Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Història UAB’

El febrer de l’any 1969 s’inicia l’adquisició de terrenys a Bellaterra, on es va ubicar el Campus de Bellaterra de la UAB”

L’estació de Bellaterra era un punt d’arribada multitudinari on els estudiants de la UAB esperaven l’autobús per anar a les Facultats|UAB


HISTÒRIA DE LA UAB

El 6 de juny de 1968 es promulga el decret de creació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i un mes després es creen les primeres quatre facultats: Lletres, Medicina, Ciències i Ciències Econòmiques. El mateix juliol de 1968 el Dr. Vicent Villar Palasí és nomenat president de la Comissió Promotora de la UAB, càrrec que manté fins que l’agost de 1970 es converteix en president del Patronat i primer rector de la UAB. L’activitat docent de la UAB s’inicia l’octubre del mateix any 1968 a dos dels nous centres: la Facultat de Filosofia i Lletres, que s’instal·la al Monestir de Sant Cugat del Vallès, i la Facultat de Medicina, que s’estableix a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el qual recupera la condició d’hospital universitari i esdevé el primer centre de formació clínica de la UAB. El curs següent, el 1969-1970, es posen en marxa les facultats de Ciències, a l’Hospital de Sant Pau, i de Ciències Econòmiques i Empresarials, a l’Escola d’Idiomes de Barcelona (actualment l’EOI Drassanes). El desplegament inicial de la Universitat Autònoma de Barcelona es completa amb la creació de la Facultat de Dret i la Facultat de Ciències de la Informació l’any 1971, l’Escola Universitària de Traductors i Intèrprets i l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de Sabadell l’any 1972 i l’Escola Universitària de Mestres “Sant Cugat” l’any 1973.

Paral·lelament, el febrer de 1969 s’inicia l’adquisició de terrenys a Bellaterra, al municipi de Cerdanyola del Vallès, lloc on s’ubicarà el futur campus universitari, el campus de Bellaterra de la UAB.

La presència territorial de la UAB s’estén de bon principi més enllà de Barcelona: a Lleida, entre el 1972 i el 1975, a Palma de Mallorca, de 1972 fins a la creació de la Universitat de les Illes Balears el 1978, i a Girona durant més de vint anys, des del 1969 fins a la creació de la Universitat de Girona el 1992.

Des dels inicis, la UAB va intentar posar els fonaments d’un model d’universitat respectuós amb els principis bàsics d’autonomia, participació i compromís social. Aquest model va topar, però, amb l’autoritarisme del règim dictatorial de l’època, que el 1973 va suspendre els Estatuts, va fer cessar del càrrec de rector el Dr. Villar Palasí i va nomenar rectors, successivament, el Dr. Vicent Gandia Gomar i el Dr. Josep Cabré Piera. Tanmateix, les conviccions amb què la UAB havia iniciat els seus primers passos expliquen la redacció del Manifest de Bellaterra l’any 1975, el primer document que reivindica una universitat autònoma, democràtica i socialment responsable.

El 1976 es dissol el Patronat de la UAB i el Dr. Josep Laporte és nomenat rector a proposta del Claustre de la UAB. El 1979 s’aproven els segons estatuts de la UAB.

El 1982, durant el mandat del Dr. Antoni Serra Ramoneda, es crea un nou centre docent, la Facultat de Veterinària. Durant aquest període la recerca a la UAB inicia un ampli desplegament al campus gràcies a la col·laboració amb altres entitats i organismes, com el CSIC i la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la governança de la Universitat, cal destacar que l’any 1985 s’aproven els tercers estatuts de la UAB, elaborats d’acord amb la Llei orgànica de reforma universitària (LRU, 1983).

Durant la segona meitat de la dècada dels anys vuitanta, que coincideix amb el rectorat en funcions del Dr. Càndid Genovard Rosselló i el rectorat del Dr. Ramon Pascual de Sans, la recerca a la UAB manté l’empenta amb intensitat. Pel que fa a la docència, cal destacar la creació de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia (1985) i de la Facultat de Psicologia (1989). Al campus de Sabadell també es crea un nou centre docent: l’Escola Universitària d’Informàtica (1988).

A l’inici dels anys noranta, durant el rectorat del Dr. Josep M. Vallès Casadevall, les escoles universitàries de mestres i de traducció es converteixen, vint anys després de la seva creació, en facultats. Així, el 1992 es crea la Facultat de Ciències de l’Educació i el 1993 la Facultat de Traducció i d’Interpretació.

D’altra banda, durant els anys noranta la UAB completa el desenvolupament com a universitat de campus. El 1992 s’inaugura la Vila Universitària i el 1996, ja durant el rectorat del Dr. Carles Solà Ferrando, la nova plaça Cívica, que esdevé el centre de la vida cultural i associativa de la Universitat.

La UAB, on des dels seus inicis s’impartien estudis d’informàtica i d’enginyeria química, entre altres especialitats tècniques, celebra el 1998 la creació de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria, l’ETSE, que completa el ventall de centres i estudis a la UAB en tots els àmbits de coneixement.

Durant els anys noranta, també és notori l’increment de les accions i els programes en l’àmbit de la responsabilitat social, que fan palès el compromís de la UAB amb la societat i l’entorn que l’envolten.

El setembre de 1999 s’inaugura un dels símbols més emblemàtics de la UAB, les Columnes de la UAB, obra de l’escultor valencià Andreu Alfaro.

Des del punt de vista acadèmic, els mandats del rector Lluís Ferrer Caubet vénen marcats per l’adaptació a la Llei orgànica d’universitats (LOU, 2001), d’una banda, i pel procés de Bolonya, de l’altra. L’adaptació a la LOU suposa que el 2003 el Claustre aprovi els estatuts actuals de la UAB. Pel que fa al procés d’adaptació cap a l’espai europeu d’educació superior, la UAB aposta pel procés de convergència des de l’inici com a oportunitat per a la internacionalització de la UAB, gràcies a l’elaboració de titulacions de qualitat competitives a escala europea i que fomentin la mobilitat dels estudiants. L’impuls a la internacionalització de la UAB es concreta també en la inauguració de l’International Welcome Point el gener de 2007.

El setembre de 2005 es reorganitza la Facultat de Ciències en dues facultats: la Facultat de Biociències, que aplega els estudis d’aquesta branca de coneixement, en què la UAB és pionera i una de les universitats de l’Estat amb més diversitat de títols, i la Facultat de Ciències.

En l’àmbit de la responsabilitat social, cal destacar la posada en marxa durant el mandat del rector Lluís Ferrer de dos programes socioeducatius per acostar els estudiants d’ensenyament secundari a la universitat que ràpidament esdevenen una referència: el Programa Argó i el programa Campus Ítaca, i la creació, el curs 2005-2006, de l’Observatori per a la Igualtat.

Pel que fa a la transferència de coneixements al sector productiu, a la intensificació de la relació entre universitat i empresa i al foment de l’emprenedoria, la UAB fa un important pas endavant l’octubre de 2007, quan s’inaugura el Parc de Recerca UAB (PRUAB), promogut per la UAB, el CSIC i l’IRTA.

Pel que fa a la projecció exterior de la UAB, cal destacar el desenvolupament d’una política activa d’atracció de talent i d’obertura i ampliació de les relacions internacionals de la UAB. Així, la UAB disposa d’una oficina a Shanghai des del 2008 i forma part d’aliances estratègiques com el Consorci Europeu d’Universitats Innovadores (ECIU, en anglès) i l’associació Aliança 4 Universitats (A4U).

En el marc de l’adaptació de la UAB a l’espai europeu d’educació superior, el 2009 es creen la Facultat d’Economia i Empresa i l’Escola d’Enginyeria, resultat de la fusió dels centres propis de la UAB existents fins llavors als campus de Bellaterra i Sabadell en cadascun d’aquests àmbits.

La UAB clou el 2009, any d’inici del rectorat de la Dra. Ana Ripoll Aracil, amb el reconeixement de Campus d’Excel·lència Internacional pel projecte “UAB Campus d’Excel·lència Internacional: aposta pel coneixement i la innovació”, un ambiciós pla estratègic per transformar la UAB i el seu entorn en un dels pols científics i tecnològics més importants de la Mediterrània.

Durant el mandat del rector Ferran Sancho Pifarré (2012-2016), la UAB posa en marxa nous programes d’ajut i de suport als estudiants per tal de pal·liar els efectes de la crisi econòmica i el notable augment de les taxes universitàries.

En l’àmbit acadèmic, la UAB manté el seu caràcter pioner en l’exploració de noves formes innovadores de docència i esdevé una de les primeres universitats d’Europa que ofereix cursos en línia oberts, gratuïts i massius (MOOC) des de la plataforma de referència internacional Coursera.

La inauguració l’any 2014 de l’edifici bioclimàtic ICTA-ICP, reconegut com a un dels millors projectes d’arquitectura sostenible del país, representa un pas endavant en el compromís de la UAB amb el medi ambient i amb una gestió responsable de l’espai i dels recursos.

Durant el mandat de la rectora Margarita Arboix Arzo (2016-2020), la UAB esdevé la primera universitat catalana que obté la certificació dels processos de gestió interna de la qualitat i es consolida l’estratègia d’internacionalització de la Universitat amb la participació en l’ECIU University, un nou model d’universitat internacional que vol respondre als reptes socials amb formes innovadores de formació i recerca.

Sota el lema «L’audàcia del coneixement», durant els cursos 2017-2018 i 2018-2019 la UAB celebra la commemoració del 50è aniversari de la seva creació amb diferents actes institucionals i culturals al campus i a les ciutats del seu entorn que posen èmfasi en les fites assolides al llarg de cinquanta anys d’història. Paral·lelament, es posa en marxa un procés de reflexió estratègica per definir la visió de la Universitat en l’horitzó de 2030.

El 13 de novembre de 2020 el Dr. Javier Lafuente Sancho pren possessió del càrrec de rector de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Després de 50 anys d’existència, la UAB manté una posició consolidada entre les dues-centes millors universitats del món als principals rànquings internacionals d’universitats.

Rectors de la UAB

Juliol de 1968 – 26.8.1970
Vicent Villar Palasí (president de la Comissió Promotora)

27.8.1970 – 28.7.1973
Vicent Villar Palasí

28.7.1973 – 13.9.1975
Vicent Gandia Gomar

13.9.1975 – 7.5.1976
Josep Cabré Piera

7.5.1976 – 25.1.1980
Josep Laporte Salas

25.1.1980 – 28.3.1980
Ramon Pascual de Sans (rector en funcions)

28.3.1980 – 18.4.1985
Antoni Serra Ramoneda

18.4.1985 – 13.2.1986
Càndid Genovard Rosselló (rector en funcions)

13.2.1986 – 20.3.1990
Ramon Pascual de Sans

20.3.1990 – 25.3.1994
Josep M. Vallès Casadevall

25.3.1994 – 21.3.2002
Carles Solà Ferrando

21.3.2002 – 14.1.2009
Lluís Ferrer Caubet

14.1.2009 – 22.6.2012
Ana Ripoll Aracil

22.6.2012 – 6.6.2016
Ferran Sancho Pifarré

6.6.2016 – 13.11.2020
Margarita Arboix Arzo

13.11.2020 – fins a l’actualitat
Javier Lafuente Sancho

Contacte
Punt d’informació
Plaça Cívica
08193 Bellaterra
(Cerdanyola del Vallès)
Tel. + 34 93 581 11 11
informacio@uab.cat

Read Full Post »

El 6 de juny de 1968 es va promulga el decret de creació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i un mes després es creen les primeres quatre facultats: Lletres, Medicina, Ciències i Ciències Econòmiques.

Estudiants baixaven a l’estació de Bellaterra FGC per anar amb bus o peu fins a les seves facultats UAB

Al juliol d’aquest mateix any, el Dr. Vicent Villar Palasí és nomenat president de la Comissió Promotora de la UAB, càrrec que manté fins que, a l’agost de 1970, es converteix en president de Patronat i primer rector de la UAB. L’activitat docent de la UAB s’inicia a l’octubre de 1968 en dos dels nous centres: la Facultat de Filosofia i Lletres, que s’instal·la al monestir de Sant Cugat de Vallès; i la Facultat de Medicina, que s’estableix a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que recupera la condició d’hospital universitari i es converteix en el primer centre de formació clínica de la UAB. En el curs següent, 1969-1970, es posen en marxa la Facultat de Ciències, a l’Hospital de Sant Pau; i la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, a l’Escola d’Idiomes de Barcelona (l’actual EOI de Drassanes). El desplegament inicial de la Universitat Autònoma de Barcelona es completa amb la creació de la Facultat de Dret i la Facultat de Ciències de la Informació, l’any 1971; l’Escola Universitària de Traductors i Intèrprets i l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de Sabadell l’any 1972; i l’Escola Universitària de Mestres “Sant Cugat”, l’any 1973. Paral·lelament, al febrer de 1969, s’inicia l’adquisició de terrenys a Bellaterra, al municipi de Cerdanyola de Vallès, lloc en el qual s’ubicarà el futur campus universitari , al campus de Bellaterra de la UAB.

La presència territorial de la UAB s’estén des del principi més enllà de Barcelona: a Lleida, entre 1972 i 1975, a Palma de Mallorca, de 1972 fins a la creació de la Universitat dels Illes Balears l’any 1978, ja Girona durant més de vint anys, des del 1969 fins a la creació de la Universitat de Girona el 1992.

Des dels seus inicis, la UAB intenta posar els fonaments d’un model d’universitat respectuós amb els principis bàsics d’autonomia, participació i compromís social. Aquest model xoca, però, amb l’autoritarisme de el règim dictatorial de l’època, que el 1973 suspèn els Estatuts de la UAB, cessa de el càrrec de rector a Dr. Villar Palasí i nomena com rectors, successivament, a Dr. Vicent Gandia Gomar i a Dr. Josep Cabré Piera. No obstant això, les conviccions amb que la UAB havia iniciat els primers passos expliquen la redacció de l’Manifest de Bellaterra l’any 1975, primer document que reivindica una universitat autònoma, democràtica i socialment responsable. El 1976 es dissol el Patronat de la UAB i el Dr. Josep Laporte és nomenat rector a proposta de l’Claustre de la UAB.

El 1982, durant el mandat del Dr. Antoni Serra Ramoneda, es crea un nou centre docent, la Facultat de Veterinària. Durant aquest període, la recerca a la UAB inicia un ampli desplegament al campus gràcies a la col·laboració d’altres entitats i organismes, com el CSIC i la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la governança de la Universitat, cal destacar que l’any 1985 s’aproven els tercers Estatuts de la UAB, elaborats d’acord amb la llei de reforma universitària (LRU, de 1983).

Durant la segona meitat dels anys vuitanta, període que coincideix amb els mandats de el rector en funcions Càndid Genovard Roselló i de rector Ramon Pascual de Sans, la recerca a la UAB manté l’empenta amb intensitat. Pel que fa a la docència, cal destacar la creació de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia (1985) i de la Facultat de Psicologia (1989). Al campus de Sabadell també es crea un nou centre docent: l’Escola Universitària d’Informàtica (1988).

A principis dels anys noranta, durant el mandat de rector Josep M. Vallès Casadevall, les escoles universitàries de mestres i de traducció esdevenen, vint anys després de la seva creació, en facultats. Així, el 1992 es crea la Facultat de Ciències de l’Educació i el 1993 l’Escola Universitària de Traductors i Intèrprets esdevé la Facultat de Traducció i d’Interpretació.

A més, durant els anys noranta, la UAB completa el seu desenvolupament com a universitat de campus. El 1992 s’inaugura la Vila Universitària i el 1996, ja durant el mandat de rector Carles Solà Ferrando, la nova plaça Cívica, que es converteix en el centre de la vida cultural i associativa de la Universitat. Durant els anys noranta també és notori l’increment de les accions i els programes en l’àmbit de la responsabilitat social, que posen de manifest el compromís de la UAB amb la societat i l’entorn que l’envolten.

La UAB, que des dels seus inicis imparteix estudis d’informàtica i d’enginyeria química, entre d’altres especialitats tècniques, celebra el 1998 la creació de Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE), que completa el ventall de centres i estudis de la UAB a tots els àmbits de coneixement.

Al setembre de 1999 s’inaugura un dels símbols més emblemàtics de la UAB, les Columnes de la UAB, obra de l’escultor valencià Andreu Alfaro.

Des del punt de vista acadèmic, els mandats de rector Lluís Ferrer Caubet vénen marcats per l’adaptació a la llei orgànica d’universitats (LOU, 2001), d’una banda; i pel procés de Bolonya, per l’altra. L’adaptació a la LOU suposa que el 2003 el Claustre aprovi els Estatuts actuals de la UAB. Pel que fa a el procés d’adaptació a l’espai europeu d’educació superior, la UAB aposta pel procés de convergència des de l’inici com a oportunitat per a la internacionalització de la Universitat, gràcies a l’elaboració de titulacions de qualitat competitives a escala europea i que fomenten la mobilitat dels estudiants. L’impuls a la internacionalització de la UAB es concreta també en la inauguració, al gener de 2007, de l’International Welcome Point.

Al setembre de 2005 es reorganitza la Facultat de Ciències en dues facultats: la Facultat de Biociències, on s’imparteixen els estudis d’aquesta branca de coneixement, en la qual la UAB és pionera i una de les universitats de l’Estat amb major diversitat de títols de aquest àmbit, i la Facultat de Ciències.

En l’àmbit de la responsabilitat social, cal destacar la posada en marxa, durant el mandat de rector Lluís Ferrer, de dos programes socioeducatius per apropar als estudiants d’ensenyament secundari a la universitat, que ràpidament es converteixen en una referència, el Programa Argó i el programa Campus Ítaca, i la creació durant el curs 2005-2006 de l’Observatori per a la Igualtat.

Pel que fa a la transferència de coneixements en el sector productiu, a la intensificació de la relació entre universitat i empresa i a el foment de l’emprenedoria, la UAB dóna un important pas endavant a l’octubre de 2007, quan s’inaugura el Parc de Recerca UAB (PRUAB ), promogut per la UAB, el CSIC i l’IRTA.

Pel que fa a la projecció exterior de la UAB, cal destacar el desenvolupament d’una política activa d’atracció de talent i d’obertura i ampliació de les relacions internacionals de la Universitat. Així, la UAB disposa d’una oficina a Xangai des de 2008 i forma part d’aliances estratègiques com el Consorci Europeu d’Universitats Innovadores (ECIU) i l’associació Aliança 4 Universitats (A-4U).

En el marc de l’adaptació de la UAB a l’espai europeu d’educació superior, el 2009 es creen la Facultat d’Economia i Empresa i l’Escola d’Enginyeria, resultat de la fusió dels centres propis de la UAB existents fins llavors als campus de Bellaterra i Sabadell a cadascun d’aquests àmbits.

La UAB clausura 2009, any d’inici de l’mandat de la rectora Ana Ripoll Aracil, amb el reconeixement de Campus d’Excel·lència Internacional pel projecte “UAB Campus d’Excel·lència Internacional: aposta pel coneixement i la innovació”, un pla estratègic i ambiciós per transformar la UAB i el seu entorn en un dels pols científics i tecnològics més importants de la Mediterrània.

Durant el mandat de rector Ferran Sancho Pifarré (2012-2016), la UAB posa en marxa nous programes d’ajuda i suport als estudiants per tal de pal·liar els efectes de la crisi econòmica i el notable augment de les taxes universitàries.

En l’àmbit acadèmic, la UAB manté el seu caràcter pioner en l’exploració de noves formes innovadores de docència convertint-se en una de les primeres universitats d’Europa que ofereix cursos en línia oberts i massius (MOOC) des de la plataforma de referència internacional Coursera.

La inauguració l’any 2014 de l’edifici bioclimàtic ICTA-ICP, reconegut com un dels millors projectes d’arquitectura sostenible de país, representa un pas endavant en el compromís de la UAB amb el medi ambient i amb la gestió responsable de l’espai i els recursos.

El 6 de juny de 2016 la Dra. Margarita Arboix Arzo pren possessió de l’càrrec de rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Després de cinquanta anys d’existència, la UAB manté una posició consolidada entre les 200 millors universitats de l’món en els principals rànquings internacionals d’universitats.

Fonts: Premsa de la UAB

Read Full Post »

Quan consultem el plànol oficial de l’EMD de Bellaterra sorprèn veure el seu barri del Turó de Sant Pau (Ubanització Turó de Sant Pau?), amb un nomenclàtor que recorda els carrers del barri de Manhattan de Nova York.

Després de 1972, any de l’inici de la seva construcció, no s’ha trobat cap nom històric per donar-lo als seus 13 carrers?

La seva integració com barri de L’EMD de Bellaterra va ser votat per la majoritària de les seves veïnes i veïns, com també ho han fet signant per l’annexió a Sant Cugat del Vallès.

HISTÒRIA DEL TURÓ DE SANT PAU

Les cases del Turó de Sant Pau van ser adquirides no només pels professors de la UAB

Part dels terrenys expropiats pel Campus es van destinar a la construcció d’habitatges privats

A més de la construcció dels edificis per a les facultats al Campus de Bellaterra, es va projectar edificar habitatges destinats al professorat de la universitat seguin el model anglosaxó. Tot i això, la construcció va ser lenta i problemàtica i els terrenys i habitatges van acabar venuts de vegades a persones que no tenien res a veure amb la Universitat Autònoma de Barcelona.

Vista aèria dels habitatges del turó de Sant Pau.  Desconegut  /  26-06-1991  /  Arxiu General i Registre de la Universitat Autonòma de Barcelona

La construcció dels edificis al nou Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona i la selecció del seu professorat va comportar que el Patronat plantegés la necessitat de construir uns habitatges destinats als nous docents, seguint el model de les universitats anglosaxones. Per fer-ho, es van separar alguns dels terrenys que s’havien adquirit per al campus.

Els primers habitatges es van construir a la part nord, al Turó de Sant Pau de la Serra de Galliners, a tocar del terme municipal de Sabadell.

La cooperativa d’habitatges, aliena a la universitat, va obrir una recollida de sol·licituds pels 100 habitatges que es van programar de 100, 150 i 200 m2. Els edificis es van començar a construir a l’abril de 1972, si bé hi van haver importants problemes econòmics a l’hora de vendre els habitatges. En molts casos, els professors que havien sol·licitat un lloc on viure no van poder assolir el preu que la cooperativa demanava, motiu pel qual es van fer enrere. Aquesta va ser la primera actuació orientada a dotar el Campus d’habitatges.

Josep Maria Riera Gassiot, ex-cap del Servei de Publicacions de la UAB entre 1993 i 2002, es va mostrar molt crític amb aquest procés:

“Trobo discutible el que es va fer a la part del turó de Sant Pau, que es va expropiar per després fer-ne una venda immobiliària. Això crec que es il·lògic, no és correcte expropiar una propietat per fer-ne una funció pública i després vendre-la fent especulació privada […]

Ho van expropiar tot junt, i van veure que aquella part no la necessitaven i que podia estar bé que hi hagués un barri en què hi visqués gent de la UAB. Però mai va ser real, a diferència de les cases Sert de la UAB, que són de la UAB, estan administrades per la UAB i en principi són per a persones que hi treballen, com també la Vila, que és per als estudiants”.

Les obres van continuar amb entrebancs fins que al 1975 es van reprendre, acabant-se al 1979. Finalment, la Cooperativa es va dissoldre el 1992.

Autor
Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural
Alexandre Lavado i Campàs – 06/06/2017

Read Full Post »