Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

Els Serveis Tècnics Informàtics són tan importants en una empresa o un particular que el teu proveïdor informàtic ha de ser de total confiança.

Això no seria possible sense les solucions, els resultats i els valors propers que Marc Serra ofereix als seus clients.

Marc entent com a qualitat, el conjunt resultant dels valors essencials com tècnic expert per particulars o empresa: professionalitat, confiança, eficiència, proximitat i tracte humà.

MARC SERRA (Acreditat i seriós expert informàtic per a Bellaterra)

☎️ 652730634 microsoma@hotmail.es

Read Full Post »

El 7 de març de l’any 2007, Perejaume instal·là un cargol de bronze de 150 × 90 cm a l’espai que hi ha entre la riera de l’Eix central i la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona. A la cabota del vis s’hi pot llegir: «Enclavament de Bellaterra. Mantingueu ferm el lloc en el lloc. Prou de desprendre. Feu fermança local en tot i per tot. Deixeu en terra la perfecció de la terra. No la vulgueu traslladar a cap més banda. Claveu-la bé allà on es trobi». Amb aquest ancoratge, Perejaume reivindica un reencantament amb la concreció de l’indret com a punt de partida per forjar una nova sensibilitat que sigui capaç d’enriquir la nostra experiència.

Classificació:  Acció Escultura
Intervenció en un espai Instal·lació

Materials: Cargol metàl·lic de bronze, amb rosca de vis i cabota d’estrella, que fa 1’5 m d’alçada i 90 cm de diàmetre.
Text bisellat de 184 lletres d’un mil·límetre de fondària.

Alt: 150 cm

Ample: 90 cm

Fondària: 90 cm

Descripció: Gran cargol de rosca collat a terra que du gravat el següent text a la cabota: “Mantingueu ferm el lloc en el lloc. Prou de despendre. Feu fermança local en tot i per tot. Deixeu en terra la perfecció de la terra. No la vulgueu traslladar a cap més banda. Claveu-la bé allà on es trobi”. 

Localitzacions: Institució Universitat Autònoma de Barcelona

Pere Jaume Borrell i Guinart, conegut amb el nom de Perejaume (Sant Pol de Mar, Maresme, 1957) és un artista i poeta català. Va estudiar història de l’art a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona i va practicar pintura i dibuix al Cercle Artístic de Sant Lluc. La seva obra rep influències de Hans Syberg, Bruno Latour, Àngel Valente, Joan Brossa, Josep Maria Jujol o Joan Coromines. També d’altres menys coneguts com els pintors santpolencs Avi Vila i J. Pou. El 2005 fou guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Visuals concedit per la Generalitat de Catalunya i l’any 2006 fou guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques concedit pel Ministeri de Cultura d’Espanya.

Obra:

A la dècada del 1970 inicià les seves primeres exposicions, inicialment a la seva població natal, una època en la qual destaca la influència de les avantguardes històriques, fent del paisatge i la cultura catalana l’eix central de la seva obra.

Amb clares arrels surrealistes el seu interès per la pintura ha transcendit el seu caràcter merament pictòric, esdevenint la seva obra poètica d’igual o més importància que l’anterior. Des dels inicis de la dècada del 1980 porta a terme una àmplia producció que inclou llibres de poesia, assaig, crítica i catàlegs. Perejaume també és considerat deixeble de Joan Miró, i ha exposat a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró en diverses ocasions. No obstant, l’any 2013, la seva obra participà d’una exposició col·lectiva a l’espai expositiu de la Fundació.

Òculs del Gran Teatre del Liceu – Obra d’en Perejaume|CCMA

Obres destacades:

1984: El Postaler
1988: El Cim de Catiu d’Or
1991: Desescultura
1999: Platea Abrupta (Vuit plafons circulars del sostre, i els tres del prosceni, del Gran Teatre del Liceu)
2000: Courbet i Allò que devem estar dibuixant amb les nostres formes de viure
2002: Correcció de la llera del Torrent de Folgueroles… i L’obra de Granollers., dins d’un projecte del MACBA i la Diputació de Barcelona
2007: Enclavament de Bellaterra
2010: Ballar la veu
2017: La rel de l’arbre és una roda. Els arbres ballen la paraula de Llull. Cartoixa d’ Escaladei

Font: Arxiu Perejaume, Wikipèdia

Read Full Post »

Ple de Cerdanyola: Los vecinos que se callen….

Read Full Post »

Mor la soprano catalana Montserrat Figueras

Read Full Post »

Read Full Post »

Detalls de la il·luminació d’enguany: des del passat dijous 1 de desembre i fins al dijous 5 de gener, els llums estaran encesos de 18 a 23 h els divendres i dissabtes, de 18 a 22 h de diumenge a dijous, de 18 a 00 h el 24 de desembre i el 5 de gener, i de 18 a 1 h el 31 de desembre

Pel que fa a la il·luminació nadalenca, en total, Sant Cugat disposa de 396.718 punts de llums de tecnologia LED (49.718 més que l’any passat), 254 motius nadalencs, 280 arbres il·luminats, nou figures de gran volum 3D (regals, boles decoratives i arbres) i un cel de Nadal d’1’2 Km (des de la plaça de Lluís Millet i fins al final de l’avinguda de Cerdanyola). La renovació dels elements obsolets i l’ús de noves tecnologies permetrà reduir el consum energètic un 12%, situant-lo en 9.970kWh, enfront dels 11.342kWh de l’any passat.

Fires i Trenet de Nadal

Per tal d’impulsar el comerç local, s’instal·lat a la plaça d’Octavià, la tradicional Fira de Nadal, entre els dies 1 i 24 de desembre, amb 11 casetes d’establiments i 16 carpes d’Artesans de Sant Cugat. D’altra banda, del 2 al 5 de gener, la Rambla del Celler acollirà la Fira de Reis, que comptarà amb un total de 75 casetes.

Ha tornat el Trenet de Nadal, al qual s’hi podrà accedir amb un tiquet de compra d’un establiment de Sant Cugat d’un mínim de cinc euros. El tren circularà en horari de matí d’11 a 14.30 h, amb la darrera sortida a les 14 h, i, d’horari de tarda, de 17 a 20.30 h, amb la darrera sortida a les 20 h.

– Els dies laborables entre el 5 i el 22 de desembre, el tren només circularà a la tarda.
– El 23 de desembre i del 27 al 4 de gener, el tren circularà al matí i a la tarda.
– Els dies 24 i 31 de desembre, només al matí.
– El dia 29 de desembre, només a la tarda.
El dia 5 de gener, el tren quedarà reservat per a la cavalcada.
– Els caps de setmana i festius, el tren circularà al matí i a la tarda.
– Els dies 25 i 26 de desembre, i l’1 de gener, el tren no circularà.
– El 8 de desembre, el tren només circularà a la tarda.

Enguany el Trenet comptarà amb la Isabel, un personatge interpretat per l’actriu santcugatenca Gisela Figueras, que interactuarà amb els passatgers i promocionarà el comerç local.

Font: Ajuntament de Cerdanyola, Cugat Mèdia

Read Full Post »

Pep Codó i Masana (Sant Cugat del Vallès, 1946) és un escultor català. Va aprendre l’ofici de guixaire amb el seu pare i el modelat i la construcció de maquetes, fins que entrà en el mon de l’escultura.

Ícar 1990, escultura de bronze fos a la cera perduda de Pep Codó

Amb estudis a la la Massana, va començar a exposar el 1963. Gabriel Ferrater li va dedicar l’últim escrit sobre art que va realitzar abans de la seva mort. El 1985 es va trobar amb Jorge Oteiza a Madrid, a Arco-85. El 1988 va residir a Nova York a casa de l’escultor Xavier Medina Campeny. El 2001 va presentar la exposició Pedra i Ferro al monestir de Sant Cugat on va mostrar caps adornats amb uns traços mínims. El 2003 va residir a Corea del Sud.

Entre les seves obres públiques destaquen la escultura del parc Kionggi, a Corea del Sud; “Diàleg”, pedra basàltica de Castellfollit de la Roca, ubicat a la plaça de l’Auditori de Sant Cugat, una mena de moai de l’illa de Pasqua, i ‘la Rosa dels Vents’ del Turó de Can Mates. El 2012 va crear un monòlit de 2,2 metres de pedra basàltica de la Garrotxa en format cilíndric amb ondulacions en els Jardins de Winston Churchill, al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.

Font: Casa de Cultura Sant Cugat, Televisió de Sant Cugat, Wikipèdia

Read Full Post »

Cerdanyola: Ciutat Badia i Bellaterra per la seva autonomia

Read Full Post »

La Unió de Propietaris adverteix a Obras Públicas: El Vallès i Barcelona, incomunicats

Read Full Post »

Molt aviat, els interessats podran consultar aquest arxiu fotogràfic històric “Marià Samaranch Kirner” sobre els infants internats sota el franquisme, als col·legis del carrer Wad-Ras, del Poble Nou de Barcelona

Marià Samaranch Kirner de visita a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) de Barcelona

Francesc Pérez Torres, acompanyat de Carlos Sánchez-Valverde Visus (Astrain, 26 de novembre de 1957, educador social, historiador, ex professor a la Universitat de Barcelona dels graus de Pedagogia i d’Educació social, Doctor en Pedagogia i llicenciat en Història Contemporània), han fet entrega a l’ANC de Sant Cugat del Vallès, dos arxius històrics amb més de 400 fotografies en blanc i negre i algunes poques en color, sobre els col·legis internat Nuestra Señora de la Esperanza “Escuelas Profesionales del Tribunal Tutelar de Menores, (1946-1978, carrer Wad-Ras, 95, Barcelona) i del Grupo Benéfico Ramón Albò (1915-1971, Carrer Wad-Ras, 89, Barcelona).

Francesc Pérez Torres gestionant la donació dels arxius fotogràfics de “La Prote” Marià Samaranch Kirner, a l’Arxiu Nacional de Catalunya

Aquests dos arxius fotogràfics històrics, corresponen als anys 1967-1970, època en què Marià Samaranch Kirner, (Barcelona, 1 de desembre de 1935), va exercir com educador social i posteriorment, substituint a Joaquín Vives de la Cortada, com director de l’internat del TTM de Wad-Ras, al Poble Nou de Barcelona

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »