Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Abocadors de Cerdanyola’

TOT CERDANYOLA: Les protestes pels abocadors de Cerdanyola van centrar l’última xerrada del PDU del Centre Direccional.  

Posted in Bellaterra, tagged , , , , on 2 Desembre 2019|

“El públic ha demanat una votació popular per resoldre el problema”

La Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors es va concentrar davant de la Biblioteca

LAURA ARIAS

Les crítiques a la contaminació dels abocadors han tornat a ser el centre del debat en l’última xerrada informativa sobre el PDU del Centre Direccional que s’ha fet a la Biblioteca Central de Cerdanyola. El director del Consorci del Centre Direccional, Pere Solà, ha estat l’encarregat de presentar la conferència juntament amb l’alcalde de la ciutat, Carlos Cordón. Quan l’acte ha finalitzat, l’ambient s’ha tensat i el públic ha discutit amb els ponents, sobretot, sobre el problema dels abocadors.

El Pla Urbanístic del Centre Direccional pretén construir un nou espai per viure i treballar, és a dir, un barri residencial, “preservant i potenciant els espais naturals dins del seu àmbit” al costat dels abocadors de Cerdanyola. “És molt perillós construir sense descontaminar, sobretot l’abocador de Can Planas”, afirma Mercè Cisneros, portaveu de Cerdanyola Sense Abocadors. “Hi ha una xarxa fluvial molt densa i una gran quantitat de residus industrials”, explica la portaveu.
Pere Solà ha insistit en les diverses xerrades en què no hi ha cap risc per a la salut segons un estudi de la UPC sobre l’emissió de possibles contaminants a l’aire de Cerdanyola. Així i tot, Cisneros afegeix: “no ens hi refiem, hem vingut a tots els actes i sempre s’hi ha donat informació errònia i poc estricta”.

La barrera hidràulica
Mercè Cisneros explica que els mapes del pla urbanístic mostren com l’abocador de Can Planas està en contacte amb l’aqüífer. El director del Consorci, però, explica que estan treballant amb una barrera hidràulica.

“Amb aquesta mesura, l’abocador quedaria encapsulat i els residus no produirien cap efecte”, explica Pere Solà. La portaveu de Cerdanyola Sense Abocadors afirma que “aquesta única mesura en cap cas seria una solució: pa per avui, gana per demà”.

“No faríem un nou barri si fos perjudicial per a la salut”
L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón declara que “confia plenament en tota la feina que entitats i experts de prestigi han fet durant els darrers anys per confirmar que portar a terme aquest pla és possible”. A més, Cordón afirma: “tenim l’aval de la ciutadania perquè vam ser l’únic partit que es va presentar a les eleccions defensant públicament i fermament aquest pla”.

Pere Solà explica que “l’ambient de les trobades sempre és el mateix, perquè hi han acudit les mateixes persones amb les mateixes preocupacions”. El director afirma ser el primer preocupat perquè el tema dels abocadors es resolgui: “no faríem un nou barri si ens preocupés que alguna cosa fos perjudicial per als que viuen als voltants d’aquell nou barri”.
Carlos Cordón ha assegurat que la solució dels abocadors arribarà abans o en paral·lel a la del desenvolupament del pla. “Els abocadors estaran resolts abans que comencem a construir habitatge”, afirma. A més, explica que en el tema dels abocadors ja hi estan treballant des del primer dia portant a terme reunions amb l’Àrea Metropolitana.

El públic s’ha mostrat en desacord

L’alcalde ha afirmat: “hem fet xerrades per explicar en profunditat el projecte i ara no hem de venir aquí a posar l’alarma i a fer por a la gent”. Seguidament, el públic s’ha esvalotat i s’han sentit protestes que han qualificat el projecte de “manipulador” i qüestions com que “el problema d’habitatges no es resol construint més habitatges”. Fins i tot, el públic ha demanat una votació popular per resoldre el problema.

“Quin tipus de llegat estem deixant a les generacions futures amb aquest tipus de model?”, reflexiona Mercè Cisneros, “ens parlen de canvi climàtic i canvi global, i un dels components que els conforma és la contaminació”. La portaveu de la plataforma afirma que hi ha un problema d’arrel.

Read Full Post »

BELLATERRA I ELS ABOCADORS: Per què Bellaterra no va fer cap pregunta sobre els abocadors?

Posted in Bellaterra, tagged , , , , on 28 Novembre 2019|

Taula oficial de la presentació del PDU al Centre Cívic de l’EMD de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Sorprèn que a la presentació del PDU al Centre Cívic de l’EMD, cap dels 30 assistents va preguntar sobre el greu problema dels propers abocadors, més quan totes les veïnes i veïns de Bellaterra i Sant Cugat van lluitar a fons, amb el recolzament total de l’EMD, perquè finalment no tirés endavant el conflictiu abocador de Can Fatjó del Aurons, tant proper a hospital, col·legis i vivendes.

L’abocador de Can Planas es transformarà en un gran parc de més de 18 hectàrees amb totes les garanties pel seu ús lúdic.

Precisament, al contrari que al Centre Cívic de l’EMD de Bellaterra, pels assistents al MAC de Cerdanyola, els abocadors local van protagonitzar les crítiques dels assistents a la presentació del nou PDU del Centre Direccional del Parc de Alba de Cerdanyola.

“Això que ens expliqueu sembla molt bonic, però aquí tenim un problema molt greu que són uns abocadors. Tenim 17 i no han fet res”, criticaven alguns veïns. Can Planas és un abocador clausurat fa 24 anys, explicava Solà: “Després de 10 anys d’estudis i 98 perforacions en el terreny i malgrat concloure que no hi ha risc per la salut de la població i pels usos previstos, els experts recomanen segellar-lo”. El director negava que no s’ha fet res. “S’han començat les obres de la barrera hidràulica i després s’impermeabilitzarà totalment l’abocador amb un projecte costarà 11 milions d’euros”. Però des del col·lectiu REFEM s’insistia que “per molt que es segelli allò és un perill”. Més veïns asseguraven que la millor opció seria la neteja i també des de Refem es demanava perquè no es carreguen les despeses de remediació a Puigfel. “Perquè un abocador no és un sòl contaminat i ho ha de pagar l’administració”, responia Solà.

S’ha previst continuïtat amb els carrers del barri de Serraperera, amb itineraris per a vianants, bicicleta i també per a vehicles a motor. “La soldadura de la ciutat que planegem sobre l’existent és total”, assegurava Solà. D’altra banda, el nou barri serà la connexió del nucli urbà actual de Cerdanyola amb Bellaterra i la UAB tant perquè es potenciarà l’estació de RENFE de la UAB com pels equipaments que s’hi podran situar.

POTENCIAR EL TRANSPORT PÚBLIC

Uns dels problemes de l’anterior planejament era la mobilitat i en aquest sentit l’actuat preveu potenciar el transport públic i adaptar-lo a les necessitats de cada moment. Dues noves línies d’autobús que connectaran amb el centre de Cerdanyola, el Parc de l’Alba, i Bellaterra amb les estacions de RENFE i FGC. A més, la Generalitat té previst implantar línies d’autobús amb carrils segregats, millorar la freqüència de la línia R8 de RENFE, connectar el Parc i Cerdanyola amb el Baix Llobregat i Barcelona pel sud, allargant una línia pel Papiol i el PDU proposa l’allargament de la línia S6 de FGC fins al Parc de l’Alba.

Malgrat tot, el planejament reconeix que 30.000 llocs de treball i 15.000 nous residents generaran un gran nombre de desplaçaments en vehicle privat i la B30 actualment està molt saturada. En aquesta línia, la Generalitat va aprovar un Pla Especial Urbanístic d’Infraestructures pel Parc de l’Alba l’any 2016. “La seva implantació resoldrà els problemes de congestió actuals i donarà solució a les necessitats del Parc sense esgotar la capacitat que tenen la B-30, l’AP-7 i la C-58”, assegura el nou PDU.

Read Full Post »

TERRITORI 2011: ABOCADORS A CERDANYOLA DEL VALLÈS

Posted in Bellaterra, tagged , , , , on 16 Març 2019|

Néstor Cabañas
Abocadors a Cerdanyola del Vallès Elaboració: Néstor Cabañas

Actualitzat a 25/8/2011

La possible creació d’un nou abocador a l’argilera Almar, prop de Bellaterra, a Cerdanyola del Vallès, provoca un important rebuig per part del veïns així com l’oposició dels ajuntaments de Cerdanyola i Sant Cugat. Paral•lelament a l’antic abocador del municipi, el de Can Planas, es decideix realitzar un nou estudi per a la seva descontaminació després que l’anterior, lligat al desenvolupament urbanístic de la Plana del Castell, va ser aturat al 2010 per les mancances a l’avaluació ambiental.

El municipi de Cerdanyola del Vallès (58.407 hab, 2010) disposa actualment dins del seu terme municipal de dos abocadors. Per un costat el de Can Planas, clausurat i segellat al 1995, que abasta 18 hectàrees a l’est del municipi dins de l’àmbit de la Plana del Castell. I per altra banda el dipòsit controlat de l’antiga ARGILERA ELENA, prop de Sant Cugat del Vallès, que, un cop va cessar l’activitat el 2007, es va començar a reomplir amb bales de residus inertitzats procedents de l’Ecoparc-2 de Montcada i Reixac (GESTIÓ DE RESIDUS SÒLIDS URBANS AL VALLÈS OCCIDENTAL).

Ambdós espais, qualificats pel Pla general metropolità (PGM) com a Centre Direccional, estan inclosos dins del futur SECTOR D’ACTIVITAT ECONÒMICA DEL PARC DE L’ALBA on hi ha prevista la construcció d’uns 4000 habitatges i l’ampliació del Parc Tecnològic del Vallès lligat a la presència del Sincrotró Alba inaugurat el 2010.

Possible nou abocador a Can Fatjó del Aurons
Al novembre de 2010 el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental, organisme vinculat al Consell Comarcal, va anunciar que deixaria de portar residus al dipòsit de l’argilera Elena al llarg el 2011, ja que aquest estava esgotant la seva capacitat. Per això les bales de rebuig gestionades al nou CENTRE DE TRACTAMENT DE RESIDUS DE VACARISSES es destinarien a segellar l’antic abocador de Collcardús (al costat del centre de tractament) i en un futur haurien de ser portades a un nou abocador situat a l’àrea metropolitana.

Davant l’esgotament de la capacitat de l’argilera Elena l’empresa propietària, Puigfel, va proposar des de bon començament a l’Ajuntament de Cerdanyola utilitzar l’altra argilera que posseeix al municipi, l’Almar, situada a Can Fatjó dels Aurons, com a nou dipòsit substitut. Aquesta proposta, que ja havia estat recolzada anteriorment pel grup municipal d’Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) que va tenir l’alcaldia del municipi fins el desembre de 2009, permetria eixugar el deute del consistori i restaurar els espais malmesos per les activitats extractives amb materials que es consideren que generen poc impacte per a la població i el medi. No obstant això la situació de l’argilera Almar, al nord de la B-30, en un àmbit proper al polígon d’activitat econòmica de Can Sant Joan a Sant Cugat i a l’urbanització de Bellatera (uns 250 metres) va propiciar des de bon començament el rebuig a aquesta proposta tant dels veïns de Bellaterra com dels de Sant Cugat, especialment per la proximitat a una zona d’escoles privades i d’establiments hotelers.

En aquest sentit, al gener de 2011 el Ple de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra va aprovar una moció de rebuig al futur abocador d’Almar amb el matís introduït pel grup d’ICV-EUiA que aquest no fos d’escombraries. Es deixava així oberta la possibilitat de restaurar el clot existent amb materials de la construcció o inertitzats.

Instal·lacions de l'empresa Almar Foto: Néstor Cabañas

Durant el febrer, diversos grups polítics com Compromís per Cerdanyola (CpC) i el Partit Popular (PP) de Cerdanyola van fer pública la seva oposició al projecte criticant la proximitat amb el veïnat de Bellaterra i el fet que els residus encara que fossin inertizats també emetien pudors. El tema de les bales inertitzades va ser un motiu de polèmica ja que els veïns de la part est de Cerdanyola, més propera al l’argil•lera Elena, han denunciat episodis de pudor que podrien ser provocats per la descomposició de la part mínima de matèria orgànica (5-7% ) que contenen aquestes bales.

A principi de març els veïns de Bellaterra van convocar la primera reunió de la Plataforma contra l’abocador de Can Fatjó dels Aurons on hi participen activament tots els grups polítics de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra i la Federació d’Associacions de Veïns (FAV) de Sant Cugat. En aquesta reunió es va decidir, entre d’altres coses, portar dos mocions als plens de Cerdanyola i Sant Cugat d’oposició al projecte. En aquest sentit, el 21 de març el Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat va aprovar per unanimitat una declaració institucional oposant-se al projecte degut als perjudicis per a la convivència diària d’escoles, centres de negoci de la B-30 i Can Sant Joan, la Clínica Asepeyo, hotels, el Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR) i les zones d’habitatges existents a menys d’un quilòmetre com els barris de Volpelleres, Roquetes i Coll Favà. Per la seva banda, l’1 d’abril l’Ajuntament de Cerdanyola va aprovar també per unanimitat una moció contrària al projecte que ja havia comptat amb el rebuig explícit de l’alcaldessa Carme Carmona (PSC).

Durant l’abril la plataforma contra l’abocador de Can Fatjó dels Aurons també va alertar que s’estaven realitzant moviments de terra per buidar el clot de l’argilera Almar a escassos 20 metres de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). La plataforma va demanar la seva aturada immediata al considerar que extreien més terra de la permesa a la seva llicència.

Al mes de juny, les protestes contra l’abocador de Can Fatjó es van reactivar quan el conseller d’Economia i Empresa Francesc Xavier Mena va confirmar, en una interpel•lació al Parlament de Catalunya del Partit Popular (PP), que el febrer l’empresa Puigfel havia sol•licitat una autorització ambiental a la Generalitat per poder instal•lar un abocador de rebuig. Això contrastava amb el fet que el març el director de l’Agència Catalana de Residus (ARC), Josep Maria Tost, havia negat l’existència de cap sol•licitud en una trobada amb l’alcaldessa de Sant Cugat Mercè Conesa (CiU).

El 5 de juliol l’Ajuntament de Cerdanyola, donant resposta a les demandes veïnals, va lliurar un informe a la Generalitat on s’especificava que l’abocador que volia fer l’empresa Puigfel a l’argilera Almar és incompatible amb el planejament urbanístic de la zona. Aquest es va emetre tres dies abans de que expirés el termini per atorgar l’autorització ambiental del projecte per part de l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada de la Generalitat. Davant d’això l’empresa va presentar un recurs d’alçada a l’Ajuntament de Cerdanyola en contra d’aquest informe urbanístic.

El 14 de juliol la comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya va aprovar una moció rebutjant l’abocador de Can Fatjó amb el vot contrari del grup de Convergència i Unió al•legant que la decisió sobre la ubicació dels abocadors pertoca al Govern de la Generalitat en consens amb el territori i no al Parlament de Catalunya.

El 29 de juliol l’Ajuntament de Cerdanyola va desestimar el recurs de Puigfel i va reclamar al Govern de la Generalitat que emetés l’informe definitiu on es denegués l’autorització ambiental al projecte.

Continua la polèmica a l’entorn de l’abocador de Can Planas
L’abocador de Can Planas, per la seva banda, estava pendent d’un pla de descontaminació lligat al projecte del Sector d’activitat econòmica del Parc de l’Alba. Can Planas originàriament era una argilera que durant els anys 70 i 80 es va reomplir amb tot tipus de residus amb el vist-i-plau de la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB). De tots els residus que s’hi van abocar, uns 25 milions de m3 de deixalles, una quarta part dels quals tenen una alta toxicitat (sals d’alumni, cadmi, crom, hidrocarburs….) que encara alliberen gasos i contaminen el subsòl, segons un estudi encarregat per la Generalitat a la consultora IDOM al 2008. De les solucions que plantejava l’estudi la finalment adoptada al març de 2009 va ser la creació d’un segellat amb barreres subterrànies de formigó. Per contra, la plataforma “Cerdanyola sense abocadors” reclama la descontaminació total de l’àmbit estimada en 200 milions d’euros segons l’estudi del 2008.

Terrenys de l'antic abocador de Can Planas Foto: Néstor Cabañas

El juny de 2010 una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va paralitzar el pla urbanístic del Parc de l’Alba, a causa de les mancances en l’avaluació ambiental precisament en el sector de Can Planas. Això suposava paralitzar també el pla de descontaminació finançat en el marc d’aquest pla parcial que tenia previst l’inici al 2011.

Entre finals de 2010 i principi 2011 l’equip de govern de Cerdanyola va decidir anul•lar completament la tramitació del nou Pla parcial fins a demanar un altre estudi sobre l’antic abocador. A més el el Ple municipal de finals de gener va aprovar a proposta del Partit Popular, adreçar una consulta al Comissari del Medi Ambient de l’Unió Europea per buscar una solució a la recuperació de l’abocador.

Durant l’abril de 2011 la Comissió Europea va sol•licitar la documentació per emetre el dictamen sobre Can Planas. La plataforma “Cerdanyola sense abocadors” va denunciar que hi havien importants mancances en l’enviament de la documentació que finalment va ser completada per l’Ajuntament. Al maig, aquesta plataforma també va decidir portar davant la Fiscalia anticorrupció tota la tramitació del Pla parcial que va començar a l’any 2002, que segons l’entitat es va fer sense tenir en compte els estudis tècnics i jurídics que alertaven dels riscos de construir a l’entorn de l’abocador de Can Planas. La plataforma també va anunciar l’inici de la via legal perquè l’àmbit de Can Planas es declari sòl contaminat d’acord amb el reial decret llei 9/2005, decisió que comportaria que no es pogués edificar a l’entorn de l’abocador.

A mitjan de juliol el Comissari europeu de Medi Ambient Janez Potocnik va respondre formalment a l’Ajuntament de Cerdanyola amb un escrit on considerava que només les autoritats responsables en matèria de medi ambient amb coneixements específics sobre l’emplaçament podien prendre una decisió al respecte de Can Planas.

Es preveu que durant la segona meitat de 2011 l’Ajuntament de Cerdanyola encarregui un altre informe sobre Can Planas que ha de condicionar els futurs desenvolupaments urbanístics en aquest àmbit.

Més informació
www.abocadorcanfatjo.cat
www.cerdanyola.cat
www.cerdanyolasenseabocadors.blogspot.com

Read Full Post »