Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Orfeó Català’

Els fets del Palau de la Música es van produir al Palau de la Música Catalana de Barcelona el 19 de maig de 1960 durant l’homenatge del centenari del naixement del poeta català Joan Maragall organitzat per l’Orfeó Català amb presència de ministres de Franco.

El cant de la senyera al Palau de la Música Catalana|CEDIDA

Són considerats com l’inici del renaixement del catalanisme polític després de la Guerra Civil espanyola i l’inici de la carrera política de Jordi Pujol, futur president de la Generalitat de Catalunya.

L’homenatge va tenir no solament ressò musical, sinó també cívic, a causa dels aldarulls produïts arran de la prohibició governativa d’interpretar

El cant de la Senyera.

Aquest dia l’Orfeó no va interpretar El cant de la Senyera, però una part del públic sí. Entre els diversos detinguts hi havia el futur president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, que tot i no ser al Palau era un dels organitzadors de la protesta, i que va ser sotmès a un consell de guerra per raó del qual anà a la presó.

Història

La dictadura de Francisco Franco havia planejat una sèrie de concessions, patrocinades per l’alcalde barceloní Josep Maria de Porcioles, per congraciar-se amb certs sectors de l’opinió pública catalana. Amb tal finalitat, havia anunciat la concessió d’una carta municipal a Barcelona (cosa que permetria certa autonomia municipal), la cessió del castell de Montjuïc al municipi, la compilació del codi civil català i la celebració oficial del centenari del poeta Joan Maragall, tot això en el marc d’una visita del mateix Franco a Barcelona.

No obstant això, aquests gestos d’aparent obertura van ser posats en evidència quan es prohibí, en un concert que anava donar al Palau de la Música l’Orfeó Català, la interpretació del Cant de la Senyera, obra del mateix Maragall, amb el qual tradicionalment s’havien finalitzat les audicions corals; inicialment estava, previst al programa però fou exclosa uns dies abans pel governador civil de Barcelona Felipe Acedo Colunga. El sector més activista de l’organització Cristians Catalans, moviment cultural catalanista sorgit el 1954, que havia dirigit un reeixit boicot contra el director del diari La Vanguardia uns mesos abans, va organitzar una manifestació per a aquest concert que s’anava a celebrar el 19 de maig de 1960.

Tan sols iniciar-se l’acte, un grup de joves es va aixecar per entonar el Cant de la Senyera i llançà unes octavetes titulades Us presentem el General Franco el text del qual havia escrit Jordi Pujol. Immediatament van començar les detencions. Jordi Pujol, de trenta anys, el qual no era present a l’acte, va ser alertat a les dues del matí perquè s’ocultés; tanmateix, la seva esposa Marta Ferrusola l’empenyé a no fer-ho. Pujol va ser sotmès a un consell de guerra que el va condemnar a set anys de presó, dels quals en va complir tres.

Jordi Pujol declararia uns anys més tard que els fets del Palau van ser la primera victòria del catalanisme contra el franquisme.

Read Full Post »

“Dedicat a tots els afectats per la Covid-19 i en memòria dels que malauradament ens han deixat”

Read Full Post »


Mariona Carulla vol consolidar l’impuls del Palau de la Música|Ara.Cat

Mariona Carulla va ser reelegida presidenta de l’Associació Orfeó Català en els comicis celebrats dimarts. La candidatura de Carulla era l’única que es presentava a les eleccions. El resultat va ser de 330 vots a favor, d’un total de 385 vots emesos. Va haver-hi 3 vots en blanc i 52 vots nuls.
Mariona Carulla va anunciar una nova etapa en què la junta aposta per un projecte de futur per al Palau de la Música Catalana i l’Orfeó Català. També va explicar que treballarà per obrir l’entitat musical, per assegurar la solvència econòmica i l’excel·lència musical, per convertir el Palau en un centre de cultura en confluència amb altres arts i per obrir aquesta institució al conjunt de la ciutadania.
La nova junta directiva de l’Orfeó Català, formada per la majoria de membres de la junta anterior, compta amb tres noves incorporacions: Àlex Honrubia, representant del Cor Jove i cantaire de la família de l’Orfeó Català des del 2007; Maria del Mar Calvet, cantaire de l’Orfeó Català des de fa 17 anys, i Lluís Domènech i Girbau, besnet i especialista en l’obra de Lluís Domènech i Montaner.

Read Full Post »

La bellaterrenca Carme Vives de Mateu, familiar directe del històric català Amadeu Vives i Roig (Foto: bellaterra.cat)

Tot un plaer compartir conversa i amistat amb la nostra veïna, la Sra. Carme Vives, ex secretaria de tota la vida, de l’Ajuntament de Sabadell (Va compartir responsabilitats de feina amb alcaldes d’epoques bén diverses). La Sra. Carme Vives és una persona amb una activitat admirable, sempre present a tot allò que és interesant per Bellaterra, Unió de Veïns, actes culturals, etc., L’altre dia a l’estació de Bellaterra, dels FGC, varem compartit un molt interesant viatge fins a Barcelona, tot fent un repàs a la vida de Bellaterra, i la història compartida, des del 1930.

Amadeu Vives i Roig va neixer el 18 de novembre de 1871 a Collbató (Barcelona) i va morir a Madrid, el 2 de desembre del 1932. Històric escriptor i compositor català, molt conegut per les seves obres liriques, especialmemt de Sarzueles, com la inolvidable Doña Francisquita (1923). Amb un altre català universal, Lluís Millet, el 6 de setembre de l’any 1891 va fundar l’Orfeo Català. Una de les seves obres que va compondre, i de més repercusió popular va ser L’emigrant (1893) sobre un texte de Jacint Verdaguer. Fins l’any 19oo va viure a Barcelona, i es va casar amb Montserrat Giner. A Madrid va ser un indiscutible personatge de la vida cultural, on va estrenar Sarzueles de gran popularitat. El 1914 va estrenar la seva òpera Maruxa al Teatre de la Zarzuela de Madrid i al cap d’un any al Teatre Real. Curiosament una de les seves cites més reconegudes va ser:  Si Barcelona és la meva mare, Madrid és la meva promesa!  Bellaterra recorda amb orgull en Amadeu Vives, i sempre que escoltem L’emigrant, ens vindrà el pensament de la nostra estimada veïna, la Sra. Carme Vives!!

Read Full Post »