BELLATERRA.CAT

1.330 plaques franquistes retirades des de 2017

La llei de memòria històrica que es va aprovar el 2007 obliga a les administracions públiques a prendre mesures per retirar símbols d’exaltació del franquisme. En aquell moment, l’Ajuntament va fer un cens de les plaques que encara hi havia als edificis de Barcelona i se’n van detectar 4.361, de les quals 3.221 contenien simbologia explícitament falangista. Per aquest motiu, el consistori va enviar cartes als propietaris de les finques sol·licitant-los autorització per retirar les plaques.

Però en força casos, no es va rebre resposta. Això, fins al 2015, que es va fer un nou cens de plaques franquistes, en alguns casos contractant plans d’ocupació, que va dibuixar un mapa de 1.348 elements. Per tal d’accelerar la retirada de la totalitat de plaques, els serveis jurídics municipals van trobar una fórmula per la qual l’Ajuntament va instar per carta els propietaris a treure la placa i si en un mes no s’hi oposaven, es procedia a retirar-les. La conseqüència és que el març del 2019 ja en queden només 18 a tot Barcelona. Les plaques retirades les conserva el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), algunes els districtes i també les comunitats de veïns que les van voler.

A més, fins al 15 de juny, l’antiga presó Model acull l’exposició “Deconstruir el franquisme. Símbols de la dictadura de Barcelona”. La mostra recull peces originals i documentació de la simbologia franquista de la ciutat en què destaquen més 160 plaques d’habitatge retirades recentment.

Què era l’Instituto Nacional de la Vivienda?

L’Instituto Nacional de la Vivienda era l’organisme creat pel règim el 1939 per fomentar l’habitatge, un dels músculs econòmics de la dictadura. En un principi, l’INV era autònom i, posteriorment, va dependre de l’Organización Sindical Espanyola, el Ministeri de Trabajo i el Ministeri de l’Habitatge espanyol fins que va desaparèixer el 1977. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, entre 1940 i 1970 es van fer 4.855.521 habitatges a l’estat espanyol, dels quals 3.190.960 estaven en règim de protecció pública. A més, la majoria es van fer a la part final del franquisme. Entre els anys 60 i la meitat dels 70 se’n van construir més de dos milions.

Quan es van començar a instal·lar les plaques franquistes?

Les plaques franquistes es van començar a instal·lar a partir del 1941. Eren un element propagandístic del règim que les creava per dotar de llocs on viure de lloguer i a un preu per sota de mercat a col·lectius amb poc recursos econòmics, a les classes desafavorides. Amb el pas dels anys, però, també s’hi van poder acollir funcionaris, cooperatives sindicals, entitats benèfiques i eclesiàstiques, treballadors de grans empreses i iniciatives privades amb ànim de lucre.

Textos i iconografia de les plaques franquistes

De plaques de l’Instituto n’hi ha catalogades més de mig centenar de models diferents. Els models més estesos estan fets de metall, però també se’n van fer de porcellana. Cada exemplar duia un text on constava el Ministeri de l’Habitatge i del Ministeri de Treball que era l’organisme que aprovava l’expedient de construcció. A més, s’hi indicava la llei o el decret llei al qual s’acollia aquella promoció d’habitatges per tenir un règim de protecció. Entre les lleis o decrets lleis hi havia el de Viviendas de Renta Limitada, el de Viviendas Subvencionadas, el de Viviendas de Protección Oficial o el de la Ley de Paro.

Va ser a partir dels anys 50 que les plaques d’habitatge franquista van utilitzar iconografia del règim. La raó és que en aquella època el dictador va incorporar tecnòcrates als òrgans de direcció en detriment de comandaments falangistes. I per tal de no perdre presència en la societat, es va introduir la imatge de la Falange, amb el jou i les fletxes, a les plaques d’habitatge més modernes que es van col·locar a finals dels anys 50, els 60 i 70.