Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Europa’

Read Full Post »

20131212-174359.jpg

Dijous 12.12.2013 15:18
La consulta coincidirà amb el vint-i-cinquè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín
La data del referèndum es farà el 9 de novembre de 2014 · La campanya ‘Cauen els murs’ ja va connectar el procés sobiranista amb aquells fets

El president Artur Mas, acompanyat de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, ha anunciat la pregunta i la data del referèndum d’independència de Catalunya. La data, el 9 de novembre de 2014, coincidirà amb el vint-i-cinquè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín. Aquesta coincidència ens convida a recuperar el vídeo que, a partir d’una idea original de Vicent Partal, amb guió i realització de Ramon M. Piqué, a iniciativa de la Fàbrica (grup d’acció per la independència dirigit per Salvador Cardús) i amb la veu de Miquel Calçada, es va fer córrer ara fa un any abans de les eleccions del 25-N.
El vídeo parteix de la coincidència de l’aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, fa vint-i-tres anys, amb la data inaugural de la campanya. Això permet de fer una analogia sobre l’enderrocament dels murs que fan possible l’opressió.

Notícia de WILAWEB:
http://m.vilaweb.cat/noticia/4161603/20131212/consulta-coincidira-vint-cinque-aniversari-caiguda-mur-berlin.html

Read Full Post »

20130616-170710.jpg

El bellaterrenc David-Alexandre Pérez i Ciurezu ha fet realitat un dels seus projectes, veure volar per primera vegada, l’Airbus 350, el nou model on ell ha col-laborat amb la seva especialitat de Composite. Els anys dels seus estudis a UPC de Terrassa, i el Doctorat a UMIST University of Manchester, l’han portat a ser peça important d’ Airbus Alemanya, des de l’any 2010. Podem dir que casa nostra és Europa i els catalans son ara més que mai internacionals. Felicitats!!

http://m.youtube.com/#/watch?v=eWtPA8v-xeQ&sns=fb&desktop_uri=%2Fwatch%3Fv%3DeWtPA8v-xeQ%26sns%3Dfb

Read Full Post »

Pa de pagès catalàBrussel·les, 20 de febrer de 2013

La Comissió Europea ha afegit el Pa de Pagès Català a la llista d’indicacions geogràfiques protegides (IGPs).

Aquesta denominació se suma a un llistat de més de 1.100 productes ja protegits per la legislació europea de protecció d’indicacions geogràfiques, denominacions d’origen i d’altres especialitats tradicionals.

El Pa de Pagès Català s’inclou en la categoria 2.4 de productes agrícoles o d’alimentació, que correspon a pans, pastes, pastissos, dolços i d’altres productes de fleca. Aquesta nova indicació geogràfica es descriu com un “pa tradicional, rodó, amb una crosta cruixent i una molla tendra amb forats grans, amassat sempre a mà. Es produeix de forma artesanal, amb fermentació lenta i cocció en forns de terra refractari”. La descripció inclou d’altres característiques del pa, com ara olor, gust, textura i pes.

Publicació de la decisió al Diari Oficial de la UE del 20 de febrer de 2013.

Descripció al Diari Oficial de la UE de les característiques del Pa de Pagès Català per a ser inclòs com a indicació geogràfica protegida.

Més informació sobre productes de qualitat i llista de denominacions protegides.

Comissió Europea
Representació a Barcelona
Tel. de premsa: 93 467 78 12
Passeig de Gràcia, 90

Read Full Post »

20130127-204201.jpg

Plaça del Pi de Bellaterra (Foto: Bellaterra.Cat)

Parlament de Catalunya, 23 de gener de 2013

El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d’autogovernar-se, amb l’objectiu de millorar el progrés, el benestar i la igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania, i de reforçar la cultura pròpia i la identitat col·lectiva.
L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana. El parlamentarisme català té els seus fonaments en l’edat mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i la Cort Comtal.
Al segle XIV es creà la Diputació del General, o Generalitat, que anà adquirint més autonomia fins que arribà a actuar, durant els segles XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de Barcelona el 1714, arran de la Guerra de Successió, comportà que Felip V abolís amb el Decret de Nova Planta el dret públic català i les institucions d’autogovern.
Aquest itinerari històric ha estat compartit amb altres territoris, fet que ha configurat un espai comú lingüístic, cultural, social i econòmic, amb vocació de reforçar-se i promoure’s des del reconeixement mutu.
Durant tot el segle XX la voluntat d’autogovernar-se de les catalanes i els catalans ha estat una constant. La creació de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 fou un primer pas en la recuperació de l’autogovern, abolit per la dictadura de Primo de Rivera. Amb la proclamació de la Segona República Espanyola, el 1931, es constituí un govern català, amb el nom de Generalitat de Catalunya, que es dotà d’un estatut d’autonomia.
La Generalitat fou abolida el 1939 pel general Franco, que instaurà un règim dictatorial que durà fins al 1975. La dictadura va tenir una resistència activa del poble i el Govern de Catalunya. Una de les fites de la lluita per la llibertat és la creació de l’Assemblea de Catalunya l’any 1971, prèvia a la recuperació de la Generalitat, amb caràcter provisional, amb el retorn el 1977 del seu president a l’exili. En la transició democràtica, i en el context del nou sistema autonòmic definit per la Constitució espanyola del 1978, el poble de Catalunya aprovà en referèndum l’Estatut d’autonomia de Catalunya el 1979 i celebrà les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980.
Els darrers anys, en la via de l’aprofundiment democràtic, una majoria de les forces polítiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformació del marc polític i jurídic. La més recent es va concretar en el procés de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya iniciat pel Parlament l’any 2005. Les dificultats i negatives per part de les institucions de l’Estat espanyol, entre les quals cal destacar la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, comporten un refús radical de l’evolució democràtica de les voluntats col·lectives del poble català dins de l’Estat espanyol i creen les bases per a una involució en l’autogovern, que avui s’expressa amb total claredat en els aspectes polítics, competencials, financers, socials, culturals i lingüístics.
El poble de Catalunya ha expressat de diverses maneres la voluntat de superar l’actual situació de bloqueig dins de l’Estat espanyol. Les manifestacions massives del 10 de juliol de 2010, amb el lema «Som una nació. Nosaltres decidim», i de l’11 de setembre de 2012, amb el lema «Catalunya, nou estat d’Europa», són expressió del rebuig de la ciutadania envers la manca de respecte a les decisions del poble de Catalunya.
El 27 de setembre de 2012, mitjançant la Resolució 742/IX, el Parlament constatà la necessitat que el poble de Catalunya pogués determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu per mitjà d’una consulta. Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, el 25 de novembre de 2012, van expressar i confirmar aquesta voluntat de manera clara i inequívoca.
Per tal de portar a terme aquest procés, el Parlament de Catalunya, reunit a l’inici de la desena legislatura, en representació de la voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada democràticament en les darreres eleccions, aprova la següent:

DECLARACIÓ DE SOBIRANIA I DEL DRET A DECIDIR DEL POBLE DE CATALUNYA

D’acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament pel poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per a fer efectiu l’exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir llur futur polític col·lectiu, d’acord amb els principis següents:

SOBIRANIA

El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.

LEGITIMITAT DEMOCRÀTICA

El procés de l’exercici del dret a decidir serà escrupolosament democràtic i garantirà especialment la pluralitat i el respecte de totes les opcions, per mitjà de la deliberació i el diàleg en el si de la societat catalana, amb l’objectiu que el pronunciament que en resulti sigui l’expressió majoritària de la voluntat popular, que serà el garant fonamental del dret a decidir.

TRANSPARÈNCIA

Es facilitaran totes les eines necessàries perquè el conjunt de la població i la societat civil catalana tingui tota la informació i el coneixement adequat per a exercir el dret a decidir i perquè es promogui la seva participació en el procés.

DIÀLEG

Es dialogarà i es negociarà amb l’Estat espanyol, amb les institucions europees i amb el conjunt de la comunitat internacional.

COHESIÓ SOCIAL

Es garantirà la cohesió social i territorial del país i la voluntat expressada en múltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble.

EUROPEISME

Es defensaran i es promouran els principis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l’estat del benestar, la solidaritat entre els diferents pobles d’Europa i l’aposta pel progrés econòmic, social i cultural.

LEGALITAT

S’utilitzaran tots els marcs legals existents per a fer efectiu l’enfortiment democràtic i l’exercici del dret a decidir.

PAPER PRINCIPAL DEL PARLAMENT

El Parlament, com a institució que representa el poble de Catalunya, té un paper principal en aquest procés i, per tant, s’han d’acordar i concretar els mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi.

PARTICIPACIÓ

El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat han de fer partícips actius de tot aquest procés el món local i el màxim de forces polítiques, d’agents econòmics i socials i d’entitats culturals i cíviques de Catalunya, i han de concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi.
El Parlament de Catalunya encoratja tots els ciutadans i ciutadanes a ésser protagonistes actius del procés democràtic d’exercici del dret a decidir del poble de Catalunya.

Read Full Post »

20120423-003841.jpg

Pòster de la Diada de Sant Jordi al Japó (propietat de Bellaterra.Cat)

La festa de sant Jordi són el conjunt de celebracions que tenen lloc pels volts del 23 d’abril, dia en què morí decapitat Jordi, un soldat romà esdevingut sant cristià. De la seva vida real se’n saben molt poques coses però la seva llegenda, segons la qual aquest heroi va deslliurar una bella princesa de les urpes d’un terrible drac (un arquetip d’història que ja existia a l’Europa rural precristiana) va arrelar amb força a Catalunya. La devoció pel sant cavaller s’estengué sobretot perquè apareixia muntat en el seu cavall blanc batallant al costat dels exèrcits catalans en moments difícils. Heroi almogàver i sant protector pels monarques catalans fins al segle XV, el moviment político cultural de la Renaixença el converteix en patró de Catalunya, juntament amb la Moreneta. Aquest patronatge ha esdevingut, amb la instauració del costum de la rosa i del llibre, la festa patriòtica i cívica de Primavera més celebrada arreu del Principat, com també en certes contrades del País Valencià, Andorra, Illes Balears i en els pobles de l’Aragó catalanoparlant, on és dia de festa oficial. Avui, la Festa de Sant Jordi -festa nacional en honor al patró, diada del llibre i els llibreters, i festa de l’amor i els enamorats- és una de les festes més populars de Catalunya.

Com és tradicional, Bellaterra gaudirà de la Diada de Sant Jordi, principalment, a la Plaça del Pi, on trobareu parades de roses i llibres. Bona diada de Sant Jordi amb cultura i amor!!

Read Full Post »

11.541 MORTS DE SARAJEVO (4 vegades la població de Bellaterra) EUROPA 1992-1995

Sarajevo recorda les 11.541 víctimes de la guerra de Bòsnia en el 20è aniversari del conflicte

Al centre de Sarajevo, al llarg d’uns 800 metres del carrer principal, s’han instal·lat 11.541 cadires de color vermell que simbolitzen el nombre de les vides perdudes, davant d’un escenari en què també s’ofereixen concerts de música, balls i altres manifestacions culturals. A “La línia vermella de Sarajevo”, el més important és una manifestació dedicada a les víctimes, entre elles 643 nens, segons dades del Centre d’Investigacions i Documentació de Bòsnia. A la plaça principal, a prop de l’escenari, s’hi han col·locat grans pantalles en què es llegeixen els noms de les víctimes.

L’alcalde de Sarajevo, Alija Behmen, ha declarat que es tracta d’una una triple commemoració per a aquesta ciutat: de la seva fundació, fa 550 anys, dels 67 anys del seu alliberament del feixisme en la Segona Guerra Mundial, i dels 20 anys de l’inici del conflicte que va portar a la descomposició de l’antiga federació iugoslava. “S’estima que a Sarajevo hi van morir 18.000 persones;, de les quals 1.600 eren nens, però tenim fins ara els noms de 11.541 persones”, que corresponen al nombre de cadires instal·lades al carrer, ha subratllat Behmen.

La manifestació, ideada pel director de teatre Haris Pasovic, ha estat oberta amb versos del poeta polonès Herbert Zbigniew del seu “Informe des de la ciutat assetjada”, i han estat recitats per l’actriu bosniana Jasna Diklic.

“Sarajevo és una ciutat vital i forta, que té els seus constructors, els seus defensors, els seus arquitectes. És una ciutat invencible, que va derrotar tots els bàrbars que la van atacar”, ha declarat el president de torn de la terna presidencial bosniana, el musulmà Bakir Izetbegovic.

“La línia vermella de Sarajevo” també ha causat debats i crítiques, perquè alguns consideren que la idea dels seients buits no és nova, sinó recollida d’una commemoració per les víctimes de l’atemptat terrorista de l’11 de setembre del 2001 a Nova York.

Per rememorar els esdeveniments bèl·lics, han estat inaugurades, a més, diverses exposicions, de les quals destaca la del reporter gràfic durant la guerra de Bòsnia, Fehim Demir, titulada “Imatges de la vida sota el setge”.

Amb motiu d’aquest aniversari, s’han reunit a la capital bosniana reporters i periodistes de tot el món que van cobrir la guerra. La seva visita és la resposta a la iniciativa de l’informador francès Rémy Ourdan que va rebre el suport, entre altres, de l’Associació de Periodistes Bosniana, el Consell d’Europa i el govern irlandès. Ivo Komsic, que va ser durant la guerra membre de la Presidència de Bòsnia i Hercegovina, ha al·ludit en aquesta reunió a les fortes divisions internes que hi ha al país, i ha alertat que la situació política actual s’assembla a la que hi havia al començament de la guerra, si bé ha reconegut que ningú recorre en aquests moments a mitjans militars.

El setge de Sarajevo per les tropes serbobosnianes, instal·lades a les muntanyes del voltant, va durar 44 mesos, i és considerat un dels més llargs de la història moderna.

En la contesa de Bòsnia van morir 98.000 persones, i prop d’un milió d’habitants va haver
d’abandonar les seves llars, segons dades del Centre d’Investigacions i Documentació.

(Notícia aportada pel canal 324 de Catalunya)

Read Full Post »

Older Posts »