Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘ARA’

“Para tratar el problema con policías y jueces ya estaba Rajoy. Para cepillarse el estatuto ya estaba Guerra. En relación a Cataluña, ¿usted para qué quiere estar?”

Ahir a quarts de sis de la tarda mateix, pocs minuts després de l’onada de so prevista per a les 17.14, una gentada deixava la Diagonal i anava a buscar els autocars per tornar cap a casa. Marxaven en pau, sense eufòries, com aquell que torna a casa amb la consciència tranquil·la del deure acomplert.

He escrit que el fet que ahir s’omplís la Diagonal des de les Glòries fins a Pedralbes és molt més que un nou èxit de convocatòria. Sí, el milió és molt important perquè vol dir que el múscul social està en forma.

A Europa, ara mateix, aquest poder de convocatòria sostingut no el deu tenir ningú. Però la xifra és encara més important si tenim en compte l’estat d’ànim: venim de la repressió violenta de l’1-O, ja fa un any que estem enviant cartes als presos i als exiliats i s’estén el desconcert davant la incapacitat dels partits sobiranistes de consensuar la unitat estratègica. O sigui, el milió d’ahir té mèrit perquè és un milió adolorit pels cops, angoixat per les presons i decebut per les divisions.

L’independentisme manté el pols després de l’any més convuls

Aquest és el primer missatge d’ahir. És un missatge per als partits i per al Govern de Torra: aquesta gent és conscient de les dificultats però demana que no l’hi poseu més difícil, i no serà fàcil perquè a les diferències polítiques s’hi afegeixen les personals entre Junqueras i Puigdemont, Esquerra i el PDECat, la Crida o Junts per Catalunya, sigui qui sigui que recull la marca al voltant de Puigdemont, sobretot després del final de la passada legislatura, que va acabar amb la presó per a l’un i l’exili per a l’altre. Si queden emocionalment i políticament atrapats en el relat d’aquell final, hi deixaran atrapat també part del múscul que ahir es va exhibir. Em consta, personalment, que dins el Govern es treballa per superar el bloqueig emocional i mirar de demostrar, a través de l’acció de govern, que l’independentisme té un projecte útil per a tothom.

El segon missatge d’ahir és per al govern espanyol: a tots els que diuen que l’independentisme només és un grup dividit que usa la Diada per dissimular, cal recordar-los que l’independentisme va guanyar les eleccions del 21-D, que torna a governar i que la gent no afluixa.

Por tanto, presidente Sánchez, le pediría que no se escondiera detrás de juegos de palabras eufónicos, sobre todo este al que últimamente le ha cogido afición de “En Cataluña no hay un problema de independencia sino de convivencia”. Por favor, mire la realidad de cara: ayer era un día de alto voltaje emocional y no pasó nada, como siempre. No magnifique los episodios de tensión que suele protagonizar la extrema derecha de siempre y la que se oculta entre la derecha parlamentaria nacionalista española. No se crea el relato interesado de las cadenas privadas porque, a pesar de este, Cataluña sigue siendo un país de paz. ¿Se sabe qué trabajo tuvieron ayer los 6oo policías que envió a Cataluña? Vamos, en cualquier lugar del mundo, un conflicto político como este  habría tenido otro tenor en la calle.

“Ese millón de personas le dijeron ayer que persisten y que persisten en paz. Cuál es su respuesta para ellos?”

Presidente Sánchez, mire la realidad de cara: no haga como Rajoy, que veía cada año avenidas repletas como la Diagonal ayer y no se daba por aludido. Mire a esas personas: han salido cada año a centenares de miles, votaron el 9-N de 2014, el 1 de octubre de 2017, fueron reprimidos por la violencia policial que usted mismo censuró, tienen a sus líderes en la cárcel o en el exilio por gravísimos presuntos delitos com el de rebelión, que usted mismo dijo que no se habían producido. Ese millón de catalanes, los dos millones de catalanes que votan independencia y muchos miles más que votan otras opciones se sienten ultrajados por unas prisiones preventivas abusivas de las que abomina hasta su ministro d’Exteriores ante la BBC. Ese millón de personas le dijeron ayer que persisten y que persisten en paz. Cuál es su respuesta para ellos? Porque decirles que primero tiene que haber un diálogo entre catalanes suena francamente pobre. Y el diálogo entre españoles sobre Cataluña, ¿para cuando? Usted es el presidente del gobierno. ¿No cree que le corresponde liderarlo? Y liderarlo con valentía, la misma que tuvo para plantar cara a todo el aparato de su partido, figuras históricas incluídas, y derrotarlas. Pase de las palabras como ‘diálogo’ o que preferiría que los presos dejasen de serlo a los hechos. Para tratar el problema con policías y jueces ya estaba Rajoy. Para cepillarse el estatuto ya estaba Guerra. En relación a Cataluña, ¿usted para qué quiere estar?

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

Read Full Post »

L’arribada de l’euro l’any 2000 va comportar molts avantatges per a la Unió Europea i els països membres que van poder assolir els objectius de Maastricht i accedir a la moneda única. D’una banda, va facilitar la lliure circulació de béns i serveis, així com de persones i capitals. Amb uns tipus de canvi fixos i eliminant els costos de canviar divises, resulta més econòmic l’intercanvi dins de la UE i s’eliminen possibles riscos comercials. El fet que l’euro s’adoptés com a moneda única també va comportar el seu enfortiment, ja que va esdevenir una divisa de referència mundial per a les transaccions, com el dòlar.

D’altra banda, però, l’adopció de l’euro també va comportar alguns inconvenients. D’una banda, els països de l’eurozona ja no van poder recórrer a la política monetària, és a dir, a la devaluació de la seva moneda, per corregir els desequilibris econòmics. De l’altra, l’adopció de l’euro va comportar una pujada de preus generalitzada en el pas d’una moneda a l’altra. Així, per exemple, el que abans costava 100 pessetes es va arrodonir a un euro, cosa que suposava que el producte s’havia encarit un 66%.

Read Full Post »

ARA EDITORIAL Trasllat i llibertat

Cal repetir-ho: fins que no hi deixi d’haver presos polítics no es podrà començar a normalitzar res


Pancarta a la façana de la Generalitat que reclama “llibertat presos polítics i exiliats” / CRISTINA CALDERER

El trasllat dels presos polítics, que ja està en marxa i que de moment afecta sis dels nou reclusos independentistes – Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart–, no pot ser moneda de canvi. És el mínim que es podia esperar d’un govern espanyol que assegura que vol treballar per obrir una nova etapa de diàleg. Un diàleg que –cal deixar-ho clar d’entrada– no serà realment efectiu fins que tots els presos polítics estiguin en llibertat. Fins aleshores no es podrà començar a normalitzar res. Per una simple raó: hi haurà dos milions de ciutadans de Catalunya que se sentiran agredits en els seus drets, en el seu vot, en la seva llibertat. No es pot oblidar la situació de partida d’aquesta judicialització com a resposta a un problema de naturalesa política: la presó provisional és abusiva, igual com ho són les acusacions de rebel·lió i sedició basades en una violència inexistent, inventada. L’única violència que va existir va ser la de les forces policials en el referèndum de l’1-O contra ciutadans pacífics. Ni els votants d’aquell dia ni els manifestants de la concentració del 20 de setembre davant la conselleria d’Economia, no van ser violents en cap moment. Així ho ha provat el documental de Mediapro, posant imatges i veu contra el relat d’una justícia que ha actuat escandalosament de part, al servei d’una raó d’estat que té la unitat d’Espanya com a valor absolut. 
Dit això, és obvi que el trasllat dels presos permet una certa distensió i sobretot un necessari i humanitari alleujament a les famílies. Fruit d’una decisió ministerial, sens dubte l’acostament respon a un gest d’intenció política. Però no és ni pot comportar cap pretensió de solució política: el govern de Sánchez no pot esperar els aplaudiments del sobiranisme. La ignomínia de fons és massa greu. La indignació massa profunda. Segur que rebrà, en canvi, una pluja de crítiques de la caverna política i mediàtica espanyola. És en la resposta a aquest nacionalisme espanyol més radical que la Moncloa ha de ser valenta, és aquí on políticament se la juga amb aquesta decisió, que ha de ser defensada per raons humanitàries, polítiques i de justícia.
És evident que, més a prop de casa, els presos polítics seran una mica menys vulnerables. Que estiguin lluny de casa, en un ambient hostil, en un buscat aïllament social, forma part de l’abús punitiu al qual han estat sotmesos els últims mesos. A les presons catalanes sens dubte seguiran sent presos polítics –absurdament o, pitjor encara, venjativament– entre reixes. Però no només per a les famílies, com hem dit, sinó també per a ells, i per a tots els que clamem pel seu imprescindible alliberament, aquest trasllat suposarà una petita victòria que, tanmateix, no celebrarem. Sánchez fa un primer pas però queda un llarg camí per recórrer

Read Full Post »


Mariona Carulla vol consolidar l’impuls del Palau de la Música|Ara.Cat

Mariona Carulla va ser reelegida presidenta de l’Associació Orfeó Català en els comicis celebrats dimarts. La candidatura de Carulla era l’única que es presentava a les eleccions. El resultat va ser de 330 vots a favor, d’un total de 385 vots emesos. Va haver-hi 3 vots en blanc i 52 vots nuls.
Mariona Carulla va anunciar una nova etapa en què la junta aposta per un projecte de futur per al Palau de la Música Catalana i l’Orfeó Català. També va explicar que treballarà per obrir l’entitat musical, per assegurar la solvència econòmica i l’excel·lència musical, per convertir el Palau en un centre de cultura en confluència amb altres arts i per obrir aquesta institució al conjunt de la ciutadania.
La nova junta directiva de l’Orfeó Català, formada per la majoria de membres de la junta anterior, compta amb tres noves incorporacions: Àlex Honrubia, representant del Cor Jove i cantaire de la família de l’Orfeó Català des del 2007; Maria del Mar Calvet, cantaire de l’Orfeó Català des de fa 17 anys, i Lluís Domènech i Girbau, besnet i especialista en l’obra de Lluís Domènech i Montaner.

Read Full Post »

Una societat respectuosa amb les dones és feina de tots i requereix confiança en la justícia


Membres de la Manada sortint de la presó de Pamplona|EFE

Els cinc integrants de la Manada han comparegut al jutjat per primer cop des que van ser alliberats, acompanyats per un eixam de periodistes gràfics. Les imatges d’aquests delinqüents sexuals en llibertat sota fiança de 6.000 euros després d’una sentència que ha provocat una onada d’indignació en l’opinió pública són la viva expressió de la distància entre l’administració de justícia i l’estat d’opinió majoritari d’una societat cada cop més combativa en la reivindicació i el respecte dels drets de les dones. Un d’aquests drets és viure en pau la seva llibertat individual i sexual, no tenir por, ser escoltades quan diuen ‘no’ i no estar sotmeses a la força de qualsevol primari si surten de festa o en l’àmbit privat. 
La imatge de la Manada que va actuar durant els Sanfermines arriba després de la revetlla de Sant Joan, una nit de celebració durant la qual es van registrar quatre denúncies de delictes de caràcter sexual a Catalunya. Dilluns mateix els Mossos van practicar la detenció d’un menor d’edat per l’agressió a una noia de 15 anys durant la revetlla a Palamós i han citat a declarar també un altre menor que hauria vist l’agressió sexual i no hauria fet res per aturar-la. Els dos joves implicats tenen entre 14 i 15 anys i passaran a disposició de la Fiscalia de Menors. La falta d’educació sexual entre els joves és alarmant en un marc en què teòricament hi ha un accés millor a la informació i la igualtat de gènere, un temps de consum fàcil de pornografia i d’imatges de violència a les xarxes. Segons estadístiques dels Mossos, una de cada quatre catalanes que pateix una agressió sexual té menys de 18 anys. El 2017 es van denunciar 757 agressions sexuals, 16 casos més que el 2016, i, des del 2013, quan van arribar a les comissaries 609 violacions, s’han incrementat un 24,3%. Del total de casos denunciats l’any passat, un de cada quatre afectaven menors d’edat. Més de la meitat dels assalts es cometen a la primavera i a l’estiu, sobretot entre el juny i l’agost, i el 37% són els caps de setmana.
L’agressió sexual de Palamós és una de les quatre denunciades durant la revetlla i que investiguen els Mossos, que contrasten amb el missatge del conseller d’Interior, que va considerar que la revetlla s’havia saldat amb un balanç positiu. L’onada de protesta del 8-M no ha de ser només una expressió d’indignació multitudinària, sinó un canvi del llindar d’acceptació de les pràctiques de desigualtat i de la banalització dels delictes contra les dones, i aquesta no és només una qüestió judicial. L’educació en el respecte depèn de tota la societat. Depèn de les famílies i dels rols que hi despleguen homes i dones, de les escoles i de l’educació sexual que s’hi ensenya, dels valors que contenen els productes d’oci que els joves consumeixen. Que aquesta sigui una societat més igualitària i respectuosa amb les dones és feina de tots. Que els delinqüents siguin detinguts depèn també de perdre la por a denunciar i confiar en una justícia que no sempre tranquil·litza la víctima.

http://www.ara.cat

Read Full Post »

  
@Ara_Videos: Bon dia! l’EDITORIAL d’@AntoniBassas: “Això s’aguanta per un fil” https://t.co/5BoG76TSH2

Read Full Post »

Ja queda molt poc per acabar d’omplir la Via Catalana per fer la cadena humana de l’Onze de Setembre. Amb les dades actualitzades aquest divendres a les 9.30 hores, el 99,3% dels 778 trams ja estan plens del tot (90,7%) o gairebé plens (8,6%). Només queden 5 trams (0,6%) on l’ocupació és alta, i cap on sigui mitjana, poca o baixa. Tot i això, a la Via Catalana hi podrà participar tothom en qualsevol tram, hi estigui inscrit o no. Ho va explicar dimecres l’Assemblea Nacional Catalana, que calcula que el nombre de participants en la cadena de l’Onze de Setembre acabarà, com a mínim, duplicant la xifra de persones inscrites. L’ANC va llançar dimarts un últim espot per esperonar la gent a participar-hi i acabar-los d’omplir.

Així doncs, més del 90% de trams estan plens des de fa dies. El percentatge va oscil·lant a mida que la gent es desapunta d’un lloc per ocupar-se a un altre de més buit.

El formulari d’inscripció continua obert a través de ‘Via.assemblea.cat

Campanya de mobilització

Inspirada en la Via Bàltica del 1989, la Via Catalana pretén resseguir el país de nord a sud amb una gran cadena humana per reclamar la independència de Catalunya. Mobilitzarà fins a 30.000 voluntaris, 5.000 de centrats en la logística del dia i en seguretat, coordinats amb els Mossos d’Esquadra, policies locals i altres cossos d’emergència civil. L’ANC ha intensificat la campanya per garantir l’èxit als 86 pobles que travessarà la cadena. L’entitat ha demanat a la gent amb més mobilitat que ja hagi reservat a prop de casa que se n’esborri i s’apunti novament en trams més despoblats. Es tracta d’una mobilització social mastodòntica amb un alt grau de dificultat logística. L’organització preveu activar fins a 1.500 autocars.

L’agenda d’actes, a punt

A una setmana de la Via Catalana, l’ANC ja té quasi tancada l’agenda d’actes. Que tot el territori se senti partícip de la Via ha estat un dels reptes, sobretot després que Lleida es queixés per haver quedat fora del recorregut. Així doncs, des de la distància, la cadena s’iniciarà justament quan comencin a repicar les campanes de la Seu Vella de Lleida. El format pretén frenar “la inèrcia” de centralitzar-ho tot a Barcelona i deixar al marge el rerepaís.

De fet, els principals actes polítics es faran a la capital, però també a Amposta i al Pertús. La cadena entrarà també a la llotja del Camp Nou, tram reservat a les federacions esportives. Un dels aspectes més complicats per a l’ANC serà mantenir la forma de cadena a Barcelona, on l’entitat reconeix que haurà de fer mans i mànigues per evitar que el volum de gent l’acabi convertint en una massa indefinida. Un repte majúscul que persegueix un objectiu titànic.

Read Full Post »

Older Posts »