Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 11/03/2019

https://www.santcugat.cat/web/gala-de-lliurament-premis

Read Full Post »

El president Ramon Andreu, prefereix que com als referèndums permanents de Suïssa , siguin els veíns residents als carrers corresponents, qui recolleixin signatures per canviar el nomenclàtor franquista de Bellaterra.

Ramon Andreu, president de L’EMD de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

La democràcia directa a Bellaterra és desitjable, com practiquen els ciutadans de Suïssa, des de fa uns 300 anys, i així els polítics ho aproven amb total garantia majoritària.

Seria perfectament democràtica que aquesta justa pràctica és pugui posar en marxa al nostre poble, i evitar siguin només els polítics, encara que escollits majoritàriament pels veïns, siguin qui aprovin les decisions als Plens de Veïns habituals.

Fa temps que ja es va pensar perquè és voti electrònicament, cosa que ajudaria i molt, abans de les aprovacions definitives.

Ho farà realitat el proper govern municipal escollit el més de maig?

Read Full Post »

Enhorabona! JM Tresserras, belleterrenc i ex conseller de la Generalitat de Catalunya, per també utilitzar els nostres Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

La Generalitat ja ho va fer al febrer i ho va proposar a Madrid

El govern central ha aprovat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de monument històric, els grups escultòrics de Josep Maria Subirachs al temple de la Sagrada Família, després que la Generalitat ho acordés al febrer en el consell executiu.

Formen part d’aquestes obres els grups escultòrics de la façana de la Passió: ‘El Sant Sopar’, ‘L’orella de Malc’, ‘La traïció de Judes’, ‘La flagel·lació’, ‘L’Alfa i l’Omega’, ‘La negació de Pere’, ‘El judici de Jesús’, ‘El Cirineu’, ‘Jesús camí del Calvari’, ‘El soldat Longí’, ‘Els soldats jugant a daus’, ‘La Crucifixió’, ‘L’enterrament’, ‘L’Esperit Sant’ i ‘L’Ascensió’.

També a la Passió, són obra de Subirachs les portes de l’Evangeli (‘Porta de l’Evangeli de Mateu’ i ‘Porta de l’Evangeli de Joan’), la ‘Porta de Getsemaní’, la ‘Porta de la Coronació’ i els ‘Apòstols’ (‘Jaume el Menor’, ‘Bartolomeu’, ‘Tomàs’ i ‘Felip’).

En les portes de la façana de la Glòria, formen part dels béns reconeguts ‘La porta major’ (que conté el text complet del parenostre i el de la quarta petició), la ‘Porta de la primera petició’, la ‘Porta de la segona petició’, la ‘Porta de la tercera petició’, la ‘Porta de la cinquena petició’, la ‘Porta de la sisena petició’ i la ‘Porta de la setena petició’.

També formen part de les obres de Subirachs l’escultura de sant Jordi, situada al primer trifori de la nau central, i el semibust de bronze de l’arquitecte Antoni Gaudí, situat al Museu de la Sagrada Família.

La culminació de la seva obraJosep Maria Subirachs (1927-2014) va rebre el 1986 l’encàrrec de dur a terme els grups escultòrics de la façana de la Passió del temple, i va dedicar més de vint anys de la seva vida a esculpir aquests grups escultòrics i altres elements, una obra que s’ha considerat la síntesi i la culminació de la seva carrera escultòrica.

Després de transitar en la seva escultura del Noucentisme a l’abstracció geomètrica, Subirachs va crear un llenguatge escultòric contemporani i expressionista, que va aplicar a la Sagrada Família, i que no només no pertorba l’obra arquitectònica de Gaudí, sinó que contribueix a expressar-la, ha observat el govern central.

Per representar els dos últims dies de la vida de Jesús de Natzaret, l’escultor va recuperar l’expressionisme figuratiu, va buscar l’efecte dramàtic i va proposar una lectura que segueix una línia ascendent, en forma de S, que es distribueix en tres nivells.

La narració, amb un relat argumental, estilístic i simbòlic d’episodis concrets de la història religiosa del cristianisme, es presenta de manera gairebé cinematogràfica, i comença amb l’escena de l’últim sopar de Jesús amb els seus deixebles i acaba amb l’escena de l’enterrament, segons recull el BOE.

L’obra de Subirachs a la Sagrada Família està dotada d’entitat pròpia i transcendeix l’obra arquitectònica que li fa de suport, alhora que aporta un valor cultural afegit d’alt nivell i qualitat artística: “Constitueix un episodi excepcional en el context de l’art i de l’escultura contemporània i ha convertit el seu autor en un referent essencial de l’art català”, ha destacat el govern d’Espanya.

Read Full Post »

Error
Aquest vídeo no existeix

Read Full Post »

Aquí teniu l’única bústia de Correos tradicional que tenim a Bellaterra, situada a la Plaça de l’Estació dels FGC, on indica els dies de recollida.

“El que no sabem és on podem comprar els sellells a Bellaterra, o ens hem de desplaçar fins l’oficina UAB?

Fotos de BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

“L’any 2010, Bellaterra. Cat va parlar amb la direcció dels FGC i va penjar el plànol de la foto a l’estació de Bellaterra”

Informatiu dels FGC a l’estació de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Fins aquell moment, tots el visitants que arribaven a Bellaterra no tenien a qui informar-se sobre els carrers, i contínuament ho feien demanant als treballadors dels FGC o al desaparegut kiosc de la Plaça del Pi del poble.

Read Full Post »

“Sant Cugat destaca per la quantitat de zones verdes i xifra d’arbres en la via urbana”

Els parcs i zones verdes de Sant Cugat del Vallès són l’aspecte més ben valorat pels santcugatencs i santcugatenques, segons es desprèn històricament en les dades de l’Observatori Sociològic. Concretament, en l’onada de novembre de 2018, el verd urbà va obtenir una nota de 8,1 sobre 10 i un 89% dels enquestats ho qualificava com a bastant o molt positiu.

A més, Sant Cugat compta amb 85.000 arbres urbans (30.000 en carrers i places i 55.000 en zones verdes). Això suposa que gairebé disposa d’un arbre per habitant. Però, quin és el cost de mantenir aquestes zones verdes i la gran quantitat d’arbres de què disposa la ciutat?

Segons l’informe de costos i serveis de l’Ajuntament de Sant Cugat de l’any 2017, el cost destinat al manteniment del verd urbà va ascendir gairebé fins als 6,5 milions d’euros. El preu per habitant d’aquest model se situa al voltant dels 71 euros. El 2014, el cost dels serveis i accions relacionades amb el verd urbà va ser de 4,7 milions d’euros. Així, en quatre anys l’augment ha estat de gairebé un 40%.

Per seccions, la partida més important de 2017 va ser el manteniment de zones verdes, amb 4,8 milions d’euros. A continuació hi ha l’arbrat (750.000 euros), mentre que el 2014 aquesta xifra era de 445.000 euros. També ha augmentat substancialment el reg, passant de 236.000 a 448.000 euros en aquests anys.

Read Full Post »