L’arribada de l’euro l’any 2000 va comportar molts avantatges per a la Unió Europea i els països membres que van poder assolir els objectius de Maastricht i accedir a la moneda única. D’una banda, va facilitar la lliure circulació de béns i serveis, així com de persones i capitals. Amb uns tipus de canvi fixos i eliminant els costos de canviar divises, resulta més econòmic l’intercanvi dins de la UE i s’eliminen possibles riscos comercials. El fet que l’euro s’adoptés com a moneda única també va comportar el seu enfortiment, ja que va esdevenir una divisa de referència mundial per a les transaccions, com el dòlar.
D’altra banda, però, l’adopció de l’euro també va comportar alguns inconvenients. D’una banda, els països de l’eurozona ja no van poder recórrer a la política monetària, és a dir, a la devaluació de la seva moneda, per corregir els desequilibris econòmics. De l’altra, l’adopció de l’euro va comportar una pujada de preus generalitzada en el pas d’una moneda a l’altra. Així, per exemple, el que abans costava 100 pessetes es va arrodonir a un euro, cosa que suposava que el producte s’havia encarit un 66%.
