Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Unió Europea’

Tanca de la frontera de Sèrbia amb Hongria (Reuters)

Un mapa elaborat pel Centre Delàs mostra els 1.000 quilòmetres de murs i tanques construïts els últims anys per empreses dedicades a la indústria militar.

Segons publica la CCMA, en el 30è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, que se celebrarà la matinada de divendres a dissabte que ve, Europa veu com creixen nous murs a les fronteres externes de la Unió.

Tant les institucions comunitàries com els estats membres s’han gastat milers de milions d’euros en aquests últims quatre anys per reforçar les seves fronteres.

Un agent de la Guàrdia Civil patrullant al costat de la tanca entre Melilla i el Marroc

1.000 quilòmetres en 15 murs

Si el 1989 a Europa hi havia dos murs -el de Berlín i el de l’Ulster-, trenta anys més tard el nombre de murs i tanques s’ha incrementat fins a 15, com a mínim.

I si la longitud total del mur de Berlín era de 155 quilòmetres, actualment les tanques frontereres al voltant de la Unió Europea superen els 1.000 quilòmetres, o sigui, sis vegades més llargues.

Això sense comptar les operacions marítimes destinades a interceptar i mantenir fora del territori de la Unió les persones refugiades.

Construcció de la segona tanca entre Hongria i Croàcia (Reuters)

“El negoci de construir murs”

Tot això ho explica l’informe “El negoci de construir murs”, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, que inclou un mapa interactiu on tot això es veu de manera ben gràfica.

Aquest mapa, que es pot consultar a la web http://www.centredelas.org/delasmap/, l’han elaborat conjuntament amb l’ONG holandesa Stop Wapenhandel i el Transnational Institute.

Els nous murs es van començar a construir el 2012, i el 2014 es van accelerar, sobretot per tallar el pas de migrants pels Balcans a Grècia, Hongria, Eslovènia i Àustria en l’onada migratòria provinent de Síria.

Però també cal incloure-hi les tanques espanyoles de Ceuta i Melilla, els nous murs de Lituània, Letònia i Estònia amb Rússia, i el del Regne Unit al pas de Calais.

Gegants de la indústria militar
L’informe revela quines són les empreses europees que es beneficien de la construcció d’aquests nous murs, algunes de les quals són gegants de la indústria militar, com per exemple Thales, Airbus i Leonardo:

Read Full Post »

Diari de Girona informa que els ajuntaments rebran un bo de 15.000 euros per instal·lar-ne en edificis públics, parcs i places.

Podrà tramitar-ho també el nostre govern de l’EMD de Bellaterra?

Aquests municipis tindran wifi gratis pagat per la Unió Europea

Aquests municipis tindran wifi gratis pagat per la Unió Europea

Arran de la tercera convocatòria de la iniciativa europea WiFi4EU, municipis d’arreu d’Europa, rebran bons per cobrir els costos d’instal·lació de punts d’accés Wi-Fi gratuïts. Entre els municipis beneficiaris n’hi ha 13 de catalans que se sumen al centenar de municipis que van obtenir un bo a la segona convocatòria i als quaranta-quatre de la primera. Per a aquesta convocatòria de creació de xarxes Wi-Fi en espais públics, inclosos ajuntaments, biblioteques públiques, museus, parcs públics o places, es disposa d’un total de 26,7 milions d’euros.

Read Full Post »

L’arribada de l’euro l’any 2000 va comportar molts avantatges per a la Unió Europea i els països membres que van poder assolir els objectius de Maastricht i accedir a la moneda única. D’una banda, va facilitar la lliure circulació de béns i serveis, així com de persones i capitals. Amb uns tipus de canvi fixos i eliminant els costos de canviar divises, resulta més econòmic l’intercanvi dins de la UE i s’eliminen possibles riscos comercials. El fet que l’euro s’adoptés com a moneda única també va comportar el seu enfortiment, ja que va esdevenir una divisa de referència mundial per a les transaccions, com el dòlar.

D’altra banda, però, l’adopció de l’euro també va comportar alguns inconvenients. D’una banda, els països de l’eurozona ja no van poder recórrer a la política monetària, és a dir, a la devaluació de la seva moneda, per corregir els desequilibris econòmics. De l’altra, l’adopció de l’euro va comportar una pujada de preus generalitzada en el pas d’una moneda a l’altra. Així, per exemple, el que abans costava 100 pessetes es va arrodonir a un euro, cosa que suposava que el producte s’havia encarit un 66%.

Read Full Post »

20130127-204201.jpg

Plaça del Pi de Bellaterra (Foto: Bellaterra.Cat)

Parlament de Catalunya, 23 de gener de 2013

El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d’autogovernar-se, amb l’objectiu de millorar el progrés, el benestar i la igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania, i de reforçar la cultura pròpia i la identitat col·lectiva.
L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana. El parlamentarisme català té els seus fonaments en l’edat mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i la Cort Comtal.
Al segle XIV es creà la Diputació del General, o Generalitat, que anà adquirint més autonomia fins que arribà a actuar, durant els segles XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de Barcelona el 1714, arran de la Guerra de Successió, comportà que Felip V abolís amb el Decret de Nova Planta el dret públic català i les institucions d’autogovern.
Aquest itinerari històric ha estat compartit amb altres territoris, fet que ha configurat un espai comú lingüístic, cultural, social i econòmic, amb vocació de reforçar-se i promoure’s des del reconeixement mutu.
Durant tot el segle XX la voluntat d’autogovernar-se de les catalanes i els catalans ha estat una constant. La creació de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 fou un primer pas en la recuperació de l’autogovern, abolit per la dictadura de Primo de Rivera. Amb la proclamació de la Segona República Espanyola, el 1931, es constituí un govern català, amb el nom de Generalitat de Catalunya, que es dotà d’un estatut d’autonomia.
La Generalitat fou abolida el 1939 pel general Franco, que instaurà un règim dictatorial que durà fins al 1975. La dictadura va tenir una resistència activa del poble i el Govern de Catalunya. Una de les fites de la lluita per la llibertat és la creació de l’Assemblea de Catalunya l’any 1971, prèvia a la recuperació de la Generalitat, amb caràcter provisional, amb el retorn el 1977 del seu president a l’exili. En la transició democràtica, i en el context del nou sistema autonòmic definit per la Constitució espanyola del 1978, el poble de Catalunya aprovà en referèndum l’Estatut d’autonomia de Catalunya el 1979 i celebrà les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980.
Els darrers anys, en la via de l’aprofundiment democràtic, una majoria de les forces polítiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformació del marc polític i jurídic. La més recent es va concretar en el procés de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya iniciat pel Parlament l’any 2005. Les dificultats i negatives per part de les institucions de l’Estat espanyol, entre les quals cal destacar la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, comporten un refús radical de l’evolució democràtica de les voluntats col·lectives del poble català dins de l’Estat espanyol i creen les bases per a una involució en l’autogovern, que avui s’expressa amb total claredat en els aspectes polítics, competencials, financers, socials, culturals i lingüístics.
El poble de Catalunya ha expressat de diverses maneres la voluntat de superar l’actual situació de bloqueig dins de l’Estat espanyol. Les manifestacions massives del 10 de juliol de 2010, amb el lema «Som una nació. Nosaltres decidim», i de l’11 de setembre de 2012, amb el lema «Catalunya, nou estat d’Europa», són expressió del rebuig de la ciutadania envers la manca de respecte a les decisions del poble de Catalunya.
El 27 de setembre de 2012, mitjançant la Resolució 742/IX, el Parlament constatà la necessitat que el poble de Catalunya pogués determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu per mitjà d’una consulta. Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, el 25 de novembre de 2012, van expressar i confirmar aquesta voluntat de manera clara i inequívoca.
Per tal de portar a terme aquest procés, el Parlament de Catalunya, reunit a l’inici de la desena legislatura, en representació de la voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada democràticament en les darreres eleccions, aprova la següent:

DECLARACIÓ DE SOBIRANIA I DEL DRET A DECIDIR DEL POBLE DE CATALUNYA

D’acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament pel poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per a fer efectiu l’exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir llur futur polític col·lectiu, d’acord amb els principis següents:

SOBIRANIA

El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.

LEGITIMITAT DEMOCRÀTICA

El procés de l’exercici del dret a decidir serà escrupolosament democràtic i garantirà especialment la pluralitat i el respecte de totes les opcions, per mitjà de la deliberació i el diàleg en el si de la societat catalana, amb l’objectiu que el pronunciament que en resulti sigui l’expressió majoritària de la voluntat popular, que serà el garant fonamental del dret a decidir.

TRANSPARÈNCIA

Es facilitaran totes les eines necessàries perquè el conjunt de la població i la societat civil catalana tingui tota la informació i el coneixement adequat per a exercir el dret a decidir i perquè es promogui la seva participació en el procés.

DIÀLEG

Es dialogarà i es negociarà amb l’Estat espanyol, amb les institucions europees i amb el conjunt de la comunitat internacional.

COHESIÓ SOCIAL

Es garantirà la cohesió social i territorial del país i la voluntat expressada en múltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble.

EUROPEISME

Es defensaran i es promouran els principis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l’estat del benestar, la solidaritat entre els diferents pobles d’Europa i l’aposta pel progrés econòmic, social i cultural.

LEGALITAT

S’utilitzaran tots els marcs legals existents per a fer efectiu l’enfortiment democràtic i l’exercici del dret a decidir.

PAPER PRINCIPAL DEL PARLAMENT

El Parlament, com a institució que representa el poble de Catalunya, té un paper principal en aquest procés i, per tant, s’han d’acordar i concretar els mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi.

PARTICIPACIÓ

El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat han de fer partícips actius de tot aquest procés el món local i el màxim de forces polítiques, d’agents econòmics i socials i d’entitats culturals i cíviques de Catalunya, i han de concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi.
El Parlament de Catalunya encoratja tots els ciutadans i ciutadanes a ésser protagonistes actius del procés democràtic d’exercici del dret a decidir del poble de Catalunya.

Read Full Post »

Foto: Bellaterra.cat

Segons el portal vilaweb,  Berllaterra EMD és una de les poblacions amb més participació de Catalunya! Han votat ciutadans com Mònica Terribas, Joan Manuel Tresserras, Agustí Benedito, Fèlix Riba, Jordi Tardòs, Marc Carballeira, etc., Ara Bellaterra sí és Bellaterra EMD!!

També en col.laboració del Comerç de Bellaterra EMD, s’han distribuit el primers milers de Plànols de Carrer i Comerç, amb informació general de telèfons, com el de les Done maltratades, Unió Europea (Ara Henry Kissinger ja podrà trucat i parlar amb Europa), resta pendent el de l’EMD, que de moment no és disponible!

Avui les noves instalacions del Club Bellaterra, han obert les portes a tot Bellaterra EMD, amb regals de samarretes i unes magnifiques instalacions, al més alt gust dels esportistes del nostre poble! Felicitats per un dia plé de seny i estima ciutadana!

http://www.vilaweb.cat/noticia/3744729/bellaterra-supera-25-participacio.html

Read Full Post »