Una cinquantena d’organitzacions i entitats catalanes i espanyoles han reunit milers de persones aquest dissabte a Madrid contra el judici de l’1-O al Tribunal Suprem. Sota el lema “L’autodeterminació no és delicte. Democràcia és decidir”, la manifestació ha estat convocada per l’ANC, Òmnium, els grups parlamentaris de JxCat, ERC i la CUP i diverses organitzacions d’àmbit català i estatal. Segons l’ANC, unes 120.000 persones han participat en la convocatòria i 18.000 segons la delegació del govern de Madrid.
El gruix de la marxa transcorre pel passeig d’El Prado, des d’Atocha, al llarg d’un quilòmetre i mig fins a la plaça Cibeles. La capçalera de la manifestació s’ha situat a 500 metres, a Neptuno, on no hi havia cap polític, que s’han col·locat en segona línia. Entre altres, hi participen els presidents Torra i Torrent, mig govern de la Generalitat i uns 150 alcaldes catalans.
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha parafrasejat el poeta Joan Maragall i la seva “Oda a Espanya” per demanar als poders de l’Estat que escolti la reivindicació dels ciutadans vinguts d’arreu de Catalunya:
“Escolta, Espanya, aquest clam de llibertat. Escolta, Espanya, i aprofita l’ocasió de democratitzar-te”.
Torra ha avisat que els catalans continuaran defensant els seus drets i ha enviat una “abraçada immensa” als líders presos i exiliats.
El president de la Generalitat ha qualificat el judici que es fa al Tribunal Suprem com “el judici de la vergonya” i ha demanat convertir-lo en una crida pel dret a l’autoderminació.
Hi han representants de la IAC Catalunya, la Intersindical-CSC, CGT, Unió de Pagesos, el Sindicat d’Estudiants, Gure Esku Dago, Altsasu Gurasoak, EH Bildu, membres del BNG, del Sindicat Andalús de Treballadors, de Madrilenys pel Dret a Decidir, del Moviment Referèndums a la Universitat, de mares contra la repressió, i formacions espanyoles d’esquerres com el Partit Comunista d’Espanya o Izquierda Castellana, entre d’altres.
Els organitzadors preveuen una manifestació multitudinària, “plural i diversa”. La gent ha arribat amb estelades, llaços grocs, alguna bústia del referèndum i tot tipus de cartells de suport als presos polítics i als exiliats. L’ambient festiu i pacífic és la tònica general de la marxa, com ho ha estat en totes les mobilitzacions que s’han fet fins ara, tal com ha declarat Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional catalana.
Una vegada la capçalera ha arribat a la plaça Cibeles, la periodista Patricia López ha obert les intervencions amb un minut de silenci per les víctimes de l’atemptat “neonazi” a Nova Zelanda. Durant aquest moment, s’ha sentit una persona cridar “Visca Espanya!”, cosa que ha causat una lleu reprovació dels manifestants.
La presentadora ha dit que “no renunciarem mai al dret a l’autodeterminació ni als drets civils”.
Abans de començar els discursos de la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, s’ha projectat un vídeo del judici al Tribunal Suprem als líders del “Procés”. Els manifestants han aclamat les frases dels presos polítics i han escridassat els talls en què apareixien els fiscals.
Elisenda Paluzie, en el seu parlament, ha declarat que “el dret a l’autodeterminació és el millor instrument per resoldre conflictes”, que és un dret civil i social com d’altres. Ha afegit que dissentir i el dret a la manifestació no són cap delicte. Paluzie ha dit, també que el judici del suprem és una vergonya democràtica i una causa general contra els drets funamentals.
Marcel Mauri ha explicat que si “el dret a vaga es guanya fent vaga el dret a vot es guanya votant” i a demanat al PSOE que retiri els càrrecs de rebel·lió i sedició
Un acte més vinculat a la celebració del judici al Suprem
La manifestació d’aquest dissabte se suma als diferents actes que s’han fet en l’últim mes vinculats amb la celebració del judici al Suprem.
El primer gran acte va ser la manifestació que va tenir lloc fa tot just un mes, el 16 de febrer, a Barcelona, sota el lema “L’autodeterminació no és un delicte”, i que va aplegar unes 200.000 persones segons la Guàrdia Urbana, en un trajecte entre Gran Via-Pl Espanya i Plaça Universitat
En el marc d’aquestes protestes, també hi va haver la convocatòria devaga del passat 21 de febrer.
520 autocars han arribat a Madrid
Més de 520 autocars han sortit des de diferents punts de Catalunya i Espanya per dirigir-se cap a Madrid. A banda, una quinzena de trens d’alta velocitat van marxar plens en direcció a Madrid aquest divendres i aquest matí de dissabte.
A les xarxes socials alguns usuaris han denunciat que la Guàrdia Civil ha aturat diversos autocars camí de Madrid i fins i tot haurien multat algun conductor.
S’han habilitat diverses zones per aparcar els autocars que han arribat a la capital. La major part dels vehicles, uns 250, estan estacionats al passeig de la Castellana, entre la plaça de Colón i la de Gregorio Marañón, i ocupen els carrils centrals de l’artèria madrilenya. Les altres dues zones, d’estacionament, de 96 i 80 autocars respectivament, son a les rodalies del parc del Retiro, als carres Alfonso XII i Alcalá, i al carrer Méndez Álvaro, entre Comercio i Pedro Bosch
250 unitats antidisturbis
Unes 250 unitats antidisturbis són als punts més calents del recorregut, com ara la plaça de Neptuno, el Congrés dels Diputats, el Tribunal Suprem, que és a prop d’on acaba la manifestació, i el Consell General del Poder Judicial. A aquesta xifra d’agents, cal afegir-hi nombroses unitats de prevenció i reacció, vigilància aèria, unitats que vigilen el subsòl, i la Policia Local.
Tanques de seguretat, tant al recorregut com al voltant de l’escenari que hi ha al final, complementen les mesures de seguretat.
La vicepresidenta, Carmen Calvo, no fa cap valoració
Després del Consell de Ministres, la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha evitat fer una valoració política de la marxa. Segons Calvo, al govern espanyol només li correspon “mantenir la seguretat i l’ordre públic” de la manifestació “i res més”. “No podem fer cap tipus de pronunciament perquè aquesta és la part de les competències que afecten el govern: el manteniment de l’ordre públic i la vida cívica de la ciutat de Madrid”, ha declarat.
