Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Campus de Bellaterra’

BELLATERRA FGC: Els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya arracona el cotxe a Bellaterra

Posted in Bellaterra, tagged , on 5 Octubre 2020|

El transport públic guanya terreny al campus de Bellaterra gràcies a la seva bona dotació, sobretot entre els joves, que mostren desinterès pel vehicle privat.

“L’estació de Bellaterra dels FGC -inaugurada el 22 de juny de 1930- ha estat decisiva perquè la majoria de les famílies del poble hagin donat el pas per construir les seves cases com primera residència”

Estació de Bellaterra FGC |ARXIU BELLATERRA. CAT

El campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és un enclavament metropolità singular que permet observar certes tendències socials gràcies a que els que van a ell a estudiar o treballar tenen característiques molt més homogènies que les de l’ conjunt de la població. L’última enquesta d’hàbits de mobilitat d’aquesta comunitat universitària, amb dades de 2019, mostra dues. Una, que quan la dotació de transport públic és bona, el seu ús acaba sent majoritari. I, l’altra, que els joves són els més partidaris d’aquest últim -tren i bus en aquest cas- a el temps que creix el seu desinterès pel cotxe per als seus desplaçaments quotidians.

El 64,3% de la comunitat de la UAB va en transport públic; el 33,9% utilitza els trens de FGC

El poble de Bellaterra està format per uns 3.000 habitants i la comunitat universitària de la UAB per 38.443 persones (El 82,6% són estudiants i el 17,4% personal docent, investigador o d’administració i serveis). El 63% té carnet de conduir de cotxe, gairebé deu punts menys que el 2009, quan el tenia el 72,5%. I el 42% compta amb cotxe a la seva disposició. Deu anys abans el tenia el 50,9%.

La població jove perd l’interès pel cotxe

La pèrdua d’atractiu de l’cotxe creix com més jove és la població. Entre els estudiants de grau -el col·lectiu de menor edat i més nombrós, ja que concentra el 67,5% el campus- seva tinença ha passat de l’46,7% el 2009 a l’34,6% el 2019 (12 punts menys) i en els de màster, postgrau o doctorat, d’el 45,7% al el 39,2% (més de sis punts per sota). L’any passat el 80,2% de el personal d’administració i serveis tenia automòbil (el 79,7% el 2009, només mig punt menys), i el 80,7% de l’docent i investigador (deu anys enrere, el 69, 6%; onze punts menys).

Però la dada més il·lustratiu és un altre: els que tot i tenir cotxe, fan servir el transport públic habitualment en els seus desplaçaments a Bellaterra. En el conjunt de la comunitat de la UAB, ho fa una de cada tres persones, el 33,7%. El 2001, aquest percentatge era el 15% -menys de la meitat- i el 2011, el 29,2%. De nou, els joves són els que més deixen l’automòbil a casa. Ho fa el 39,7% dels estudiants de grau.

Estació Bellaterra FGC |ARXIU BELLATERRA. CAT

El creixent desinterès a l’cotxe “és estructural perquè veiem que són els més joves els que ho tenen més clar”, destaca Carme Miralles-Guasch, catedràtica de Geografia d’aquesta universitat i una de les responsables de l’estudi, que realitza el GEMOTT (Grup d’ Estudis de Mobilitat, Transport i Territori). Hi ha alguna cosa clau per comprendre el fenomen, prossegueix: “El transport públic és molt competitiu a la UAB, el que demostra que si hi ha una bona oferta la majoria de la població ho vol”. Però, apunta, “que el col·lectiu de menys edat sigui el que més ho prefereix, encara que tingui cotxe, és un canvi de paradigma, avança una tendència de futur”.

El campus de Bellaterra és, destaca Miralles-Guasch, “l’únic espai de Catalunya que no forma part d’una trama urbana consolidada en el qual el transport públic guanya a el vehicle privat”. I ho fa per golejada. El 64,3% ho fa servir en els seus viatges quotidians a aquest recinte, davant el 52,6% de l’2001. El 29% hi va en vehicle motoritzat privat (el 43,4% el 2001) i el 6,7% a peu o en bici (el 2001, el 4%). En el primer bloc, el primer és FGC (33,9%), seguit per Rodalies de Renfe (19,4%) i l’autobús (11,1%). I en el segon, el 19,1% va amb cotxe sol, el 4,8% com a conductor però amb altres persones, i el 3,6% com a acompanyant. El 1,4% fa servir la moto.

Próxima parada dels FGC Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

Rapidesa versus proximitat a domicili
La pandèmia segurament alterarà les dades de mobilitat de campus i, d’acord amb la tendència general, el cotxe, que es percep com a més segur davant dels contagis, podria recuperar terreny i truncar la tendència observada fins al 2019 molt favorable a l’transport públic. L’enquesta d’hàbits de l’any passat indica que el 43,6% dels que trien el cotxe o la moto ho fan per la seva rapidesa i el 29,5% perquè permeten una millor disponibilitat d’horaris. Entre els que van en tren o autobús, el primer motiu (28,4%) és tenir una bona combinació propera a domicili.

Font: Oscar Muñoz. La Vanguardia

Read Full Post »

UAB FA 52 ANYS! La seva història des de 6 juny 1968

Posted in Bellaterra, tagged , on 6 Juny 2020|

El 6 de juny de 1968 es va promulga el decret de creació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i un mes després es creen les primeres quatre facultats: Lletres, Medicina, Ciències i Ciències Econòmiques.

Estudiants baixaven a l’estació de Bellaterra FGC per anar amb bus o peu fins a les seves facultats UAB

Al juliol d’aquest mateix any, el Dr. Vicent Villar Palasí és nomenat president de la Comissió Promotora de la UAB, càrrec que manté fins que, a l’agost de 1970, es converteix en president de Patronat i primer rector de la UAB. L’activitat docent de la UAB s’inicia a l’octubre de 1968 en dos dels nous centres: la Facultat de Filosofia i Lletres, que s’instal·la al monestir de Sant Cugat de Vallès; i la Facultat de Medicina, que s’estableix a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que recupera la condició d’hospital universitari i es converteix en el primer centre de formació clínica de la UAB. En el curs següent, 1969-1970, es posen en marxa la Facultat de Ciències, a l’Hospital de Sant Pau; i la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, a l’Escola d’Idiomes de Barcelona (l’actual EOI de Drassanes). El desplegament inicial de la Universitat Autònoma de Barcelona es completa amb la creació de la Facultat de Dret i la Facultat de Ciències de la Informació, l’any 1971; l’Escola Universitària de Traductors i Intèrprets i l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de Sabadell l’any 1972; i l’Escola Universitària de Mestres “Sant Cugat”, l’any 1973. Paral·lelament, al febrer de 1969, s’inicia l’adquisició de terrenys a Bellaterra, al municipi de Cerdanyola de Vallès, lloc en el qual s’ubicarà el futur campus universitari , al campus de Bellaterra de la UAB.

La presència territorial de la UAB s’estén des del principi més enllà de Barcelona: a Lleida, entre 1972 i 1975, a Palma de Mallorca, de 1972 fins a la creació de la Universitat dels Illes Balears l’any 1978, ja Girona durant més de vint anys, des del 1969 fins a la creació de la Universitat de Girona el 1992.

Des dels seus inicis, la UAB intenta posar els fonaments d’un model d’universitat respectuós amb els principis bàsics d’autonomia, participació i compromís social. Aquest model xoca, però, amb l’autoritarisme de el règim dictatorial de l’època, que el 1973 suspèn els Estatuts de la UAB, cessa de el càrrec de rector a Dr. Villar Palasí i nomena com rectors, successivament, a Dr. Vicent Gandia Gomar i a Dr. Josep Cabré Piera. No obstant això, les conviccions amb que la UAB havia iniciat els primers passos expliquen la redacció de l’Manifest de Bellaterra l’any 1975, primer document que reivindica una universitat autònoma, democràtica i socialment responsable. El 1976 es dissol el Patronat de la UAB i el Dr. Josep Laporte és nomenat rector a proposta de l’Claustre de la UAB.

El 1982, durant el mandat del Dr. Antoni Serra Ramoneda, es crea un nou centre docent, la Facultat de Veterinària. Durant aquest període, la recerca a la UAB inicia un ampli desplegament al campus gràcies a la col·laboració d’altres entitats i organismes, com el CSIC i la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la governança de la Universitat, cal destacar que l’any 1985 s’aproven els tercers Estatuts de la UAB, elaborats d’acord amb la llei de reforma universitària (LRU, de 1983).

Durant la segona meitat dels anys vuitanta, període que coincideix amb els mandats de el rector en funcions Càndid Genovard Roselló i de rector Ramon Pascual de Sans, la recerca a la UAB manté l’empenta amb intensitat. Pel que fa a la docència, cal destacar la creació de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia (1985) i de la Facultat de Psicologia (1989). Al campus de Sabadell també es crea un nou centre docent: l’Escola Universitària d’Informàtica (1988).

A principis dels anys noranta, durant el mandat de rector Josep M. Vallès Casadevall, les escoles universitàries de mestres i de traducció esdevenen, vint anys després de la seva creació, en facultats. Així, el 1992 es crea la Facultat de Ciències de l’Educació i el 1993 l’Escola Universitària de Traductors i Intèrprets esdevé la Facultat de Traducció i d’Interpretació.

A més, durant els anys noranta, la UAB completa el seu desenvolupament com a universitat de campus. El 1992 s’inaugura la Vila Universitària i el 1996, ja durant el mandat de rector Carles Solà Ferrando, la nova plaça Cívica, que es converteix en el centre de la vida cultural i associativa de la Universitat. Durant els anys noranta també és notori l’increment de les accions i els programes en l’àmbit de la responsabilitat social, que posen de manifest el compromís de la UAB amb la societat i l’entorn que l’envolten.

La UAB, que des dels seus inicis imparteix estudis d’informàtica i d’enginyeria química, entre d’altres especialitats tècniques, celebra el 1998 la creació de Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE), que completa el ventall de centres i estudis de la UAB a tots els àmbits de coneixement.

Al setembre de 1999 s’inaugura un dels símbols més emblemàtics de la UAB, les Columnes de la UAB, obra de l’escultor valencià Andreu Alfaro.

Des del punt de vista acadèmic, els mandats de rector Lluís Ferrer Caubet vénen marcats per l’adaptació a la llei orgànica d’universitats (LOU, 2001), d’una banda; i pel procés de Bolonya, per l’altra. L’adaptació a la LOU suposa que el 2003 el Claustre aprovi els Estatuts actuals de la UAB. Pel que fa a el procés d’adaptació a l’espai europeu d’educació superior, la UAB aposta pel procés de convergència des de l’inici com a oportunitat per a la internacionalització de la Universitat, gràcies a l’elaboració de titulacions de qualitat competitives a escala europea i que fomenten la mobilitat dels estudiants. L’impuls a la internacionalització de la UAB es concreta també en la inauguració, al gener de 2007, de l’International Welcome Point.

Al setembre de 2005 es reorganitza la Facultat de Ciències en dues facultats: la Facultat de Biociències, on s’imparteixen els estudis d’aquesta branca de coneixement, en la qual la UAB és pionera i una de les universitats de l’Estat amb major diversitat de títols de aquest àmbit, i la Facultat de Ciències.

En l’àmbit de la responsabilitat social, cal destacar la posada en marxa, durant el mandat de rector Lluís Ferrer, de dos programes socioeducatius per apropar als estudiants d’ensenyament secundari a la universitat, que ràpidament es converteixen en una referència, el Programa Argó i el programa Campus Ítaca, i la creació durant el curs 2005-2006 de l’Observatori per a la Igualtat.

Pel que fa a la transferència de coneixements en el sector productiu, a la intensificació de la relació entre universitat i empresa i a el foment de l’emprenedoria, la UAB dóna un important pas endavant a l’octubre de 2007, quan s’inaugura el Parc de Recerca UAB (PRUAB ), promogut per la UAB, el CSIC i l’IRTA.

Pel que fa a la projecció exterior de la UAB, cal destacar el desenvolupament d’una política activa d’atracció de talent i d’obertura i ampliació de les relacions internacionals de la Universitat. Així, la UAB disposa d’una oficina a Xangai des de 2008 i forma part d’aliances estratègiques com el Consorci Europeu d’Universitats Innovadores (ECIU) i l’associació Aliança 4 Universitats (A-4U).

En el marc de l’adaptació de la UAB a l’espai europeu d’educació superior, el 2009 es creen la Facultat d’Economia i Empresa i l’Escola d’Enginyeria, resultat de la fusió dels centres propis de la UAB existents fins llavors als campus de Bellaterra i Sabadell a cadascun d’aquests àmbits.

La UAB clausura 2009, any d’inici de l’mandat de la rectora Ana Ripoll Aracil, amb el reconeixement de Campus d’Excel·lència Internacional pel projecte “UAB Campus d’Excel·lència Internacional: aposta pel coneixement i la innovació”, un pla estratègic i ambiciós per transformar la UAB i el seu entorn en un dels pols científics i tecnològics més importants de la Mediterrània.

Durant el mandat de rector Ferran Sancho Pifarré (2012-2016), la UAB posa en marxa nous programes d’ajuda i suport als estudiants per tal de pal·liar els efectes de la crisi econòmica i el notable augment de les taxes universitàries.

En l’àmbit acadèmic, la UAB manté el seu caràcter pioner en l’exploració de noves formes innovadores de docència convertint-se en una de les primeres universitats d’Europa que ofereix cursos en línia oberts i massius (MOOC) des de la plataforma de referència internacional Coursera.

La inauguració l’any 2014 de l’edifici bioclimàtic ICTA-ICP, reconegut com un dels millors projectes d’arquitectura sostenible de país, representa un pas endavant en el compromís de la UAB amb el medi ambient i amb la gestió responsable de l’espai i els recursos.

El 6 de juny de 2016 la Dra. Margarita Arboix Arzo pren possessió de l’càrrec de rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Després de cinquanta anys d’existència, la UAB manté una posició consolidada entre les 200 millors universitats de l’món en els principals rànquings internacionals d’universitats.

Fonts: Premsa de la UAB

Read Full Post »

BOJOS PER LA CIÈNCIA: 300 joves participen a la 8a edició Fundació Catalunya Pedrera.

Posted in Bellaterra, tagged , , , on 15 gener 2020|

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra”

Uns 300 joves catalans han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”, impulsat per La Fundació Catalunya La Pedrera. D’aquests, 21 participaran al curs Bojos per la Terra, una nova proposta de l’ICTA-UAB.

La iniciativa busca potenciar les vocacions científiques entre els joves de 1r i 2n de batxillerat de Catalunya i els permet aprofundir en la teoria i les tècniques científiques dins dels diferents camps proposats: un total de 12 programes que s’imparteixen en col·laboració amb centres de recerca i institucions d’excel·lència internacional i a on els alumnes tenen l’oportunitat de treballar juntament amb investigadors pioners en el seu camp.

El programa Bojos per la Terra de l’ICTA-UAB pretén acostar els joves als grans reptes que haurà d’afrontar la Terra durant el proper segle. L’objectiu és formar-los sobre l’entorn multidisciplinari que ofereixen les ciències ambientals i la sostenibilitat per resoldre problemes relacionats amb el medi ambient i el canvi climàtic. Fins a finals d’octubre, participaran en 16 sessions teoricopràctiques que tindran lloc els dissabtes. Els estudiants coneixeran ben de prop la recerca en les àrees aplicades en les ciències i tecnologies ambientals com la sostenibilitat, els residus, l’aprofitament de recursos, el reciclatge, la biodiversitat, l’agricultura urbana, la cooperació, el comportament ambiental, l’economia circular, els incendis i el clima, la socioeconomia i l’ecologia. A més, podran veure processos com la fotosíntesis, conèixer quin és el paper bioindicador dels macroinvertebrats, de la vegetació de ribera i dels mamífers aquàtics, com creix un hort urbà, el compostatge de la matèria orgànica i explorar el paper de les comunitats locals en l’estudi del canvi climàtic.

Les sessions es duran a terme a les instal·lacions de l’ICTA-UAB i el Departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB, al campus de Bellaterra. Treballaran juntament amb investigadors per experimentar com és la ciència en un centre de recerca internacional. També es duran a terme sortides de camp i visites a instal·lacions de recerca. Això els permetrà guanyar experiència pràctica en les últimes metodologies d´avantguarda i posicionar-se per a una possible carrera professional dins la branca científica que hagin escollit.

Els alumnes que vulguin fer el seu treball de recerca de batxillerat sobre un dels temes tractats en el programa Bojos per la Terra, podran comptar com a tutor d’aquest treball amb algun dels professors del curs o dels investigadors de l’ICTA-UAB.

Enguany el programa Bojos per la Ciència ofereix 12 cursos sobre diferents disciplines científiques que van des de la supercomputació, la nutrició, l’economia, les matemàtiques o la bioquímica.

L’acte inaugural, que va tenir lloc el passat divendres dia 10 al Món Sant Benet, va servir per donar la benvinguda als 300 nous estudiants del programa i per escoltar el testimonial d’antics participants de la iniciativa, així com de coordinadors d’alguns dels diferents programes.

Read Full Post »

BELLATERRA UAB: Entrevista a Clara Forn Argimon, ex directora Institut Pere Calders al Campus de Bellaterra

Posted in Bellaterra, tagged , , , on 2 Octubre 2019|

“És una llàstima les pressions familiars que rep un alumne perquè no faci una carrera humanística”

Clara Forn Argimon (ex directora de l’Intitut Pere Calders al Campus Bellaterra), i David W. Sempere (ex candidat a la presidència de l’EMD de Valldoreix) |BELLATERRA. CAT

Clara Forn Argimon va dirigir uns 20 anys, amb alguns intervals, l’Institut Pere Calders i coneix a fons els neguits i angoixes que pateixen els alumnes de Batxillerat a l’hora de triar els seus estudis universitaris, així com el dia a dia d’un institut de secundària.

“No pots anar provant carreres, però si t’equivoques no ha de passar res. De vegades, trobar el teu camí a la vida és resultat d’equivocar-te”.

Gairebé des dels seus inicis, Clara Forn Argimon, ha compaginat la direcció d’aquest centre situat al campus de Bellaterra amb la docència en l’assignatura de Filosofia. Ha estat molts anys tutora de cursos de batxillerat, per la qual cosa coneix molt bé els neguits que pateixen els alumnes per decidir-se a triar uns estudis o uns altres, abans d’entrar a la universitat.

–Què representa per a un estudiant de Batxillerat la tria d’estudis i universitat? Pateixen molt amb la decisió final?

-Molt. La decisió sobre el seu futur és un neguit que el tenen molt present durant tots els estudis, però a 2n de Batxillerat s’incrementa.

-Com feu l’orientació?

L’orientació pròpiament la fem a 2n de batxillerat, i la fan els tutors. Però tant la cap d’estudis com el psicopedagog i jo mateixa és un tema que coneixem molt bé i també hi participem. La setmana passada coincidint que veníem a les JPO de la UAB vam fer una sessió. Els hi vam explicar en una hora les ponderacions, com es calcula la mitjana, com es fa la preinscripció de les PAU i la universitària, el tema de les assignacions, etc. Tot això els fa patir molt.

-Trobes que hi ha massa part burocràtica?

-Penso que el departament d’Universitats els hi deixa molt a les seves mans. Tota aquesta burocràcia la fan sols, a través de la pàgina Accessnet. Abans era molt més rudimentari tot plegat, però els tutors teníem un cert control, els avisàvem i estàvem a l’aguait, però ara no. Tot això ho han de fer ells sols. S’espavilen, sí, però a vegades s’equivoquen i tenen molts dubtes. I tot això se’ls hi ajunta en un any com és 2n de Batxillerat, que és molt dur. De fet, 2n de Batxillerat diuen que és molt pitjor a nivell d’exigència acadèmica que 1er de carrera, això dit pels mateixos estudiants. Tenen molta matèria, i tenen les PAU al darrera. Es juguen l’entrada a la universitat, i per alguns, és dramàtic, perquè no tenen clar si podran fer el que volen.

-I realment és necessari aquest patiment, per a un jove de 17-18 anys?

-Jo penso que no els va malament patir una mica, perquè a la llarga els fa madurar. Ara bé, una mica. Nosaltres ens hem trobat que a 2n de Batxillerat, en el segon trimestre, hi havia molts alumnes sobretot nenes- amb crisi d’ansietat. Vaig anar a buscar un grup de directors per parlar del tema perquè ens preocupava aquesta situació. En aquest centre, des de fa dos cursos, en col.laboració amb l’Ampa, fem tallers d’educació emocional perquè aprenguin a controlar-se una mica, per relaxar-se en els exàmens, i per fer-los entrendre que si un examen els va malament, no passa res. Intentem posar a l’abast d’ells eines perquè no tinguin aquesta angoixa.

-Els fa madurar patir una mica?

Sí. No estic d’acord amb la teoria que els nens no han de patir. Els protegim massa. A la vida els pot anar bé saber aprendre a gestionar la tensió en situacions desagradables. Evidentment, un nen que tingui una crisi d’ansietat diària no pot ser. Jo sóc mare, i no m’agrada que la meva filla pateixi, però és clar, de vegades passa, i si ho saben portar bé, això els fa madurar i créixer. I la cultura de l’esforç també és important, a l’igual que exercitar la memòria també ho és. No es pot pretendre que el nen aprengui per osmosi, sense esforç.

-Quins consells els donaries?

-A partir del 2n trimestre de 2n de Batxillerat els hi dic que cuidin vàries coses: l’alimentació (no es pot estudiar si un no està ben alimentat); i després han d’aconseguir tenir 3-4 hores cada dia per dedicar-les als estudis i a organitzar la feina. Si fan moltes extraescolars ja els hic que a 2n de batxillerat potser ho han de deixar. Això, clar, si el que volen és treure notes altes per determinades carreres.

-És just que per una o dues dècimes no puguis entrar a la carrera desitjada?

-El trauma és per al que creu que té la vocació de metge i vol ser-ho sí o sí i no pot entrar per unes dècimes. Els hi dic que de vegades arribes als mateixos llocs per vies diferents (potser fent alguns estudis de biociències també estaran contents i feliços, si no poden entrar a Medicina). L’any passat vam tenir un disgust molt gran amb una molt bona alumna que es va quedar fora de Medicina per dècimes. Però al final va entrar a la segona assignació a Medicina a Tarragona. Estava contentíssima. I més endavant, la van trucar de la UAB, en la tercera assignació!

-Són molt diferents els estudiants d’ara que els de fa anys?

-La veritat és que sí, són més immadurs. Són més actius pel que fa a la capacitat de trobar informació però no pas en la resta. La carta d’aquesta professora que corre aquests dies per internet, que diu això, és totalment cert. A veure, el que no podem fer és canviar la societat des de l’institut. Els nens i nenes d’avui dia viuen en un món que no té res a veure amb el món de fa 20 anys.

-I les famílies?

Temps enrere trucaves als pares per dir-los que el seu fill havia fet això o allò i al moment tenies al pare o mare aquí castigant-lo o fent el que calgués. Ara vénen els pares o mares ràpid, però per dir que el seu fill no ha fet això, o que no és veritat. Evidentment, no passa amb totes les famílies, ni molt menys. Però les actituds són diferents que les de fa anys.

-El debat que ha sorgit que l’ESO es faci una part en els centres de primària, com ho veus?

-No ho sé. L’únic que puc dir és que aquí els professors ens “matem” per donar classes a alumnes de primer d’ESO, perquè són nens i nenes que encara creuen en el professor! Són una delícia. Tens un grup de nens embadalits a l’aula. Tenen ganes de treballar, de provar, de conèixer….és un plaer! I les nenes, encara més! Després van creixent, i van canviant, es troben amb injustícies i incoherències, …

-La figura del professor és essencial a l’institut no?

-I tant. Ha de ser un professor mínimament coherent, que conegui el que ha d’ensenyar i que tracti amb respecte a l’alumnat. Un professor que no té vocació es detecta després de dos dies. I també és bo que els nens i nenes vegin tota classe de professors.

-Ets professora de Filosofia. Com ho veus això que es planteja que desaparegui?

-La filosofia em sabria molt greu que la traguessin perquè qui hi perdria més són els alumnes, et dona una visió del món i de la globalitat, i serveix molt per a la vida.

-I la sèrie Merlí de TV3, t’ha afectat a l’aula?

-A mi no em convenç massa, però els nens i nenes estan entusiasmats. La part filosòfica queda una mica coixa però està bé per donar una mica de coneixement dins aquest àmbit. De fet, si alguna vegada els dic “va, anem a fer un cafè al bar”, em diuen “apa, ja fas una merlinada!”.

-Hi ha modes en la tria de carreres?

-Sí, segurament. Però a mi el que em fa més pena és una altra cosa. Un nen o nena, que vol fer una carrera humanística, saps les pressions que rep per part de la família per a que no la faci? He tingut nens que volen fer aquests estudis i són boníssims, però hi ha pares i mares que els hi sembla poc això.

-Què han de fer, doncs, les famílies?

Sobretot els han d’escoltar. A més, són joves i poden equivocar-se. És clar que avui la universitat és cara, i tampoc pots anar provant carreres, però si t’equivoques, no ha de passar res. De vegades trobar el teu camí a la vida és resultat d’equivocar-te, i de l’atzar. No és dolent equivocar-se. Al cap i a la fi el que volem és que els nostres fills siguin feliços.

Read Full Post »