Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 16/03/2019

Milers de persones a la manifestació de Madrid|TV3
Una marxa recorre el Passeig del Prado fins a la Plaça Cibeles amb el lema “L’autodeterminació no és delicte. Democràcia és decidir”

Una cinquantena d’organitzacions i entitats catalanes i espanyoles han reunit milers de persones aquest dissabte a Madrid contra el judici de l’1-O al Tribunal Suprem. Sota el lema “L’autodeterminació no és delicte. Democràcia és decidir”, la manifestació ha estat convocada per l’ANC, Òmnium, els grups parlamentaris de JxCat, ERC i la CUP i diverses organitzacions d’àmbit català i estatal. Segons l’ANC, unes 120.000 persones han participat en la convocatòria i 18.000 segons la delegació del govern de Madrid.

El gruix de la marxa transcorre pel passeig d’El Prado, des d’Atocha, al llarg d’un quilòmetre i mig fins a la plaça Cibeles. La capçalera de la manifestació s’ha situat a 500 metres, a Neptuno, on no hi havia cap polític, que s’han col·locat en segona línia. Entre altres, hi participen els presidents Torra i Torrent, mig govern de la Generalitat i uns 150 alcaldes catalans.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha parafrasejat el poeta Joan Maragall i la seva “Oda a Espanya” per demanar als poders de l’Estat que escolti la reivindicació dels ciutadans vinguts d’arreu de Catalunya:

“Escolta, Espanya, aquest clam de llibertat. Escolta, Espanya, i aprofita l’ocasió de democratitzar-te”.

Torra ha avisat que els catalans continuaran defensant els seus drets i ha enviat una “abraçada immensa” als líders presos i exiliats.

El president de la Generalitat ha qualificat el judici que es fa al Tribunal Suprem com “el judici de la vergonya” i ha demanat convertir-lo en una crida pel dret a l’autoderminació.

Hi han representants de la IAC Catalunya, la Intersindical-CSC, CGT, Unió de Pagesos, el Sindicat d’Estudiants, Gure Esku Dago, Altsasu Gurasoak, EH Bildu, membres del BNG, del Sindicat Andalús de Treballadors, de Madrilenys pel Dret a Decidir, del Moviment Referèndums a la Universitat, de mares contra la repressió, i formacions espanyoles d’esquerres com el Partit Comunista d’Espanya o Izquierda Castellana, entre d’altres.

Els organitzadors preveuen una manifestació multitudinària, “plural i diversa”. La gent ha arribat amb estelades, llaços grocs, alguna bústia del referèndum i tot tipus de cartells de suport als presos polítics i als exiliats. L’ambient festiu i pacífic és la tònica general de la marxa, com ho ha estat en totes les mobilitzacions que s’han fet fins ara, tal com ha declarat Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional catalana.

Una vegada la capçalera ha arribat a la plaça Cibeles, la periodista Patricia López ha obert les intervencions amb un minut de silenci per les víctimes de l’atemptat “neonazi” a Nova Zelanda. Durant aquest moment, s’ha sentit una persona cridar “Visca Espanya!”, cosa que ha causat una lleu reprovació dels manifestants.

La presentadora ha dit que “no renunciarem mai al dret a l’autodeterminació ni als drets civils”.

Abans de començar els discursos de la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, s’ha projectat un vídeo del judici al Tribunal Suprem als líders del “Procés”. Els manifestants han aclamat les frases dels presos polítics i han escridassat els talls en què apareixien els fiscals.

Elisenda Paluzie, en el seu parlament, ha declarat que “el dret a l’autodeterminació és el millor instrument per resoldre conflictes”, que és un dret civil i social com d’altres. Ha afegit que dissentir i el dret a la manifestació no són cap delicte. Paluzie ha dit, també que el judici del suprem és una vergonya democràtica i una causa general contra els drets funamentals.

Marcel Mauri ha explicat que si “el dret a vaga es guanya fent vaga el dret a vot es guanya votant” i a demanat al PSOE que retiri els càrrecs de rebel·lió i sedició

Un acte més vinculat a la celebració del judici al Suprem

La manifestació d’aquest dissabte se suma als diferents actes que s’han fet en l’últim mes vinculats amb la celebració del judici al Suprem.
El primer gran acte va ser la manifestació que va tenir lloc fa tot just un mes, el 16 de febrer, a Barcelona, sota el lema “L’autodeterminació no és un delicte”, i que va aplegar unes 200.000 persones segons la Guàrdia Urbana, en un trajecte entre Gran Via-Pl Espanya i Plaça Universitat
En el marc d’aquestes protestes, també hi va haver la convocatòria devaga del passat 21 de febrer.

520 autocars han arribat a Madrid

Més de 520 autocars han sortit des de diferents punts de Catalunya i Espanya per dirigir-se cap a Madrid. A banda, una quinzena de trens d’alta velocitat van marxar plens en direcció a Madrid aquest divendres i aquest matí de dissabte.

A les xarxes socials alguns usuaris han denunciat que la Guàrdia Civil ha aturat diversos autocars camí de Madrid i fins i tot haurien multat algun conductor.

S’han habilitat diverses zones per aparcar els autocars que han arribat a la capital. La major part dels vehicles, uns 250, estan estacionats al passeig de la Castellana, entre la plaça de Colón i la de Gregorio Marañón, i ocupen els carrils centrals de l’artèria madrilenya. Les altres dues zones, d’estacionament, de 96 i 80 autocars respectivament, son a les rodalies del parc del Retiro, als carres Alfonso XII i Alcalá, i al carrer Méndez Álvaro, entre Comercio i Pedro Bosch

250 unitats antidisturbis

Unes 250 unitats antidisturbis són als punts més calents del recorregut, com ara la plaça de Neptuno, el Congrés dels Diputats, el Tribunal Suprem, que és a prop d’on acaba la manifestació, i el Consell General del Poder Judicial. A aquesta xifra d’agents, cal afegir-hi nombroses unitats de prevenció i reacció, vigilància aèria, unitats que vigilen el subsòl, i la Policia Local.

Tanques de seguretat, tant al recorregut com al voltant de l’escenari que hi ha al final, complementen les mesures de seguretat.

La vicepresidenta, Carmen Calvo, no fa cap valoració

Després del Consell de Ministres, la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha evitat fer una valoració política de la marxa. Segons Calvo, al govern espanyol només li correspon “mantenir la seguretat i l’ordre públic” de la manifestació “i res més”. “No podem fer cap tipus de pronunciament perquè aquesta és la part de les competències que afecten el govern: el manteniment de l’ordre públic i la vida cívica de la ciutat de Madrid”, ha declarat.

Read Full Post »

Néstor Cabañas
Abocadors a Cerdanyola del Vallès Elaboració: Néstor Cabañas

Actualitzat a 25/8/2011

La possible creació d’un nou abocador a l’argilera Almar, prop de Bellaterra, a Cerdanyola del Vallès, provoca un important rebuig per part del veïns així com l’oposició dels ajuntaments de Cerdanyola i Sant Cugat. Paral•lelament a l’antic abocador del municipi, el de Can Planas, es decideix realitzar un nou estudi per a la seva descontaminació després que l’anterior, lligat al desenvolupament urbanístic de la Plana del Castell, va ser aturat al 2010 per les mancances a l’avaluació ambiental.

El municipi de Cerdanyola del Vallès (58.407 hab, 2010) disposa actualment dins del seu terme municipal de dos abocadors. Per un costat el de Can Planas, clausurat i segellat al 1995, que abasta 18 hectàrees a l’est del municipi dins de l’àmbit de la Plana del Castell. I per altra banda el dipòsit controlat de l’antiga ARGILERA ELENA, prop de Sant Cugat del Vallès, que, un cop va cessar l’activitat el 2007, es va començar a reomplir amb bales de residus inertitzats procedents de l’Ecoparc-2 de Montcada i Reixac (GESTIÓ DE RESIDUS SÒLIDS URBANS AL VALLÈS OCCIDENTAL).

Ambdós espais, qualificats pel Pla general metropolità (PGM) com a Centre Direccional, estan inclosos dins del futur SECTOR D’ACTIVITAT ECONÒMICA DEL PARC DE L’ALBA on hi ha prevista la construcció d’uns 4000 habitatges i l’ampliació del Parc Tecnològic del Vallès lligat a la presència del Sincrotró Alba inaugurat el 2010.

Possible nou abocador a Can Fatjó del Aurons
Al novembre de 2010 el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental, organisme vinculat al Consell Comarcal, va anunciar que deixaria de portar residus al dipòsit de l’argilera Elena al llarg el 2011, ja que aquest estava esgotant la seva capacitat. Per això les bales de rebuig gestionades al nou CENTRE DE TRACTAMENT DE RESIDUS DE VACARISSES es destinarien a segellar l’antic abocador de Collcardús (al costat del centre de tractament) i en un futur haurien de ser portades a un nou abocador situat a l’àrea metropolitana.

Davant l’esgotament de la capacitat de l’argilera Elena l’empresa propietària, Puigfel, va proposar des de bon començament a l’Ajuntament de Cerdanyola utilitzar l’altra argilera que posseeix al municipi, l’Almar, situada a Can Fatjó dels Aurons, com a nou dipòsit substitut. Aquesta proposta, que ja havia estat recolzada anteriorment pel grup municipal d’Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) que va tenir l’alcaldia del municipi fins el desembre de 2009, permetria eixugar el deute del consistori i restaurar els espais malmesos per les activitats extractives amb materials que es consideren que generen poc impacte per a la població i el medi. No obstant això la situació de l’argilera Almar, al nord de la B-30, en un àmbit proper al polígon d’activitat econòmica de Can Sant Joan a Sant Cugat i a l’urbanització de Bellatera (uns 250 metres) va propiciar des de bon començament el rebuig a aquesta proposta tant dels veïns de Bellaterra com dels de Sant Cugat, especialment per la proximitat a una zona d’escoles privades i d’establiments hotelers.

En aquest sentit, al gener de 2011 el Ple de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra va aprovar una moció de rebuig al futur abocador d’Almar amb el matís introduït pel grup d’ICV-EUiA que aquest no fos d’escombraries. Es deixava així oberta la possibilitat de restaurar el clot existent amb materials de la construcció o inertitzats.

Instal·lacions de l'empresa Almar Foto: Néstor Cabañas

Durant el febrer, diversos grups polítics com Compromís per Cerdanyola (CpC) i el Partit Popular (PP) de Cerdanyola van fer pública la seva oposició al projecte criticant la proximitat amb el veïnat de Bellaterra i el fet que els residus encara que fossin inertizats també emetien pudors. El tema de les bales inertitzades va ser un motiu de polèmica ja que els veïns de la part est de Cerdanyola, més propera al l’argil•lera Elena, han denunciat episodis de pudor que podrien ser provocats per la descomposició de la part mínima de matèria orgànica (5-7% ) que contenen aquestes bales.

A principi de març els veïns de Bellaterra van convocar la primera reunió de la Plataforma contra l’abocador de Can Fatjó dels Aurons on hi participen activament tots els grups polítics de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra i la Federació d’Associacions de Veïns (FAV) de Sant Cugat. En aquesta reunió es va decidir, entre d’altres coses, portar dos mocions als plens de Cerdanyola i Sant Cugat d’oposició al projecte. En aquest sentit, el 21 de març el Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat va aprovar per unanimitat una declaració institucional oposant-se al projecte degut als perjudicis per a la convivència diària d’escoles, centres de negoci de la B-30 i Can Sant Joan, la Clínica Asepeyo, hotels, el Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR) i les zones d’habitatges existents a menys d’un quilòmetre com els barris de Volpelleres, Roquetes i Coll Favà. Per la seva banda, l’1 d’abril l’Ajuntament de Cerdanyola va aprovar també per unanimitat una moció contrària al projecte que ja havia comptat amb el rebuig explícit de l’alcaldessa Carme Carmona (PSC).

Durant l’abril la plataforma contra l’abocador de Can Fatjó dels Aurons també va alertar que s’estaven realitzant moviments de terra per buidar el clot de l’argilera Almar a escassos 20 metres de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). La plataforma va demanar la seva aturada immediata al considerar que extreien més terra de la permesa a la seva llicència.

Al mes de juny, les protestes contra l’abocador de Can Fatjó es van reactivar quan el conseller d’Economia i Empresa Francesc Xavier Mena va confirmar, en una interpel•lació al Parlament de Catalunya del Partit Popular (PP), que el febrer l’empresa Puigfel havia sol•licitat una autorització ambiental a la Generalitat per poder instal•lar un abocador de rebuig. Això contrastava amb el fet que el març el director de l’Agència Catalana de Residus (ARC), Josep Maria Tost, havia negat l’existència de cap sol•licitud en una trobada amb l’alcaldessa de Sant Cugat Mercè Conesa (CiU).

El 5 de juliol l’Ajuntament de Cerdanyola, donant resposta a les demandes veïnals, va lliurar un informe a la Generalitat on s’especificava que l’abocador que volia fer l’empresa Puigfel a l’argilera Almar és incompatible amb el planejament urbanístic de la zona. Aquest es va emetre tres dies abans de que expirés el termini per atorgar l’autorització ambiental del projecte per part de l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada de la Generalitat. Davant d’això l’empresa va presentar un recurs d’alçada a l’Ajuntament de Cerdanyola en contra d’aquest informe urbanístic.

El 14 de juliol la comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya va aprovar una moció rebutjant l’abocador de Can Fatjó amb el vot contrari del grup de Convergència i Unió al•legant que la decisió sobre la ubicació dels abocadors pertoca al Govern de la Generalitat en consens amb el territori i no al Parlament de Catalunya.

El 29 de juliol l’Ajuntament de Cerdanyola va desestimar el recurs de Puigfel i va reclamar al Govern de la Generalitat que emetés l’informe definitiu on es denegués l’autorització ambiental al projecte.

Continua la polèmica a l’entorn de l’abocador de Can Planas
L’abocador de Can Planas, per la seva banda, estava pendent d’un pla de descontaminació lligat al projecte del Sector d’activitat econòmica del Parc de l’Alba. Can Planas originàriament era una argilera que durant els anys 70 i 80 es va reomplir amb tot tipus de residus amb el vist-i-plau de la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB). De tots els residus que s’hi van abocar, uns 25 milions de m3 de deixalles, una quarta part dels quals tenen una alta toxicitat (sals d’alumni, cadmi, crom, hidrocarburs….) que encara alliberen gasos i contaminen el subsòl, segons un estudi encarregat per la Generalitat a la consultora IDOM al 2008. De les solucions que plantejava l’estudi la finalment adoptada al març de 2009 va ser la creació d’un segellat amb barreres subterrànies de formigó. Per contra, la plataforma “Cerdanyola sense abocadors” reclama la descontaminació total de l’àmbit estimada en 200 milions d’euros segons l’estudi del 2008.

Terrenys de l'antic abocador de Can Planas Foto: Néstor Cabañas

El juny de 2010 una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va paralitzar el pla urbanístic del Parc de l’Alba, a causa de les mancances en l’avaluació ambiental precisament en el sector de Can Planas. Això suposava paralitzar també el pla de descontaminació finançat en el marc d’aquest pla parcial que tenia previst l’inici al 2011.

Entre finals de 2010 i principi 2011 l’equip de govern de Cerdanyola va decidir anul•lar completament la tramitació del nou Pla parcial fins a demanar un altre estudi sobre l’antic abocador. A més el el Ple municipal de finals de gener va aprovar a proposta del Partit Popular, adreçar una consulta al Comissari del Medi Ambient de l’Unió Europea per buscar una solució a la recuperació de l’abocador.

Durant l’abril de 2011 la Comissió Europea va sol•licitar la documentació per emetre el dictamen sobre Can Planas. La plataforma “Cerdanyola sense abocadors” va denunciar que hi havien importants mancances en l’enviament de la documentació que finalment va ser completada per l’Ajuntament. Al maig, aquesta plataforma també va decidir portar davant la Fiscalia anticorrupció tota la tramitació del Pla parcial que va començar a l’any 2002, que segons l’entitat es va fer sense tenir en compte els estudis tècnics i jurídics que alertaven dels riscos de construir a l’entorn de l’abocador de Can Planas. La plataforma també va anunciar l’inici de la via legal perquè l’àmbit de Can Planas es declari sòl contaminat d’acord amb el reial decret llei 9/2005, decisió que comportaria que no es pogués edificar a l’entorn de l’abocador.

A mitjan de juliol el Comissari europeu de Medi Ambient Janez Potocnik va respondre formalment a l’Ajuntament de Cerdanyola amb un escrit on considerava que només les autoritats responsables en matèria de medi ambient amb coneixements específics sobre l’emplaçament podien prendre una decisió al respecte de Can Planas.

Es preveu que durant la segona meitat de 2011 l’Ajuntament de Cerdanyola encarregui un altre informe sobre Can Planas que ha de condicionar els futurs desenvolupaments urbanístics en aquest àmbit.

Més informació
www.abocadorcanfatjo.cat
www.cerdanyola.cat
www.cerdanyolasenseabocadors.blogspot.com

Read Full Post »

El 6 de juliol de 2010 la Generalitat de Catalunya va aprovar la creació l’EMD de Bellaterra?

Discurs de Ramon Andreu Atik president de L’EMD de Bellaterra, votat per la majoria de les veïnes i veïns des de l’any 2010.

Sabeu quines són les competències de Bellaterra i Cerdanyola? Aquí sota podeu veure el cartell penjat a la seu de la nostra EMD de Bellaterra.

Aquí és pot veure les poques competències que gestiona L’EMD de Bellaterra, amb un conveni de mínims que representa només l’11% dels 4.500.000 € que Bellaterra aporta a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

QUE ÉS UNA EMD?

Entitat municipal descentralitzada (EMD) és el nom que rep a Catalunya l’entitat local menor, consistent en un o més nuclis de població sense ajuntament propi que es regeixen conjuntament per una junta de veïns, al capdavant de la qual hi ha un/a president/a. Normalment, les EMD corresponen a antics municipis que d’aquesta manera recuperen una part de la seva autonomia perduda, o a nuclis de població de prou entitat dins de municipis extensos amb diverses localitats al seu interior.

Aquests quasi-ajuntaments es regeixen per la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (Llei 8/1987, de 15 d’abril), desplegada pel Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya. Tenen el seu precedent en les antigues entitats locals menors, que és com encara s’anomenen aquestes entitats al País Valencià i a les Illes Balears (i en general al conjunt de l’estat espanyol), on tenen unes competències i atribucions semblants. Es poden constituir a demanda del nucli de població que aspira a convertir-se en EMD, a petició del mateix ajuntament o per acord de la Generalitat.

Read Full Post »