Amadeu Vives i Roig és un dels compositors catalans més importants de tots els temps, i el seu nom està present al nomenclàtor de Bellaterra, però la seva placa inexistent per la deixadesa de les administracions públiques. FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!
Amadeu Vives i Roig és un dels compositors catalans més importants de tots els temps. Va néixer el 18 de novembre de 1871. Des de ben jove, als 13 anys, Amadeu Vives va establir amistat amb Lluís Millet, vincle que els portà a la decisió de crear l’Orfeó Català amb la finalitat de fomentar la música catalana i de recuperar la música de grans mestres universals. L’any 1894 Amadeu Vives va deixar la direcció de l’entitat, que va compartir amb Millet, i va renunciar a tots els càrrecs que hi ocupava esdevenint soci protector. Tot i aquesta renúncia, l’amistat entre Millet i Vives, i la relació amb l’entitat, van continuar sent cordials al llarg de la seva vida.
L’entusiasme que envoltà la trajectòria artística d’Amadeu Vives queda reflectit clarament al llarg de tota la seva carrera, primer a Catalunya i després a Madrid. L’afany de superació i una actitud positiva envers les seves creacions artístiques el portaren a una vida ricament productiva, amb innombrables peces musicals, totes basades sempre en un enfocament clarament identitari, en què la música va esdevenir l’instrument i el mitjà d’expressió dels costums i l’essència d’un poble que, segons ell, era en el que s’havia d’inspirar tota obra musical.
Pel que fa al seu llegat compositiu, hi coexisteixen dos elements importants: d’una banda, la seva vinculació espiritual amb Catalunya, amb obres dedicades a l’Orfeó Català, moltes de les quals amarades del nacionalisme musical català, tal com ho són les lletres de Jacint Verdaguer, com L’Emigrant i el drama líric Canigó, del qual només va musicar alguns fragments, i també altres obres de clara arrel catalana, com La Balanguera, amb lletra de Joan Alcover. D’altra banda, dedicà una part important de la seva trajectòria al gènere líric en castellà, amb títols com les sarsueles Doña Francisquita, Colomba, Bohemios o Maruxa, però sense oblidar creacions de petita dimensió, com les Cançons epigramàtiques, basades en textos d’escriptors com Góngora i Quevedo.
De tota aquesta intensa vida productiva, el Centre de Documentació de l’Orfeó Català en conserva fragments originals de gran valor que permeten conèixer de primera mà la gènesi de moltes de les seves reconegudíssimes obres, fins i tot d’algunes pràcticament inèdites.
Podeu consultar aquí l’exposició virtual “Amadeu Vives. L’entusiasme i l’èxit” que el 2015 va dedicar-li el CEDOC.
Podeu llegir aquí l’article publicat al CEDOC per reivindicar la figura d’aquest gran compositor amb motiu de l’efemèride.
Font: RMC, Orfeó Català,
BELLATERRA.CAT 