Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Cantàbria’

Bellaterra visita la bellesa del Parc Natural de les Dunes Liencrestiene de 195 hectàrees (Cantàbria)

Fotos: M. O. BELLATERRA. CAT

Dunes de Liencres|CEDIDA

Es troba al municipi de Piélagos, Cantàbria.

Va ser declarat Parc Natural el 1986, aquesta localitzat a la desembocadura del riu Pas (Ria de Mogro) dins del municipi de Piélagos, a la zona central del litoral càntabre.

El Parc Natural de les Dunes de Liencrestiene 195 hectàrees, i està format per cales i dues platges de gran bellesa, una gran extensió de bosc de pi marítim, i el sistema dunar.

La platja Valdearenas posseeix una extensa franja de 2.800 x 35 m. de sorra daurada, fina i dunes. És una platja ventosa, i de fort onatge. És molt atractiva per al visitant pel seu entorn agrest.

La platja Canallave posseeix una franja de 220 x 50 m. i es caracteritza per ser ventosa i amb fort onatge. S’orienta al nord-oest i ofereix excel·lents condicions per al surf, amb onades sobre fons de sorra, de recorregut no gaire llarg, però molt intens.

Darrere de la platja, es troben les dunes, que estan considerades com unes de les més importants del nord d’Espanya, pel seu interès geomorfològic, presentant unes particulars característiques ecològiques i paisatgistes.

Són creades per l’acció del vent, que reuneix les sorres dels corrents litorals i les del riu Pas. Podem distingir dues zones dunars diferents: una de dunes mòbils, situada al costat de la platja, que ha anat avançant cap a l’interior per l’acció del vent i que l’any 1.949 van ser fixades plantant una massa forestal de pi marítim que va afavorir un nou paisatge , i va aconseguir frenar la seva expansió; l’altre tipus de dunes ha aconseguit fixar-se gràcies a l’ajuda d’algunes espècies vegetals com el jonc de sorra o el card marí.

Al Parc Natural de les Dunes de Liencres ha certes restriccions per preservar el sistema dunar, però no suposen cap inconvenient per gaudir del parc.

Fauna

Multitud d’ocells aquàtics migratoris, especialment visibles a l’hivern, tenen la seva llar en aquest espai. En Valdearenas, l’espessa massa forestal que l’envolta fa que una bulliciosa avifauna transiti pel bell paratge aprofitant-la baixamar. També s’observen rèptils i mamífers.

Read Full Post »

Inolvidable visita a DouGall’s de Liérganes|Fotos de M. O. BELLATERRA.CAT

Dougall ‘s és una cervesa artesanal i de producció molt limitada, fruit de l’anhel i passió del seu creador, Andrew Dougall i dels seus socis Enrique Cacicedo i Anna Cufí.

Elaborada amb les mes selectes matèries primeres, és una cervesa d’estil anglès, que segueix els mètodes tradicionals de producció dels vells taverners de les illes.

Es tracta d’una cervesa viva fresca i natural, amb un gran cos i sabor, elaborada per gent que estima el que fa.

Andrew Dougall és nascut a Londres de pare escocès i mare anglesa. Antic editor, perd un vaixell a Santander i s’acaba instal·lant a Liérganes per obsequiar-ja des del 2006 amb la primera cervesa artesana de la regió.

CERVESA ARTESANA DOUGALLS DE CANTÀBRIA

Dougall ‘s és una cervesa artesanal i de producció molt limitada, fruit de l’anhel i passió del seu creador, Andrew Dougall i dels seus socis Enrique Cacicedo i Anna Cufí.

Elaborada amb les mes selectes matèries primeres, és una cervesa d’estil anglès, que segueix els mètodes tradicionals de producció dels vells taverners de les illes.

Es tracta d’una cervesa visqui fresca i natural, amb un gran cos i sabor, elaborada per gent que estima el que fa.

Andrew Dougall és nascut a Londres de pare escocès i mare anglesa. Antic editor, perd un vaixell a Santander i s’acaba instal·lant a Liérganes per obsequiar-ja des del 2006 amb la primera cervesa artesana de la regió.

UNA PRODUCCIÓ LIMITADA I LA SEVA GRAN QUALITAT LA FAN RÀPIDAMENT EN UNA CERVESA DE CULTE.

Dougall ‘s, a més de sèries especials, produeix tres tipus de cervesa; la “Tres Mars”, una ambre ‘Brown Ale’ la “Llegenda”, una ‘Extra Special Bitter’ especiada i afruitada molt equilibrada i la “942” una gran Pale Ale suau de toc cítric, amarga i afruitada, la preferida dels amants de les cerveses Ale.

L’associació basca The Glutton Club (el Club dels golafres) que vetlla pel bé de la gastronomia i per la divulgació d’aquesta, ha decidit atorgar a Dougall ‘s el Glutton Awards, un dels premis que reconeix la tasca de les persones, empreses o institucions que treballen en el sector agroalimentari i gastronòmic, i el treball destaqui de manera excel·lent.

LA LLEGENDA DE L’HOME PEIX

A mitjan segle XVII al poble de Liérganes, a Cantàbria hi havia una parella, Francisco de la Vega i Maria de Casar, que tenien quatre fills. Francisco va morir i la vídua va manar al seu fill Francisco a Bilbao a aprendre l’ofici de fuster.

Estant a Bilbao, Francisco se’n va anar a nedar el dia abans de Sant Joan, l’any 1674, amb uns amics però portat pel corrent, aquest va desaparèixer i no es va tornar a saber més d’ell. Només cinc anys després, en 1679, a Cadis, uns pescadors van afirmar veure un ésser aquàtic però amb aparença humana que va desaparèixer ràpidament. Aquesta aparició es va repetir constantment fins atrapar la criatura amb trossos de pa i unes xarxes. Un cop capturat van poder constatar que es tractava d’un home, amb escates i forma de peix.

Llavors va ser portat al convent de Sant Francesc on va ser interrogat per saber de qui es tractava i al cap d’un temps va aconseguir tartamudejar una paraula: “Liérganes”. Ningú sabia que significava, fins que una persona de Cantàbria que estava treballant a Cadis, va comentar que a Cantàbria hi havia un poble que es deia així. També Diumenge de la Cantolla, secretari del Sant Ofici de la Inquisició, va confirmar aquesta afirmació ja que ell era d’allà.

Joan Rosendo, un frare del convent, va acompanyar a Francisco fins Liérganes per comprovar si era cert que era d’allà ia l’altura de la Muntanya de la Devesa, Francisco es va avançar i va anar directament fins a la casa de Maria de Casar, que ràpidament el va reconèixer com el seu fill.

Ja a casa de la seva mare, Francisco va viure tranquil sense mostrar cap interès per res. Anava descalç i de vegades nu i no parlava tot just. De vegades estava diversos dies sense menjar. Després de nou anys a casa de la seva mare, va desaparèixer en el mar sense tornar a saber res sobre ell.

Read Full Post »

Parc Atlàntic de Las Llamas (Santander)

Fotos de M. O. BELLATERRA. CAT

El Parc de les Flames (oficialment Parc atlàntic de Las Llamas) és un parc urbà de 11 hectàrees situat a la ciutat de Santander a la comunitat autònoma de Cantàbria. La primera fase d’aquest espai verd va ser oberta al públic l’11 de maig de 2007, quedant per executar encara 426.000 m2 previstos, fins gairebé el límit amb l’Albericia. Quan estigui finalitzat serà el parc amb major arbrat de la ciutat de Santander.

Els terrenys van ser obtinguts per l’Ajuntament de Santander dels propietaris particulars mitjançant gestió urbanística, principalment a través de permutes, des del Palau d’Esports de Santander fins a la Baixada de Polio. Les obres van començar l’any 2006

L’obra és d’estil avantguardista, igual que el Palau d’Esports de Santander, situat just al costat del mateix i que l’Escenari Santander, posteriorment integrat en el seu extrem Oest. El projecte constitueix un gran parc urbà, principal pulmó verd de la ciutat, que contindrà una gran quantitat d’espècies arbòries càntabres i riberenques de l’oceà Atlàntic.

El parc disposa de tres aparcaments i d’un carril-bici de 2,5 quilòmetres de longitud.

A més comptarà amb diversos equipaments des d’un gimnàs, un amfiteatre, un museu i un jardí botànic que representarà tota la flora mundial des de l’Antàrtida fins al Pol Nord.

Es pot accedir al parc des dels voltants del Palau d’Esports de Santander, del campus universitari, de l’avinguda dels Castros o des de l’avinguda de la Constitució.

Des del Palau d’Esports fins al canyissar que recorre el centre del tàlveg, es troba un estany, la làmina d’aigua té una profunditat d’entre 60 i 90 centímetres.

Entorn d’ell hi ha una graderia, una cafeteria i ludoteca, una solana de fusta, àmplies zones de joc i esportives i espais verds amb 2400 arbres, terrasses amb jardineres.

Al lloc s’han traslladat també les restes dels antics molls del segle XIX de la ciutat, trobats durant les obres de millora i remodelació de l’aparcament subterrani de la plaça d’Alfons XIII.

http://www.turismodecantabria.com

Read Full Post »