Durant el febrer, diversos grups polítics com Compromís per Cerdanyola (CpC) i el Partit Popular (PP) de Cerdanyola van fer pública la seva oposició al projecte criticant la proximitat amb el veïnat de Bellaterra i el fet que els residus encara que fossin inertizats també emetien pudors. El tema de les bales inertitzades va ser un motiu de polèmica ja que els veïns de la part est de Cerdanyola, més propera al l’argil•lera Elena, han denunciat episodis de pudor que podrien ser provocats per la descomposició de la part mínima de matèria orgànica (5-7% ) que contenen aquestes bales.
A principi de març els veïns de Bellaterra van convocar la primera reunió de la Plataforma contra l’abocador de Can Fatjó dels Aurons on hi participen activament tots els grups polítics de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra i la Federació d’Associacions de Veïns (FAV) de Sant Cugat. En aquesta reunió es va decidir, entre d’altres coses, portar dos mocions als plens de Cerdanyola i Sant Cugat d’oposició al projecte. En aquest sentit, el 21 de març el Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat va aprovar per unanimitat una declaració institucional oposant-se al projecte degut als perjudicis per a la convivència diària d’escoles, centres de negoci de la B-30 i Can Sant Joan, la Clínica Asepeyo, hotels, el Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR) i les zones d’habitatges existents a menys d’un quilòmetre com els barris de Volpelleres, Roquetes i Coll Favà. Per la seva banda, l’1 d’abril l’Ajuntament de Cerdanyola va aprovar també per unanimitat una moció contrària al projecte que ja havia comptat amb el rebuig explícit de l’alcaldessa Carme Carmona (PSC).
Durant l’abril la plataforma contra l’abocador de Can Fatjó dels Aurons també va alertar que s’estaven realitzant moviments de terra per buidar el clot de l’argilera Almar a escassos 20 metres de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). La plataforma va demanar la seva aturada immediata al considerar que extreien més terra de la permesa a la seva llicència.
Al mes de juny, les protestes contra l’abocador de Can Fatjó es van reactivar quan el conseller d’Economia i Empresa Francesc Xavier Mena va confirmar, en una interpel•lació al Parlament de Catalunya del Partit Popular (PP), que el febrer l’empresa Puigfel havia sol•licitat una autorització ambiental a la Generalitat per poder instal•lar un abocador de rebuig. Això contrastava amb el fet que el març el director de l’Agència Catalana de Residus (ARC), Josep Maria Tost, havia negat l’existència de cap sol•licitud en una trobada amb l’alcaldessa de Sant Cugat Mercè Conesa (CiU).
El 5 de juliol l’Ajuntament de Cerdanyola, donant resposta a les demandes veïnals, va lliurar un informe a la Generalitat on s’especificava que l’abocador que volia fer l’empresa Puigfel a l’argilera Almar és incompatible amb el planejament urbanístic de la zona. Aquest es va emetre tres dies abans de que expirés el termini per atorgar l’autorització ambiental del projecte per part de l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada de la Generalitat. Davant d’això l’empresa va presentar un recurs d’alçada a l’Ajuntament de Cerdanyola en contra d’aquest informe urbanístic.
El 14 de juliol la comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya va aprovar una moció rebutjant l’abocador de Can Fatjó amb el vot contrari del grup de Convergència i Unió al•legant que la decisió sobre la ubicació dels abocadors pertoca al Govern de la Generalitat en consens amb el territori i no al Parlament de Catalunya.
El 29 de juliol l’Ajuntament de Cerdanyola va desestimar el recurs de Puigfel i va reclamar al Govern de la Generalitat que emetés l’informe definitiu on es denegués l’autorització ambiental al projecte.
Continua la polèmica a l’entorn de l’abocador de Can Planas
L’abocador de Can Planas, per la seva banda, estava pendent d’un pla de descontaminació lligat al projecte del Sector d’activitat econòmica del Parc de l’Alba. Can Planas originàriament era una argilera que durant els anys 70 i 80 es va reomplir amb tot tipus de residus amb el vist-i-plau de la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB). De tots els residus que s’hi van abocar, uns 25 milions de m3 de deixalles, una quarta part dels quals tenen una alta toxicitat (sals d’alumni, cadmi, crom, hidrocarburs….) que encara alliberen gasos i contaminen el subsòl, segons un estudi encarregat per la Generalitat a la consultora IDOM al 2008. De les solucions que plantejava l’estudi la finalment adoptada al març de 2009 va ser la creació d’un segellat amb barreres subterrànies de formigó. Per contra, la plataforma “Cerdanyola sense abocadors” reclama la descontaminació total de l’àmbit estimada en 200 milions d’euros segons l’estudi del 2008.
