Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 20/08/2018

Llet Nostra a una cuina de Bellaterra|Bellaterra Gourmet

I tal com diu el CCN, no comprem “Central Lechera Asturiana”, “Ato”, “Larsa”, “Puleva” i “Danone”.

Si us plau, que no us soni a tòpic… és ben real i està passant ara a Girona. Ens han declarat la guerra del segle XXI… la que no es basa en tancs ni invasions, però que aniquila igualment.

El boicot que la indústria làctia espanyola ha declarat recentment contra la lletera Can Feliu de Campllong, al Gironès, té moltes similituds amb el boicot que Leche Pascual va declarar a les cooperatives catalanes ara fa nou anys.

La lletera campllonguesa produeix 22.000 litres diaris de llet crua i ja patia un ofec econòmic per part de Corporación Alimentaria Peñasanta (que comercialitza Central Lechera Asturiana, Ato i Larsa), que li pagava un preu molt inferior al real.

Pack de 6 brics de Llet Nostra comprat al Condis de Bellaterra|Bellaterra Gourmet

Però ara aquesta última no només s’ha negat a dialogar sinó que ha decidit enfonsar-la i comprar-li únicament llet en pols al preu humiliant de 76 euros per tona.

Com és lògic, Can Feliu ha fet intents de vendre la llet a altres firmes, com ara Danone, Pascual, Puleva, Iparlat o Guissona. Però totes li han fet el buit i la seva situació és molt greu.

Per sort, l’eurodiputat Ramon Tremosa ha demanat a la Unió Europea que investigui la raó per la qual s’estan “perjudicant greument les petites i mitjanes productores catalanes”. Però la resposta trigarà un mes a arribar.

Mentrestant, Xavier Codina, responsable de Can Feliu, diu el següent:

“Ens estan discriminant i ara tenim clar que no hi ha cap voluntat d’arribar a acords. Som una empresa catalana que funciona i haurem de tancar perquè algú, des d’Espanya, ha decidit que ens havia d’escarmentar”.

Davant d’això, molts de nosaltres ens podem preguntar: “Però què puc fer jo, per ajudar, si només sóc una persona del carrer?”

Doncs bé, nosaltres podem fer-hi molt gràcies a la força immensa que tenim. Una força que quan creu en si mateixa és imbatible. I l’exemple més il·lustratiu el tenim amb Llet Nostra. Llet Nostra, com recordarem, va néixer l’any 2003 contra un boicot de Leche Pascual a les ramaderes catalanes i des d’aleshores no ha parat de créixer, fins al punt que és líder de venda de llet a Catalunya per davant de Pascual, Ato, Asturiana i Celta.

Tanmateix, res d’això no hauria estat possible sense el suport militant de la societat catalana, que, fent ús dels seus drets, va deixar d’adquirir productes de la marca Pascual –prop del 25% de les vendes– i va fer costat a Llet Nostra, un producte creat, pensat, etiquetat i adreçat al mercat català, que ven trenta-tres milions de litres de llet i que l’any passat va facturar per valor de 21,6 milions d’euros.

Ara, per tant, és vital que a l’hora d’anar al supermercat, els catalans tinguem presents els noms de les empreses lleteres que boicotegen Catalunya: nosaltres consumim, nosaltres escollim. I, si cal, boicotegem.

El Cercle Català de Negocis (CCN) demana als consumidors catalans que no comprin productes de les marques “Central Lechera Asturiana”, “Ato”, “Larsa”, “Puleva” i “Danone”.

La majoria d’aquestes empreses estan controlades per la Corporacion Alimentaria Peñasanta, corporacio estretament unida a l’oligarquia castellana, i que esta discriminant empreses catalanes com Can Feliu, una de les explotacions ramaderes mes importants de Catalunya.

http://www.lletnostra.cat

Read Full Post »

LAIA VICENS

Va ser la primera institució de l’Estat a reivindicar la democràcia i la catalanitat en ple franquisme


UAB situada a les portes de Bellaterra

6 de juny del 1968. El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) recull la fundació de tres universitats “autònomes” que s’ubicaran als afores de Madrid, Bilbao i Barcelona. Després d’anys de mobilitzacions estudiantils, el govern franquista -amb el nou ministre d’Educació Villar Palasí- pretenia amb aquest gest allunyar les protestes dels centres de les grans ciutats. Però el tret li va sortir per la culata: acabava de sembrar la llavor d’una universitat combativa, rebel i reivindicativa que va acabar sent la primera institució de l’Estat que va defensar públicament la llibertat i la democràcia. La UAB celebra 50 anys aquest 2018.

Aviat es va començar a veure l’esperit renovador de l’Autònoma, que va intentar alliberar-se de les cotilles de la dictadura. No s’hi impartien les tres assignatures obligatòries que el règim imposava per obtenir qualsevol títol – formación del espíritu nacional, religió i educació física, conegudes com les tres maries – i s’hi parlava català amb força normalitat. La UAB començava a ser un maldecap a Madrid. Una bomba de rellotgeria que esclata després de l’assassinat de Carrero Blanco, quan comencen “els tres cursos més conflictius” de la història de les universitats espanyoles, amb vagues constants, ocupacions al rectorat i assemblees multitudinàries. Així ho recullen els historiadors Borja de Riquer i Carme Molinero en el llibre L’Audàcia del coneixement, que commemora els 50 anys de la UAB. El govern espanyol, que havia creat l’Autònoma per diluir les mobilitzacions estudiantils, veu com també lluny del centre és incapaç de controlar els alumnes. I és en aquest punt que la universitat va córrer el risc de desaparèixer, només cinc anys després d’haver-se creat. “El règim va pensar que una de les formes d’acabar amb la sublevació universitària era liquidar les universitats autònomes”, afirma De Riquer a l’ARA.
El clima de tensió i lluita va marcar una generació d’estudiants que van forjar la seva ideologia entre les parets de la universitat. Ho té encara molt present el doctor Bonaventura Clotet, que va estudiar medicina a Sant Pau entre el 1970 i el 76: “Recordo molta presència dels grisos, les assemblees, on vaig conèixer Alfons Comín, els concerts de l’Ovidi Montllor i les vagues”. Hi havia tantes mobilitzacions que els estudiants ja reconeixien els policies de la secreta que els controlaven. “Els posàvem sobrenoms: el Rosset i Ludovico el moro ”, explica Clotet. El seu pas per la universitat no s’explica sense “la lluita política per les llibertats” de Catalunya, però tampoc sense els aprenentatges d’uns professors “molt bons”, que Clotet recorda amb una barreja d’admiració i afecte. “Vam invertir moltes energies a recuperar les llibertats i no ens vam dedicar a estudiar com ens hauria agradat”, admet.

Estudiants a l’estació de Bellaterra| UAB

Potser per la pressió dels estudiants o per un claustre de professors disposat a tot, la UAB va aprovar a principis del 1975 un text històric, conegut com el Manifest de Bellaterra, en què per primer cop en vida de Franco una institució pública de l’Estat es posicionava clarament a favor de les llibertats polítiques. Les classes es van suspendre fins a final de curs i es va decretar un aprovat general de caràcter polític a tots els alumnes.

Connexió de l’estació de Bellaterra amb la Universitat Autònoma de Barcelona | UAB

Aleshores només feia quatre anys que les classes es feien al campus de Bellaterra, ja que l’activitat docent havia començat al monestir de Sant Cugat. Les presses per construir els edificis van provocar que la vida al campus de Bellaterra fos poc confortable. De fet, la directora de cinema Isona Passola, que va estudiar història a la UAB, defineix com a “agredolça” la seva etapa universitària. “Era un espai duríssim, era l’anticampus: unes masses de ciment aïllades i camins de difícil accés”, explica. El camí des de la parada dels Ferrocarrils fins a les facultats era tan complicat que es coneixia com la ruta Ho Chi Minh, en referència al camí bèl·lic de la Guerra del Vietnam. Però tot i els inconvenients logístics, Passola va trobar en la UAB una mena de refugi cultural impagable, pels professors que va tenir -Jordi Nadal, Josep Fontana, Eva Serra…- i pels amics que hi va fer, com Vicenç Altaió o Joan Lluís Bozzo, que encara conserva.


Els Jocs també canvien la UAB

Com va fer Barcelona i el país sencer, l’any 92 la UAB va fer un salt endavant amb la construcció de la vila universitària, uns habitatges que van ocupar provisionalment les forces de seguretat desplaçades a Catalunya per als Jocs, però que després van omplir-se d’estudiants. Com el músic Joan Enric Barceló, alumne de filologia anglesa, que hi va viure dos anys. “Ens llevàvem a les dues del migdia, dinàvem, fèiem esport, sopàvem i estudiàvem fins que sortia el sol. Algun cop havia anat a un examen sense dormir”, explica a l’ARA.
La lluita política, l’expansió i la transformació del campus, l’obertura a Europa i, amb l’arribada del nou mil·lenni i de la crisi, la reducció de recursos públics i les mobilitzacions d’estudiants a favor de l’1-O. Són els capítols de la història d’una universitat rebel, que fa mig segle que marca d’una manera o altra les vides dels treballadors, professors i alumnes que la coneixen i la viuen de prop.

Read Full Post »