Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 21/03/2019

Al finalitzar es va degustar ametlles catalanes|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Ja està disponible la nova Guia Michelin Bones Taules a menys de 35 euros 2019, publicació que aquest any torna a retre homenatge a la cuina tradicional. Com en les darreres edicions (aquest any compleix la seva onzena edició), la guia es presenta amb un disseny simple, modern i dinàmic, mantenint el mateix sistema simplificat i estructurat per a la consulta de restaurants.

La Guia Michelin Bones Taules a menys de 35 euros exalça aquells establiments que s’esforcen per oferir una bona relació qualitat preu i que, per això, han adquirit protagonisme a la Guia Michelin en ser reconeguts amb el distintiu “Bib Gourmand”. Són restaurants que ofereixen un entrant, un plat principal i unes postres per un preu que no supera els 35 euros a Espanya i els 30 euros a Portugal.

A la guia trobareu un total de 464 restaurants localitzats en 301 localitats, 350 se situen a Espanya, dels quals 248 tenen el distintiu Bib Gourmand. A Portugal es ressenyen 57 dels quals 36 són Bib Gourmand (apareixen a la Guia Michelin d’Espanya i Portugal 2019). A Espanya els establiments es presenten dividits per comunitats autònomes ia Portugal apareixen classificats en sis zones, cosa lògica tenint en compte el reduït nombre de restaurants Bib Gourmand que té el país.

Senyor Parellada, un Bib Gourmand de Barcelona 2019|GUIA MICHELIN

La guia inclou fotografies i mapes regionals on es localitzen els establiments, encara que també es poden consultar a través del seu índex presentat per localitats. Com és habitual, en cada comunitat autònoma es realitza una petita introducció on es destaquen les característiques i especialitats gastronòmiques que ofereixen les diferents regions ressenyades.

Els restaurants s’acompanyen amb breus descriptives destacant les característiques més importants, el tipus de cuina que ofereix, les virtuts culinàries del cuiner, el tipus de decoració que té, el preu, etc. A més dels restaurants Bib Gourmand, apareixen altres amb diferents pictogrames per determinar la seva classificació, per coberts (d’un a tres coberts), que diferencien restaurants més senzills d’altres més confortables, o amb el pictograma del Plat Michelin, distintiu que indica que en l’establiment es prepara un bon àpat. Per als que gaudeixen del vi, s’inclou el pictograma del raïm de raïms, amb ell es ressenya a aquells restaurants que compten amb una carta de vins destacable.

Logo del Restaurant La Taula de Barcelona dels bellaterrencs Angi i Francesc (1994-2015), obra d’Enric Llimona Raymat

La Taula de Barcelona, un dels pocs Bib Gourmand de Barcelona, dels bellaterrencs Angi i Francesc, del 1994 fins el 2015 |BELLATERRA. CAT

De nou, en aquesta edició destaca Catalunya com la comunitat autònoma que té més restaurants a la guia, 71 establiments repartits en 57 ciutats, el segueix Andalusia amb 59 establiments repartit en 39 ciutats i la Comunitat Valenciana amb 52 restaurants repartits en 34 localitats. Pel que fa a les novetats de les comunitats, destaca amb cinc noves inclusions Catalunya, el segueixen amb quatre les comunitats d’Aragó, Cantàbria i Madrid.

Vivanda, un Bib Gourmand de Barcelona 2019|GUIA MICHELIN

La Guia Bones Taules a menys de 35 euros la podreu adquirir a les llibreries habituals per un preu que ronda els 15 euros (el mateix que l’any passat), però per als que no vulguin carregar amb l’edició en paper, una bona opció serà descarregar l’app de la Guia Michelin Espanya i Portugal 2019, un recurs molt més pràctic, còmode, funcional i gratuït.

Read Full Post »

Segons informa aquest mes de març la Revista de Televisió de Sant Cugat, l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès presentarà al·legacions al projecte, tot i que el període d’al·legacions va finalitzar al gener. Aquest abocador estarà situat a la zona de Can Balasc de Rubí i des de fa mesos que lluiten per frenar-lo.

Proper abocador Can Balasc de Rubí |RUBÍ TV

L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès presentarà al·legacions, fora de termini, als tràmits inicials per l’Ajuntament de Rubí per autoritzar un abocador de residus no perillosos al sector de Can Balasc de Rubí.

El sector on es vol fer aquest dipòsit controlat de residus està a un quilòmetre de distància del terme municipal de Sant Cugat, concretament del barri de Mira-sol i de l’Hospital General de Catalunya; i que el futur abocador se situaria sobre un aqüífer que nodreix el Torrent i l’Estany dels Alous.

El consistori santcugatencs al·lega que el projecte pot tenir afectacions al municipi però que, en cap cas, s’ha informat de la proposta ni dels tràmits engegats.

L’Ajuntament ha anunciat ara el seu desacord amb el projecte tot i que fa mesos que es debat en el plenari de Rubí on grups de l’oposició i plataformes ciutadanes lluiten des de fa temps per frenar-lo. Fins i tot s’ha creat una plataforma anomenada “Rubí sense Abocadors”.

Read Full Post »

Detall de la Peixateria Condis |BELLATERRA. CAT

Com es pot observar a la peixateria del Condis de Bellaterra, avui ofereixen: Gambes de Palamós a 42,99€ el kilo (Mitjana però autèntiques), i a partir de demà: Entrecote de Vedella de Galicia a 19,99€. Fem poble, fem Condis!

Peixateria Condis | BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

EL GUGATENC: L’aigua

Susanna Casta, veïna de Valldoreix

Per cert, un aplaudiment grandiós als joves i no tan joves de Fridays for Future, aquí i arreu del món. Gràcies per sortir al carrer, gràcies per protegir el planeta.

“L’origen de la vida”, era la frase de referència de la meva professora de Naturals amb la que donava inici el curs. Per molt que la pobra dona s’esforcés en fer-nos entendre la importància de l’aigua, jo era incapaç de trobar-li sentit a l’actitud seriosa amb la qual ens explicava l’explotació i la mancança dels recursos del planeta, entre ells l’aigua. La meva professora va ser una avançada al seu temps. Per a mi l’aigua servia per dues coses, per beure-la o per banyar-me amb ella i gaudir-la quan arribava l’estiu. Simplicitat infantil.

Avui en dia, observant com els éssers humans estem tractant en el món que ens refugia, em penedeixo una mica de no haver-li prestat més atenció a la meva entranyable professora, de fer-ho potser hagués començat una mica abans la meva conscienciació amb la defensa del medi ambient, no ho sé, potser.

L’aigua, el nostre recurs més preuat encara que el món es regeixi pel barril de petroli, l’aigua que pot matar o pot donar vida, l’aigua que en la seva vigorosa naturalesa o en el seu tranquil discórrer, ens omple d’una energia alegre o d’una sorprenent tranquil·litat contemplativa. A qui no li agrada passar una idíl·lica tarda sota l’ombra d’un arbre, al costat d’un llac on podem veure reflectides les muntanyes i el cel? Si a més tens un bon llibre entre les mans i algú et fa massatges el cap, aquesta tarda pot passar a ser una de les millors de la teva vida. O mirar hipnotitzada els carrers mullats darrere els vidres mentre la pluja ho realentitza tot.

Qui no s’espanta quan les imatges de la televisió ens llancen a un món ple de dramatisme i mort? Quan veus les conseqüències d’aquestes ones salvatges que per uns segons dominen el món, el mar en peu de guerra contra una terra atordida que no pot fugí.

Qui no es cabreja quan arriba la factura de l’aigua i et descompensa el mes? Aquesta aigua que hauria de ser gratis perquè la terra ens l’ofereix lliurement, però aquesta societat incomprensible en què vivim ens imposa cànons i impostos.

Sobre aquest tema podem ser prosaics o podem ser activistes. O podem ser ambdues coses sota el risc que les nostres paraules no agradin ni a uns ni a altres, però a hores d’ara em dona exactament igual.

Com poder ser una cosa sense deixar de ser l’altra? Com protegir la nostra butxaca i seguir protegint el medi ambient?

És una qüestió difícil perquè les administracions públiques i les empreses que gestionen l’aigua sembla que s’han posat d’acord en no fer res, bé alguna cosa si fan, imposar-nos impostos i cànons per un recurs que no és seu, que no fabriquen, que no han inventat i del qual no són propietaris. Els governs tenen l’absoluta creença que l’única manera de conscienciar és el càstig tocant-nos la cartera.

Per exemple, fa temps algú va inventar les plaques solars i quan els simples mortals vam poder accedir-hi ens vam tornar bojos. No només estalviaríem sinó que les companyies elèctriques ens pagaven pel sobrant, era un somni que es feia realitat, cada família , cada individu era un generador d’energia que creava la seva pròpia electricitat i gratis –d’acord, descomptem la instal·lació però no oblidem que teníem ajudes administratives–. Però malauradament, com en aquest món en què vivim sempre pringuem els mateixos, el govern de torn va decidir que la festa no podia durar i que les grans companyies no podien deixar de guanyar diners. Totes les subvencions a les energies renovables que havia donat el govern anterior no van servir per res i el negoci de les plaques solars es va anar en orris, vam tornar a perdre i a pagar factures.

Torno a l’aigua. Suposo que aquí a Valldoreix tots recordem les tempestes d’aquest hivern i els danys que van causar, a uns més que altres. Tota l’aigua caient del cel lliurement, aquesta aigua que flueix fins al mar, s’evapora cap al cel i torna a caure, aquest cercle etern del que tant parlava la meva professora de Naturals. Tanta aigua desaprofitada… ja ho sé, ho sé, els més puristes em direu que l’aigua no es desaprofita, que cal que es compleixi el cercle, que l’aigua baixi i pugi, pugi i baixi. I que passa si part d’aquesta aigua es pogués recollir i emmagatzemar? Si en cadascun dels nostres jardins uns dipòsits ens subministressin l’aigua que prèviament haguessin recollit dels nostres jardins i de les nostres teulades? Que a l’aigua que fem servir li poguéssim eliminar residus i organismes nocius per la salut, bacteris, paràsits, fongs, virus i impureses per reutilitzar-la? Exactament el mateix que fa Sorea però a casa nostra i amb els mateixos sistemes? Si les administracions, les que suposadament tenen el deure de protegir-nos, també econòmicament, apostessin per fi per ajudar i no per imposar? Si els municipis muntessin de aquestes aigües recollides i reutilitzades, xarxes municipals per subministrar aigua als veïns o per l’ús col·lectiu –ús municipal–?

(No tindré la sort que algun polític llegeixi aquest article, faci seva la idea i comenci un estudi per la seva implantació en el municipi)

Tan impossible sembla? Conec la resposta.

Per això em diuen idealista.

Per cert, un aplaudiment grandiós als joves i no tan joves de Fridays for Future, aquí i arreu del món. Gràcies per sortir al carrer, gràcies per protegir el planeta.

Susanna Casta, veïna de Valldoreix

Read Full Post »