Bellaterra, 10 de setembre de 2026
“La justícia espanyola té un greu problema afegit: els ciutadans cada cop se senten més ben representats pels magistrats i tribunals europeus que pels nacionals”. ANTONIO FRANCO ESTADELLA, 16 gener 1920
ANTONIO FRANCO ESTADELLA✍️No m’ha sorprès res que l’últim ministre designat per Pedro Sánchez hagi estat el de Justícia. Primer va decidir les peces–clau que necessitava perquè continuessin acompanyant-lo. Després va quadrar les servituds del que li suposarà viure en coalició amb Podem. A continuació va buscar solucions –persones, carteres, enfocaments dels departaments– per a les prioritats que vol encarar a la legislatura (l’estabilitat econòmica, la contrareforma laboral, la lluita ecològica, persistir en el desenvolupament de llibertats…). I després de reservar-se per a ell com a carteres pròpies la qüestió catalana i llimar la irregular rereguarda que té darrere seu al PSOE, li va arribar el torn al gran moll d’aquesta etapa de govern: la qüestió judicial.
“Les institucions que dirigeixen la nostra Justícia són el problema internacional d’imatge i de fons d’Espanya”.
Europa dissenteix de la nostra antiquada, ineficaç i molt polititzada justícia. Trinxera favorita i poderosa de l’ala sociològicament més conservadora del país, l’estructura de cooptació del Consell General del Poder Judicial (ens que a més escull els magistrats del Tribunal Suprem) ha afavorit la persistència de criteris retrògrads molt allunyats dels que predominen en la justícia de la UE. Ha estat així fins i tot en les etapes en què Espanya ha tingut governs progressistes. El nostre país va viure en el passat un problema religiós que va frenar dràsticament la seva liberalització, després va patir un problema militar que va endarrerir l’adveniment de la democràcia, i ara ha de resoldre el problema judicial que planta cara a la modernització de les estructures socials i polítiques. Actua com els àrbitres partidistes que assenyalen fores de joc encara que el VAR demostri que són erronis.
La justícia espanyola té un greu problema afegit: els ciutadans cada cop se senten més ben representats pels magistrats i tribunals europeus que pels nacionals. En el seu desconcert, el poder judicial demana al vicepresident Pablo Iglesias «responsabilitat institucional». Sembla una broma si es té en compte que la renovació del CGPJ està bloquejada per obstruccionisme del PP des que aquest partit va deixar de ser majoritari. El president Carlos Lesmes té caducat el mandat des de fa més d’un any.
Sánchez ha escollit un ministre de Justícia pensat per a aquesta transició que no van saber coronar ni Felipe González ni Zapatero ia més ha situat Dolores Delgado, que com a ministra va aconseguir racionalitzar les qüestions que envoltaven el judici del ‘procés’ i desenterrar Franco de la Vall dels Caiguts. Vol que contribueixi a modernitzar la Fiscalia ia homologar el nostre sistema judicial al de la resta de democràcies europees. Aquest serà el pols més delicat que ens espera en els propers quatre anys.
Font: Antonio Franco, Un gegant del Periodisme, Vaixells de Paper, Pag.179-180, Col·legi de Periodistes de Catalunya,
BELLATERRA.CAT 