Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 10/09/2026

Bellaterra, 10 de setembre de 2026

“Des del pasat dia 7 de setembre, la connexió amb Barcelona i la UAB té una freqüència de pas de 5 a 10 minuts en hora punta i 200 expedicions diàries amb parada a Cerdanyola“.

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica reforçarà, a partir del proper 7 de setembre, el servei de la línia d’autobús e3, que connecta Barcelona, Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb l’objectiu de donar resposta a l’increment de la demanda i fomentar una mobilitat més sostenible.

La principal novetat per a les persones usuàries de Cerdanyola és que 60 expedicions diàries més tindran parada al municipi. Així, en dies lectius a la UAB, la línia oferirà 218 expedicions diàries, de les quals 200 tindran parada a Cerdanyola, amb una freqüència de pas d’entre 5 i 10 minuts en hora punta.

L’increment del servei és fruit d’una reestructuració de les expedicions. D’aquesta manera, algunes de les expedicions que fins ara feien el trajecte directe entre Barcelona i la UAB passaran a fer parada a Cerdanyola, reforçant especialment la connexió entre el municipi i Barcelona. Alhora, es manté una part de les expedicions directes entre Barcelona i la UAB en les franges de més demanda, amb deu expedicions d’anada i vuit de tornada en hora punta.

La directora general de Transport i Mobilitat de la Generalitat, Susi López, ha destacat que la línia e3 és una de les que presenta més demanda a Catalunya i que el reforç respon a la necessitat d’adaptar l’oferta a l’ús real del servei. “El que fem és incrementar la freqüència d’aquesta línia i disposar d’un autobús cada 5 o 10 minuts a les parades de Cerdanyola”, ha explicat. López també ha posat en valor el treball conjunt entre les diferents administracions i l’empresa operadora per definir el nou servei. En aquest sentit, ha assenyalat que la reestructuració dels horaris també busca millorar el compliment de les freqüències i els horaris previstos.

Per la seva banda, la regidora de Transport i Mobilitat de l’Ajuntament, Conchi Martínez, ha valorat positivament el reforç, tot assenyalant que la seva incidència es podrà valorar amb més precisió a mesura que el nou servei entri en funcionament. “Donem un pas més en la mobilitat que Cerdanyola necessita i que Cerdanyola es mereix”, ha afirmat. La regidora ha remarcat també el treball mantingut durant els darrers mesos amb la Generalitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’empresa operadora per traslladar les incidències, queixes i necessitats expressades per la ciutadania. “Aquest segon pla de xoc l’hem treballat conjuntament i esperem que representi un canvi important per a les persones usuàries”, ha afegit.

Més oferta en la línia e3 amb una elevada demanda

La línia e3 és una de les que registra més demanda del transport públic per carretera a Catalunya. Durant el 2025 va transportar 2.030.835 viatgers, i la seva oferta ja es va reforçar el 22 de setembre de 2025.

El nou increment forma part del segon Pla de xoc del bus interurbà impulsat pel Govern de la Generalitat, que té com a objectiu ampliar l’oferta de transport públic en aquells corredors on l’increment de la demanda fa necessari reforçar el servei.

En el cas de l’e3, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica hi destinarà una inversió anual de 304.157,54 euros.

El reforç de l’e3 es complementarà amb l’oferta ferroviària de la línia R7, que recuperarà el servei a partir de l’11 de setembre, ampliant les alternatives de transport públic per als desplaçaments entre Cerdanyola, Barcelona i la Universitat Autònoma.

La línia e3 està operada per Sarbus, del Grup Moventis, i el reforç s’ha definit a partir del treball conjunt entre la Generalitat, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la UAB i l’empresa operadora.

Font: Ajuntament de Cerdanyola

Read Full Post »

Bellaterra, 10 de setembre de 2026

“La justícia espanyola té un greu problema afegit: els ciutadans cada cop se senten més ben representats pels magistrats i tribunals europeus que pels nacionals”.        ANTONIO FRANCO ESTADELLA, 16 gener 1920

Antonio Franco Estadella 📷 Cedida

ANTONIO FRANCO ESTADELLA✍️No m’ha sorprès res que l’últim ministre designat per Pedro Sánchez hagi estat el de Justícia.  Primer va decidir les peces–clau que necessitava perquè continuessin acompanyant-lo. Després va quadrar les servituds del que li suposarà viure en coalició amb Podem.  A continuació va buscar solucions –persones, carteres, enfocaments dels departaments– per a les prioritats que vol encarar a la legislatura (l’estabilitat econòmica, la contrareforma laboral, la lluita ecològica, persistir en el desenvolupament de llibertats…). I després de reservar-se per a ell com a carteres pròpies la qüestió catalana i llimar la irregular rereguarda que té darrere seu al PSOE, li va arribar el torn al gran moll d’aquesta etapa de govern: la qüestió judicial.

“Les institucions que dirigeixen la nostra Justícia són el problema internacional d’imatge i de fons d’Espanya”.

Europa dissenteix de la nostra antiquada, ineficaç i molt polititzada justícia.  Trinxera favorita i poderosa de l’ala sociològicament més conservadora del país, l’estructura de cooptació del Consell General del Poder Judicial (ens que a més escull els magistrats del Tribunal Suprem) ha afavorit la persistència de criteris retrògrads molt allunyats dels que predominen en la justícia de la UE. Ha estat així fins i tot en les etapes en què Espanya ha tingut governs progressistes. El nostre país va viure en el passat un problema religiós que va frenar dràsticament la seva liberalització, després va patir un problema militar que va endarrerir l’adveniment de la democràcia, i ara ha de resoldre el problema judicial que planta cara a la modernització de les estructures socials i polítiques. Actua com els àrbitres partidistes que assenyalen fores de joc encara que el VAR demostri que són erronis.

La justícia espanyola té un greu problema afegit: els ciutadans cada cop se senten més ben representats pels magistrats i tribunals europeus que pels nacionals. En el seu desconcert, el poder judicial demana al vicepresident Pablo Iglesias «responsabilitat institucional». Sembla una broma si es té en compte que la renovació del CGPJ està bloquejada per obstruccionisme del PP des que aquest partit va deixar de ser majoritari. El president Carlos Lesmes té caducat el mandat des de fa més d’un any.

Sánchez ha escollit un ministre de Justícia pensat per a aquesta transició que no van saber coronar ni Felipe González ni Zapatero ia més ha situat Dolores Delgado, que com a ministra va aconseguir racionalitzar les qüestions que envoltaven el judici del ‘procés’ i desenterrar Franco de la Vall dels Caiguts. Vol que contribueixi a modernitzar la Fiscalia ia homologar el nostre sistema judicial al de la resta de democràcies europees. Aquest serà el pols més delicat que ens espera en els propers quatre anys.

Font: Antonio Franco, Un gegant del Periodisme, Vaixells de Paper, Pag.179-180, Col·legi de Periodistes de Catalunya,

Read Full Post »

Bellaterra, 10 de setembre de 2026

“Més enllà de l’interès contemporani pels aspectes més enigmàtics de la civilització egípcia, el llibre ofereix una aproximació rigorosa als textos que van configurar la seva tradició religiosa i cultural”.

Aquest volum convida a explorar les interrelacions entre allò sagrat, allò màgic i allò humà a l’antic Egipte a través de catorze articles que abasten des dels Textos de les piràmides fins al període copte. 📷 UAB

El Servei de Publicacions de la UAB ha editat el nou volum La literatura religiosa del antiguo Egipto (2800 a. n. e. – 1000 d. n. e.), d’Antonio J. Morales Rondán, professor del Departament d’Història i FIlosofia de la Universitat d’Alcalá. El volum va ser presentat el 9 de setembre passat a l’Hotel Exe Campus de la Vila Universitària en el marc del VIII Congrés Iberoamericà d’Egiptologia, organitzat per l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient Antic (IEPOA) de la UAB.

Submergir-se en aquesta obra és explorar un llegat que encara avui sorprèn i reflexiona.

L’obra convida a explorar les relacions entre allò sagrat, allò màgic i allò humà a través de catorze estudis que abracen un període de gairebé quatre mil anys, des dels Textos de les Piràmides fins a l’època copta. El volum reuneix composicions funeràries, himnes, cosmografies i tractats medico-rituals que permeten comprendre els complexos sistemes de pensament de l’antic Egipte, profundament arrelats en la relació entre els éssers humans, les divinitats i el cosmos.

Més enllà de l’interès contemporani pels aspectes més enigmàtics de la civilització egípcia, el llibre ofereix una aproximació rigorosa als textos que van configurar la seva tradició religiosa i cultural. Alhora, convida el lector actual a reflexionar sobre els mecanismes rituals, la negociació amb l’invisible i el poder de la paraula escrita.

Amb aquesta novetat, el Servei de Publicacions de la UAB continua ampliant un catàleg que compta amb altres obres de referència en l’àmbit de l’egiptologia, com Escrituras, lengua y cultura en el antiguo Egipto i els volums del 5 al 9 de la col·lecció Aula Aegyptiaca Studia.

Mes informació:

https://publicacions.uab.cat/llibres/literatura-religiosa-del-antiguo-egipto-2800-n-e-1000-n-e?utm_id=97758_v0_s00_e0_tv2_a1dennhb9858dn

Read Full Post »