Segons publica avui el diari El País, netejar l’abocador il·legal de Jordi Pujol Ferrusola, situat a Cruïlles (BAIX Empordà), costarà fins 159 milions d’euros.
Estat actual de l’abocador de Cruïlles, amb una capa de terra que cobreix provisionalment els residuos.TONI FERRAGUT.
El Suprem obliga la Generalitat a buidar i restaurar la zona ocupada per la instal·lació, amb la qual el fill de l’expresident va fer un cop de pilota de 5,3 milions gràcies als seus contactes.
La Generalitat de Catalunya haurà de gastar fins a 159 milions d’euros en netejar i restaurar l’antiga pedrera d’argila ocupada per un gegantí abocador il·legal amb què Jordi Pujol Ferrusola va fer a principis de la passada dècada un cop de pilota de 5,3 milions d’euros, segons els documents consultats per EL PAÍS.
La instal·lació, anomenada Vacamorta i situada a Cruïlles, al turístic Baix Empordà (Girona), ocupa una superfície de 15,4 hectàrees i en algunes zones els residus arriben als 70 metres de profunditat. Un buidatge d’aquestes dimensions -ordenado per una sentència ferma del Tribunal Suprem de 2014- obligarà a retirar 2,9 milions de deixalles i terres contaminades. Per a això, seran necessaris 143.000 viatges de camió -a un ritme d’un cada cinc minuts durant cinc anys-, segons l’avantprojecte encarregat per la Generalitat.
La destinació dels residus ni tan sols està clar, ja que el volum a traslladar portaria al límit de la seva capacitat als tres abocadors existents a Catalunya i potser és necessari obrir un de nou. Fangs procedents de depuradores i plantes de tractament (49% del total), residus industrials (27%) i restes d’obres (13%) són les deixalles més abundants a Vacamorta.
No hi ha precedents d’una operació semblant tan costosa a Espanya. Netejar els llots de la catàstrofe d’Aznalcóllar, per exemple, va costar a la Junta d’Andalusia amb prou feines 90 milions d’euros. En relació amb la població de Catalunya (7,5 milions), el buidatge de Vacamorta tindrà un cost en fons públics d’uns 20 euros per càpita.
L’avantprojecte estudia cinc alternatives, encara que només dues d’elles serien avui viables -i no sense problemes- amb els mitjans de la Generalitat, tenint a més en compte que el Govern català ja està incomplint els dos anys que el Suprem fixava per buidar la instal·lació. Aquestes dues opcions suposen la sortida de Vacamorta de 120 camions al dia carregats amb 20 tones de residus, en 250 jornades de treball anuals de 10 hores. A aquest ritme, serien necessaris 4 anys i 10 mesos.
25,7 MILIONS DE LITRES DE GASOIL I “FORTS OLORS”
L’estudi d’impacte ambiental que acompanya l’avantprojecte del buidatge de Vacamorta revela les grans repercussions per al medi ambient que tindrà l’operació. L’estudi calcula que els treballs alliberaran a l’atmosfera “entre 180.000 i 350.000 metres cúbics de biogàs”, format en “un 46% per metà”, causant de l’efecte hivernacle. També destaca que el trasllat dels residus consumirà fins 25,7 milions de litres de gasoil i alerta sobre els “forts olors” que les deixalles provocaran “a la zona i les poblacions properes al recorregut dels camions”.
La conclusió de l’informe és que la forma de reduir al màxim l’impacte al medi ambient seria segellar els residus i deixar-los on són.
L’alternativa 1A, amb un cost de 159.500.000 d’euros, preveu portar tots els residus a l’abocador de Riba-roja d’Ebre (Tarragona), una instal·lació a punt de ser estrenada i situada literalment a l’altra punta de Catalunya ( a 320 quilòmetres). Aquesta opció, a més, reduiria la vida útil del nou abocador de 24 a només sis anys, ja que els residus de Vacamorta omplirien gairebé dos terços de la seva capacitat.