Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Orfeó Català’

Amadeu Vives i Roig és un dels compositors catalans més importants de tots els temps, i el seu nom està present al nomenclàtor de Bellaterra, però la seva placa inexistent per la deixadesa de les administracions públiques. FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!

Retrat d’Amadeu Vives. Autor|Arxiu fotogràfic de l’Orfeó Català

Amadeu Vives i Roig és un dels compositors catalans més importants de tots els temps. Va néixer el 18 de novembre de 1871. Des de ben jove, als 13 anys, Amadeu Vives va establir amistat amb Lluís Millet, vincle que els portà a la decisió de crear l’Orfeó Català amb la finalitat de fomentar la música catalana i de recuperar la música de grans mestres universals. L’any 1894 Amadeu Vives va deixar la direcció de l’entitat, que va compartir amb Millet, i va renunciar a tots els càrrecs que hi ocupava esdevenint soci protector. Tot i aquesta renúncia, l’amistat entre Millet i Vives, i la relació amb l’entitat, van continuar sent cordials al llarg de la seva vida.

L’entusiasme que envoltà la trajectòria artística d’Amadeu Vives queda reflectit clarament al llarg de tota la seva carrera, primer a Catalunya i després a Madrid. L’afany de superació i una actitud positiva envers les seves creacions artístiques el portaren a una vida ricament productiva, amb innombrables peces musicals, totes basades sempre en un enfocament clarament identitari, en què la música va esdevenir l’instrument i el mitjà d’expressió dels costums i l’essència d’un poble que, segons ell, era en el que s’havia d’inspirar tota obra musical.

Pel que fa al seu llegat compositiu, hi coexisteixen dos elements importants: d’una banda, la seva vinculació espiritual amb Catalunya, amb obres dedicades a l’Orfeó Català, moltes de les quals amarades del nacionalisme musical català, tal com ho són les lletres de Jacint Verdaguer, com L’Emigrant i el drama líric Canigó, del qual només va musicar alguns fragments, i també altres obres de clara arrel catalana, com La Balanguera, amb lletra de Joan Alcover. D’altra banda, dedicà una part important de la seva trajectòria al gènere líric en castellà, amb títols com les sarsueles Doña Francisquita, Colomba, Bohemios o Maruxa, però sense oblidar creacions de petita dimensió, com les Cançons epigramàtiques, basades en textos d’escriptors com Góngora i Quevedo.

De tota aquesta intensa vida productiva, el Centre de Documentació de l’Orfeó Català en conserva fragments originals de gran valor que permeten conèixer de primera mà la gènesi de moltes de les seves reconegudíssimes obres, fins i tot d’algunes pràcticament inèdites.

Podeu consultar aquí l’exposició virtual “Amadeu Vives. L’entusiasme i l’èxit” que el 2015 va dedicar-li el CEDOC.

Podeu llegir aquí l’article publicat al CEDOC per reivindicar la figura d’aquest gran compositor amb motiu de l’efemèride.

C1: Carrer Amadeu Vives al nomenclàtor de Bellaterra|EMD BELLATERRA

Font: RMC, Orfeó Català,

Read Full Post »

Carme Vives Humbert, bellaterrenca familiar d’Amadeu Vives, fundador amb Lluís Millet de l’Orfeó Català al Palau de la Música Catalana de Barcelona |BELLATERRA. CAT

Tot un plaer compartir amigablement una petita conversa amb la nostra veïna, la bellaterrenca Carme Vives Humbert (Sabadell, 25 juliol 1930), mare del prestigiós actor Sergi Mateu, i ex secretària de l’Ajuntament de Sabadell, on va compartir responsabilitats de feina amb alcaldes d’epoques bén diverses.

La Sra. Carme és una dinàmica persona molt amable, amb una activitat admirable, sempre present a tot allò que és positiu per Bellaterra, siguin conferències veïnals o actes culturals. Recorda una trobada familiar al Palau de la Música Catalana i el present que va rebre com familiar directe d’Amadeu Vives, fundador amb en Lluís Millet de l’Orfeó Català l’any 1891.

La bellaterrenca Carme Vives Humbert (Sabadell, 25 juliol 1930)

L’avi de la Sra. Carme era cosí germà d’Amadeu Vives.

Amadeu Vives i Roig va neixer el 18 de novembre de 1871 a Collbató (Barcelona) i va morir a Madrid, el 2 de desembre del 1932. Històric escriptor i compositor català, molt conegut per les seves obres liriques, especialmemt de Sarzueles, com la inolvidable Doña Francisquita (1923). Amb un altre català universal, Lluís Millet, el 6 de setembre de l’any 1891 va fundar l’Orfeo Català. Una de les seves obres que va compondre, i de més repercusió popular va ser L’emigrant (1893) sobre un texte de Jacint Verdaguer. Fins l’any 1900 va viure a Barcelona, i es va casar amb Montserrat Giner. A Madrid va ser un indiscutible personatge de la vida cultural, on va estrenar Sarzueles de gran popularitat. El 1914 va estrenar la seva òpera Maruxa al Teatre de la Zarzuela de Madrid i al cap d’un any al Teatre Real. Curiosament una de les seves cites més reconegudes va ser:  “Si Barcelona és la meva mare, Madrid és la meva promesa”

Bellaterra recorda amb orgull en Amadeu Vives, però tristement al carrer que té dedicat no llueix cap placa, sinó unes costosses pilones que mai es van activar. Una sentència judicial del 2020 les van declarar il·legals. Mare Verge de Montserrat!

Read Full Post »

Els fets del Palau de la Música es van produir al Palau de la Música Catalana de Barcelona el 19 de maig de 1960 durant l’homenatge del centenari del naixement del poeta català Joan Maragall organitzat per l’Orfeó Català amb presència de ministres de Franco.

El cant de la senyera al Palau de la Música Catalana|CEDIDA

Són considerats com l’inici del renaixement del catalanisme polític després de la Guerra Civil espanyola i l’inici de la carrera política de Jordi Pujol, futur president de la Generalitat de Catalunya.

L’homenatge va tenir no solament ressò musical, sinó també cívic, a causa dels aldarulls produïts arran de la prohibició governativa d’interpretar

El cant de la Senyera.

Aquest dia l’Orfeó no va interpretar El cant de la Senyera, però una part del públic sí. Entre els diversos detinguts hi havia el futur president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, que tot i no ser al Palau era un dels organitzadors de la protesta, i que va ser sotmès a un consell de guerra per raó del qual anà a la presó.

Història

La dictadura de Francisco Franco havia planejat una sèrie de concessions, patrocinades per l’alcalde barceloní Josep Maria de Porcioles, per congraciar-se amb certs sectors de l’opinió pública catalana. Amb tal finalitat, havia anunciat la concessió d’una carta municipal a Barcelona (cosa que permetria certa autonomia municipal), la cessió del castell de Montjuïc al municipi, la compilació del codi civil català i la celebració oficial del centenari del poeta Joan Maragall, tot això en el marc d’una visita del mateix Franco a Barcelona.

No obstant això, aquests gestos d’aparent obertura van ser posats en evidència quan es prohibí, en un concert que anava donar al Palau de la Música l’Orfeó Català, la interpretació del Cant de la Senyera, obra del mateix Maragall, amb el qual tradicionalment s’havien finalitzat les audicions corals; inicialment estava, previst al programa però fou exclosa uns dies abans pel governador civil de Barcelona Felipe Acedo Colunga. El sector més activista de l’organització Cristians Catalans, moviment cultural catalanista sorgit el 1954, que havia dirigit un reeixit boicot contra el director del diari La Vanguardia uns mesos abans, va organitzar una manifestació per a aquest concert que s’anava a celebrar el 19 de maig de 1960.

Tan sols iniciar-se l’acte, un grup de joves es va aixecar per entonar el Cant de la Senyera i llançà unes octavetes titulades Us presentem el General Franco el text del qual havia escrit Jordi Pujol. Immediatament van començar les detencions. Jordi Pujol, de trenta anys, el qual no era present a l’acte, va ser alertat a les dues del matí perquè s’ocultés; tanmateix, la seva esposa Marta Ferrusola l’empenyé a no fer-ho. Pujol va ser sotmès a un consell de guerra que el va condemnar a set anys de presó, dels quals en va complir tres.

Jordi Pujol declararia uns anys més tard que els fets del Palau van ser la primera victòria del catalanisme contra el franquisme.

Read Full Post »

“Dedicat a tots els afectats per la Covid-19 i en memòria dels que malauradament ens han deixat”

Read Full Post »


Mariona Carulla vol consolidar l’impuls del Palau de la Música|Ara.Cat

Mariona Carulla va ser reelegida presidenta de l’Associació Orfeó Català en els comicis celebrats dimarts. La candidatura de Carulla era l’única que es presentava a les eleccions. El resultat va ser de 330 vots a favor, d’un total de 385 vots emesos. Va haver-hi 3 vots en blanc i 52 vots nuls.
Mariona Carulla va anunciar una nova etapa en què la junta aposta per un projecte de futur per al Palau de la Música Catalana i l’Orfeó Català. També va explicar que treballarà per obrir l’entitat musical, per assegurar la solvència econòmica i l’excel·lència musical, per convertir el Palau en un centre de cultura en confluència amb altres arts i per obrir aquesta institució al conjunt de la ciutadania.
La nova junta directiva de l’Orfeó Català, formada per la majoria de membres de la junta anterior, compta amb tres noves incorporacions: Àlex Honrubia, representant del Cor Jove i cantaire de la família de l’Orfeó Català des del 2007; Maria del Mar Calvet, cantaire de l’Orfeó Català des de fa 17 anys, i Lluís Domènech i Girbau, besnet i especialista en l’obra de Lluís Domènech i Montaner.

Read Full Post »

La bellaterrenca Carme Vives de Mateu, familiar directe del històric català Amadeu Vives i Roig (Foto: bellaterra.cat)

Tot un plaer compartir conversa i amistat amb la nostra veïna, la Sra. Carme Vives, ex secretaria de tota la vida, de l’Ajuntament de Sabadell (Va compartir responsabilitats de feina amb alcaldes d’epoques bén diverses). La Sra. Carme Vives és una persona amb una activitat admirable, sempre present a tot allò que és interesant per Bellaterra, Unió de Veïns, actes culturals, etc., L’altre dia a l’estació de Bellaterra, dels FGC, varem compartit un molt interesant viatge fins a Barcelona, tot fent un repàs a la vida de Bellaterra, i la història compartida, des del 1930.

Amadeu Vives i Roig va neixer el 18 de novembre de 1871 a Collbató (Barcelona) i va morir a Madrid, el 2 de desembre del 1932. Històric escriptor i compositor català, molt conegut per les seves obres liriques, especialmemt de Sarzueles, com la inolvidable Doña Francisquita (1923). Amb un altre català universal, Lluís Millet, el 6 de setembre de l’any 1891 va fundar l’Orfeo Català. Una de les seves obres que va compondre, i de més repercusió popular va ser L’emigrant (1893) sobre un texte de Jacint Verdaguer. Fins l’any 19oo va viure a Barcelona, i es va casar amb Montserrat Giner. A Madrid va ser un indiscutible personatge de la vida cultural, on va estrenar Sarzueles de gran popularitat. El 1914 va estrenar la seva òpera Maruxa al Teatre de la Zarzuela de Madrid i al cap d’un any al Teatre Real. Curiosament una de les seves cites més reconegudes va ser:  Si Barcelona és la meva mare, Madrid és la meva promesa!  Bellaterra recorda amb orgull en Amadeu Vives, i sempre que escoltem L’emigrant, ens vindrà el pensament de la nostra estimada veïna, la Sra. Carme Vives!!

Read Full Post »