Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Abocador Can Fatjó dels Aurons’

Des del 2013, l’empresa que gestiona l’espai ha de tapar el forat per requeriment de la Generalitat. Encara no ho ha fet

El forat de Can Fatjó és d’uns 70 metres de profunditat, quan la llei marcava el límit en 30 metres. FOTO: Artur Ribera

El Departament de Territori i Medi Ambient iniciarà un expedient sancionador contra Puigfel SA per no haver complert els acords de restauració de l’abocador de Can Fatjó, segons ha pogut saber el TOT Sant Cugat. La Generalitat va requerir a l’empresa que explota l’espai, el cobriment del forat i el pagament d’un dipòsit d’1,5 milions d’euros; encara no ha realitzat ni una cosa ni l’altra. Ara l’assessoria jurídica del departament decidirà si es tracta d’una infracció greu o lleu, tenint en compte l’àrea afectada i si l’empresa ha fet alguna tasca, i fixarà l’import de la sanció. Per aquest motiu L’EMD de Bellaterra també ha denunciat recentment la situació.

TOt i això, la possibilitat que s’instal·li un abocador a Can Fajtó dels Aurons, entre Cerdanyola i Sant Cugat, no està del tot tancada; segons han denunciat Un Altre Sant Cugat (UASC) i la Federació d’Associacions de Veïns (FAV).

“Crèiem que estava solucionat però ara tenim una preocupació. Les coses van tant lentes que s’eternitzen o queden a un calaix”, ha argumentat Manel Sánchez, president de la FAV; que ha mostrat la seva preocupació sobre que una decisió política pugui acabant permeten la instal·lació d’un abocador.

Seria l’Ajuntament de Cerdanyola el qui tindria potestat per modificar la situació urbanística de l’espai perquè es pugui instal·lar un abocador. “L’accióde força de Cerdanyola està afluixant”, ha exposat Jaume Massanés, de la UASC.

Afectació a Sant Cugat

Tot i que l’abocador es troba en terrenys de Cerdanyola, la seva afectació és important per Sant Cugat, ja que és al límit dels dos municipis i a només dos quilòmetres del centre de Sant Cugat. “L’afectació és molt important, ens afecta més a nosaltres que a Cerdanyola”, ha assegurat Sánchez.

Concretament, els barris més propers serien Can Magí, Coll Favà i Volpelleres. A més, al voltant de Can Fatjó hi ha una desena d’escoles i hospitals, a banda de ser una zona amb molta densitat de població. “Els riscos són evidents”, ha sentenciat Jaume Massanés, que recorda que a Cerdanyola ja hi ha 9 abocadors que tenen conseqüències per tota la zona.

Com a exemple, Massanés ha explicat l’anècdota d’un grup d’amics que situats al Castell de Cerdanyola (a la carretera entre els dos municipis) van haver de sortir a l’aire lliure per vòmits,suposadament provocats per la proximitat d’un abocador.

Lluita veïnal i ciutadana

Ara fa quatre anys la pressió social i veïnal va aconseguir aturar les obres il·legals de construcció d’un abocador de deixalles a Can Fatjó dels Aurons. “Des del 2011 s’ha format un petit grup de vigilància pel tema dels abocadors. Estem en una zona rodejats d’abocadors“, ha lamentat Jaume Massanés.

“La lluita que hem tingut fins ara es torna a reproduir”, ha recalcat el president de la FAV.

A més, el Parlament de Catalunya i els ajuntaments de Sant Cugat i Cerdanyola ja es van posicionar en contra de l’abocador a Can Fatjó.

Mineria i abocador

La història del forat de Can Fatjó es remunta al 1963, quan el Ministeri d’Indústria va autoritzar l’empresaAlmar Productes Ceràmics a explotar l’espai per extraure argiles. Des de llavors va funcionar com una cantera.

El 2009, aquesta empresa va cedir els drets d’explotació a Puigsel, que des de llavors va realitzar obres per fer un abocador al clot; sense seguir amb les activitats mineres. El forat ha acabat sent de 70 metres.

Des de la UASC demanen que el Ministeri retiri la llicència minera, ja que fa anys que no es desenvolupa aquesta activitat, i aquest és un supòsit per poder revocar-la.

http://www.totsantcugat.cat

Read Full Post »

ERC de Cerdanyola i Bellaterra amaguen la veritat sobre l’Abocador de Can Fatjó dels Aurons, al cafè-tertúlia electoral de l’Hostal Sant Pancraç.

Helena Solà i Quim Oltra|ERC

El passat 18 de març, Quim Oltra, candidat a la presidència de l’EMD, va organitzar un cafè-tertúlia polític al Sant Pancraç de Bellaterra, amb l’assistència d’Helena Solà, també candidata a l’alcaldia de Cerdanyola del Vallès. Van ser presents unes quinze persones, i es van recollir moltes inquietuds de les veïnes i veïns de Bellaterra.

El tema que més va destacar va ser sobre l’Abocador de Can Fatjó dels Aurons que es volia fer l’any 2011 al kmO de Bellaterra i Sant Cugat del Vallès, i el Conveni que Cerdanyola mai ha votat al seu Ple de Veïns, ni mai ha rebut l’EMD de Bellaterra. (Cal recordar la proposta del govern de Bellaterra, que si arribés ho faria votar pels veïns del poble).

Cafè-tertúlia d’ERC de Bellaterra i Cerdanyola a l’Hostal Sant Pancras|ERC

Helena Solà no diu tota la veritat i amaga quelcom important sobre les actuacions d’aquells anys. És cert que Cerdanyola va votar en ple contra l’Abocador de Can Fatjó dels Aurons, però va amagar actuacions del govern municipal d’Antoni Morral, per permetre que Puigfel tingués el permís.

A continuació publiquem pas a pas, de com van anar els fets des de l’Ajuntament de Cerdanyola, i el sorprenent descobriment que va fer l’EMD de Bellaterra: Cerdanyola SÍ volia fer l’Abocador de Can Fatjó dels Aurons.

El Govern de Cerdanyola havia inclòs en els pressupostos d’aquell mateix any, un ingrés de 9 milions d’euros provinent dels permisos otorgats a Puigfel per omplir l’Abocador de Can Fatjó dels Aurons.
L’EMD de Bellaterra va “Aixecar la llebre” i ho va denunciar.

Aleshores l’EMD es posiciona en contra de l’Abocador amb una votació al Ple de Veins de Bellaterra.

L’Ajuntament de Cerdanyola ho porta també al seu Ple de Veins i es vota en contra. Això és cert, però Cerdanyola no envia a la Generalitat de Catalunya, que és qui dona el permís del Certificat d’Incompatibilitat Urbanistica, que estava en el seu propi expedient, ja que és obligatori que Puigfel, el propietari de Can Fatjó dels Aurons, ho transmeteixi a Cerdanyola, és a dir, per obtenir la Lliçencia de la Generalitat, tal com obliga la llei, (demanar el citat Certificat).

Urbanisme és competència de l’Ajuntament, per això Puigfel ho demana.

Que passava si no l’enviava?

Que el silenci és positiu, això vol dir que a l’Ajuntament no li calia dir que es pot fer l’Abocador, sinó que al no enviar l’expedient i el Certificat comentat, la Generalitat de Catalunya, ja podia donar el permís per omplir l’Abocador.

L’EMD aixeca la llebre

El que va pasar és que l’EMD de Bellaterra va investigar el procés i va obtenir una copia de aquest expedient, (per cert, amb moltes dificultats per aconseguir-lo a l’Ajuntament). Acte seguit el govern de l’EMD ho va enviar a la Generalitat, i per això L’Ajuntament de Cerdanyola no podia fer l’Abocador de Can Fatjó dels Aurons i la Generalitat de Catalunya no ho podia autoritzar-lo perquè no era compatible urbanísticament.
Com que l’Ajuntament de Cerdanyola ja l’havia votat al seu Ple de Veïns, manifestant que no el volien, i si canviaven el seu vot per canviar la Calificació Urbanística, tenien un greu problema: No és per això que no es va fer l’Abocador de Can Fatjó dels Aurons, i la raó perquè no la poden fer, var dir el que volien, però tenien l’eina per parar-lo a través del Certificat d’Incompabilitat Urbanística, i no el van enviar.
Aquesta maniobra ja l’havien fet amb l’Abocador Elena 1 que el van construir en una zona verda, i no és compatible urbanísticament, pero com ho van fer? Per silenci administratiu.

El govern municipal d’Antoni Morral ja havia fet aleshores aquesta maniobra, i ho estava repetien-lo amb l’Abocador de Can Fatjó dels Aurons.

L’EMD de Bellaterra ho va estudiar profundament i va arribar a la conclusió que així aniria, una vegada més, el Certificat d’Incompatibilitat Urbanística, també sense enviar.
Aquesta és la jugada autèntica del tema de l’Abocador de Can Fatjó dels Aurons, i la demostració que l’Ajuntament de Cerdanyola del Valles, sí ho volia fer al 100%.

Read Full Post »

Néstor Cabañas
Abocadors a Cerdanyola del Vallès Elaboració: Néstor Cabañas

Actualitzat a 25/8/2011

La possible creació d’un nou abocador a l’argilera Almar, prop de Bellaterra, a Cerdanyola del Vallès, provoca un important rebuig per part del veïns així com l’oposició dels ajuntaments de Cerdanyola i Sant Cugat. Paral•lelament a l’antic abocador del municipi, el de Can Planas, es decideix realitzar un nou estudi per a la seva descontaminació després que l’anterior, lligat al desenvolupament urbanístic de la Plana del Castell, va ser aturat al 2010 per les mancances a l’avaluació ambiental.

El municipi de Cerdanyola del Vallès (58.407 hab, 2010) disposa actualment dins del seu terme municipal de dos abocadors. Per un costat el de Can Planas, clausurat i segellat al 1995, que abasta 18 hectàrees a l’est del municipi dins de l’àmbit de la Plana del Castell. I per altra banda el dipòsit controlat de l’antiga ARGILERA ELENA, prop de Sant Cugat del Vallès, que, un cop va cessar l’activitat el 2007, es va començar a reomplir amb bales de residus inertitzats procedents de l’Ecoparc-2 de Montcada i Reixac (GESTIÓ DE RESIDUS SÒLIDS URBANS AL VALLÈS OCCIDENTAL).

Ambdós espais, qualificats pel Pla general metropolità (PGM) com a Centre Direccional, estan inclosos dins del futur SECTOR D’ACTIVITAT ECONÒMICA DEL PARC DE L’ALBA on hi ha prevista la construcció d’uns 4000 habitatges i l’ampliació del Parc Tecnològic del Vallès lligat a la presència del Sincrotró Alba inaugurat el 2010.

Possible nou abocador a Can Fatjó del Aurons
Al novembre de 2010 el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental, organisme vinculat al Consell Comarcal, va anunciar que deixaria de portar residus al dipòsit de l’argilera Elena al llarg el 2011, ja que aquest estava esgotant la seva capacitat. Per això les bales de rebuig gestionades al nou CENTRE DE TRACTAMENT DE RESIDUS DE VACARISSES es destinarien a segellar l’antic abocador de Collcardús (al costat del centre de tractament) i en un futur haurien de ser portades a un nou abocador situat a l’àrea metropolitana.

Davant l’esgotament de la capacitat de l’argilera Elena l’empresa propietària, Puigfel, va proposar des de bon començament a l’Ajuntament de Cerdanyola utilitzar l’altra argilera que posseeix al municipi, l’Almar, situada a Can Fatjó dels Aurons, com a nou dipòsit substitut. Aquesta proposta, que ja havia estat recolzada anteriorment pel grup municipal d’Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) que va tenir l’alcaldia del municipi fins el desembre de 2009, permetria eixugar el deute del consistori i restaurar els espais malmesos per les activitats extractives amb materials que es consideren que generen poc impacte per a la població i el medi. No obstant això la situació de l’argilera Almar, al nord de la B-30, en un àmbit proper al polígon d’activitat econòmica de Can Sant Joan a Sant Cugat i a l’urbanització de Bellatera (uns 250 metres) va propiciar des de bon començament el rebuig a aquesta proposta tant dels veïns de Bellaterra com dels de Sant Cugat, especialment per la proximitat a una zona d’escoles privades i d’establiments hotelers.

En aquest sentit, al gener de 2011 el Ple de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra va aprovar una moció de rebuig al futur abocador d’Almar amb el matís introduït pel grup d’ICV-EUiA que aquest no fos d’escombraries. Es deixava així oberta la possibilitat de restaurar el clot existent amb materials de la construcció o inertitzats.

Instal·lacions de l'empresa Almar Foto: Néstor Cabañas

Durant el febrer, diversos grups polítics com Compromís per Cerdanyola (CpC) i el Partit Popular (PP) de Cerdanyola van fer pública la seva oposició al projecte criticant la proximitat amb el veïnat de Bellaterra i el fet que els residus encara que fossin inertizats també emetien pudors. El tema de les bales inertitzades va ser un motiu de polèmica ja que els veïns de la part est de Cerdanyola, més propera al l’argil•lera Elena, han denunciat episodis de pudor que podrien ser provocats per la descomposició de la part mínima de matèria orgànica (5-7% ) que contenen aquestes bales.

A principi de març els veïns de Bellaterra van convocar la primera reunió de la Plataforma contra l’abocador de Can Fatjó dels Aurons on hi participen activament tots els grups polítics de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra i la Federació d’Associacions de Veïns (FAV) de Sant Cugat. En aquesta reunió es va decidir, entre d’altres coses, portar dos mocions als plens de Cerdanyola i Sant Cugat d’oposició al projecte. En aquest sentit, el 21 de març el Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat va aprovar per unanimitat una declaració institucional oposant-se al projecte degut als perjudicis per a la convivència diària d’escoles, centres de negoci de la B-30 i Can Sant Joan, la Clínica Asepeyo, hotels, el Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR) i les zones d’habitatges existents a menys d’un quilòmetre com els barris de Volpelleres, Roquetes i Coll Favà. Per la seva banda, l’1 d’abril l’Ajuntament de Cerdanyola va aprovar també per unanimitat una moció contrària al projecte que ja havia comptat amb el rebuig explícit de l’alcaldessa Carme Carmona (PSC).

Durant l’abril la plataforma contra l’abocador de Can Fatjó dels Aurons també va alertar que s’estaven realitzant moviments de terra per buidar el clot de l’argilera Almar a escassos 20 metres de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). La plataforma va demanar la seva aturada immediata al considerar que extreien més terra de la permesa a la seva llicència.

Al mes de juny, les protestes contra l’abocador de Can Fatjó es van reactivar quan el conseller d’Economia i Empresa Francesc Xavier Mena va confirmar, en una interpel•lació al Parlament de Catalunya del Partit Popular (PP), que el febrer l’empresa Puigfel havia sol•licitat una autorització ambiental a la Generalitat per poder instal•lar un abocador de rebuig. Això contrastava amb el fet que el març el director de l’Agència Catalana de Residus (ARC), Josep Maria Tost, havia negat l’existència de cap sol•licitud en una trobada amb l’alcaldessa de Sant Cugat Mercè Conesa (CiU).

El 5 de juliol l’Ajuntament de Cerdanyola, donant resposta a les demandes veïnals, va lliurar un informe a la Generalitat on s’especificava que l’abocador que volia fer l’empresa Puigfel a l’argilera Almar és incompatible amb el planejament urbanístic de la zona. Aquest es va emetre tres dies abans de que expirés el termini per atorgar l’autorització ambiental del projecte per part de l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada de la Generalitat. Davant d’això l’empresa va presentar un recurs d’alçada a l’Ajuntament de Cerdanyola en contra d’aquest informe urbanístic.

El 14 de juliol la comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya va aprovar una moció rebutjant l’abocador de Can Fatjó amb el vot contrari del grup de Convergència i Unió al•legant que la decisió sobre la ubicació dels abocadors pertoca al Govern de la Generalitat en consens amb el territori i no al Parlament de Catalunya.

El 29 de juliol l’Ajuntament de Cerdanyola va desestimar el recurs de Puigfel i va reclamar al Govern de la Generalitat que emetés l’informe definitiu on es denegués l’autorització ambiental al projecte.

Continua la polèmica a l’entorn de l’abocador de Can Planas
L’abocador de Can Planas, per la seva banda, estava pendent d’un pla de descontaminació lligat al projecte del Sector d’activitat econòmica del Parc de l’Alba. Can Planas originàriament era una argilera que durant els anys 70 i 80 es va reomplir amb tot tipus de residus amb el vist-i-plau de la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB). De tots els residus que s’hi van abocar, uns 25 milions de m3 de deixalles, una quarta part dels quals tenen una alta toxicitat (sals d’alumni, cadmi, crom, hidrocarburs….) que encara alliberen gasos i contaminen el subsòl, segons un estudi encarregat per la Generalitat a la consultora IDOM al 2008. De les solucions que plantejava l’estudi la finalment adoptada al març de 2009 va ser la creació d’un segellat amb barreres subterrànies de formigó. Per contra, la plataforma “Cerdanyola sense abocadors” reclama la descontaminació total de l’àmbit estimada en 200 milions d’euros segons l’estudi del 2008.

Terrenys de l'antic abocador de Can Planas Foto: Néstor Cabañas

El juny de 2010 una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va paralitzar el pla urbanístic del Parc de l’Alba, a causa de les mancances en l’avaluació ambiental precisament en el sector de Can Planas. Això suposava paralitzar també el pla de descontaminació finançat en el marc d’aquest pla parcial que tenia previst l’inici al 2011.

Entre finals de 2010 i principi 2011 l’equip de govern de Cerdanyola va decidir anul•lar completament la tramitació del nou Pla parcial fins a demanar un altre estudi sobre l’antic abocador. A més el el Ple municipal de finals de gener va aprovar a proposta del Partit Popular, adreçar una consulta al Comissari del Medi Ambient de l’Unió Europea per buscar una solució a la recuperació de l’abocador.

Durant l’abril de 2011 la Comissió Europea va sol•licitar la documentació per emetre el dictamen sobre Can Planas. La plataforma “Cerdanyola sense abocadors” va denunciar que hi havien importants mancances en l’enviament de la documentació que finalment va ser completada per l’Ajuntament. Al maig, aquesta plataforma també va decidir portar davant la Fiscalia anticorrupció tota la tramitació del Pla parcial que va començar a l’any 2002, que segons l’entitat es va fer sense tenir en compte els estudis tècnics i jurídics que alertaven dels riscos de construir a l’entorn de l’abocador de Can Planas. La plataforma també va anunciar l’inici de la via legal perquè l’àmbit de Can Planas es declari sòl contaminat d’acord amb el reial decret llei 9/2005, decisió que comportaria que no es pogués edificar a l’entorn de l’abocador.

A mitjan de juliol el Comissari europeu de Medi Ambient Janez Potocnik va respondre formalment a l’Ajuntament de Cerdanyola amb un escrit on considerava que només les autoritats responsables en matèria de medi ambient amb coneixements específics sobre l’emplaçament podien prendre una decisió al respecte de Can Planas.

Es preveu que durant la segona meitat de 2011 l’Ajuntament de Cerdanyola encarregui un altre informe sobre Can Planas que ha de condicionar els futurs desenvolupaments urbanístics en aquest àmbit.

Més informació
www.abocadorcanfatjo.cat
www.cerdanyola.cat
www.cerdanyolasenseabocadors.blogspot.com

Read Full Post »

Read Full Post »

Antoni Morral i Ignasi Roda|ARXIU BELLATERRA.CAT

L’ex-alcalde de Cerdanyola, llavors sota les sigles d’ICV, té un historial obscur a la ciutat. És conegut per impulsar l’abocador tòxic ELENA, que tants problemes de sortida de gasos i lixiviat ha provocat, per impulsar el projecte de construcció de 4.000 habitatges a Can Planas, per la construcció de la famosa “passarel·la inútil” del Riu Sec, per censurar un acte de la Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors a l’Ateneu, per incrementar el deute de l’Ajuntament un 30%, per portar endavant el ruïnós negoci públic-privat de Cerdanyola Aparca i per tenir un càrrec de confiança que, segons van informar des del PSC, no va assistir mai al seu lloc de treball.

Read Full Post »

Montserrat Corominas (Presidenta de CDC de Bellaterra)

Bellaterra.cat acaba de rebre una nota oficial de Montserrat Corominas, Presidenta de CDC Bellaterra:

Aquest cap de setmana hem pogut parlar amb el Sr. Tost i ja ens ha dit que NO es farà l’Abocador de Can Fatjó!

Gràcies estimada veïna Montserrat, per aclarir el tema, tot i que el Govern de l’EMD de Bellaterra segueix amb la reunió d’avui a les 20:00 hores, al Centre Cívic Joan Maragall.

Read Full Post »

Podeu veure el documental “El Colmo de la basura” al programa El Escarabajo Verde de RTVE:

http://www.rtve.es/television/20110414/escarabajo-verde-colmo-basura/424876.shtml

Read Full Post »