Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘el cugatenc’

EL GUGATENC: L’aigua

Susanna Casta, veïna de Valldoreix

Per cert, un aplaudiment grandiós als joves i no tan joves de Fridays for Future, aquí i arreu del món. Gràcies per sortir al carrer, gràcies per protegir el planeta.

“L’origen de la vida”, era la frase de referència de la meva professora de Naturals amb la que donava inici el curs. Per molt que la pobra dona s’esforcés en fer-nos entendre la importància de l’aigua, jo era incapaç de trobar-li sentit a l’actitud seriosa amb la qual ens explicava l’explotació i la mancança dels recursos del planeta, entre ells l’aigua. La meva professora va ser una avançada al seu temps. Per a mi l’aigua servia per dues coses, per beure-la o per banyar-me amb ella i gaudir-la quan arribava l’estiu. Simplicitat infantil.

Avui en dia, observant com els éssers humans estem tractant en el món que ens refugia, em penedeixo una mica de no haver-li prestat més atenció a la meva entranyable professora, de fer-ho potser hagués començat una mica abans la meva conscienciació amb la defensa del medi ambient, no ho sé, potser.

L’aigua, el nostre recurs més preuat encara que el món es regeixi pel barril de petroli, l’aigua que pot matar o pot donar vida, l’aigua que en la seva vigorosa naturalesa o en el seu tranquil discórrer, ens omple d’una energia alegre o d’una sorprenent tranquil·litat contemplativa. A qui no li agrada passar una idíl·lica tarda sota l’ombra d’un arbre, al costat d’un llac on podem veure reflectides les muntanyes i el cel? Si a més tens un bon llibre entre les mans i algú et fa massatges el cap, aquesta tarda pot passar a ser una de les millors de la teva vida. O mirar hipnotitzada els carrers mullats darrere els vidres mentre la pluja ho realentitza tot.

Qui no s’espanta quan les imatges de la televisió ens llancen a un món ple de dramatisme i mort? Quan veus les conseqüències d’aquestes ones salvatges que per uns segons dominen el món, el mar en peu de guerra contra una terra atordida que no pot fugí.

Qui no es cabreja quan arriba la factura de l’aigua i et descompensa el mes? Aquesta aigua que hauria de ser gratis perquè la terra ens l’ofereix lliurement, però aquesta societat incomprensible en què vivim ens imposa cànons i impostos.

Sobre aquest tema podem ser prosaics o podem ser activistes. O podem ser ambdues coses sota el risc que les nostres paraules no agradin ni a uns ni a altres, però a hores d’ara em dona exactament igual.

Com poder ser una cosa sense deixar de ser l’altra? Com protegir la nostra butxaca i seguir protegint el medi ambient?

És una qüestió difícil perquè les administracions públiques i les empreses que gestionen l’aigua sembla que s’han posat d’acord en no fer res, bé alguna cosa si fan, imposar-nos impostos i cànons per un recurs que no és seu, que no fabriquen, que no han inventat i del qual no són propietaris. Els governs tenen l’absoluta creença que l’única manera de conscienciar és el càstig tocant-nos la cartera.

Per exemple, fa temps algú va inventar les plaques solars i quan els simples mortals vam poder accedir-hi ens vam tornar bojos. No només estalviaríem sinó que les companyies elèctriques ens pagaven pel sobrant, era un somni que es feia realitat, cada família , cada individu era un generador d’energia que creava la seva pròpia electricitat i gratis –d’acord, descomptem la instal·lació però no oblidem que teníem ajudes administratives–. Però malauradament, com en aquest món en què vivim sempre pringuem els mateixos, el govern de torn va decidir que la festa no podia durar i que les grans companyies no podien deixar de guanyar diners. Totes les subvencions a les energies renovables que havia donat el govern anterior no van servir per res i el negoci de les plaques solars es va anar en orris, vam tornar a perdre i a pagar factures.

Torno a l’aigua. Suposo que aquí a Valldoreix tots recordem les tempestes d’aquest hivern i els danys que van causar, a uns més que altres. Tota l’aigua caient del cel lliurement, aquesta aigua que flueix fins al mar, s’evapora cap al cel i torna a caure, aquest cercle etern del que tant parlava la meva professora de Naturals. Tanta aigua desaprofitada… ja ho sé, ho sé, els més puristes em direu que l’aigua no es desaprofita, que cal que es compleixi el cercle, que l’aigua baixi i pugi, pugi i baixi. I que passa si part d’aquesta aigua es pogués recollir i emmagatzemar? Si en cadascun dels nostres jardins uns dipòsits ens subministressin l’aigua que prèviament haguessin recollit dels nostres jardins i de les nostres teulades? Que a l’aigua que fem servir li poguéssim eliminar residus i organismes nocius per la salut, bacteris, paràsits, fongs, virus i impureses per reutilitzar-la? Exactament el mateix que fa Sorea però a casa nostra i amb els mateixos sistemes? Si les administracions, les que suposadament tenen el deure de protegir-nos, també econòmicament, apostessin per fi per ajudar i no per imposar? Si els municipis muntessin de aquestes aigües recollides i reutilitzades, xarxes municipals per subministrar aigua als veïns o per l’ús col·lectiu –ús municipal–?

(No tindré la sort que algun polític llegeixi aquest article, faci seva la idea i comenci un estudi per la seva implantació en el municipi)

Tan impossible sembla? Conec la resposta.

Per això em diuen idealista.

Per cert, un aplaudiment grandiós als joves i no tan joves de Fridays for Future, aquí i arreu del món. Gràcies per sortir al carrer, gràcies per protegir el planeta.

Susanna Casta, veïna de Valldoreix

Read Full Post »

Entrevista i fotos de Jordi Pacual

Una comissió ciutadana ha iniciat el camí per annexionar l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra a Sant Cugat, municipi amb el qual asseguren que tenen més relació social que no pas amb Cerdanyola, del qual formen part. Amb el no sobre la taula de les forces polítiques cerdanyolenques, es preparen per pujar el debat a la Generalitat acompanyats de les signatures de més d’un 70% dels veïns i veïnes del poble que pretenen recollir durant el proper any. El cap de setmana passat van presentar la iniciativa davant la ciutadania, dies després d’haver aconseguit impacte als mitjans locals i nacionals. Miquel Vázquez, president de la comissió, atén elCugatenc per parlar de la seva proposta.

 Abans de demanar l’annexió, Bellaterra havia demanat ser municipi. Per què el canvi?

– Històricament sempre hem tingut una singularitat pròpia, ja abans que al 2015 es demanés ser municipi. Vam fer una consulta amb un 52% de participació i un 94% de les persones van decidir ser municipi. Es va demostrar que tenim una identitat diferent. Hi ha qui va dir que no es podia incrementar la despesa pública amb la creació d’un nou municipi. Al Ple de Cerdanyola tots els partits van votar que no reconeixien el nostre dret a ser un poble independent. L’Ajuntament es va comprometre a negociar un conveni nou per millorar les condicions dels bellaterrencs. Avui dia encara no tenim una proposta formal tot i que els vam proposar fer una consulta al poble quan ens la presentessin.

Va haver-hi una sentència referent al poble de Medinyà, similar a Bellaterra, que tirava enrere els motius al·legats per ser independent. Eres les mateixes raons que teníem nosaltres. Per tant, la nostra aspiració de ser poble independent es va tirar per terra. No obstant, ja al 2012 vam estudiar si teníem una singularitat pròpia i quins eren els hàbits dels bellaterrencs, que estan més enfocats cap a Sant Cugat que cap a Cerdanyola. Però és més curiós encara perquè amb una enquesta vam veure que en hàbits de consum i ús de serveis els bellaterrencs van abans a Sant Cugat, Sabadell i Barcelona que a Cerdanyola. Tenim una desafecció total.

 Per què?

– Estem geogràficament separats per l’Autònoma. Tenim una estació de tren que ens comunica abans amb Sant Cugat, Sabadell i Barcelona que amb Cerdanyola. No tenim un CAP propi, impensable si es compara amb molts municipis més petits que tenen un servei mèdic propi. Nosaltres ens hem de desplaçar a Serraperera en cotxe i trobar aparcament.

Miquel Vazquez|JORDI PASCUAL

Això és cosa de la Generalitat també. No se solucionaria entrant a Sant Cugat.

– Sí però molts bellaterrencs hem canviat de CAP per tenir el nostre metge de referència a Valldoreix perquè hi ha l’estació i aparcament. Una persona gran que vol anar a Cerdanyola no té més remei que agafar un taxi. Aquí tenim preparades les instal·lacions perquè vingui un metge però ens han dit molts cops que no.

Però això només és un exemple. També hi ha molta gent que va a serveis de medicina privada i al comerç de Sant Cugat. S’ha de tenir en compte també el model de poble. Tot això fa que la societat bellaterrenca estigui molt més identificada amb Sant Cugat que amb Cerdanyola. I també hi ha motius de descontent: durant els últims 15 anys no s’han fet inversions a Bellaterra.

 No es pot solucionar amb el conveni de l’EMD?

– També tenim un estudi al respecte. Paguem aproximadament 4 milions d’euros, dels quals mig milió ve a l’EMD per gestionar les seves competències; 1,5 milions per gestionar les competències que l’Ajuntament dedica a Bellaterra, i la resta es reverteix a alguna altra banda. Tenim un dèficit d’un 50%, deu ser dels pobles amb un dels dèficits més grans de Catalunya. Esperàvem que l’EMD permetés millorar la situació per la capacitat de negociar amb l’Ajuntament però tot va seguir igual.

 S’han notat els canvis de govern a Cerdanyola?

– El primer govern de Cerdanyola quan es va crear l’EMD era d’ICV, que governava amb CiU i ERC. Comptaven amb els vots favorables o abstencions del PP a l’oposició. Aquell govern va intentar posar un abocador a Bellaterra tot i que Cerdanyola ja té abocadors. Els veïns ho vam aconseguir aturar. Només volien recaptar més impostos per revertir a Cerdanyola.

El govern següent va ser el del PSC, que ens va deixar de pagar per ofegar l’EMD. Vam haver d’anar a judici. Les declaracions el portaveu socialista, Víctor Francos, al darrer Ple de Cerdanyola van ser anunciar que quan estigui al govern tancarà l’EMD. Ara hi ha el govern de Compromís, en una primera etapa amb CiU, ERC i ICV. Van trencar relacions institucionals amb l’EMD per no haver de negociar el conveni.

El diàleg amb el govern de Cerdanyola no ha millorat. Continua igual que sense l’EMD. Això provoca que la gent se n’adoni que l’Ajuntament no mira pels interessos dels bellaterrencs.

 És una qüestió política, llavors.

– És històrica. En tot cas, l’element històric ha revertit en una qüestió política. Els partits se n’adonen que on tenen els vots és a Cerdanyola i és allà on centren esforços. Ara la comissió de veïns tampoc és política, és veïnal.

 Quins són els passos a seguir?

– Començarem amb la recollida de signatures. Ens basem en una llei que diu que si reculls més d’un 50% de suports, pots demanar l’annexió a un altre municipi. El nostre objectiu és arribar com a mínim al 70% perquè seria incontestable. Llavors el Ple de Cerdanyola ha de decidir si ens deixa annexionar-nos a Sant Cugat o no. Ja s’hi han pronunciat, fins i tot abans de saber el resultat de la recollida de signatures. Tots els partits s’hi han manifestat en contra. Llavors ho portaríem a la Generalitat, amb una proposta que recollirà els motius de la petició. La Generalitat haurà de demanar un informe a Cerdanyola i un a Sant Cugat i decidir. Si superem el 50% de signatures, ha d’exposar motius de per què sí o per què no accepta l’annexió. Si diu que sí, esperem que el govern de Cerdanyola s’hi pronunciï. L’alcaldessa de Sant Cugat ja ha dit que vol esperar el resultat de la recollida de signatures.

 Els dos Plens han de dir la seva?

– La decisió depèn de la Generalitat, que ha de demanar un informe a cada ajuntament. És curiós perquè els partits de Cerdanyola ja s’hi han pronunciat mentre a Sant Cugat diuen que esperaran. Tot això és un recorregut de més d’un any. Hauran passat les eleccions municipals i ves a saber com queda el mapa polític. En qualsevol cas, a la comissió ens és igual qui sigui al govern.

 Més enllà de les declaracions de Carmela Fortuny, heu parlar ja amb l’Ajuntament de Sant Cugat?

– Sense tenir les signatures és molt difícil anar a un ajuntament per negociar. Sí vam comunicar el nostre projecte a l’alcaldessa. Ara m’hi estic oferint a la resta de partits per explicar-los-el.

 Ho intenteu de cara a les municipals?

– No. Crec que és important que, si volem anar a Sant Cugat, els partits coneguin què volem fer, perquè els hi pot afectar.

 A Vallpineda, barri actualment a Molins de Rei, ha sorgit un col·lectiu veïnal que demana annexionar-se a la Floresta. Alhora, a la Floresta hi ha una plataforma que demana la constitució d’una EMD. Arribeu en un moment complicat.

– Ho he llegit a la premsa però no he tingut cap contacte amb les persones que impulsen aquestes iniciatives. Nosaltres fem el nostre camí, que potser és semblant al seu. Tenim els nostres propis tempos. Ara el que ens cal és recollir signatures. Quan culminem el procés, la comissió es dissoldrà. Seguirem insistint perquè és l’única solució. És a dir, si la Generalitat ens diu que no a l’annexió, seguirem tenint el problema.

 Posem per cas que la Generalitat accepta. L’EMD es mantindria però hauria de renegociar-ho tot amb un nou ajuntament. Com creieu que li pot afectar?

– Creiem que l’EMD mantindrà les competències que ja té però en un municipi diferent. Si bé és cert que en funció de com hagi anat el procés l’encaix pot ser diferent. En qualsevol cas, Bellaterra no vol anar a Sant Cugat per tenir més competències sinó perquè la gent hi està més integrada. Sant Cugat ja sap com es treballa amb una EMD i sap què és tenir diferents nuclis.

 Si Bellaterra aconsegueix ser part de Sant Cugat i, de sobte, canvia la llei i s’obre la porta a esdevenir municipi. Ho intentaríeu de nou?

– Es podria plantejar però s’hauria de veure. La qüestió bàsica és si el problema s’ha solucionat. Quan una societat té un tema irresolt, cada cert temps torna a sorgir fins que es troba una solució. Al 2015 va ser demanar un municipi i ara l’annexió a Sant Cugat. D’aquí dos o tres anys, si el problema no s’ha resolt, no sé què farem però el problema seguirà i algú li haurà de posar solució.

http://www.elcugatenc.cat

Read Full Post »

  
Ramon Andreu i Atik, president de l’EMD de Bellaterra, al seu despatx. Foto: Jordi Pacual

Teclejant l’enllaç de sota, podeu veure l’entrevista a Ramon Andru i Atik, president de l’EMD de Bellaterra: 

Read Full Post »