Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Pedro Sánchez que estas en la Moncloa’

“Para tratar el problema con policías y jueces ya estaba Rajoy. Para cepillarse el estatuto ya estaba Guerra. En relación a Cataluña, ¿usted para qué quiere estar?”

Ahir a quarts de sis de la tarda mateix, pocs minuts després de l’onada de so prevista per a les 17.14, una gentada deixava la Diagonal i anava a buscar els autocars per tornar cap a casa. Marxaven en pau, sense eufòries, com aquell que torna a casa amb la consciència tranquil·la del deure acomplert.

He escrit que el fet que ahir s’omplís la Diagonal des de les Glòries fins a Pedralbes és molt més que un nou èxit de convocatòria. Sí, el milió és molt important perquè vol dir que el múscul social està en forma.

A Europa, ara mateix, aquest poder de convocatòria sostingut no el deu tenir ningú. Però la xifra és encara més important si tenim en compte l’estat d’ànim: venim de la repressió violenta de l’1-O, ja fa un any que estem enviant cartes als presos i als exiliats i s’estén el desconcert davant la incapacitat dels partits sobiranistes de consensuar la unitat estratègica. O sigui, el milió d’ahir té mèrit perquè és un milió adolorit pels cops, angoixat per les presons i decebut per les divisions.

L’independentisme manté el pols després de l’any més convuls

Aquest és el primer missatge d’ahir. És un missatge per als partits i per al Govern de Torra: aquesta gent és conscient de les dificultats però demana que no l’hi poseu més difícil, i no serà fàcil perquè a les diferències polítiques s’hi afegeixen les personals entre Junqueras i Puigdemont, Esquerra i el PDECat, la Crida o Junts per Catalunya, sigui qui sigui que recull la marca al voltant de Puigdemont, sobretot després del final de la passada legislatura, que va acabar amb la presó per a l’un i l’exili per a l’altre. Si queden emocionalment i políticament atrapats en el relat d’aquell final, hi deixaran atrapat també part del múscul que ahir es va exhibir. Em consta, personalment, que dins el Govern es treballa per superar el bloqueig emocional i mirar de demostrar, a través de l’acció de govern, que l’independentisme té un projecte útil per a tothom.

El segon missatge d’ahir és per al govern espanyol: a tots els que diuen que l’independentisme només és un grup dividit que usa la Diada per dissimular, cal recordar-los que l’independentisme va guanyar les eleccions del 21-D, que torna a governar i que la gent no afluixa.

Por tanto, presidente Sánchez, le pediría que no se escondiera detrás de juegos de palabras eufónicos, sobre todo este al que últimamente le ha cogido afición de “En Cataluña no hay un problema de independencia sino de convivencia”. Por favor, mire la realidad de cara: ayer era un día de alto voltaje emocional y no pasó nada, como siempre. No magnifique los episodios de tensión que suele protagonizar la extrema derecha de siempre y la que se oculta entre la derecha parlamentaria nacionalista española. No se crea el relato interesado de las cadenas privadas porque, a pesar de este, Cataluña sigue siendo un país de paz. ¿Se sabe qué trabajo tuvieron ayer los 6oo policías que envió a Cataluña? Vamos, en cualquier lugar del mundo, un conflicto político como este  habría tenido otro tenor en la calle.

“Ese millón de personas le dijeron ayer que persisten y que persisten en paz. Cuál es su respuesta para ellos?”

Presidente Sánchez, mire la realidad de cara: no haga como Rajoy, que veía cada año avenidas repletas como la Diagonal ayer y no se daba por aludido. Mire a esas personas: han salido cada año a centenares de miles, votaron el 9-N de 2014, el 1 de octubre de 2017, fueron reprimidos por la violencia policial que usted mismo censuró, tienen a sus líderes en la cárcel o en el exilio por gravísimos presuntos delitos com el de rebelión, que usted mismo dijo que no se habían producido. Ese millón de catalanes, los dos millones de catalanes que votan independencia y muchos miles más que votan otras opciones se sienten ultrajados por unas prisiones preventivas abusivas de las que abomina hasta su ministro d’Exteriores ante la BBC. Ese millón de personas le dijeron ayer que persisten y que persisten en paz. Cuál es su respuesta para ellos? Porque decirles que primero tiene que haber un diálogo entre catalanes suena francamente pobre. Y el diálogo entre españoles sobre Cataluña, ¿para cuando? Usted es el presidente del gobierno. ¿No cree que le corresponde liderarlo? Y liderarlo con valentía, la misma que tuvo para plantar cara a todo el aparato de su partido, figuras históricas incluídas, y derrotarlas. Pase de las palabras como ‘diálogo’ o que preferiría que los presos dejasen de serlo a los hechos. Para tratar el problema con policías y jueces ya estaba Rajoy. Para cepillarse el estatuto ya estaba Guerra. En relación a Cataluña, ¿usted para qué quiere estar?

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

Read Full Post »