de miocardi a la seva residència de Londres. Va ser enterrat com un heroi nacional a la cripta de la Catedral de Sant Pau d’aquella ciutat

Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Wikipedia

Read Full Post »

El Carrer de la Coma de Corbins té una llargada de 100 metres, situat al final del Carrer d’Enric Morera. Els seus dos extrems acaba en rodones sense sortida.

Poble de Corbins de Lleida o Coma, un accident geogràfic dels Països Catalans?

Placa del Carrer de la Coma de Corbins|ARXIU BELLATERRA. CAT

Una coma és una depressió més o menys pregona i planera en terreny de muntanya. Una comella és una coma petita, i una gran és un comellar.

El terme és canviadís segons les regions, també designa un pujol de pendís suau, poc elevat, arrodonit, per oposició amb el serrat, puig o clotada. Als Pirineus també designa un paratge planer, un prat alterós, sense pendent o amb pendent suau (on no hi ha penyes ni precipicis, sense rocam ni altres accidents abruptes), de gran extensió, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge, estimat per a pastura (Alt Empordà, Ripollès). Les comes formen part de la muntanya, com és natural en un territori tan espessament montuós com és el dels Pirineus: del significat de «valleta», que és el primitiu de coma, per la idea de fertilitat que sol acompanyar la de «valleta» es pot haver passat fàcilment al significat de paratge fèrtil de pastura en la part alta de la muntanya. Habitualment, les comes solen estar situades entre espadats o serres d’una alçada variable, però que contrasten amb el pla de la coma. Poden ésser horitzontals (com és el cas de la coma de Son Torrella, a Escorca, Mallorca), o fortament inclinades (com la coma de n’Arbona, a Fornalutx, Mallorca). Per extensió, en alguns casos arriben a caseriadenominar serres o muntanyes.

Carrer de la Coma de Corbins|Google Maps

Molt abundants a tots els Països Catalans, en alguns llocs donen nom no tan sols a accidents geogràfics, sinó també a partides rurals, camps de conreu o nuclis de població, com ara el terme municipal de la Coma i la Pedra, que té com a capital el poble de la Coma, la urbanització de Vacarisses denominada la Coma, el nucli turístic de la Coma o sa Coma, de Sant Llorenç des Cardassar, la Coma, caseria del poble empordanès de l’Escala, o l’antiga de bordes dels Masos de la Coma, a la Coma d’Orient, del terme municipal de Conca de Dalt, al Pallars Jussà.

La paraula s’utilitza també per a descriure un circ i vall glacial en forma de cóm.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

El poble de Corbins es troba damunt d’un turó, a 211 m d’altitud, sobre la ribera dreta de la Noguera Ribagorçana. Resten només vestigis de la planta de l’antic castell, d’origen àrab. Els edificis més notables són la casa del comú i l’església parroquial de Sant Jaume, obra del segle XVIII de façana senzilla i austera, amb una torre campanar de base quadrada de bon escaire i interior de tres naus neoclàssiques d’ordre toscà. Durant els anys 1989-91 es portaren a terme les obres de renovació de la teulada de l’església, a més de l’arrebossat i la il·luminació de les parets exteriors; l’encarregat de promoure aquestes accions de reforma i embelliment del temple parroquial fou un patronat que es creà exclusivament amb aquesta finalitat. L’antiga comanda hospitalera és un edifici tardà sense aspecte militar que ha estat modernament restaurat i és residència particular. El Pont Vell sobre la Noguera estigué molt de temps sense la volta, fins que la Generalitat de Catalunya en construí l’actual el 1933. Hom ha bastit cases a la rodalia del poble que corresponen a segones residències de gent de Lleida i altres indrets i dins del poble slhan dut a terme diverses obres, com és el cas de la urbanització de la plaça del Fossat Vell, al costat de l’església, i l’edifici de l’ajuntament, inaugurat el 1993, que acull també altres equipaments socials i culturals.

Corbins té un moviment associatiu molt ric, en el qual destaca la tasca del Patronat Municipal de Cultura, que aglutina gran part de les entitats del terme. També hi ha algunes associacions esportives.

Font: Wikipedia

Read Full Post »

El Carrer de Cisneros de Bellaterra té una llargada de 305 metres, comenca al Carrer d’Alarcón i finalitza al Carrer del Montseny.

Placa del Carrer de Cisneros de Bellaterra| ARXIU BELLATERRA. CAT

Cisneros és un municipi de la província de Palència, comunitat autònoma de Castella i Lleó. Situat a la comarca natural de Terra de Camps, forma part de el partit judicial de Palència.

Caldria saber oficialment si el Carrer Cisneros de Bellaterra està dedicat al poble Cisneros de Palencia o al Cardenal Cisneros.

Francisco Jiménez de Cisneros (Torrelaguna, Espanya, 1436 – Roa, id., 1517) Eclesiàstic i estadista espanyol. Procedent d’una família de la baixa noblesa, Francisco Jiménez de Cisneros va cursar estudis de teologia a Alcalá, Salamanca i Roma. Després de la seva finalització, en 1471, va ser nomenat arxipreste d’Uceda, però diversos enfrontaments amb l’arquebisbe de Toledo van motivar el seu ingrés a la presó. En 1480, i gràcies a la seva amistat amb el cardenal Mendoza, va ser nomenat vicari general de la diòcesi de Sigüenza, càrrec que va exercir fins 1484, data en què va decidir ingressar en l’ordre franciscana.

Va romandre retirat per espai de vuit anys, fins a 1492, quan, a causa de el nomenament d’Hernando de Talavera com a arquebisbe de Granada, va quedar vacant la plaça de confessor de la reina Isabel la Catòlica, qui el va elegir per al càrrec. A l’any següent va ser nomenat arquebisbe de Toledo, lloc des del qual va emprendre una sèrie de reformes de l’Església, no sempre ben rebudes entre els eclesiàstics. En aquest sentit, va lluitar per recuperar l’esperit original de l’orde de Sant Francesc d’Assís, va intentar dificultar la creixent concessió d’immunitats i privilegis a les ordres seculars i es va submergir en una campanya reformista que es va plasmar en la celebració de sengles sínodes a Alcalá (1497) i a Talavera (1498).

En 1499, obeint ordres reals, va viatjar a Granada per dirigir personalment el projecte de conversió dels mudèjars andalusos, sense massa èxit, ja que aquests aviat es van posar en contra i van emprendre una guerra de guerrilles a Las Alpujarras que no va finalitzar fins 1502, data en què finalment va obtenir dels Reis Catòlics potestat per obligar-los a convertir-se o, si no, emigrar.

En 1504, després de la mort d’Isabel, Cisneros va ocupar la regència, es va convertir en defensor de Ferran el Catòlic i va impedir l’ascens a el tron de Felip el Bell. Va ser també el principal impulsor d’l’acord a què tots dos van arribar al setembre de 1505. Quan Ferran el Catòlic va tornar d’Itàlia, a instàncies de l’propi Cisneros, aquest va ser recompensat amb el capel cardenalici, atorgat pel Papa, i amb la direcció de la Inquisició .

A partir de llavors va presidir la Junta de Regència, càrrec des del qual va organitzar diverses expedicions de conquesta al nord d’Àfrica (Mazalquivir, 1507, i Orà, 1508). El cardenal Cisneros va impulsar també la creació de la Universitat d’Alcalá (1498), a la qual es va proposar dotar dels millors teòlegs i els millors textos. En aquest sentit, cal destacar la seva aportació a l’edició de la Bíblia políglota complutense (1514-1517).

Fidel en tot moment a Ferran el Catòlic, aquest li va assignar la regència de el regne a la seva mort (gener de 1516). Un any després va morir camí de Valladolid, on es dirigia per trobar-se amb el futur monarca Carlos I d’Espanya, que recentment ho havia confirmat en el seu càrrec de regent de el regne.

Plànol oficial de Bellaterra| CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Biografias y vidas

Read Full Post »

El Passatge de Casimir Cots de Bellaterra té una llargada de 150 metres, comença a la Plaça Joan Maragall i finalitza al Carrer del Pedregar. Sorpren catalanitzar el seu nom, quan Cerdanyola, la seva propia família i als documents consta com Casimiro.

Placa de Casimir Cots de Bellaterra| ARXIU BELLATERRA. CAT

Casimiro Cots (1890-1949). Va ser el primer encarregat de l’empresa Fomento de la Vivienda Popular S. A. (FVP). Era qui més sabía dels temes de la Urbanització de Bella – Terra creada l’any 1929. Era carlí i d’ell depenia que tothom al poble tingués aigua corrent. Bon servidor dels cacics bellaterrencs. A la seva mort el va substituir el seu fill Pepe Cots.

Plànol oficial de Bellaterra| CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Bellaterra 75 anys/Ignasi Roda

Read Full Post »

El carrer Casas i Amigó de Bellaterra té una llargada de 475 metres comença a l’Avinguda Bertomeu (BV-1414), creua el Camí Antic de Sant Cugat, i finalitza al carrer Margenat.

Placa del Carrer de Casas i Amigó de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

Francesc Casas i Amigó
(Barcelona, 22 d’abril de 1859 – Barcelona, 2 d’agost de 1887). El 1885 i el 1886 obtingué diversos premis als certàmens poètics de la Joventut Catòlica de Sabadell i als jocs florals de Barcelona.

Publicà La nit de Nadal (1886), col·lecció de poemes que musicà Joan Lamote de Grignon, i Poesies (1888), recull pòstum prologat per Marià Aguiló.

La seva poesia, de llenguatge ric d’imatges i, sovint, una mica emfàtica, és influïda per la mística de Verdaguer i per la poesia popular.

Plànol oficial de Bellaterra|CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Gran Enciclopedia Catalana

Read Full Post »

“Al plànol oficial de Bellaterra surt com Carles Buïgas (Font Mágica de Montjuic), però la placa del passatge com Joaquim Buïgas (autor del TBO)”

Passatge de Joaquim Buïgas de Bellaterra té una llargada de 75 metres, va des de la petita rotonda del Carrer de Terranova amb el carrer de Frederic Roda Ventura, i no té sortida per la banda dels números més alts.

Placa dels Passatge Joaquim Buïgas de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

Joaquim Buïgas i Garriga (Barcelona, 12 de juliol de 1886 – 2 de gener de 1963), també conegut com a Joaquín Buigas i Garriga, va ser un editor i autor de còmic, guionista, entre d’altres, de la sèrie més popular de la revista TBO, La família Ulises.
El 1917, de tornada a Barcelona després d’un llarg període per Llatinoamèrica, va adquirir la capçalera TBO, de Arturo Suárez i Roca (que també imprimia les revistes sicalíptiques Eva i El Caloyo, juntament amb el seu soci Joaquim Arqués) per 3.000 pessetes. A partir del número 10, a l’any 1917, Joaquim Buïgas ja es va fer càrrec i va esdevenir propietari i editor d’aquesta revista, portant-ne els comandaments fins a la seva mort el 1963. Va ser l’esperit de la revista i el que va marcar el tarannà de la marca TBO durant més de quaranta anys.

El 1920 va llençar una altra iniciativa, la revista BB, dedicada exclusivament a les dones.

El 1928 va fundar Ediciones TBO i el 1936 es va associar amb els directors d’Editorial Bauzà, Estivill i Viña, per formar l’empresa Ediciones TBO, S.L. Des de 1941 després de l’associació amb Emilia Estivill Monlleó (vídua de Bartolomé Bauzá) es va seguir editant en coalició amb editorial Bauzá.

El 1944, després de veure possibilitats en una historieta il·lustrada per Benejam, La família Ulisses, protagonitzada per una família nombrosa, va decidir escriure més guions amb aquests personatges. Amb Benejam també va crear Eustaquio Morcillón y Babalí.

Plànol oficial de Bellaterra|CEDIT EMD BELLATERRA

Buïgas es va revelar com un gran guionista i es diu que va fer els guions de pràcticament totes les historietes que sortien a la revista, tot i que mai en va firmar cap. Ell és, per exemple, el que va idear la sèrie Los grandes inventos del TBO, entre moltes d’altres. A la revista ell ho feia tot amb una meticulositat increïble, i tan aviat contractava nous dibuixants com retocava la disposició de les vinyetes i les mides exactes de cadascuna. Buïgas va escriure sempre els guions en català, fins i tot durant els temps de la dictadura franquista, i va ser el seu soci Viña qui les va traduir al castellà durant molts anys. De jove havia residit a l’Argentina i havia retornat a Barcelona el mateix any 1917. Durant la seva vida va col·laborar a La Il·lustració Catalana i havia publicat diversos llibres. L’any de la seva mort va publicar una mena de memòries que portaven el títol de Quasi tota la veritat i altres narracions.

Es pot dir que Joaquim Buïgas va treballar fins a l’últim moment de la seva vida i que l’èxit continuat de TBO durant tants anys es deu, en bona part, a la seva feina constant.

Font: Wikipedia

Read Full Post »

Carrer del Canigó de Bellaterra té una llargada de 250 metres, va des del Camí Antic de Sant Cugat fins al Carrer de Sant Llorenç

Placa del carrer Canigó de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

El Canigó és una muntanya del Pirineu, situada entre les comarques nord-catalanes del Conflent i el Vallespir, tot i que el cim és íntegrament en el Conflent, entre les comunes de Taurinyà (est) i Vernet (oest).

Ha esdevingut símbol de la personalitat catalana de les comarques pirinenques.

El cim, la pica del Canigó o Pic de Balaig, fa 2.784 metres. Malgrat la seva altitud moderada, fou considerada la muntanya més alta dels Pirineus a causa del gran i brusc desnivell que la separa de la plana del Rosselló, cosa que la fa més aparent que altres muntanyes més engorjades i situades entre valls ja més altes. La llegenda n’atribueix la primera ascensió al rei Pere el Gran, l’any 1285.

Plànol oficial de Bellaterra|CEDIT EMD BELLATERRA

La ministra d’Ecologia, Desenvolupament sostenible i Energia del govern francès, Delphine Batho, va declarar el 13 de juliol del 2012 el Canigó “Gran Paratge de França”, amb la seva ortografia original catalana, després d’una campanya que van impulsar alhora el Consell General dels Pirineus Orientals i la Regió del Llenguadoc-Rosselló

Font: Gran Enciclopedia Catalana

Read Full Post »

Carrer de Can Miró té una llargada de 400 metres, va des de la BV-1414 fins a la Travessa dels Turons de la UAB. L’EMD prohibirà l’acces del tràfic universitari i obligarà a fer-ho per la rotonda del Turó de Sant Pau.

Placa del Carrer de Can Miró|ARXIU BELLATERRA. CAT

Can Miró està documentat per primera vegada l’any 1293. Fins a mitjans de segle XX l’edifici és la llar i el centre de producció agrícola de tres llinatges de famílies camperoles: els Noguera, els Miró i els Llobet. Els Noguera es mantenen com a posseïdors del “mas” des del segle XIII fins a mitjan del segle XIV i els primers Miró documentats són de l’any 1434, els quals es mantenen com a posseïdors de la finca fins al segle XX, que per matrimoni passa dels Miró als Llobet.

Masia Can Miró|ARXIU UAB

Situat entre la Vall Moronta, la serra de Puig Delmo i les torrenteres que baixen de la serra de Galliners, la masia va gaudir d’una situació privilegiada al costat de les terres de cultiu, els corrents d’aigua i els boscos de la serra. Blat, espelta, bous, vaques, vedelles, ases. Els productes econòmics que van conrear els primers propietaris; més endavant es va afegir un important cultiu de vinyes.

Simultáneamente a l’activitat camperola, la masia no ha estat aliè als fets exteriors: les guerres, les epidèmies i els canvis i transformacions socials. Diverses guerres amb França, entre els segles XVI i XIX, van deixar la seva empremta en el terme. També els problemes amb els soldats de Castella i França, especialment els allotjaments i els talls impostos, van afectar la casa Miró. Les guerres dels Segadors i de Separació van tenir incidència a la regió, especialment perquè els Marimon, senyors del castell, van ser destacats col.laboracionistes de l’autoritat reial, oposats sovint a les institucions polítiques catalanes. Diversos boscos de roures, com el de Can Miró, van haver de ser talats com a contribució per a la construcció de galeres i vaixells de guerra. Encara que amb reticències, com els altres agricultors de el terme, els Miró van haver de contribuir econòmicament a la construcció de la nova església parroquial de Sant Martí de Cerdanyola.

Plànol oficial de Bellaterra|CEDIT EMD BELLATERRA

Finalment, la construcció de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1971, sobre les terres de la finca de can Miró, va suposar la desaparició definitiva de la masia, quedant en peu el testimoni de la masia, especialment la façana principal orientada a orient. És en aquest edifici remodelat i ampliat on s’allotgen actualment l’Escola de Postgrau i l’Escola de Doctorat, la primera pedra de la qual va ser col·locada el 28 d’octubre de 1997.

(Textos extrets del llibre de l’historiador cerdanyolenc Miquel Sánchez i González: Història de la Masia Miró, Abans dit Noguera. (Inèdit, 2001.)

Read Full Post »

Older Posts »