Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA DE FRANCESC CARRERAS CANDI (Pàgines 341 a 343)

PROVINCIA DE BARCELONA. – CELS GOMIS

Cerdanyola, Sardanyola o Sant Martí de Sardanyola es una vila de 162 cases ab 494 habitans de fet y 500 de dret, a 8 kilòmetres al S. del cap de partit y a 108 metres d’altitut (76). Ab los seus caseríus de Lo Carrer de la Carretera o de Sant Ignasi y Lo Carrer de Sant Josep y 47 cases més escampades pèl séu terme, reuneix aquest ajuntament 272 edificis ab 928 habitants de fet y 917 de dret.

Hi passa el ferrocarril de Çaragoça a Barcelona, que hi té estació, y està unida a Sant Cugat del Vallès y a Rubi per medi d’una carretera provincial.

Hi ha una parella de mossos de esquadra, destacada a Sant Cugat, y té servey diari de carruatges per anar a aquesta vila.

Esglesia Sant Martí de Cerdanyola|Clixé del Dr. L. Coll y Soler

Correspòn al bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial dedicada a Sant Martí, servida per un rector, y una costura y un estudi municipals.

Tota la seva industria de reduheix a una fàbrica de texits de cotó y dos forns d’obra.

Lo séu terme es plà, de clima suàu y saludable; produheix blat, ordi, llegums, ví y mólta llenya, y confronta: al N. ab lo Barbarà; al E., ab lo de Ripollet; al S. ab lo de Montcada, y al O., ab lo de Sant Cugat del Vallès.

Cerdanyola.- Lo castell després de sa restauració moderna|Clixé de Juli Vintró

Cerdanyola conserva encara lo seu castell feudal, que abàns se conexía ab lo nom de castell de Sat Marsal, del que se-n tenen noticies des de principis del segle XI. D’aquest castell se-n pot dir ab tota veritat que era un cau de rahons, puix des del segle XIII fins ak XVII la seua historia no es més que una llarga serie de pkets entre los seus possessors i l’arquebisbe de Tarragona y los monastir de Sant Cugat del Vallès i de Santes Creus.

Dins d’aquest castell, que era de la jurisdicció del Marquès de Cerdanyola, hi ha una capella gòtica dedicada a Sant Marsal, que va ser restaurada l’any 1681 y se conserva prou bé.

S’ocupan d’aquesta vila:

La esmentada Guia de Barcelona a Tarrassa, per en Victor Balaguer, pl. 41 a 41.- Excursió particular al castell de Sant Marsal, avuy anomenat de Serdanyola, per en Josep Barcon Olesa. Butlletí de la Associació d’Excursions Catalana, any 1881, pl.42 a 47. – Excursió a Sardanyola, Sant Cugat y Vallvidrera, per en Joseph Castellanos. Butlletí esmentat, any 1889, pl. 184 a 187.- Y Excursió de Sardanyola a Sant Joan d’Horta per Sant Iscle de las Feixas, per en Arthur Osona. Memorias de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas, vol. VIII. pl. 128 a 133

(76) A la vila. A la estació del ferrocarril no té més que 80.

Read Full Post »

Un accident laboral greu s’acaba de produir a una obra privada del carrer Can Miró amb Sardanista Serra de Bellaterra. Dues ambulàncies s’han presentat ràpidament al lloc de l’accident.

Les dues ambulàncies al carrer Can Miró de Bellaterra|GUILLEM NADAL

Read Full Post »

Dolç o truc, truc o tracte, dolç o entremaliadura, truc o barata, o treta o tracte (trick-or-treaten anglès)

Les veïnes i veïns que vulguin col·laborar amb les seves cases, es prega contactar a través del mail de la nostra veina Elisenda Clascà: elisenda@declasca.cat

Trick-or-treaten a una casa dels Estats Units

Dolç o truc és una activitat de Halloween en què els nens recorren les cases del seu veïnat disfressats, demanant dolços amb la frase «¿dolç o truc?», «dolç o entremaliadura», «truc o tracte?» o «¿em dóna la meva calaverita?». El truc és una amenaça de broma als amos de la casa en el cas que no es proporcionin llaminadures.

Aquesta pràctica tindria origen en la tradició de demanar el “soul cake” (pa d’ànimes) a Gran Bretanya o Irlanda en l’Edat Mitjana. Al seu torn la tradició de demanar el “soul cake”, o “trick or treat “, seria l’equivalent a la tradició portuguesa de demanar el” pão-per-deus “, (també anomenat” Santoro “, o” bolinhos “), esmentada per primera vegada al segle XV, (en algunes regions de l’interior de Portugal era tradició que els nens portessin una carbassa amb una cara tallada i una espelma en el seu interior per il·luminar) i la tradició gallega de demanar el “migallo”, ja en Blanesse deia “almoina” ia Eivissa era costum entre els joves recórrer les cases demanant menjar en sufragi de les ànimes.

El «dolç o truc» va ser un dels últims elements que va ser associat a la celebració del Halloween als Estats Units. Els primers registres daten de 1920, però només va començar a ser popular i es va difondre als Estats Units després de la campanya Trick-or-Treat per a la UNICEF a 1950.

S’ha generalitzat la traducció lliure «truc o tracte» o «estratagema o tracte» de «trick-or-treat», basada en establir una paronomàsia o joc fonètic a l’estil de l’original, de la mateixa manera que s’ha fet en altres llengües. En realitat, en el “trick-or-treating” no es tracta d’un truc pròpiament dit, sinó més aviat d’un ensurt, una broma o una entremaliadura. Tampoc es planteja fer cap “tracte”, sinó que es demana “un regal” ( “a treat”), normalment un dolç o una llaminadura. Per tant, una traducció més literal, basada en el seu sentit, seria «entremaliadura o dolç», «ensurt o dolç», «broma o dolç», «ensurt o llaminadura» …, però es tracta d’un joc de paraules en anglès que admet diferents traduccions, cap d’elles realment fidel a l’original, ni en sentit ni en fonètica.

L’activitat és molt popular en els països anglosaxons com els Estats Units, Canadà, Regne Unit i Irlanda, entre d’altres. Des de fins del segle XX, la pràctica s’ha estès a diversos països no anglòfons, en particular d’Europa i d’Amèrica Llatina.

Read Full Post »

LLUIS TORRES

Horaci Miras Giner (Barcelona, 7 de març de 1908), amic i admirador de Bellaterra, ha donat a Bellaterra. Cat una part de la seva històrica biblioteca familiar que inclou la Geografia General de Catalunya, primera edició de 1908.

Horaci Miras Giner a Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Horaci Miras ha estat un dels fundadors de les estacions d’esquí La Molina i Cerler, així com esponsor del Palau de la Música Catalana i del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Geografia General de Catalunya és una obra dirigida per l’historiador Francesc Carreras i Candi. Consta de sis volums que es van publicar entre 1908 i 1918. És una extensa descripció, tant de la geografia física, la geologia, la biologia i la història de Catalunya i dels seus pobles.

Bellaterra. Cat publicarà la referència a la vila de Cerdanyola del Vallès, una època en que només hi havien 162 cases i 47 més escampades pel seu terme, 272 edificis, amb un total de 917 habitants de dret.

Portada primera edició 1908 de la Geografia General de Catalunya|BELLATERRA. CAT

Hi ha una col·laboració de diferents especialistes en les matèries tractades. Els texts van acompanyats per mapes, plànols, làmines i fotografies de Ceferí Rocafort i Sansó, Cèsar August Torras i Ferreri, Josep Colell i Llort o Juli Soler i Santaló entre altres. L’obra està estructurada en sis volums amb els següents títols i autors:

Catalunya (1.297 pàgs.), per Francesc Carreras i Candi, amb la col·laboració de Lluís Marià Vidal i Carreras, Norbert Font i Sagué, Joan Cadevall i Diars, Emili Tarré i Tarré, Felip Ferrer i Vert, Josep Maria Bofill i Pichot, Eugeni Ferrer i Dalmau, Salvador Maluquer i Nicolau, Joan Baptista Aguilar-Amat i Banús, Baltasar Serradell i Planella, Marià Faura i Sans, Salvador Sanpere i Miquel, Frederic Rahola i Trèmols, Jaume Maspons i Camarasa, Ernest Moliné i Brasés i Pere Estasen i Cortada.

Província de Barcelona (703 pàgs.), per Cels Gomis i Mestres

Província de Tarragona (1.058 pàgs.), per Emili Morera i Llauradó

Província de Lleida (1.070 pàgs.), per Ceferí Rocafort i Sansó

Província de Girona (1.154 pàgs.), per Joaquim Botet i Sisó

Read Full Post »

Concert de música medieval a Ca n’Oliver de Cerdanyola del Vallès

Burrueza & Medievalia Camerata se sumen a la programació de l’exposició Ramon Llull, l’encontre entre cultures amb un concert el dissabte 26 d’octubre.

El Museu de Ca n’Oliver segueix amb les activitats complementàries a l’exposició temporal Ramon Llull, l’encontre entre cultures amb una proposta musical. El dissabte 26 d’octubre, a les 20h i al mateix museu, Pedro Burruezo (líder de Claustrofobia als anys 80), Maia Kanaan, Jordi Ortega i Robert Santamaría, de la mà de Medievalia Camerata, proposen un concert en el qual recuperen històries i melodies antigues amb una mirada contemporània. Principalment, joies sefardites cantades en ladino, cançons dedicades a místics de la cristiandat, peces morisques… i alguna cançó trobadoresca d’arrels medievals. Tot amb una interpretació nova, bella, trencadora, però enfonsada en la tradició.

El públic podrà escoltar i gaudir de cançons com El rei de Franzia, Aman Aman, Allahouma, La móra d’Aragó, Ebrios de amor divino Al Kauthar, Santa Teresa… en castellà, català, ladino, àrab, italià, llatí i galaico portuguès.

L’activitat serà gratuïta i no cal inscripció prèvia per participar.

Més informació
Museu de Ca n’Oliver
93.580. 45. 00
museucanoliver@cerdanyola.cat
http://www.museucanoliver.cat

Read Full Post »

Read Full Post »

Fromagerie Can Luc de Barcelona

Fromagerie Can Luc de Barcelona|BELLATERRA GOURMET

LLUÍS TORRES

Podeu trobar formatges a Barcelona i la majoria de mercats, formatges sovint espanyols, locals o fins i tot els clàssics de França, Suïssa i Itàlia. Però per trobar formatges que qualificaria d’excepcionals, no hi ha dotzenes d’adreces a les dues ciutats catalanes. És al districte de Gràcia que van obrir la primera fantàstica lleteria amb formatges a nom de “Can Luc”.

Un nom que sona francès i és el cas, ja que el propietari d’aquesta botiga d’aliments es diu Luc Talbordet que viu a Barcelona des de fa més de quinze anys i és un expert en formatges internacionals. Una selecció molt rigorosa, la millor de les millors. Sens dubte, el lloc que no s’ha de perdre si ets un amant del formatge i algú que busca la perfecció en el camp.

Un petit interior molt bonic que conserven les estructures de maó, un taulell de treball, prestatges aquí i allà, però sobretot una sèrie d’armaris refrigerats. Formatge d’artesans de diverses regions, naturalment de Catalunya i d’Espanya però també d’artesans estrangers. Segons diuen, més de 150 tipus de curs segons la temporada i les arribades.

Autèntica Burrata de Puglia de Fromagerie Can Luc|BELLATERRA GOURMET

No només trobem productes lactis, sinó també una bona selecció d’ampolles, salses, mostassa, melmelades, chutneys, conserves de peix i marisc, sinó també de França, com bones galetes, només per citar alguns productes.

Ens sorprendrà trobar tants formatgrs blaus incloent els britànics com Stilton, òbviament tota la gamma de formatges de Borgonya, regió d’origen de Luke. Epoisses, Chablis, Vézelay i altres.

En un altre armari, pastes dures que no tenen res a envejar a la pasta suau, amb el Pecorino de Roma, Tommes, formatges bascos i fins i tot l’Appenzeller de Suïssa.

Una selecció de vins bastant nítida i que s’apreciarà per exemple trobar els vins “particulars” Olivier de Rioja.

Certament, amb els formatges francesos, no serà difícil trobar la vostra felicitat, però en el nostre cas, avui en dia els formatges locals ens interessen i molt. L’equip profesional al seu lloc va fer tot per assessorar-nos amb total dedicació, com per exemple el Miner d’Espinelves, un formatge de cabra de llet crua semi-dura de les comarques de Girona, que presenta una gruixuda escorça del color de la pedra grisa, possiblement amb algunes taques fosques multicolors i groc o rovell. Blanc, un formatge alliberant una petita olor de molsa i bolets. Aromes rics i complexos de fruits secs i mantega. Un bell formatge rústic amb un sabor ric, ideal per a aquells que aprecien el formatge.

Una meravella per als amants dels formatges potents amb el Taüll Formatgeria Tip, làctics de formatge ecològic. El Truc és un formatge tendre de sal salada, que madura durant quinze dies i evoluciona fins a trenta. Cremós i saborós, aquest formatge ha guanyat el “formatge de cabra de formatge agre” derivat del concurs de formatges artesans de la Fira de Sant Ermengol de la Seu d’Urgell.

Presentació de Turp de l’Oliva amb llet crua de cabra i una maduració més llarga (uns 20 a 25 dies al celler) amb motlle natural. Amb una forma cilíndrica de 8 cm de diàmetre i 2 o 3 d’alçada i uns 250gr de pes, està dissenyat per ser apreciat pel seu interior compacte i el seu gust proper al blau, una mica picant però molt agradable. També va guanyar una medalla de plata a la mateixa fira del 2014.

Un altre formatge amb Uff del Mas Alba, formatge de cabra amb llet crua cremosa i agradable al paladar. Una olor especial de cervesa, notes torrades i afruitades, que es combinen bé amb un sabor lleugerament àcid i fruita tropical.

El Payoyo aquí amb pebre o més aviat recobert de pebre vermell, formatge de cabra, andalús i ecològic, produït al poble de Villaluenga del Rosario (Cadis). Rep el nom de la raça de cabra la llet de la qual s’utilitza per elaborar formatge. Aquestes cabres viuen a les muntanyes que envolten el poble, cosa que els aporta una dieta variada cada any degut al terreny accidentat.

Aquests són només alguns exemples de formatges locals ben orientats, més aviat rars, amb petites produccions. Podríem descriure altres formatges d’altres regions d’Espanya o d’un altre país, però l’objectiu és adonar-nos que aquesta lleteria formatge ofereix una gamma de productes realment excel·lent. No oblidarem altres productes esmentats anteriorment, ni tan sols els amants de la raclette i la fondue trobaran la seva felicitat. Uns negocis molt agradables al barri de Gràcia de Barcelona i Sant Cugat.

FROMAGERIE CAN LUC

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »