Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

Es restringeix la mobilitat d’1 a 6 del matí i es limiten les reunions a 10 persones

El TSJC estima que són mesures “idònies”, en contra del criteri de la fiscalia

Reforç policial a les nits fins al 7 de gener
Torna el toc de queda.

Centenars de persones esperant fent cua ahir per vacunar-se al recinte de Fira de Barcelona EFE.

Elena Ferran|Des de la una de la matinada i fins a les sis del matí queda restringida la mobilitat en aquells municipis de més de 10.000 habitants on la incidència de la covid està més disparada. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va avalar ahir les noves restriccions que havia demanat el govern, entre les quals també hi ha la limitació de les reunions a deu persones tant en l’àmbit públic com en el privat, a excepció dels grups de convivència, les manifestacions i els actes polítics. Unes mesures que recuperen el tancament de l’oci nocturn i que limiten els aforaments als actes religiosos i a les cerimònies a un 70%. També es manté l’exigència d’ensenyar el passaport covid per als majors de 13 anys com fins ara per entrar en bars i restaurants, gimnasos i residències de gent gran. La resolució judicial avala les restriccions per frenar l’escalada de contagis en contra del criteri de la fiscalia, que s’havia pronunciat, unes hores abans, en contra de la proposta del govern en considerar que era massa “severa” i que no eren suficients els arguments per retallar drets fonamentals a la població. Pel TSJC, en canvi, les mesures que seran vigents a Catalunya fins al 7 de gener són les “idònies” i compleixen la proporcionalitat davant el “risc de col·lapse” dels serveis assistencials a principi de gener, en què la Generalitat adverteix que es podria arribar als 25.000 contagis diaris, davant l’impuls de transmissió de la variant òmicron. L’informe de la Generalitat assegura que la pandèmia està en la fase 4 de màxima alerta amb una transmissió del virus “no controlada i sostinguda”.

Les noves restriccions per reduir la mobilitat i la interacció social coincideixen aquest cop a les portes de Nadal, quan les trobades amb familiars i amics estan a l’ordre del dia i s’havien organitzat les festes per tancar l’any, que molts municipis, com és el cas de Barcelona, ja han desconvocat. La secretària de Salut Pública de Catalunya, Carmen Cabezas, feia una crida a evitar concentracions i botellots per abaixar la interacció social, sobretot entre els joves i “ajudar” així a reduir els contagis de la covid. Des del sector de l’oci nocturn no tenen clar que les mesures restrictives per tancar els establiments i les discoteques serveixin per retallar els contagis. “Això tornarà a ser com a l’estiu i la gent tornarà a omplir les places”, deia el president de la patronal Fecasarm, Joaquim Boadas, que ahir es reunia amb el govern per reclamar ajudes per al sector, que torna a tancar portes. Per fer complir la limitació del toc de queda i les limitacions de 10 persones, els Mossos d’Esquadra han engegat un dispositiu específic per a les festes nadalenques per reforçar amb 200 agents els torns de cada nit per tenir més presència al carrer.

Els professionals sanitaris també tenen les seves reserves sobre l’efectivitat que tindran les mesures restrictives. “Acumulem dos anys de pandèmia i s’hauria d’explicar millor on es detecten els llocs on hi ha més incidència del virus”, defensa David Arribas, vicepresident de Metges de Catalunya, que comparteix el desconcert de la població, que no entén que no els deixin reunir més de 10 persones quan cada dia agafen un metro ple a vessar. “La transmissió és molt alta i els sanitaris no poden més, no sé ni com aguanten”, reconeix el professional, que reclama més transparència en les indicacions que es fan des del comitè d’experts de la covid que assessora al govern. “La transmissibilitat era més alta, sobretot pels no vacunats. Si no es pot abordar com fer baixar la corba, s’ha de dir i que hi hagi sinceritat”, conclou. Per pal·liar la falta de professionals en l’atenció primària i els hospitals, el Departament de Salut ha autoritzat la contractació d’estudiants d’infermeria i medicina dels dos últims anys de formació. En només 24 hores Salut ha rebut més de mil sol·licituds d’estudiants.

LES XIFRES

10.500
La xifra
més alta de positius per covid de tota la pandèmia es va registrar dilluns, superant el màxim de juliol.
25.000
Els positius
diaris als quals es calcula que es podria arribar amb la nova variant òmicron al gener.

126 municipis confinats de nit

s.m/T.M

El toc de queda afecta 126 municipis amb més de 10.000 habitants on hi ha una incidència acumulada en els últims set dies superior a 250 casos per cada 100.000 habitants. Això afecta la ciutat de Barcelona i molts municipis de l’àrea metropolitana, a més de les altres tres capitals de demarcació. A Badalona, l’alcalde socialista, Rubén Guijarro, assegurava que els hauria agradat que la Generalitat hagués tingut en compte l’opinió dels municipis i dels sectors més afectats per les restriccions, com són la restauració i el comerç “tocats per la crisi”, que novament veuran limitats els aforaments. L’alcalde manté que fins al 7 de gener, tal com estableix la sentència judicial, els agents de la Guàrdia Urbana vetllaran per fer complir el confinament nocturn. Altres municipis com ara Pineda de Mar ja han suspès els actes i concerts que tenien previstos per celebrar la nit de Cap d’Any per evitar aglomeracions en una de les nits en què l’oci nocturn havia venut bona part de les entrades.

Font: El Punt Avui

Read Full Post »

En parlar de “Camps de concentració”, la ment d’un mateix dibuixa a l’aire un pensament que es dirigeix cap a Hitler i l’Alemanya Nazi, però el que no ens imaginem és que també van existir aquests camps amb Franco.

En una fosa comuna d’aquest camp de concentració franquista Las Arenas, està enterrat un familiar bellaterrenc

A Andalusia hi va haver 55 centres de reclusió per a unes 100.000 persones, que el règim franquista va fer servir com a mà d’obra forçada.  A Sevilla n’hi va haver dos, El Colector, ubicat al barri d’Heliòpolis, i el de Las Arenas, al poble de l’Algaba.

En aquests camps de treball, no van morir gaires presos, igual que tampoc ho van fer als batallons de treball, ja que l’alimentació va evitar les massives morts.
No eren camps d’extermini, excepte excepcions com el de Las Arenas, on van morir la meitat dels reclusos.

Uns 300 reclusos als que senzillament, els van anar deixant morir de gana, dels quals 144 reclusos moririen entre 1941 i 1943. Un percentatge altíssim si els comparem amb altres “Camps de concentració”.

A Las Arenas, es recollien indigents, captaires, indocumentats o pobres en general, que retiraven dels carrers de Sevilla.

Al municipi Algabeño s’han recollit testimonis de com eren aquells presos esquelètics que treballaven gairebé sense ser alimentats en una finca de treballs forçats.

“A la meva mare li deien que ve Baltasar, que ve Baltasar!”.  Quan retrunyia el nom de l’encarregat del camp de concentració a les orelles sortia corrent cap a casa seva, que es trobava molt a prop de les tàpies de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil i el cementiri, ubicat al centre del poble de l’Algaba.

“Per a la meva mare era un tema tabú, però no se li oblidava la imatge d’aquell home que venia amb cossos mig moribunds al carro.  Alguns encara respiraven”, destaca.  Els que encara quedaven drets al camp anaven cada diumenge a missa, a la part final dels bancs per “purificar-los”.

L’any 2013, després de la denúncia per part de grups memorialistes, de la ubicació d’una fossa a l’antic cementiri, l’alcalde Diego Agüera va accedir a la verificació dels testimonis que parlaven d’un enterrament de presos del camp de concentració de Las Arenas  , encara que va destacar que no hi havia registre de “persones enterrades víctimes del franquisme en aquest cementiri”.  El canvi de rumb en les actuacions permetrà que la història d’aquell camp invisible torni a veure la llum, igual que els ossos oblidats de les víctimes.

Les víctimes no eren veïns de l’Algaba en la majoria dels casos”.  Tots van morir a principis dels anys 40, entre 1941 i 1943.

Un informe recent de la plataforma “Tots Els Noms” posa nom i data de defunció a totes les víctimes.

Félix Ruiz Expósito, natural d’Andújar (Jaén), va ser la víctima més jove, ja que va morir als 17 anys el 20 de desembre de 1941. Luis Ríos Solís moriria en aquest camp als 75 anys el 18 de gener de 1942;  era la víctima de més edat.

La recuperació dels 144 cossos del camp de concentració de Las Arenas a l’Algaba (Sevilla) iniciarà les seves primeres excavacions a la possible fossa a principis de setembre de 2014. Diego Agüera, alcalde socialista del municipi, ha destacat que el “finançament correrà a  càrrec de la Direcció General de Memòria Històrica de la Junta d’Andalusia, cosa que permetrà explorar la part fitada de l’antic cementiri on hi ha l’enterrament”

Després de la demolició de l’antic cementiri i la senyalització de la suposada fossa de víctimes del camp de concentració, està prevista la construcció d’un parc urbà on s’ubicarà una zona de memòria i homenatge per a aquestes víctimes de la repressió franquista.

Espero i desitjo que aquestes víctimes tinguin una placa o monument on no caiguin mai en l’oblit.

Font: Jesús Campos

Read Full Post »

La bona feina no té fronteres!!

Brigada de l’EMD de Bellaterra reparant 5 escocells del Carrer Terranova|FOTO: BELLATERRA.CAT

Avui 23 desembre 2021, la brigada de l’EMD de Bellaterra ha reparat i cobert els forats dels  escocells del Carrer Terranova, després de tantes vegades denunciat pel perill d’accident del vianants. FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!

Read Full Post »

Read Full Post »

El govern de l’EMD paga bons diners al departament de premsa per informar al poble i mitjans de comunicació sobre les inversions i activitats públiques. La manca de transparència és profunda. Podeu dir per exemple, quan heu pagat a Roca Vallès (Carles Rocamora), per la reforma del Camí de dels Enamorats?

El govern de Ramon Andreu (GXB), no s’ha pres ni la molèstia d’aportar nota de premsa i comunicar el cost i les inversions realitzades recentment al Centre Cívic de la Plaça Maragall o al del Turó de Sant Pau. Lamentable!!

Read Full Post »

Tradicions com els pessebres vivents i les funcions d’Els Pastorets, senderisme i nuclis medievals: n’hi ha per a tots els gustos

El poble medieval de Rupit (Osona) està declarat Conjunt Històric-Artístic Nacional / iStock – Iakov Filimonov

El Nadal és a tocar i cal tenir-ho tot preparat per a les festes. També possibles excursions i sortides a prop de casa, sempre que la sisena onada de la Covid ho permeti i complint amb les precaucions contra els contagis.

A poca distància de Barcelona hi ha un bon grapat de pobles dignes de visitar en qualsevol moment de l’any, però que prenen especial encant just quan torna el Nadal. N’hi ha que s’amaren d’un evident esperit festiu a mesura que s’apropa el 25 de desembre i, d’altres, són una postal que mereix ser retratada en qualsevol estació de l’any, encara més en uns dies per aprofitar per estar amb la família i gaudir-ne.

Aquestes dates es converteixen en tot un esdeveniment en els pobles que han fet de tradicions ben nostrades un signe d’identitat. Una d’elles són els pessebres vivents, que mobilitzen veïns per muntar els escenaris, teixir vestits i, també, per actuar en la recreació del naixement de Jesús. N’hi ha per donar i vendre, però dos municipis a no gaire distància de Barcelona assoleixen enguany un aniversari rodó exhibint aquest espectacle tan propi del Nadal a Cataunya. Són San Fost de Campsentelles i Prats de Rei.

A només 20 quilòmetres del centre de Barcelona, el pessebre vivent de Sant Fost de Campsentelles fa 55 anys que s’escenifica. Als inicis, el 1966, un grup de nens de la parròquia representaven una senzilles escenes, al voltant d’una foguera; ara, és un espectacle amb efectes especials amb llums i música en què participen i atreu desenes de persones. De fet, es promociona com el “pessebre vivent dels efectes especials” i el “més antic del Vallès”.

Després d’haver de cancel·lar-se l’any passat per culpa de la Covid, les actuacions del pessebre vivent de Sant Fost es programen per aquest diumenge -les entrades ja s’han exhaurit-, el 25 i 26 de desembre i l’1, el 2, el 6 i el 9 de gener. Es fan sessions a les 18.00 i a les 19.00 hores. L’entrada general costa 6,50 euros i per a nens de sis a 12 anys, 3,50. El passi és gratuït pels més petits de sis anys.

Escena del pessebre vivent de Sant Fost de Campsentelles

Prats de Rei és a uns 80 quilòmetres del centre de Barcelona, a una hora en cotxe aproximadament circulant per l’A-2. El pessebre vivent d’aquesta vila de l’Anoia també torna després d’un any sense representacions a causa de la pandèmia. Arrelat des de fa just 50 anys, els carrers i les places de tot el nucli antic del poble s’engalanen per fer d’escenari de Betlem, transformat en tot un autèntic poble del Nadal. Gran part dels habitats hi prenen part. Les actuacions estan previstes pel 26 de desembre i l’1, el 2, el 6 i el 9 de gener, totes a les 18.30. L’entrada general val vuit euros i es redueix a cinc euros pels infants de cinc a 12 anys.

Art i paisatge

Si els pessebres vivents són imprescindibles per Nadal, no ho són menys les representacions d’Els Pastorets, de Josep Maria Folch i Torres, tot un clàssic arreu del territori català. A Calaf, a uns 85 quilòmetres de Barcelona i a una hora en vehicle, fa més de 90 anys que s’interpreten pels volts del Nadal. Al cartell figuren actuacions el 25 de desembre, a les 19.00 hores, i el 2, el 6, el 9 i el 16 de gener, a les 17.30 hores. Les entrades es poden adquirir a la taquilla una hora abans de la funció o de manera anticipada a la web d’Els Pastorets de Calaf, que s’interpreten al Casal de Calaf, al número 11 de la Carretera Llarga d’aquesta població. El passi general són 17 euros.

Tradicions al marge, també el Nadal es pot aprofitar per estirar les cames i passejar per alguns pobles encisadors, tot intentant escapar de les multituds de la ciutat. Fa uns anys, la Diputació de Barcelona va publicitar els que unia sota l’etiqueta de “pobles amb encant nadalenc”. Són tots a la demarcació de Barcelona: Bagà, que conserva un alè medieval; Gósol, un paradís per a senderistes; Castellar de n’Hug, on neix el riu Llobregat; Rupit, una vila clavada a la zona de la vall de Sau i l’altiplà de Collsacabra, declarat conjunt històric-artístic nacional, i Mura, farcit de regust romànic.

Font: Tot Barcelona

Read Full Post »

La primera nova unitats de la sèrie 115 dels FGC entre Bellaterra i Universitat Autònoma

Nova unitat 115|FGC

La posada en servei de les prolongacions de la línia Barcelona-Vallès a Terrassa i Sabadell, entre els anys 2015 i 2016, va suposar la construcció d’autèntiques línies de metro en aquestes dues importants poblacions del Vallès Occidental, que van generar un important augment de la demanda tant interior com suburbana, especialment cap a Barcelona: dels 31,2 milions de viatgers transportats al servei suburbà (Metro del Vallès) l’any 2014, es va passar als 38,8 milions l’any 2018. Ja des del primer moment es van detectar problemes de capacitat als trens, i les previsions d’FGC apuntaven a que aquesta demanda continués augmentant fortament els següents anys. Per tant, es feia palesa la necessitat d’incrementar les freqüències de pas en aquestes línies, que només es podria fer amb l’adquisició de nous trens.

Estació de Bellaterra dels FGC|BELLATERRA.CAT

El 2 de setembre de 2016, durant la inauguració del darrer perllongament a Sabadell, el llavors Conseller de Territori i Sostenibilitat va anunciar una inversió d’uns 130 milions d’Euros per a l’adquisició de 15 noves unitats de tren elèctriques, per millorar la freqüència de pas a les línies suburbanes, que en hores punta seran d’un tren cada cinc minuts.

Contractació i fabricació

El 17 de maig de 2017, FGC va licitar la fabricació d’aquestes UT, amb un pressupost de 128 milions d’Euros sense IVA. Al concurs públic s’hi van presentar tres ofertes:

La del consorci format per Alstom i CAF, per un import de 109 milions d’Euros.
La de l’empresa espanyola Patentes Talgo, per import de 96,765 milions d’Euros.
I la de l’empresa suïssa Stadler Rail, per import de 99,5 milions d’Euros.
El 22 de desembre de 2017 es va adjudicar la construcció a Stadler Rail. La seva oferta va obtenir una valoració de 94,78 punts (sobre un màxim de 50 punts de la part econòmica i 50 de la part tècnica), davant dels 92,07 punts de l’oferta de Patentes Talgo i els 86,28 punts de l’oferta d’Alstom i CAF. El contracte per la seva construcció es va signar el 17 de juliol de 2018, amb un termini d’execució de tres anys i mig. Era previst que els trens s’entreguessin entre l’agost de 2020 i l’agost de 2021.

Placa estació BELLATERRA FGC|BELLATERRA.CAT

Degut a l’aturada industrial a nivell mundial causada per la pandèmia pel COVID-19, el 24 de juliol de 2020 es va modificar el contracte, endarrerint les dates d’entrega del material més de mig any. Segons aquesta modificació, era previst que el primer tren es rebés el febrer de 2021 i el darrer el març de 2022. Al final, però, la primera unitat arribà al Centre d’Operacions de Rubí la nit del 29 d’abril de 2021, sent descarregada al dia següent. La segona unitat va arribar el dia 14 d’octubre del mateix any.

Font: FGC

Read Full Post »

Oriol Mitjà i Villar (Arenys de Munt, 23 de juny de 1980) és un metge investigador català, especialitzat en medicina interna i malalties infeccioses i expert en malalties tropicals relacionades amb la pobresa. Entre 2010 i 2020, va desenvolupar des del centre mèdic de Lihir (Papua Nova Guinea) recerca sobre el diagnòstic i tractament de malalties infeccioses com el pian. El 2020, des de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, treballà contra la pandèmia de coronavirus que afecta el món d’ençà del novembre del 2019.

Oriol Mitjà i Villar (Arenys de Munt, 23 de juny de 1980) és un metge investigador català, especialitzat en medicina interna i malalties infeccioses i expert en malalties tropicals relacionades amb la pobresa| TWITTER PERSONAL

💔La previsió és que hi haurà un gran pic d’Òmicron el gener de 2022

💔La gravetat d’Òmicron en comparació a Delta és inferior, però infectarà a un grup molt gran de persones, incloent vacunats

🧑‍🎄Els sopars, millor cadascú a casa amb els pares i convivents habitual

🧑‍🎄Les terceres dosis son clau per a tots els 60 Perquè remunten la protecció contra l’Òmicron

🧑‍🎄Ho sento molt pels restauradors, i per tothom, però hem de fer aquest esforç junts.

🧑‍🍳Els sopars, millor cadascú a casa amb els pares i convivents habituals.

Font: Oriol Mitjà Villar

Read Full Post »

La cerimònia de comiat al bellaterrenc Pacu Soler Izard, -que va construïr casa seva al carrer Doctor Fleming/Terranova-, serà dilluns, 20 de desembre, a les 11 hores, al Monestir de Sant Cugat. La vetlla és aquest diumenge des de les 11 hores, al tanatori de Sant Cugat del Vallès.

Pacu Soler Izard (Sant Cugat, 28 desembre) 1947-2021) Cedida per la família

Paco Soler ens va deixar la matinada de dissabte a Sant Cugat del Vallès. Soler era un dels creadors dels premis de poesia dedicats a Gabriel Ferrater, junt el periodista Ramon Barnils, i destacat membres de les tertúlies del Mesón amb Gabriel Ferrater, de qui era amic. Soler, també músic, va projectar el bar musical Bee Bop, situat al carrer de Sant Domènec de Sant Cugat.

Esther Madrona, tinent de cultura de Sant Cugat, ha destacat el paper de Soler en la creació dels premis Gabriel Ferrater. “Si la ciutat és ferreteriana és, en part, gràcies a ell”.

Àngels Ponsa, ex Consellers de Cultura, ha lamentat la mort del santcugatenc. “És una gran pèrdua per la cultura de la ciutat, Recordo quan va venir a proposar els premis, En l’àmbit cultural sempre el trobaves i ell va ser. l’embrió del que ara és el festival de poesia.

Read Full Post »

Compra i ven productes ubicats a Catalunya. Fem ús d’una eina de país útil i eficaç, donant suport als botiguers del territori i gaudint d’una qualitat del producte garantida.

Logo de l’aplicació catalana de venda de productes de proximitat|CEDIDA

Ets nou a Amazcat? Registra’t per poder gaudir del millor mercat en línia de Catalunya 👇👇👇👇

https://play.google.com/store/apps/details?id=cat.amazcat.app

Amazcat, una empresa de comerç electrònic fundada a Girona l’any 2020. L’objectiu d’aquesta companyia és atraure el màxim nombre de negocis amb seu fiscal a Catalunya al seu marketplace perquè puguin oferir els seus productes a través d’internet, un procés similar i a petita escala al que fan Amazon o Aliexpress.

Àlex Bulau, un dels socis fundadors de la firma, defineix Amazcat com «una botiga de botigues» on productors, botiguers i proveïdors de serveis poden vendre els seus productes sense haver-se de preocupar per les complicacions que suposa tenir una web i un canal de venda online propi.

Només iniciar l’activitat l’any passat, van arribat a un acord amb 300 venedors d’arreu de Catalunya, un 40% dels quals són de la província de Girona. Tot i això, revelen que han contactat amb 5.000 venedors més, molts dels quals esperen a que passin les festes per decidir-se. La meta és arribar al miler de productors amb la pàgina web operativa. Per aquest motiu, estan arribant a acords amb associacions de comerciants, com ara l’Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya, per assegurar-se usuaris finals. A finals d’aquest 2021 els responsables d’Amazcat (que asseguren que la semblança amb el nom d’Amazon és coincidència, ja que Amazcat és l’abreviatura d’Amazing Catalunya) treballen amb diversos objectius: facturar 1,2 milions d’euros en facturació (i els venedors un volum de vendes de 24 milions d’euros).

«En ple confinament vam veure com molts negocis van llançar-se a fer pàgines web per digitalitzar-se, i que la dispersió era brutal», relata Bulau, que abans havia treballat com a creador de llocs web. Va ser llavors ell i altres socis van dedicar el seu temps i estalvis per crear un marketplace que incorporés tots aquests interessats en obrir canals de venda a la xarxa. A canvi d’una quota de 50 euros mensuals, Amazcat proporciona als comerços una plataforma electrònica i suport logístic. També es finança amb un 5% de comissió sobre les vendes, i a través de la publicitat.

El venedor empaqueta la comanda i un operador extern (com Seur o Correos Express) el ve a buscar i el porta directament al consumidor.

Un altre aspecte que diferencia Amazcat d’altres companyies de comerç electrònic és que no es limita a la venda de productes, sinóque també convida a vendre serveis, un sector que aglutina 400.000 empreses arreu de Catalunya.

CONTACTEU AMB AMAZCAT: Cartellà, 27 (17007 Girona) ☎️ 872 220 039 (de 9h a 18h) info@amazcat.cat http://www.amazcat.cat

Font: Amazcat, Francesc Benejam, Diari de Girona,

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »