Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘ARA’

Ja queda molt poc per acabar d’omplir la Via Catalana per fer la cadena humana de l’Onze de Setembre. Amb les dades actualitzades aquest divendres a les 9.30 hores, el 99,3% dels 778 trams ja estan plens del tot (90,7%) o gairebé plens (8,6%). Només queden 5 trams (0,6%) on l’ocupació és alta, i cap on sigui mitjana, poca o baixa. Tot i això, a la Via Catalana hi podrà participar tothom en qualsevol tram, hi estigui inscrit o no. Ho va explicar dimecres l’Assemblea Nacional Catalana, que calcula que el nombre de participants en la cadena de l’Onze de Setembre acabarà, com a mínim, duplicant la xifra de persones inscrites. L’ANC va llançar dimarts un últim espot per esperonar la gent a participar-hi i acabar-los d’omplir.

Així doncs, més del 90% de trams estan plens des de fa dies. El percentatge va oscil·lant a mida que la gent es desapunta d’un lloc per ocupar-se a un altre de més buit.

El formulari d’inscripció continua obert a través de ‘Via.assemblea.cat

Campanya de mobilització

Inspirada en la Via Bàltica del 1989, la Via Catalana pretén resseguir el país de nord a sud amb una gran cadena humana per reclamar la independència de Catalunya. Mobilitzarà fins a 30.000 voluntaris, 5.000 de centrats en la logística del dia i en seguretat, coordinats amb els Mossos d’Esquadra, policies locals i altres cossos d’emergència civil. L’ANC ha intensificat la campanya per garantir l’èxit als 86 pobles que travessarà la cadena. L’entitat ha demanat a la gent amb més mobilitat que ja hagi reservat a prop de casa que se n’esborri i s’apunti novament en trams més despoblats. Es tracta d’una mobilització social mastodòntica amb un alt grau de dificultat logística. L’organització preveu activar fins a 1.500 autocars.

L’agenda d’actes, a punt

A una setmana de la Via Catalana, l’ANC ja té quasi tancada l’agenda d’actes. Que tot el territori se senti partícip de la Via ha estat un dels reptes, sobretot després que Lleida es queixés per haver quedat fora del recorregut. Així doncs, des de la distància, la cadena s’iniciarà justament quan comencin a repicar les campanes de la Seu Vella de Lleida. El format pretén frenar “la inèrcia” de centralitzar-ho tot a Barcelona i deixar al marge el rerepaís.

De fet, els principals actes polítics es faran a la capital, però també a Amposta i al Pertús. La cadena entrarà també a la llotja del Camp Nou, tram reservat a les federacions esportives. Un dels aspectes més complicats per a l’ANC serà mantenir la forma de cadena a Barcelona, on l’entitat reconeix que haurà de fer mans i mànigues per evitar que el volum de gent l’acabi convertint en una massa indefinida. Un repte majúscul que persegueix un objectiu titànic.

Read Full Post »

20130622-121335.jpg

Aquest dilluns, un ARA especial Jordi Savall

ARA | Barcelona | 21/06/2013 18:00

L’ARA dedica el diari dilluns que ve, festa de Sant Joan, al músic Jordi Savall i a la Capella Reial de Catalunya, en el seu 25 aniversari. Guanyador del Sonning Music Prize 2012, considerat el Nobel de la música, Savall s’ha convertit en el gran referent internacional de la música antiga.

L’edició impresa d’aquest ARA especial inclourà, tot al llarg de les seves pàgines, l’opinió de personalitats d’arreu sobre l’intèrpret de viola de gamba i sobre la seva tasca artística de recuperació de la música antiga.

Un extens reportatge explicarà tant la trajectòria contemporània de la Capella Reial com la històrica, estroncada el 1714, després d’una llarga i brillant existència durant l’Edat Mitjana i el Renaixement.

Un repàs de la discografia savalliana, els projectes actuals i futurs del mestre, la seva inesgotable creativitat, el record de la seva companya i cantant Montserrat Figueras, morta el 2011, i el suport als músics joves també seran abordats a les pàgines d’aquest ARA especial.

Read Full Post »

20130406-141954.jpg

El cineasta barceloní va debutar amb la pel·lícula ‘Tatuatge’ el 1976. El seu últim film estrenat va ser ‘DiDi Hollywood’

Josep Joan Bigas i Luna, conegut artísticament com a Bigas Luna, ha mort aquesta matinada després d’una llarga malaltia a la Riera de Gaia (Tarragonès). Bigas Luna, nascut a Barcelona el 19 de març del 1946, deixar una àmplia filmografia com a director amb títols com ara ‘Tatuatge’, ‘Bilbao’, ‘Jamón, jamón’ i ‘Jo sóc la Juani’.

Els inicis professionals de Bigas Luna van ser en el disseny industrial, però a mitjans dels anys 70 va fer el salt al cinema. Va debutar el 1976 com a director adaptant la novel·la ‘Tatuaje’ de Manuel Vázquez Montalbán. Ja en aquell primer film era evident una mirada molt personal, que es va confirmar ben aviat a ‘Bilbao’ (1978), que va ser seleccionada per participar en el Festival de Cinema de Canes.

La carrera de Bigas Luna va esdevenir internacional amb ‘Reborn’ (1981), protagonitzada per l’actor nord-americà Dennis Hopper, i el ‘thriller’ ‘Angoixa’ (1987). Després d’aquesta pel·lícula va dedicar uns anys a la pintura abans de reprendre la carrera cinematogràfica amb ‘Les edades de Lulú’ (1990), adaptació de la novel·la d’Almudena Grandes.

El drama, el ‘thriller’ i l’erotisme van marcar alguns títols dels anys 90, com ara ‘Jamón, jamón’ (1992) i ‘Huevos de oro’ (1993), totes dues protagonitzades per Javier Bardem. Bigas Luna va apostar decididament per actors molt joves com el mateix Bardem, Penélope Cruz i Jordi Mollà, el triangle protagonista de ‘Jamón, jamón’. La dècada dels 90 va ser especialment prolífica. El 1994 va estrenar ‘La teta i la lluna’, amb Biel Durán i Miguel Poveda compartint repartiment amb Laura Mañá i Abel Folk. La Generalitat el va reconèixer amb el Premi Nacional de Cinematografia el 1998.

Bigas Luna va entrar en el segle XXI amb ‘Son de mar’ (2001), una adaptació d’un llibre de Manuel Vicent amb guió de Rafael Azcona. Bigas Luna va apostar per Leonor Watling com a protagonista d’una història d’amor amb Eduard Fernández i Jordi Mollà. Quatre anys després, va donar l’alternativa a una altra jove actriu, Verónica Echegui, a qui va convertir en estrella de ‘Jo sóc la Juani’, una visió gens condescendent de la societat espanyola i de l’obsessió i les misèries per l’èxit, un tema que va tornar a introduir a ‘DiDi Hollywood’ (2010), un film protagonitzat per Elsa Pataky sobre l’ascens i el malson d’una actriu espanyola a Hollywood.

La Filmoteca de Catalunya li va dedicar l’any 2012 una àmplia retrospectiva en què a més de projectar tota la seva filmografia, van donar a Bigas Luna carta blanca perquè escollís les seves pel·lícules preferides. El cicle de la Filmoteca va fer dialogar el treball del director barceloní amb obres de Federico Fellini, John Huston, Cathérine Breillat i Francesco Rosi.

Read Full Post »

Un 82% dels regidors no cobrarà: les 10 retallades de Rajoy als ajuntaments

La reforma local treu competències als consistoris i redueix personal i organismes autònoms. “El que no sigui capaç de retre  comptes, és millor que no existeixi”, diu Montoro

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en la roda de premsa posterior al consell de ministres d'aquest divendres / EFEEl ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, en la roda de premsa posterior al consell de ministres / EFE EFE

El consell de ministres ha aprovat l’avantprojecte de llei de la reforma de l’administració local. El govern de Rajoy vol “clarificar les competències” dels ajuntaments i preveu retallar el sou dels alcaldes i regidors i reduir assessors i organismes autònoms. Tot i la dràstica reforma, el ministre d’Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, assegura que suposa “un avanç del municipalisme”. “Que ningú ho vegi d’una altra manera”, ha dit.

Les 10 mesures per aprimar els ajuntaments

1. Sou dels regidors: un 82% dels regidors no cobraran. Només 12.000 dels gairebé 70.000 regidors de l’Estat cobraran un sou (dietes per assistència als plens al marge, s’entén, tot i que Montoro no ho ha aclarit). La retallada de sous compensa la mesura finalment aparcada de reduir un 30% el nombre de regidors.

2. Sou dels alcaldes: els alcaldes de les ciutats de més de 500.000 habitants cobraran un sou equivalent al del secretari d’Estat (100.000 euros anuals bruts). El més afectat serà el  de Barcelona, Xavier Trias, que és l’alcalde més ben pagat de l’Estat  (143.000 euros anuals). Es fixa un barem en què es va reduint el sou en funció dels habitants. En els pobles de menys de 1.000 habitants, els alcaldes no cobraran. Els alcaldes  catalans hauran d’abaixar-se el sou per respectar els  límits salarials  que inclourà la norma estatal, ja que l’Estatut no  fixa cap límit en  aquesta qüestió, segons fonts de la Generalitat.

3. Cada any l’Estat fixarà per llei el sou màxim i mínim que poden cobrar els treballadors de l’administració local.

4. Personal eventuals: en els municipis petits no hi haurà personal de confiança. En els més grans, es pot arribar fins a una màxim del 0,7% de la plantilla.

5. Els serveis bàsics que els ajuntaments de menys de 20.000 no puguin  finançar passaran a mans de les diputacions.

6. L’avantprojecte obre la porta a suprimir municipis petits.

7. En tres mesos, mancomunitat i entitats locals menors hauran de  presentar els comptes a l’Estat. “El que no sigui capaç de retre  comptes, és millor que no existeixi”, ha dit Montoro.

8. Els municipis tindran  prohibit crear noves empreses públiques i hauran de “suprimir” les  existents.

9 Es donaran 5 anys a les autonomies per prestar els serveis en sanitat i  educació que fins ara estaven en mans dels ajuntaments.

10 Es donarà 1 any a les autonomies per  agafar les prestacions de serveis socials dels ajuntaments.

 

Read Full Post »

Cospedal y Rajoy
Cospedal & Rajoy (Foto: elmundo.es)

Bellaterra contra les mentides del PP Popular?

“La comptabilitat del PP és única i neta”: Cospedal ho nega tot, en 10 frases

La número 2 del PP nega l’existència d’una caixa B des de la qual es pagaven sobresous en negre a la cúpula del partit, tal com publica ‘El País’

ARA

Barcelona | Actualitzada el 31/01/2013 15:10

María Dolores de Cospedal, en la roda de premsa a la seu del PP / EFE

La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, ha comparegut per desmentir l’existència d’una caixa B des de la qual es pagaven sobresous en negre a la cúpula del partit, tal com es desprèn de la comptabilitat secreta de l’extresorer Luis Bárcenas que aquest dijous publica ‘El País’. La número 2 del PP ho ha negat tot i ha anunciat accions legals contra el diari. Aquest és un resum de la seva compareixença, en 10 frases.

1. “La comptabilitat del PP és única, clara, transparent i neta”

2. “El PP nega rotundament que els papers que han aparegut publicats es corresponguin amb la comptabilitat del PP”

3. “Vull dir a tots els espanyols que poden estar molt tranquils, el PP ha complert amb la legalitat vigent”

4. El PP està fent “el major exercici de transperència que ha fer mai un partit” i presentarà “totes les declaracions de la renda”

5. “No conec la lletra de Bárcenas, però els papers ho aguanten tot… com no he de reconèixer els noms ¿com no?, si hi ha el meu… però aquesta informació no es correspon en absolut, ni amb les atribucions”

6. “Algunes actividats que hi posa [als papers de Bárcenas] sembla que sí que s’han produït”

7. “Serà veritat [el préstec que va demanar Pio García Escudero i que ell mateix ha admès] però això no valida els papers. Es poden manipular, inventar”

8. “Els primers que estem indignats som el PP. Em sembla una frivolitat que sense cap tipus de prova es facin acusacions falsament per crear alarma social i danyar un partit, quan altres episodis han quedat en l’oblit”

9. “El PP ni ha acceptat ni acceptarà mai cap tipus de xantatge”

10. “Rajoy està molt tranquil i fent el que ha de fer”

Comparteix

Read Full Post »

« Newer Posts