Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 25/03/2019

Segons publica avui el diari El País, netejar l’abocador il·legal de Jordi Pujol Ferrusola, situat a Cruïlles (BAIX Empordà), costarà fins 159 milions d’euros.

Estat actual de l’abocador de Cruïlles, amb una capa de terra que cobreix provisionalment els residuos.TONI FERRAGUT.

El Suprem obliga la Generalitat a buidar i restaurar la zona ocupada per la instal·lació, amb la qual el fill de l’expresident va fer un cop de pilota de 5,3 milions gràcies als seus contactes.

La Generalitat de Catalunya haurà de gastar fins a 159 milions d’euros en netejar i restaurar l’antiga pedrera d’argila ocupada per un gegantí abocador il·legal amb què Jordi Pujol Ferrusola va fer a principis de la passada dècada un cop de pilota de 5,3 milions d’euros, segons els documents consultats per EL PAÍS.

La instal·lació, anomenada Vacamorta i situada a Cruïlles, al turístic Baix Empordà (Girona), ocupa una superfície de 15,4 hectàrees i en algunes zones els residus arriben als 70 metres de profunditat. Un buidatge d’aquestes dimensions -ordenado per una sentència ferma del Tribunal Suprem de 2014- obligarà a retirar 2,9 milions de deixalles i terres contaminades. Per a això, seran necessaris 143.000 viatges de camió -a un ritme d’un cada cinc minuts durant cinc anys-, segons l’avantprojecte encarregat per la Generalitat.

La destinació dels residus ni tan sols està clar, ja que el volum a traslladar portaria al límit de la seva capacitat als tres abocadors existents a Catalunya i potser és necessari obrir un de nou. Fangs procedents de depuradores i plantes de tractament (49% del total), residus industrials (27%) i restes d’obres (13%) són les deixalles més abundants a Vacamorta.

No hi ha precedents d’una operació semblant tan costosa a Espanya. Netejar els llots de la catàstrofe d’Aznalcóllar, per exemple, va costar a la Junta d’Andalusia amb prou feines 90 milions d’euros. En relació amb la població de Catalunya (7,5 milions), el buidatge de Vacamorta tindrà un cost en fons públics d’uns 20 euros per càpita.
L’avantprojecte estudia cinc alternatives, encara que només dues d’elles serien avui viables -i no sense problemes- amb els mitjans de la Generalitat, tenint a més en compte que el Govern català ja està incomplint els dos anys que el Suprem fixava per buidar la instal·lació. Aquestes dues opcions suposen la sortida de Vacamorta de 120 camions al dia carregats amb 20 tones de residus, en 250 jornades de treball anuals de 10 hores. A aquest ritme, serien necessaris 4 anys i 10 mesos.

25,7 MILIONS DE LITRES DE GASOIL I “FORTS OLORS”

L’estudi d’impacte ambiental que acompanya l’avantprojecte del buidatge de Vacamorta revela les grans repercussions per al medi ambient que tindrà l’operació. L’estudi calcula que els treballs alliberaran a l’atmosfera “entre 180.000 i 350.000 metres cúbics de biogàs”, format en “un 46% per metà”, causant de l’efecte hivernacle. També destaca que el trasllat dels residus consumirà fins 25,7 milions de litres de gasoil i alerta sobre els “forts olors” que les deixalles provocaran “a la zona i les poblacions properes al recorregut dels camions”.

La conclusió de l’informe és que la forma de reduir al màxim l’impacte al medi ambient seria segellar els residus i deixar-los on són.

L’alternativa 1A, amb un cost de 159.500.000 d’euros, preveu portar tots els residus a l’abocador de Riba-roja d’Ebre (Tarragona), una instal·lació a punt de ser estrenada i situada literalment a l’altra punta de Catalunya ( a 320 quilòmetres). Aquesta opció, a més, reduiria la vida útil del nou abocador de 24 a només sis anys, ja que els residus de Vacamorta omplirien gairebé dos terços de la seva capacitat.

Read Full Post »

Quan consultem el plànol oficial de l’EMD de Bellaterra sorprèn veure el seu barri del Turó de Sant Pau (Ubanització Turó de Sant Pau?), amb un nomenclàtor que recorda els carrers del barri de Manhattan de Nova York.

Després de 1972, any de l’inici de la seva construcció, no s’ha trobat cap nom històric per donar-lo als seus 13 carrers?

La seva integració com barri de L’EMD de Bellaterra va ser votat per la majoritària de les seves veïnes i veïns, com també ho han fet signant per l’annexió a Sant Cugat del Vallès.

HISTÒRIA DEL TURÓ DE SANT PAU

Les cases del Turó de Sant Pau van ser adquirides no només pels professors de la UAB

Part dels terrenys expropiats pel Campus es van destinar a la construcció d’habitatges privats

A més de la construcció dels edificis per a les facultats al Campus de Bellaterra, es va projectar edificar habitatges destinats al professorat de la universitat seguin el model anglosaxó. Tot i això, la construcció va ser lenta i problemàtica i els terrenys i habitatges van acabar venuts de vegades a persones que no tenien res a veure amb la Universitat Autònoma de Barcelona.

Vista aèria dels habitatges del turó de Sant Pau.  Desconegut  /  26-06-1991  /  Arxiu General i Registre de la Universitat Autonòma de Barcelona

La construcció dels edificis al nou Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona i la selecció del seu professorat va comportar que el Patronat plantegés la necessitat de construir uns habitatges destinats als nous docents, seguint el model de les universitats anglosaxones. Per fer-ho, es van separar alguns dels terrenys que s’havien adquirit per al campus.

Els primers habitatges es van construir a la part nord, al Turó de Sant Pau de la Serra de Galliners, a tocar del terme municipal de Sabadell.

La cooperativa d’habitatges, aliena a la universitat, va obrir una recollida de sol·licituds pels 100 habitatges que es van programar de 100, 150 i 200 m2. Els edificis es van començar a construir a l’abril de 1972, si bé hi van haver importants problemes econòmics a l’hora de vendre els habitatges. En molts casos, els professors que havien sol·licitat un lloc on viure no van poder assolir el preu que la cooperativa demanava, motiu pel qual es van fer enrere. Aquesta va ser la primera actuació orientada a dotar el Campus d’habitatges.

Josep Maria Riera Gassiot, ex-cap del Servei de Publicacions de la UAB entre 1993 i 2002, es va mostrar molt crític amb aquest procés:

“Trobo discutible el que es va fer a la part del turó de Sant Pau, que es va expropiar per després fer-ne una venda immobiliària. Això crec que es il·lògic, no és correcte expropiar una propietat per fer-ne una funció pública i després vendre-la fent especulació privada […]

Ho van expropiar tot junt, i van veure que aquella part no la necessitaven i que podia estar bé que hi hagués un barri en què hi visqués gent de la UAB. Però mai va ser real, a diferència de les cases Sert de la UAB, que són de la UAB, estan administrades per la UAB i en principi són per a persones que hi treballen, com també la Vila, que és per als estudiants”.

Les obres van continuar amb entrebancs fins que al 1975 es van reprendre, acabant-se al 1979. Finalment, la Cooperativa es va dissoldre el 1992.

Autor
Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural
Alexandre Lavado i Campàs – 06/06/2017

Read Full Post »