Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 12/03/2019

Per Eduard Colldecarrera

A Barcelona encara hi ha 18 plaques franquistes de l’Instituto Nacional de la Vivienda (INV) que sobreviuen a les façanes dels edificis. Això malgrat que l’Ajuntament ha aconseguit esborrar-ne del mapa 1.330 des de 2017. Les últimes cinc s’han retirat a Sant Andreu aquest 2019. El districte on se’n conserven més és Sarrià – Sant Gervasi amb 13, seguit de la l’Eixample amb dues i Sants-Montjuïc, les Corts i Sant Martí amb una.

1.330 plaques franquistes retirades des de 2017

La llei de memòria històrica que es va aprovar el 2007 obliga a les administracions públiques a prendre mesures per retirar símbols d’exaltació del franquisme. En aquell moment, l’Ajuntament va fer un cens de les plaques que encara hi havia als edificis de Barcelona i se’n van detectar 4.361, de les quals 3.221 contenien simbologia explícitament falangista. Per aquest motiu, el consistori va enviar cartes als propietaris de les finques sol·licitant-los autorització per retirar les plaques.

Però en força casos, no es va rebre resposta. Això, fins al 2015, que es va fer un nou cens de plaques franquistes, en alguns casos contractant plans d’ocupació, que va dibuixar un mapa de 1.348 elements. Per tal d’accelerar la retirada de la totalitat de plaques, els serveis jurídics municipals van trobar una fórmula per la qual l’Ajuntament va instar per carta els propietaris a treure la placa i si en un mes no s’hi oposaven, es procedia a retirar-les. La conseqüència és que el març del 2019 ja en queden només 18 a tot Barcelona. Les plaques retirades les conserva el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), algunes els districtes i també les comunitats de veïns que les van voler.

A més, fins al 15 de juny, l’antiga presó Model acull l’exposició “Deconstruir el franquisme. Símbols de la dictadura de Barcelona”. La mostra recull peces originals i documentació de la simbologia franquista de la ciutat en què destaquen més 160 plaques d’habitatge retirades recentment.

Què era l’Instituto Nacional de la Vivienda?

L’Instituto Nacional de la Vivienda era l’organisme creat pel règim el 1939 per fomentar l’habitatge, un dels músculs econòmics de la dictadura. En un principi, l’INV era autònom i, posteriorment, va dependre de l’Organización Sindical Espanyola, el Ministeri de Trabajo i el Ministeri de l’Habitatge espanyol fins que va desaparèixer el 1977. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, entre 1940 i 1970 es van fer 4.855.521 habitatges a l’estat espanyol, dels quals 3.190.960 estaven en règim de protecció pública. A més, la majoria es van fer a la part final del franquisme. Entre els anys 60 i la meitat dels 70 se’n van construir més de dos milions.

Quan es van començar a instal·lar les plaques franquistes?

Les plaques franquistes es van començar a instal·lar a partir del 1941. Eren un element propagandístic del règim que les creava per dotar de llocs on viure de lloguer i a un preu per sota de mercat a col·lectius amb poc recursos econòmics, a les classes desafavorides. Amb el pas dels anys, però, també s’hi van poder acollir funcionaris, cooperatives sindicals, entitats benèfiques i eclesiàstiques, treballadors de grans empreses i iniciatives privades amb ànim de lucre.

Textos i iconografia de les plaques franquistes

De plaques de l’Instituto n’hi ha catalogades més de mig centenar de models diferents. Els models més estesos estan fets de metall, però també se’n van fer de porcellana. Cada exemplar duia un text on constava el Ministeri de l’Habitatge i del Ministeri de Treball que era l’organisme que aprovava l’expedient de construcció. A més, s’hi indicava la llei o el decret llei al qual s’acollia aquella promoció d’habitatges per tenir un règim de protecció. Entre les lleis o decrets lleis hi havia el de Viviendas de Renta Limitada, el de Viviendas Subvencionadas, el de Viviendas de Protección Oficial o el de la Ley de Paro.

Va ser a partir dels anys 50 que les plaques d’habitatge franquista van utilitzar iconografia del règim. La raó és que en aquella època el dictador va incorporar tecnòcrates als òrgans de direcció en detriment de comandaments falangistes. I per tal de no perdre presència en la societat, es va introduir la imatge de la Falange, amb el jou i les fletxes, a les plaques d’habitatge més modernes que es van col·locar a finals dels anys 50, els 60 i 70.

Read Full Post »

El camp de golf, de propietat pública, disposa de gairebé 90 hectàrees de zones verdes entre Sant Cugat i Rubí

El camp de golf de Sant Joan està en desús des de 2018 FOTO: Bernat Bella

La CUP Sant Cugat i la AUP Rubí han reclamat que el camp de golf de Sant Joan es converteixi en un gran parc interurbà entre Sant Cugat i Rubí i s’obri a la ciutadania. El camp de golf, propietat de l’Institut Català del Sòl i que compta amb gairebé 90 hectàrees de zones verdes, està actualment abandonat, ja que la darrera empresa gestora va fer fallida i la Federació Catalana de Golf, gestora de l’espai, no ha trobat cap empresa que el vulgui explotar.

“Volem que aquest espai, que està en plena decadència, torni a ser d’ús i patrimoni dels veïns de Sant Cugat i Rubí”, ha defensat la portaveu de la CUP, Núria Gibert. Així, els cupaires presentaran una moció a l’Ajuntament de Sant Cugat per tal d’iniciar converses amb l’Incasòl, depenent de la Generalitat de Catalunya, i poder recuperar els terrenys. El Ple Municipal de Rubí ja va aprovar una proposta en el mateix sentit el passat mes de febrer.

La idea de les dues formacions és que els dos Ajuntaments gestionin de manera conjunta l’espai i es converteixi en un parc d’ús “públic i universal”. A dia d’avui. els drets d’explotació del camp són de la Federació Catalana de Golf, tot i que, segons l’AUP, no està interessada en gestionar-lo directament ni ha trobat cap empresa privada interessada.

“No s’entén que un espai així estigui en desús”

“Poden haver-hi moltes propostes: fer activitats, concerts, un centre d’educació ambiental, fer pedagogia d’educació ambiental, activitats amb esplais o caus… S’haurà de decidir entre els dos ajuntaments”, ha explicat Jordi Muntal, de l’AUP, que ha recordat que als anys 90 un moviment popular de rubinencs i rubinenques ja es va oposar al projecte de golf i va denunciar diverses “irregularitats” en la gestió de l’Incasòl.

“No s’entén que un espai així estigui en desús”, ha lamentat Núria Gibert, que considera que aquest gran espai verd s’hauria de posar “al servei de la gent”. L’objectiu és que els dos Ajuntaments “apretin” l’Incasòl per recuperar el camp.

El camp de golf

El camp de golf va ser inaugurat el 1994 com el primer camp de golf públic de Catalunya i va ser dissenyat pel golfista Severiano Ballesteros. Va ser gestionat per la Federació Catalana de Golf fins al 2015 i després per l’empresa Metropolitan Golf Barcelona, abans de passar a mans de Puro Campo S. L. a inicis del 2017. Finalment, el 2018 aquesta empresa va fer fallida i actualment manté litigis amb la Federació Catalana de Golf.

Read Full Post »

Des de Bellaterra.Cat seguim amb força atenció els punts del Ple de Veins, en sessió extraordinària, que tindrà lloc el proper dilluns 18 de març, a les 20 hores, a la sala gran de L’EMD de Bellaterra.

ORDRE DEL DIA:

1.- S’aprovará si s’escau, les actes de les sessions anteriors.

2.- Es ratificarà el decret de Presidència 18/2019, de 7 de marc, per otorgar representació processal per part de l’EMD de Bellaterra. L’EMD denunciarà a l’Ajuntament de Cerdanyola amb un contenciós administratiu per incompliment del finançament a 1 de gener de 2019, per import de 250.000 euros, ja que estem a mes de març, i encara no s’ha fet l’ingrés, com és obligació fer-ho cada any. L’EMD ha de cobrar per endavant i es troba que no pot donar els serveis perquè Cerdanyola està incomplint el Conveni actual, al no traspassar els diners que venen dels nostres impostos, per així poguer realitzar les actuals competències.

3.- L’EMD anul·larà l’instalació de les càmeres de transit de Bellaterra. Aquestes s’han instal·lat com càmeres d’estadística, i Cerdanyola les ha denunciat perquè no es fagin servir com transit, cal recordar que l’Ajuntament mai les ha volgut rebre. El que ara farà l’EMD és tirar-les enrere com ha transit, i continuaran funcionant com elements d’estadística, ja que les càmeres no graven, només fan fotos per reconèixer les matricules, i són dades utilitzades per informació de transit.

4.- L’EMD aprovarà la proposta de l’Ajuntament de Cerdanyola per instal-lar a la zona de la Plaça del Pi, unes places d’estacionament limitat de 1/2 hora, per realitzar activitats comercials.

5.- Aprovació provisional, si escau, de l’Ordenança reguladora del canvi de denominació de carrers, places, parcs i camins de Bellaterra. S’acceptaràn propostes de noms propers a les famílies de Bellaterra o interès general del país.

Read Full Post »

Ara farà uns 10 mesos que vam denunciar el bloqueig del desfibril-lador instal·lat a la Plaça de l’Estació de Bellaterra, i cap persona s’ha interesat per situar-lo a un millor indret.

Sembla ser que va ser la Taula Cívica de Bellaterra, amb l’ajuda de l’Ajuntament de Cerdanyola, qui va acordar els tres llocs on els tenim instal·lats: Entrades dels Centres Cívics de la Plaça Maragall, Turó de Sant Pau, i aquest que es veu a la fotografia, entre el Condis i el Bar del Club Bellaterra.

Desfibril-lador de la Plaça de l’Estació entre Condis i Bar Club Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Aquí és pot veure la denúncia feta pública, ara fa 10 mesos:

https://bellaterra.cat/2018/05/19/denuncia-bloqueig-desfibrilador-lador-entre-taules-i-cadires-a-lentrada-del-condis-i-el-bar-del-club-bellatera/amp/

Read Full Post »