La possible creació d’un nou abocador a l’argilera Almar, prop de Bellaterra, a Cerdanyola del Vallès, provoca un important rebuig per part del veïns així com l’oposició dels ajuntaments de Cerdanyola i Sant Cugat. Paral•lelament a l’antic abocador del municipi, el de Can Planas, es decideix realitzar un nou estudi per a la seva descontaminació després que l’anterior, lligat al desenvolupament urbanístic de la Plana del Castell, va ser aturat al 2010 per les mancances a l’avaluació ambiental.
El municipi de Cerdanyola del Vallès (58.407 hab, 2010) disposa actualment dins del seu terme municipal de dos abocadors. Per un costat el de Can Planas, clausurat i segellat al 1995, que abasta 18 hectàrees a l’est del municipi dins de l’àmbit de la Plana del Castell. I per altra banda el dipòsit controlat de l’antiga ARGILERA ELENA, prop de Sant Cugat del Vallès, que, un cop va cessar l’activitat el 2007, es va començar a reomplir amb bales de residus inertitzats procedents de l’Ecoparc-2 de Montcada i Reixac (GESTIÓ DE RESIDUS SÒLIDS URBANS AL VALLÈS OCCIDENTAL).
Ambdós espais, qualificats pel Pla general metropolità (PGM) com a Centre Direccional, estan inclosos dins del futur SECTOR D’ACTIVITAT ECONÒMICA DEL PARC DE L’ALBA on hi ha prevista la construcció d’uns 4000 habitatges i l’ampliació del Parc Tecnològic del Vallès lligat a la presència del Sincrotró Alba inaugurat el 2010.
Possible nou abocador a Can Fatjó del Aurons
Al novembre de 2010 el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental, organisme vinculat al Consell Comarcal, va anunciar que deixaria de portar residus al dipòsit de l’argilera Elena al llarg el 2011, ja que aquest estava esgotant la seva capacitat. Per això les bales de rebuig gestionades al nou CENTRE DE TRACTAMENT DE RESIDUS DE VACARISSES es destinarien a segellar l’antic abocador de Collcardús (al costat del centre de tractament) i en un futur haurien de ser portades a un nou abocador situat a l’àrea metropolitana.
Davant l’esgotament de la capacitat de l’argilera Elena l’empresa propietària, Puigfel, va proposar des de bon començament a l’Ajuntament de Cerdanyola utilitzar l’altra argilera que posseeix al municipi, l’Almar, situada a Can Fatjó dels Aurons, com a nou dipòsit substitut. Aquesta proposta, que ja havia estat recolzada anteriorment pel grup municipal d’Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) que va tenir l’alcaldia del municipi fins el desembre de 2009, permetria eixugar el deute del consistori i restaurar els espais malmesos per les activitats extractives amb materials que es consideren que generen poc impacte per a la població i el medi. No obstant això la situació de l’argilera Almar, al nord de la B-30, en un àmbit proper al polígon d’activitat econòmica de Can Sant Joan a Sant Cugat i a l’urbanització de Bellatera (uns 250 metres) va propiciar des de bon començament el rebuig a aquesta proposta tant dels veïns de Bellaterra com dels de Sant Cugat, especialment per la proximitat a una zona d’escoles privades i d’establiments hotelers.
En aquest sentit, al gener de 2011 el Ple de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra va aprovar una moció de rebuig al futur abocador d’Almar amb el matís introduït pel grup d’ICV-EUiA que aquest no fos d’escombraries. Es deixava així oberta la possibilitat de restaurar el clot existent amb materials de la construcció o inertitzats.
A principi de març els veïns de Bellaterra van convocar la primera reunió de la Plataforma contra l’abocador de Can Fatjó dels Aurons on hi participen activament tots els grups polítics de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra i la Federació d’Associacions de Veïns (FAV) de Sant Cugat. En aquesta reunió es va decidir, entre d’altres coses, portar dos mocions als plens de Cerdanyola i Sant Cugat d’oposició al projecte. En aquest sentit, el 21 de març el Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat va aprovar per unanimitat una declaració institucional oposant-se al projecte degut als perjudicis per a la convivència diària d’escoles, centres de negoci de la B-30 i Can Sant Joan, la Clínica Asepeyo, hotels, el Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR) i les zones d’habitatges existents a menys d’un quilòmetre com els barris de Volpelleres, Roquetes i Coll Favà. Per la seva banda, l’1 d’abril l’Ajuntament de Cerdanyola va aprovar també per unanimitat una moció contrària al projecte que ja havia comptat amb el rebuig explícit de l’alcaldessa Carme Carmona (PSC).
Durant l’abril la plataforma contra l’abocador de Can Fatjó dels Aurons també va alertar que s’estaven realitzant moviments de terra per buidar el clot de l’argilera Almar a escassos 20 metres de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). La plataforma va demanar la seva aturada immediata al considerar que extreien més terra de la permesa a la seva llicència.
Al mes de juny, les protestes contra l’abocador de Can Fatjó es van reactivar quan el conseller d’Economia i Empresa Francesc Xavier Mena va confirmar, en una interpel•lació al Parlament de Catalunya del Partit Popular (PP), que el febrer l’empresa Puigfel havia sol•licitat una autorització ambiental a la Generalitat per poder instal•lar un abocador de rebuig. Això contrastava amb el fet que el març el director de l’Agència Catalana de Residus (ARC), Josep Maria Tost, havia negat l’existència de cap sol•licitud en una trobada amb l’alcaldessa de Sant Cugat Mercè Conesa (CiU).
El 5 de juliol l’Ajuntament de Cerdanyola, donant resposta a les demandes veïnals, va lliurar un informe a la Generalitat on s’especificava que l’abocador que volia fer l’empresa Puigfel a l’argilera Almar és incompatible amb el planejament urbanístic de la zona. Aquest es va emetre tres dies abans de que expirés el termini per atorgar l’autorització ambiental del projecte per part de l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada de la Generalitat. Davant d’això l’empresa va presentar un recurs d’alçada a l’Ajuntament de Cerdanyola en contra d’aquest informe urbanístic.
El 14 de juliol la comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya va aprovar una moció rebutjant l’abocador de Can Fatjó amb el vot contrari del grup de Convergència i Unió al•legant que la decisió sobre la ubicació dels abocadors pertoca al Govern de la Generalitat en consens amb el territori i no al Parlament de Catalunya.
El 29 de juliol l’Ajuntament de Cerdanyola va desestimar el recurs de Puigfel i va reclamar al Govern de la Generalitat que emetés l’informe definitiu on es denegués l’autorització ambiental al projecte.
Continua la polèmica a l’entorn de l’abocador de Can Planas
L’abocador de Can Planas, per la seva banda, estava pendent d’un pla de descontaminació lligat al projecte del Sector d’activitat econòmica del Parc de l’Alba. Can Planas originàriament era una argilera que durant els anys 70 i 80 es va reomplir amb tot tipus de residus amb el vist-i-plau de la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB). De tots els residus que s’hi van abocar, uns 25 milions de m3 de deixalles, una quarta part dels quals tenen una alta toxicitat (sals d’alumni, cadmi, crom, hidrocarburs….) que encara alliberen gasos i contaminen el subsòl, segons un estudi encarregat per la Generalitat a la consultora IDOM al 2008. De les solucions que plantejava l’estudi la finalment adoptada al març de 2009 va ser la creació d’un segellat amb barreres subterrànies de formigó. Per contra, la plataforma “Cerdanyola sense abocadors” reclama la descontaminació total de l’àmbit estimada en 200 milions d’euros segons l’estudi del 2008.
Entre finals de 2010 i principi 2011 l’equip de govern de Cerdanyola va decidir anul•lar completament la tramitació del nou Pla parcial fins a demanar un altre estudi sobre l’antic abocador. A més el el Ple municipal de finals de gener va aprovar a proposta del Partit Popular, adreçar una consulta al Comissari del Medi Ambient de l’Unió Europea per buscar una solució a la recuperació de l’abocador.
Durant l’abril de 2011 la Comissió Europea va sol•licitar la documentació per emetre el dictamen sobre Can Planas. La plataforma “Cerdanyola sense abocadors” va denunciar que hi havien importants mancances en l’enviament de la documentació que finalment va ser completada per l’Ajuntament. Al maig, aquesta plataforma també va decidir portar davant la Fiscalia anticorrupció tota la tramitació del Pla parcial que va començar a l’any 2002, que segons l’entitat es va fer sense tenir en compte els estudis tècnics i jurídics que alertaven dels riscos de construir a l’entorn de l’abocador de Can Planas. La plataforma també va anunciar l’inici de la via legal perquè l’àmbit de Can Planas es declari sòl contaminat d’acord amb el reial decret llei 9/2005, decisió que comportaria que no es pogués edificar a l’entorn de l’abocador.
A mitjan de juliol el Comissari europeu de Medi Ambient Janez Potocnik va respondre formalment a l’Ajuntament de Cerdanyola amb un escrit on considerava que només les autoritats responsables en matèria de medi ambient amb coneixements específics sobre l’emplaçament podien prendre una decisió al respecte de Can Planas.
Es preveu que durant la segona meitat de 2011 l’Ajuntament de Cerdanyola encarregui un altre informe sobre Can Planas que ha de condicionar els futurs desenvolupaments urbanístics en aquest àmbit.
Més informació
www.abocadorcanfatjo.cat
www.cerdanyola.cat
www.cerdanyolasenseabocadors.blogspot.com
