Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Parlament de Catalunya’

Laura Borràs retrat oficial 2018.

Laura Borràs i Castanyer
filòloga, professora i política catalana

Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 5 d’octubre de 1970) és una filòloga i política catalana, 16a presidenta del Parlament de Catalunya des del 12 març de 2021. Va ser consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre 2018 i 2019 i diputada al Congrés dels Diputats entre 2019 i 2021. Entre 2013 i 2018 havia sigut directora de la Institució de les Lletres Catalanes. És especialista en teoria de la literatura i literatura comparada.

Laura Borràs Castanyer, 16a Presidenta del Parlament de Catalunya|FOTO: BELLATERRA.CAT

Biografía de Laura Borràs i Castanyer

Si miro de justificar la meva trajectòria investigadora he de recórrer forçosament a la meva pròpia biografia. I en fer-ho em vénen al pensament, de manera inequívoca, els mestres. Afortunadament n’he tingut molts i molt diversos. Em resultaria recordar què he après de cadascun d’ells, entre d’altres coses perquè, amb el pas del temps, els seus ensenyaments s’han anat incorporant subtilment dins de la meva pròpia manera de treballar. Amb tots ells he mantingut una relació de disciplina i de respecte i la majoria han suposat per a mi fascinants exemples d’intel·ligència, brillantor i competència intel·lectual: tot un mirall on tractar de reflectir la meva pròpia imatge.

Els inicis: una base interdisciplinar

Al començament va ser la literatura. Atreta a parts iguales per la literatura i l’art, i davant de la tessitura d’haver de triar un futur quan ni tan sols s’ha arribat a la majoria d’edat, les meves preferències em van dur a les portes de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Ja en el meu primer curs vaig descobrir que les múltiples disciplines que m’interessaven em duien a investigar abans, durant, després i en lloc de la literatura. Del particular al general, articulant mètodes interdisciplinars que responien als meus desigs preuniversitaris i molt abans de poder imaginar que algun dia aquest desig seria una realitat, els meus passos s’orientaven ja envers la pràctica crítica i hermenèutica que conformen la base necessària per a la literatura comparada. Com que llavors la llicenciatura de “Teoria de la Literatura i Literatura Comparada” era llavors un projecte que encara estava a les beceroles, l’exemple dels mestres que la conreaven era per a mi el millor estímul.

Una part important dels estudis de Literatura Comparada ha consistit en intentar abordar l’elaboració dels principis empírics de la literatura: la literatura com un fenomen supranacional i universal. A partir de l’anàlisi d’obres concretes, s’ha provat d’establir els fonaments de la universalitat literària. Aquesta premissa, constitutiva de l’àrea dins la qual s’ha formulat tant la meva formació com la meva recerca, ha de ser posada de relleu per tal com té a veure amb la percepció de l’abast de la disciplina i la seva relació amb matèries circumdants com ara la teoria literària i la història, entre d’altres. Per això, lluny de veure el conflicte entre el particular i l’universal –el comparatisme i la institucionalització en filologies nacionals dels estudis literaris– com una tensió que ha de resoldre’s, vaig optar per començar els estudis de filologia catalana (posats a fer una tria, triava la meva cultura) per aviat tractar de simultanejar-los amb els de filologia romànica, que em donaven la base plurilingüística imprescindible.

D’acord amb la meva manera d’entendre la disciplina, doncs, quedava clara la premissa d’estudiar la literatura com un ens que supera les barreres nacionals o lingüístiques. Aquesta necessitat –no permesa pels plans d’estudi que regien aleshores– em va anar orientant vers l’aprofundiment del sentit, vers la intertextualitat, vers les múltiples i productives relacions de la literatura amb els seus “altres”, i va veure un primer resultat en la tria del tema de la meva tesi doctoral: un estudi que va ser definit pel president del tribunal que la va jutjar, l’eminent comparatista Claudio Guillén, com “d’art et littérature comparée”.

En efecte, una trajectòria de recerca comença, un cop finalitzats els estudis de llicenciatura, quan es comencen els cursos de doctorat. En aquell moment, havent optat clarament per un estudi comparatiu de textos literaris i representacions iconogràfiques, vaig obtenir una beca de Formació de Personal Investigador (FPI) del Ministeri d’Educació i Ciència que em va permetre ingressar en el Departament de Romàniques de la UB on, abans fins i tot d’assolir la suficiència investigadora, vaig alternar la investigació amb la docència. Finalitzades les meves ajudanties, la beca de la que gaudia em va permetre fer estades a l’estranger (Anglaterra, primer, i França, després) que van resultar extremadament productives, atès que, uns anys més tard, van cristal·litzar en el títol de Doctor Europeu. Aprofito per incidir aquí en la importància de la dimensió exterior de la recerca. El contacte amb mètodes innovadors i capdavanters sempre resulta enriquidor, a més de necessari.

La conferència que Hans Robert Jauss havia impartit a Barcelona l’abril de 1988 va dirigir el meu interès envers la teoria de la recepció i les seves possibilitats pràctiques immediates. Unes possibilitats que veurien la llum en els cursos de “Teoria de la literatura” que he estat impartint ininterrompudament al Departament de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona des de l’any 1995 i a la Universitat Oberta de Catalunya del 1999 fins el 2009. Des de llavors, albergo la idea que el teòric de la literatura o el crític literari modern està “condemnat” a mantenir una situació d’amateurisme en relació amb els seus col·legues intel·lectuals que es dediquen a disciplines més “tècnicament pures”. Tal vegada no sigui el terme amateurisme el més pertinent, atès que el nostre coneixement està sempre en funció d’un comentari especulatiu sobre un text literari. Això no obstant, és indubtable que el domini d’una disciplina mental determinada dota les nostres operacions hermenèutiques d’una més gran solidesa i uns resultats més brillants, es tracti de la lingüística, la filosofia o la història. La coincidència de la meva docència en teoria literària amb l’elaboració de la tesi doctoral va suscitar que tractés de trobar un camp conceptual sòlid des del qual donar validesa a la meva investigació sobre les formes de la follia a l’Edat Mitjana. Així va ser com vaig escollir com a base de reflexió – previnguda per les indicacions que trobava en el pensament crític i comparatista de la majoria de romanistes–, el teixit històric, literari i iconogràfic del món medieval que va veure’s recompensat amb la concessió del Premi Extraordinari de Doctorat.

No podia tampoc deixar de banda –i confio que les meves publicacions en donin compte– les propostes teòriques més recents, com ara la semiòtica de la cultura, el marxisme, el feminisme i el postcolonialisme, els quals han insistit en el caràcter institucional de la literatura i en la seva imbricació en un sistema cultural més ampli. Aquests suggeriments són especialment rellevants per la Literatura Comparada, que tracta els textos inserits en un teixit d’intercanvis. En conseqüència, si l’obra literària representa un objecte que adquireix la seva identitat en processos extraliteraris que el constitueixen com a tal, l’anàlisi d’aquests ha de formar part dels estudis literaris, en particular de la comparatística. Per tot el que he exposat més amunt, entenc el comparatisme com un camp obert d’investigació textual, per la qual cosa l’aparició d’eines teòriques provinents de corrents com la teoria de la recepció, el postestructuralisme, els estudis culturals i la crítica colonial van suposar per a mi un repte estimulant. Tal vegada en aquest sentit la comparatística estigui més a prop que mai dels seus plantejaments universalistes, per bé que paradoxalment, tampoc mai abans s’havia plantejat obertament el problema de l’apropiació cultural, en particular respecte a la relació de la cultura europea amb altres cultures, tot i les veus que temen pels camins que aquesta diversitat pot arribar a seguir.

El present: la docència com a servei i la investigació com a deure.

Per raons del destí personal de cadascú, he exercit en diversos nivells de l’ensenyament: des de la ja extingida Educació General Bàsica fins a la universitat, on també he passat per les categories de professora associada a la UB i professora agregada a la UOC, així com Directora Acadèmica de l’àrea de Postgrau dels Estudis de Llengües i Cultures. Tots i cadascun d’aquests càrrecs docents han suposat per a mi una valuosa font de coneixement tant didàctica com tècnica.

Les funcions bàsiques de la Universitat segons la Llei Orgànica de Reforma Universitària (11/1983) són el desenvolupament científic, la formació professional i l’extensió de la cultura. La Universitat exerceix el servei de l’educació mitjançant la docència, l’estudi i la investigació. En aquest marc, estic convençuda que el desenvolupament de la tasca docent del professorat ha de sustentar-se en el pilar bàsic de la investigació, de la qual és inseparable. Un dels espais on la investigació té cabuda és en les societats literàries i les associacions professionals on l’intercanvi i el contacte entre col·legues és més que saludable per prendre el pols a les actituds i propostes més innovadores. Amb aquesta convicció vaig ingressar –sempre amb els avals previs i preceptius- i he treballat en la SELGYC (Sociedad Española de Literatura General y Comparada), la ICLA (International Comparative Literature Association), l’ASETEL (Asociación Española de Profesores de Teoría de la Literatura), la Societat Catalana d’Estudis Dantescos, el Centre Català de l’International PEN Club, l’Associació d’Escriptors o l’International Board of Directors de l’ELO, l’Electronic Literature Organisation.

Així mateix, a banda d’atendre sempre les invitacions per a pronunciar conferències arreu, i impartir seminaris i cursos de doctorat i postgrau en diverses universitats (UB, UAB, Universitat d’Alacant, Universidad de Málaga, Universidad de Jaén, Universidad de Santiago de Compostela, Universidad Carlos III de Madrid, Universidad Complutense de Madrid, etc.) la pròpia inquietud m’ha portat a organitzar i dirigir Congressos, Seminaris i Jornades, així com Cursos d’Extensió Universitària com El viatge de la literatura o Narrativa del segle XX que van gaudir sempre d’un èxit notable (en el decurs de cinc edicions van passar-hi més de cinc cents estudiants). Amb altres col·legues la tasca cooperativa ha tingut també el seu espai. Així és com vaig cofundar GENA, un grup interdisciplinari d’estudi de la narrativa actual a la UB. Més endavant, van arribar “El viatge de la literatura” i, més tard encara, OFELIA. Dos projectes literaris en xarxa i a la xarxa.

Certament, l’experiència em demostra cada dia que per a desenvolupar la tasca docent amb profunditat, amplitud i perspectiva, el professorat no pot limitar-se a una simple exposició de fets emmagatzemats i memoritzats. És indiscutiblement necessària l’assistència a col·loquis, simposis o congressos, i en definitiva, a qualsevol reunió científica per contrastar els propis punts de vista amb d’altres i accedir, d’aquesta manera, a informacions que reverteixen favorablement en la docència i que permeten una planificació més actual de les assignatures i del coneixement.

Docència i investigació: present i futur.

Fins aquí, doncs, el que podria considerar-se com les fonts de la meva biografia intel·lectual. Queden per detallar molts altres impulsos i moltes altres fonts que serien aquí difícilment citables i encara més difícilment valorables. En realitat, la tasca d’un investigador de la literatura no difereix de qualsevol altra dedicació, és a dir, es realitza a través d’un complicat teixit d’experiències, en les que las estretes dels llibres de l’estricta especialitat són només una part. En la docència, quan es tracta de convèncer per a una certa actitud intel·lectual i ensenyar coneixements que, en definitiva, puguin ser superats, aquesta part ha de ser vivificada i posada en acte. Per a tal fi es necessita alguna cosa més que la lletra. I és important comprovar que tot el que s’ha estimat es converteix en pensament útil.

El progrés, en les qüestions intel·lectuals, és a vegades difícil de precisar; però crec que, almenys en el meu cas, resideix en una major autoconsciència de la pròpia disciplina. En aquest sentit, les innovacions tecnològiques que fan de la nostra feina un compromís constant amb la modernitat, ha estat el trampolí ideal per a constituir un grup d’investigació interdisciplinar i capdavanter: HERMENEIA. L’any 2009, més de deu anys després de la seva gestació, el grup va ser reconegut com a Grup Consolidat per la Generalitat de Catalunya (SGR-529).

El màster en Literatura en l’era digital del qual sóc directora acadèmica, desenvolupat a la UB i amb el suport d’Edicions 62, constitueix en aquests moments un projecte interessant i engrescador. Igualment, la direcció per a la UB del Doctorat Europeu Master Mundus “Interzones” és una experiència d’aprenentatge europeu i mundial al més alt nivell.
Igualment, en la meva trajectòria individual, d’una poètica descriptiva es passa a una poètica que es fa conscient dels metallenguatges que utilitza en les seves construccions i que és capaç d’incorporar novetats sense perdre el rumb teòrico-pràctic ni la seva eficàcia didàctica de saber aplicat i aplicable.
Des d’aquesta perspectiva he mirat d’enfocar la meva trajectòria com a investigadora i com a docent al llarg de quinze anys. El futur: tot un repte!

Font: Facebook Laura Borràs

Read Full Post »

Ernest Maragall, d’ERC (78 anys), David González, del PSC (26 anys) i Alberto Tarradas, de Vox (24 anys) presidiran la mesa d’edat per a la constitució de la nova cambra

David González Chanca (PSC), diputat del Parlament de Catalunya i Carlos Cordón (PSC), alcalde de Cerdanyola del Vallés|FOTO: BELLATERRA. CAT

Parlament de Catalunya amb més diputades que mai i dels més renovats

La tretzena legislatura portarà a la cambra catalana més diputades que mai, però encara seran minoria respecte als seus companys. En aquestes eleccions s’han escollit 71 homes i 64 dones, i, per tant, la presència femenina ocuparà poc més del 47% dels seients.

Des del 1980, en què només es van elegir 7 dones, la presència femenina a l’hemicicle ha anat augmentat a poc a poc fins arribar a aquest 47,4% després del 14F.

Serà un hemicicle dels més renovats de la història. Més de la meitat dels elegits s’estrenaran en el càrrec. Són 71, un 52,6% dels diputats. L’última vegada en què hi va haver més diputats nous que antics va ser el 2015, l’any de Junts pel Sí, en què van passar a la política moltes persones de la societat civil.

I si ens fixem en l’edat dels escollits, el nou Parlament serà tan vell com fa una dècada. La mitjana d’edat s’havia situat al voltant dels 45 anys i, aquest cop, s’ha envellit dos anys. La mitjana és de 47.

Aquest cop, el diputat més jove és Alberto Tarradas, el cap de llista de VOX per Girona, que té 24 anys. I el més gran torna a ser Ernest Maragall, d’ERC, amb 78 anys. Tots dos presidiran la mesa d’edat per a la constitució de la nova cambra, juntament amb David González, del PSC (26 anys).

Per partits i territoris

Per partits, qui menys percentatge de dones té entre els seus representats és Vox. La formació d’extrema dreta tindrà gairebé el triple d’homes que de dones a l’hemicicle (8 homes i 3 dones). També Ciutadans tindrà el doble d’homes que dones (4 i 2). En els grups de Junts i En Comú Podem també hi haurà més diputats que diputades.

En canvi, el PSC, ERC, la CUP-G i el PP tindran una dona més entre els seus representants.

Per edats, els partits més joves són En Comú Podem, amb una mitjana de 41,5 anys; seguit del Partit Popular, amb una mitjana de 43 anys.

I els que tenen una mitjana d’edat més elevada entre els seus representants, hi ha Ciutadans, amb 50 anys de mitjana, i Junts i el PSC, amb 49 i mig.

En la renovació del Parlament hi té molt a veure la irrupció de Vox a la cambra catalana, amb 11 diputats que no hi eren fins ara.

Entre els que sí que tenien representació, la CUP és qui més es renova. Només un dels seus diputats electes –Carles Riera– repeteix. També el PSC renova més de la meitat dels seus escons. 19 dels 33 diputats obtinguts són nous, sobretot, els escollits a les demarcacions de Tarragona, Girona i Lleida.

I és que per territoris, la demarcació de Lleida és la que aportarà més saba nova a la cambra catalana. Un 80% dels representants d’aquesta província s’estrenen. Només 3 de 15 ja eren diputats en la passada legislatura.

A Barcelona, en canvi, passa just el contrari: més de la meitat dels escollits per aquesta demarcació ja eren diputats. 

Read Full Post »

JUNTS guanya el 14-F a Bellaterra

Laura Borras candidata de Junts a la Presidencia de la Generalutat|FOTO: BELLATERRA. CAT

☑️Aixi ha votar el veïnat de Bellaterra avui 14 de febrer de 2021 al Centre Cívic de la Plaça Maragall.

Cens: 2.104

Participació: 69.9 (2017: 89,65 %)

JUNTS: 436 (2017: 723 vots)

ERC: 233 (2017: 308 vots)

PSC: 224 (2017: 168 vots)

PdeCAT: 144 (2017 : 0 vots)

VOX: 121 (2017: 0 vots)

C’s: 94 (2017: 384 vots)

PP: 89 (2017: 83 vots)

CUP: 53 (2017: 63 vots)

ECP: 41 (2017: 61 vots)

PNC: 19 (2017: 0 vots)

PRIMÀRIES: 8 (2017: 0 vots)

RECORTES o: 8 (2017: 0 vots)

FNC: 3 (2017: 0 vots)

Read Full Post »

Laura Borras, Candidata per Junts a la presidència de la Generalitat de Catalunya: FOTO DE BELLATERRA. CAT

La campanya electoral de les eleccions més estranyes de la història va acabar ahir amb les tradicionals crides al vot útil a càrrec de tots els partits. És un recurs clàssic i que funciona, però no deixa de ser trist que l’últim recurs per portar els teus electors fins a les urnes sigui apel·lar a un vot en negatiu, és a dir, en contra d’alguna cosa més que a favor d’un projecte en concret. Ahir es van sentir aquestes crides a evitar tant un tripartit d’esquerres amb el PSC com un govern independentista, que governin “els de sempre” o un executiu en què Vox o la CUP puguin jugar algun paper. És cert que l’elevat nombre d’indecisos i la fragmentació partidista (amb fins a nou partits amb possibilitats d’entrar al Parlament) potser justifica aquestes apel·lacions al vot més emocional, però ara ja podem dir que hauria sigut desitjable un tipus de campanya més constructiu.

Perquè, a més, es dona la circumstància que, com que no sembla que hi hagi d’haver transvasament entre el bloc independentista i el contrari, la majoria dels atacs s’han donat entre formacions en teoria properes o condemnades a pactar, com Junts i ERC, però també entre Junts i el PDECat, entre el PP i Ciutadans o entre els comuns i el PSC. És aquesta recerca del vot fronterer –el que es decideix a última hora i pot acabar decantant el resultat (és el que va passar el 21-D, per exemple)– el que ha fet augmentar la temperatura de la campanya en els dies finals, on ja s’han imposat clarament els missatges més dirigits al cor que al cap. Cal afegir que un altre factor que ha enrarit la campanya i l’ha feta encara més antipàtica és la presència d’una força d’extrema dreta com Vox, disposada a mentir descaradament per inocular el seu missatge xenòfob i autoritari.

El cas és que durant la campanya no s’ha pogut fer un debat serè i argumentat ni sobre quin ha de ser el rumb del Procés ni sobre el model de país ni, més a curt termini, sobre com ha d’afrontar Catalunya la reconstrucció de l’economia a partir dels fons europeus. Hauria sigut ideal veure els candidats discutint, amb xifres a la mà, sobre pressió fiscal, economia verda, ciència i investigació, model universitari o tantes altres coses imprescindibles per construir el país del futur. També hauria sigut una manera de calibrar les aptituds de cada candidat, ja que la presidència de la Generalitat no és un càrrec qualsevol i necessita un cert nivell d’expertesa.

Esperem, però, que un cop finalitzada la campanya i la seva pròpia dinàmica simplificadora i caïnita, i amb els resultats del 14-F a la mà, s’obri pas la política en el sentit més elevat del terme. La política entesa com la capacitat de teixir acords, generar consensos i dibuixar les línies mestres estratègiques que el país necessita per aixecar-se altre cop. I per això caldrà que els que avui es barallen (Junts, ERC, PDECat, CUP però també comuns o PSC) arribin a acords al llarg de la legislatura.

Read Full Post »

Amb una participació del 89,65%, la majoria de Bellaterra va votar Junts x Catalunya, amb 723 vots

Junts x Cerdanyola

Resultats de Bellaterra al Parlament de Catalunya, 21 de desembre de 2017

Cens total de Bellaterra: 2.039

Van votat: 1828

Participació: 89,65 %

JUNTS X CATALUNYA: 723 vots

C’s: 384

ERC: 308

PSC: 168

PP: 83

CUP: 63

ECP: 61

Read Full Post »

Catalunya afronta el 14 de febrer -si no hi ha cap decisió judicial en contra en els pròxims dies- unes eleccions al Parlament marcades per la pandèmia.

Parlament de Catalunya|Wikipedia

Els partits polítics locals han iniciat la campanya, que serà de baixa densitat d’actes, amb crides a la seguretat i la participació i convençuts majoritàriament que, passi el que passi, hi haurà un canvi important, raó per la qual els comicis esdevenen especialment rellevants. Us oferim alguns dels missatges de les formacions de Cerdanyola.

43.468 persones podran votar a Cerdanyola si finalment les eleccions són el 14 de febrer. 666 persones han estat designades com a càrrecs de mesa; 1 president i 2 vocals per mesa, més dos suplents per a cada càrrec. En total hi haurà 74 meses en 16 col·legis electorals a la nostra ciutat. En aquestes eleccions, s’escullen els 135 diputats i diputades que constitueixen el Parlament de Catalunya: 85 de Barcelona, 18 de Tarragona, 17 de Girona i 15 de Lleida.

Cs: ni quatre anys més de Procés, ni un tripartit governat per ERC amb suport del PSC

“Catalunya no es pot permetre quatre anys més de Procés, ni un tercer tripartit governat per ERC amb el suport de PSC”. Així ho afirma Sonia Rodríguez, la candidata de Ciutadans (Cs) en la llista que encapçala Carlos Carrizosa, que subratlla que la ciutadania té l’oportunitat d’obrir una nova etapa de veritat amb moderació i sense separatisme al govern de la Generalitat.

ERC: unes eleccions que tornen a ser un plebiscit entre el 155 i la independència

ERC reclama un govern fort que lideri la reconstrucció social i econòmica i avanci cap una República lliure, justa, feminista i sostenible. Des de Cerdanyola, Helena Solà, portaveu municipal i suplent a la candidatura encapçalada per Pere Aragonés, apunta que la ciutadania no s’ha d’enganyar: “aquestes eleccions tornen a ser un plebiscit entre el 155 i la independència”.

PSC: guanyar amb Illa per recuperar “una dècada perduda

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) surt a per totes en aquestes eleccions al Parlament amb l’esperança no només d’assolir la victòria als comicis sinó de poder formar govern presidit per Salvador Illa. El cerdanyolenc David González, número 21 a la candidatura socialista, destaca que és l’oportunitat d’un canvi necessari després d’una dècada perduda amb els governs independentistes.

ECP: la gent mereix un canvi perquè es protegeixin els drets de la ciutadania

En Comú Podem es presenta com l’aposta per un canvi que mereix la ciutadania per garantir els seus drets amb un escut social que blindi el sector públic, aposti per la transició verda i elimini les polítiques d’austeritat. Isaac Martínez, candidat cerdanyolenc a la llista encapçalada per Jessica Albiach, destaca la necessitat de blindar la sanitat o l’educació, tal i com s’ha demostrat amb la pandèmia.

CUP-Guanyem: ser la veu del carrer a les institucions per avantposar els interessos dels treballadors

La candidatura de CUP-Guanyem aposta per portar la veu del carrer a les institucions amb l’objectiu que el pròxim govern avantposi els interessos dels treballadors als de la minoria privilegiada del país. Carles Escolà, número 6 a la candidatura encapçalada per Dolors Sabater, subratlla l’aposta per l’amnistia i l’autodeterminació “sense receptes màgiques ni diàlegs buits”

PP: els independentistes s’han oblidat de les necessitats de la gent

El PP demana que la ciutadania aposti en aquestes eleccions per la seva formació perquè es preocupa per les necessitats reals de la gent, de les quals Anabel Plans, secretaria del PP local, considera que els partits independentistes s’han oblidat al llarg dels darrers 10 anys. Plans destaca que el PP, encapçalat per Alejandro Fernández, considera una falta de respecte a les víctimes fer eleccions en un dels moments més dramàtics de la pandèmia.

Junts: omplir les urnes per demostrar que l’independentisme no s’ha rendit

Junts per Catalunya es presenta a aquestes eleccions amb dos caps visibles, Carles Puigdemont i Laura Borràs, sobre els que el portaveu municipal a Cerdanyola, Joan Sánchez, afirma que “sabem que plantaran cara per aconseguir una Catalunya millor”. Junts creu que les eleccions han de demostrar que no s’abaixa el cap, que no es renuncia a res i que es vol que es respectin les decisions preses democràticament.

Resultats definitius de Bellaterra (Vallès Occidental) al Parlament de Catalunya, 21 de desembre de 2017

Cens total de Bellaterra: 2.039

Han votat: 1828

Participació: 89,65 %

JUNTS X CATALUNYA: 723 vots

C’s: 384

ERC: 308

PSC: 168

PP: 83

CUP: 63

ECP: 61

Font: Cerdanyola Info

Read Full Post »

El Parlament de Catalunya va viure aquest divendres el debat de pressupostos més atípic de la seva història: amb molt pocs participants i la majoria amb guants i mascareta.

La imatge d’una infermera prenent la temperatura al president de la Generalitat, Quim Torra, a l’entrada de la cambra mostrava a la perfecció l’excepcionalitat del moment i confirmava que la crisi del coronavirus ho ha capgirat tot, no només les previsions econòmiques, que converteixen els pressupostos en paper mullat des del minut zero de la seva entrada en vigor, sinó fins i tot les dinàmiques polítiques. Ahir va ser el primer dia que el president va agrair el to de la cap de l’oposició, Lorena Roldán, de Ciutadans.

El Govern és conscient que per afrontar la crisi econòmica provocada pel covid-19 no n’hi ha prou amb uns pressupostos, sinó que cal un gran acord per a la reconstrucció, tan ampli com sigui possible, transversal, que involucri tots els sectors de la societat i que permeti tirar endavant les mesures necessàries per superar el xoc, i que en cap cas seran fàcils. Per això és encertada la iniciativa del president Torra de convocar una taula amb partits, agents socials, societat civil i en general totes les institucions que tinguin capacitat d’aportar coneixement en el complex debat que s’ha d’encetar sobre quin ha de ser el model de país post covid-19

Però perquè aquesta iniciativa sigui reeixida cal que es compleixin uns mínims. La primera condició és que s’aparquin els partidismes i els càlculs electorals. El repte que ha d’afrontar el país és de tal magnitud que reclama mirada llarga i grans dosis de generositat i empatia. La ciutadania no perdonarà que en aquest procés de repensar el país tornin a aflorar les batalletes i els recels entre uns i altres, la mirada curta, els retrets i l’electoralisme. Catalunya sempre ha tingut una elevada capacitat de concertació social, al contrari que Espanya, i una tradició de pactes nacionals d’ampli espectre. Ara cal estar a l’altura de les circumstàncies. Independentistes i no independentistes, dretes i esquerres, empresaris i treballadors, autònoms i creadors, tots han de participar d’aquest gran projecte.

La segona condició és que el debat s’ha d’abordar amb la màxima obertura de mires, sense apriorismes i sense prejudicis ideològics. La situació és completament nova i reclama mesures imaginatives i innovadores. El xoc que patirà l’economia és molt difícil d’encarar amb les receptes del passat perquè no respon a una crisi clàssica, no és producte de l’esclat d’una bombolla sinó d’una paralització de la producció i del consum que es dona a tot el món alhora. És hora de trencar tabús i explorar noves solucions.

I en tercer lloc caldrà tenir la vista posada en el mitjà i el llarg termini. Això vol dir estar disposat a fer sacrificis i a prendre mesures impopulars, si cal, per accelerar el canvi cap a un nou model productiu que s’adeqüi a les noves formes de vida i consum que s’imposaran. La normalitat que coneixíem abans de la pandèmia ja no tornarà, i qui abans s’adapti al nou paradigma tindrà molt de guanyat.

Read Full Post »

4ar. Aniversari del debat al Parlament de Catalunya, quan no es va respectar democràticament la consulta oficial acordada amb Cerdanyola, per la independència de Bellaterra, i poguer formar municipi propi. Mal camí per la democràcia!!

Read Full Post »

“4ar. Aniversari de la Consulta de Bellaterra per formar municipi propi, no respectat pels partits de Cerdanyola, Generalitat de Catalunya ni Parlament de Catalunya”

El “sí” a la independència va obtenir un 94% dels suports en un procés participatiu que va durat quatre dies.

A sota de tot podeu veure el vídeo de Bellaterra TV de l’any 2015 👇

Veïnes i veïns de Bellaterra votant durant un dels quatre dies del procés de participació ciutadana perquè l’EMD de Bellaterra es converteixi en municipi|EMD BELLATERRA

LA VANGUARDIA 2015

Cerdanyola del Vallès. (EFE) .- El “sí” a la independència de Bellaterra de Cerdanyola de Vallès ha guanyat clarament en el procés participatiu que ha durat 4 dies, amb el vot a favor de el 94% dels electors i una participació total del 53,57 % dels censats.

L’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, liderada pel seu president, Ramon Andreu (Gent per Bellaterra), celebrava pletòric ahir a la nit els resultats i l’èxit de l’procés impulsat per la mateixa entitat i ara iniciarà contactes amb Cerdanyola i la Generalitat.

“L’EMD presentarà un projecte llei després de veure la voluntat de decidir de la vila de Bellaterra, i ara passarem la pilota als grups polítics que es presenten el 27S perquè atenguin aquesta demanda popular claríssima, en cas contrari seria estrepitós”, ha explicat Andreu en declaracions a Efe.

En aquest sentit, Andreu ha afirmat que ha convocat a la seu de l’EMD a tots els partits polítics el proper 22 de setembre perquè se signi el compromís de dur a Parlament aquest projecte i permetre que Bellaterra esdevingui un nou municipi independent.

Al seu torn, l’Andreu, que ha qualificat d ‘ “èxit rotund” el procés, demanarà avui mateix una reunió “urgent” amb l’alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà (Compromís per Cerdanyola), amb l’objectiu d’abordar la “separació” de la urbanització de la resta de la ciutat.

“Ha estat un procés excepcional des del punt de vista jurídic, així com de la gent, entitats i partits que l’han impulsat, i és un dels processos participatius més concorreguts de Catalunya, equiparable a unes eleccions municipals”, ha afirmat Andreu.

Bellaterra va aconseguir l’EMD en 2008 després de diversos intents frustrats anteriorment, i el seu president assegura que, amb prop de 3.000 habitants, és més gran que el 70% de municipis de Catalunya i compleix els requisits per esdevenir una nova localitat.

El procés participatiu s’ha celebrat els dies 10, 11, 14 i 15 de setembre, i la secessió obligaria a Bellaterra a assumir nous serveis amb els costos corresponents, mentre que una de les incògnites és si la UAB seguiria o no formant part de Cerdanyola .

Read Full Post »

Nou CAP Turó de Can Matas (Sant Cugat del Vallès) |CEDIDA

Aquesta setmana, un important número de famílies de Bellaterra, per motius de manca d’accebilitat al CAP de Serraparera (Cerdanyola) s’han donat d’alta al CAP del Turó de Can Matas (Sant Cugat del Vallès), cal baixar a la parada Vollpelleres dels FGC (Línia del Vallès), a només 5 minuts de Bellaterra.

Uns dels motius d’aquest trasvàs també és per fer visible i reclamar que CATSALUT respecti l’acord majoritari adoptat al Parlament de Catalunya per l’obertura del CAP de Bellaterra, i que Cerdanyola, encara que no té veu ni vot, pressiona per no fer-ho efectiu, i així deixar a uns 3.000 veïns de Bellaterra, sense servei mèdic proper, un cas únic a Catalunya.

Segons ens han dit al Digital Diari Bellaterra.Cat, varies famílies de Bellaterra, la gestió presencial és molt ràpida i ateten amb molta amabilitat, i en només 10 minuts, l’alta al Cap Turó d Can Mates es fa efectiva. Cal la presencia física, només demanen la Targeta Sanitària i el DNI , et fan signar un document i t’assignen metge. Molt fàcil i molt agradables.

“El CAP de Can Matas diuen que l’atenció domiciliaria seguirà sent la de Serraparera (Cerdanyola) i cal acceptar-ho”

CAP TURÓ DE CAN MATAS
Carretera de Vallvidrera, 37
08173 (SANT CUGAT DEL VALLÈS)
☎️93 5618080
http://www.mutuaterrassa.com

Read Full Post »

Older Posts »