Junts per Catalunya-Junts (30,16%), ha guanyat una vegada més les eleccions generals al Congrés de Diputats a Bellaterra i el PSC-PSOE(25,22%) a Cerdanyola del Vallès
Laura Borràs, cap de llista per Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats|FOTO OFICIAL GENCAT
El PSC-PSOE guanya les eleccions generals a Cerdanyola del Vallès, celebrades aquest 10 de novembre del 2019. El PSC-PSOE s’ha imposat amb un total de 8.248 vots, el que representa el 25,22%. Així, es repeteix una nova victòria socialista a Cerdanyola del Vallès després de guanyar les anteriors eleccions generals (28 d’abril) i municipals (26 de maig).
Segons les informacions oficials de Bellaterra TV, les veïnes i veïns de Bellaterra han situat a Junts per Catalunya com guanyadors al Congrés dels Diputats seguits d’ERC, PP PSC,Vox, Cup, Comuns, Cs, Pacma i Más Pais.
Cens de Bellaterra……………2.106
Amb un total de 507 vots, Junts per Catalunya s’ha imposat a Bellaterra, seguida d’ERC amb 351 vots. Ja a més distància hi trobem el PP que ha sumat 189 vots, PSC ha sumat 173 vots, Vox amb 110 vots, Cup amb 107 vots, Comuns Podem 100 vots, Cs 86 vots, Pacma amb 23 vots i Más Pais amb 17 vots.
Les veïnes i veïns de Bellaterra, amb un cens de 2.106 persones, voten amb total normalitat a les eleccions generals del 10N a l’únic col·legi electoral situat a la sala gran de l’EMD de Bellaterra.
[Vídeo] Bellaterra vota massivament al col·legi electoral de la seu de l’EMD
Les veïnes i veïns de Bellaterra, amb un cens de 2.106 persones, voten amb total normalitat a les eleccions generals del 10N a l’únic col·legi electoral situat a la sala gran de l’EMD de Bellaterra, de la Plaça Joan Maragall.
El bellaterrenc Juan José Bruguera, ex president del Cercle d’Economia votant a l’EMD|BELLATERRA. CAT
Al migdia, la jornada electoral per decidir el president del govern d’Espanya i els diputats i senadors a les cambres representatives a Madrid ha començat amb total normalitat a les 09:00 hores.
Bellaterra vota a les 4 meses electorals situades a la sala gran de l’EMD|FOTOS BELLATERRA. CAT
Bellaterra. Cat agraeix a totes les veïnes i veïns de Bellaterra a les meses electoral, la plena dedicació i la feina ben feta per la comunitat.
Històricament, a totes les les eleccions generals, Bellaterra ha votat per majoria els partits CiU, PdeCat i Junts x Catalunya, fins i tot a les últimes del 28 d’abril de 2019, Junts per Catalunya-Junts (JxCat-Junts) amb 469 vots, seguit d’Esquerra Republicana de Catalunya-Sobiranistes (ERC-Sobiranistes) amb 441 vots, tercer per Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (Cs), i quart amb 222 vots, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) amb 205 vots.
“Ja ho havien avisat des de la plataforma Tsunami Democratic: el dia 9 de novembre hauria mobilitzacions massives. I així està sent”.
El seu missatge anunciant-deia així: «Tsunami Democratic convoca el 9N a una jornada de desobediència a la Junta Electoral i crida a omplir les places de 16h a 22h amb una jornada política, cultural i festiva. Si la repressió de l’Estat no s’atura per la jornada de reflexió, tampoc es pararà la gent. En contra de la repressió i en contra de la mordassa, paraules, ciutadans i cultura en llibertat. Pacíficament, respectuosament, de manera inequívocament no violenta ».
L’acte principal, que acaba de començar a les 16.00 hores, té lloc a la Gran Via, i compta amb un cartell replet d’actuacions musicals.
Els actes que estan duent-se a terme ara mateix són concerts com aquest, de la Plaça Universitat a peu de carrer.
Però no només s’esperen accions a la capital catalana, sinó que les mobilitzacions estan produint-se en pobles i ciutats de tot Catalunya. Són més de 300 les poblacions que tenen actes preparats.
I com s’han pogut organitzar el muntatge dels escenaris, i de tota la logística necessària per organitzar esdeveniments que van a ser multitudinaris? Es pregunten alguns. Doncs bé: des de la plataforma Tsunami Democratic han fet una crida pública perquè tot el que volgués col·laborar, ho fes a partir de les 11 del matí. I així ha estat: la gent ha començat a arribar als diferents llocs on hi havia previst realitzar actes i s’han organitzat perquè tot estigués a punt.
Avui és la primera vegada que es posa en ús l’aplicació de Tsunami Democratic, que requereix d’un codi de validació per als usuaris (que només s’aconsegueix a través de canals de confiança). Precisament es tracta d’un «assaig general», de cara a les mobilitzacions que ja s’han anunciat per a la setmana que ve: 1 11S de tres dies consecutius.
Per a totes les accions, Tsunami Democratic ha «exigit» a tots els seus participants l’actitud «tossudament no violenta».
“El mur de Berlín (en alemany, Berliner Mauer) formava part de la frontera interalemanya i separava el Berlín Oest del Berlín Est”.
També va formar part de la República Democràtica Alemanya (RDA) del 13 d’agost de 1961 al 9 de novembre de 1989. Aquest mur és el símbol més conegut de la Guerra freda i de la divisió d’Alemanya. Almenys 86 persones van morir a mans de les forces de seguretat de l’RDA mentre intentaven fugir cap a l’Oest. Altres fonts parlen d’un mínim de 238 morts, incloent-hi els morts en accident.
Després del final de la Segona Guerra Mundial el 1945, i segons l’Acord de Ialta dels Aliats, Alemanya fou dividida en quatre zones d’ocupació, controlades i administrades per l’URSS, els EUA, el Regne Unit i França respectivament. De la mateixa manera, Berlín, en qualitat d’antiga capital del Tercer Reich, va ser dividida també en quatre sectors. Al mateix temps va començar l’anomenada Guerra freda entre els blocs capitalista i comunista. Berlín es convertí en un punt calent de les agències d’espionatge tant de l’est com de l’oest. El 1948, a causa del bloqueig de Berlín per part de la Unió Soviètica, va sorgir la primera gran crisi.
Quan el 1949 es van fundar les dues repúbliques alemanyes, hom començà a vigilar la zona fronterera, i la divisió es feia cada cop més patent. Totes dues administracions van enviar a la frontera, en primer lloc, policies i soldats duaners; posteriorment l’RDA va construir-hi una tanca. Formalment, Berlín tenia l’estatus de zona desmilitaritzada i era independent de tots dos estats alemanys; a la pràctica, això no tenia gaire significat: Berlín Oest s’anava acostant a la categoria d’estat federat de l’RFA i Berlín Est esdevenia capital de la República Democràtica.
Amb la intensificació de la Guerra freda, que comportà entre altres coses l’embargament CoCom contra el bloc soviètic, una petita guerra diplomàtica, i l’amenaça militar permanent, el govern oriental va tancar les seves fronteres. Aquest tancament s’estengué entre tots dos blocs de la Guerra freda: el Pacte de Varsòvia i l’OTAN.
Amb la fundació de l’RDA, cada any més ciutadans orientals passaven la frontera cap a l’oest, especialment a Berlín, on la frontera enmig de la ciutat era molt difícil de controlar, cosa que no passava a la frontera interalemanya. Entre 1949 i 1961, aproximadament 2,6 milions de persones van abandonar l’RDA, d’entre les quals només 47.433 la primera quinzena d’agost de 1961. Berlín Oest era, a més, el lloc de pas també per a molts polonesos i txecs cap a l’oest. En molts casos es tractava de joves amb formació superior, i aquest fet amenaçava la capacitat econòmica i l’existència futura de l’RDA. A més, uns 50.000 berlinesos orientals (anomenats Grenzgänger, passadors de fronteres) treballaven a Berlín Oest, però vivien en les condicions més barates i econòmiques de l’Est.
El 4 d’agost de 1961, l’ajuntament de Berlín Est va decretar que aquests Grenzgänger s’havien d’inscriure en un registre i havien de pagar el lloguer de l’habitatge en marcs alemanys, la moneda occidental. Ja abans de la construcció del mur, la policia oriental duia a terme, als carrers i mitjans de transport que es dirigien a l’oest, uns controls molt exhaustius a la caça de persones que intentessin emigrar cap a l’RFA (considerats traïdors a l’RDA) i de contrabandistes. A més a més, molts ciutadans de l’oest anaven freqüentment a l’est a comprar aliments i béns de consum. Aprofitaven que al mercat negre el canvi de moneda era molt beneficiós per a ells (a un tipus de canvi d’1 marc alemany contra 4 marcs orientals) i que els productes eren comparativament molt més barats. L’economia planificada de la república oriental es veia, així, afeblida i perjudicada. El bloc oriental va decidir llavors de construir el mur per tal d’evitar que fugissin de l’Estat socialista dels treballadors i els pagesos encara més persones i béns.
El pla de construcció del mur de Berlín era un secret d’Estat de l’RDA. El mur fou construït per ordre del SED, el partit únic, sota la vigilància i protecció de la policia i els soldats de l’Exèrcit Nacional Popular (Volksarmee). Dos mesos abans, el 15 de juny de 1961, el secretari general de l’RDA, Walter Ulbricht, havia dit en una conferència de premsa internacional que tingué lloc a Berlín Est en resposta a una pregunta de la periodista Annamarie Doherr (RFA):
Entenc que la vostra pregunta ve a dir que hi ha persones a l’Alemanya de l’Oest que voldrien que mobilitzéssim els paletes de la capital de l’RDA per aixecar un mur. Jo no tinc coneixement que hi hagi cap intenció de fer tal cosa, perquè els obrers de la capital es preocupen principalment d’edificar habitatges i la seva força de treball hi està dedicada completament. Ningú no té la intenció de construir un mur!
Així, Ulbricht es convertia en el primer de fer servir la paraula mur (Mauer) en aquest context, només dos mesos abans que fos construït.
Els països occidentals tenien informacions que apuntaven cap a l’aplicació de mesures dràstiques per a acordonar Berlín Oest, però públicament es van mostrar sorpresos en saber la data i l’abastament del bloqueig. Com que els seus drets d’accés a Berlín Oest no van ser limitats, no van tenir motius per a atacar militarment. El servei d’intel·ligència de l’RFA (BND) en tenia coneixement ja a mitjans de juliol. Després de la visita d’Ulbricht a Khrusxov durant una cimera del Pacte de Varsòvia a Moscou del 3 al 5 d’agost, l’informe setmanal del BND del 9 d’agost deia:
Hem obtingut informacions que demostren que el govern de l’RDA busca l’aprovació de Moscou per posar en pràctica mesures de bloqueig radicals (i en especial un tancament de Berlín Oest i la interrupció del servei de metro de la ciutat). (…) Cal esperar a veure si Ulbricht aconseguirà el suport de Moscou i en quina mesura.
En la declaració pública dels estats membres del Pacte de Varsòvia hi constava la proposta de “barrar el pas a les activitats subverssives contra els països socialistes a les fronteres de Berlín Oest i garantir una vigilància fiable i un control efectiu de la regió fronterera amb Berlín Oest”. L’11 d’agost, la Cambra del Poble (el parlament oriental) ratificà els acords de la cimera i autoritzà el govern a aplicar les mesures corresponents. El consell de ministres de l’RDA va decretar que les “institucions armades” ocupessin la frontera amb Berlín occidental i hi aixequessin barreres.
El dissabte 12 d’agost, el BND va obtenir les següents informacions a Berlín Est: “L’11 d’agost de 1961 ha tingut lloc una reunió amb secretaris del partit, la premsa i altres funcionaris del partit al Comitè Central del SED, i van acordar, entre altres coses: (…) La situació del flux constant i creixent d’emigrants cap a l’oest fa que calgui un tancament de Berlín Est i de l’RDA en els dies vinents -no es va mencionar cap data concreta- i no, com estava planejat, d’aquí a dues setmanes”.
La nit del 12 al 13 d’agost de 1961, la Volksarmee, 5.000 membres de la Policia Duanera (precursora de les Tropes Frontereres), 5.000 membres de la policia i 4.500 membres de les Milícies Populars van tancar els carrers i les vies ferroviàries que portaven a Berlín Oest. Les tropes soviètiques estaven preparades per a actuar en cas de necessitat i eren presents a tots els passos fronterers. Totes les connexions viàries entre les dues parts de la ciutat van ser interrompudes. Immediatament va començar la construcció del mur, tot i que un primer pas va ser la col·locació de filferro espinós al llarg de tot el perímetre de Berlín Oest.
Erich Honecker, llavors secretari general del Comitè Central per a la Seguretat, tenia la responsabilitat de tota la planificació i aplicació de l’aixecament del mur en nom de la cúpula del SED.
Fins al setembre de 1961, 85 homes de les forces de seguretat mobilitzades desertaren i van fugir cap a Berlín Oest, i 400 ciutadans i ciutadanes van aconseguir arribar a l’oest (de 400 que ho van provar). Han quedat moltes imatges per a la memòria, es
“Un dia ennuvolat els panells solars poden produir entre un 10% i un 15% del seu rendiment típic dels dies assolellats”
Dia ennuvolat|CLEAN TECHNICA
Segon publica el portal americà Clean Technica hi ha el mite que els panells solars no produeixen electricitat en dies ennuvolats, i ja és hora de dir que aquesta afirmació és falsa.
Un dia ennuvolat els panells solars poden produir entre un 10% i un 15% del seu rendiment típic dels dies assolellats.
Òbviament la quantitat d’electricitat produïda per aquests serà inferior a el dels dies assolellats i sense núvols, però per descomptat és més que res.
Un altre dels mites més estesos és que els panells solars són millors en climes càlids i assolellats, però cal saber que massa calor pot reduir la producció elèctrica dels panells solars en un 10-25%. Per tant, un clima molt calorós no és la millor opció per a ells. En la majoria dels panells solars la potència de salidacomienza a disminuir si la temperatura de el panell sobrepassa els 25 ° C. És per això, que si s’observa l’etiqueta d’especificació en un panell solar, la majoria dels fabricants especifiquen la potència de sortida per a una temperatura de panell de 25ºC. Això serien les condicions estàndard, però no vol dir que s’hagin de complir sempre.
Això fenomen és la raó per la qual una instal·lació d’energia solar pot generar més a San Francisco que a Las Vegas, tot i que Las Vegas tingui una major radiació solar. San Francisco és conegut per les seves dies de boira amb clima fresc, així que a prior podríem pensar que l’energia solar no funciona bé. No obstant això, les realitat ens mostra que els sistemes d’energia solar sobre les teulades dels edificis de San Francisco funcionen molt bé.
Instal·lació 2019 feta per Rovosolar a Bellaterra|VÍDEO BELLATERRA. CAT
Energia solar a llocs ennuvolats
La quantitat de llum solar directa es redueix per la boira i els núvols, però els panells solars funcionen millor a temperatures més fresques que augmenten la seva eficiència, de manera que la producció d’electricitat a San Francisco segueix sent significativa.
“Segons una anàlisi realitzada per SolarCity, l’ús d’un sistema d’energia solar en una llar tipus a San Francisco pot estalviar aproximadament 1.500 dòlars a l’any en factures”.
De fet, moltes ciutats nord-americanes que no són precisament famoses per la seva sol estan patint un gran creixement en les seves instal·lacions d’energia solar.
“Per exemple, un altre lloc on també es poden estalviar 1.500 dòlars gràcies a l’energia solar és Boston”.
Col·lectiu Solar a la Bellaterra ecològica, instal·la fotovoltaiques en el 5% de les seves 1.000 cases|BELLATERRA. CAT
Tot i que aquesta ciutat té hiverns molt freds i temperatures fredes a la tardor, l’energia solar funciona bé allà pels motius que hem comentat.
Una altra de les ciutats americanes amb els dies més ennuvolats és Seattle, però l’energia solar també segueix creixent a la ciutat. De fet, Seattle s’està convertint en una de les millors ciutats per a l’energia solar a Amèrica gràcies a una bona polítiques d’ajuts i incentius, així com a la creixent competència en el mercat.
Portland, una altra de les ciutats més fosques dels Estats Units, és també líder entre les ciutats americanes en energia solar. Es tracta de la dissetena millor ciutat d’Estats Units en termes de capacitat solar.
“Aquestes dades ens demostren que tot i viure en un lloc amb temps ennuvolat i fresc, segueix sent possible comprar i beneficiar-se d’un sistema d’energia solar”.
També hi ha dues tendències que treballen a favor de l’energia solar en llocs ennuvolats: una és que els panells solars s’han tornat gradualment més eficients, especialment en aquests llocs menys assolellats i l’altra és que els preus de l’energia solar segueixen baixant, per el que és més assequible instal·lar un sistema més gran per captar més energia en llocs amb menor radiació solar directa.
Restaurant Finisterre de Barcelona amb el consultor i relaccions públiques Carles Martorell|CEDIDA
El Restaurant Finisterre (1943-1994) fou un dels restaurants de la ciutat de Barcelona més rellevants de la segona meitat del segle XX, ubicat a la Avinguda Diagonal 469 cantonada amb Villarroel.
El bellaterrenc Francesc Perez Torres, ex maitre del Finisterre, recorda al programa Va passar aqui de Betevé, la trajectòria de Ferran Adrià com rentaplats al restaurant, l’any 1981|VA PASSAR AQUI DE BETEVÉ
Per veure el vídeo Aqui va passar de Betevé, teclejar l’enllaç👇
Es va inaugurar a finals de desembre de 1943 promogut per l’industrial importador de fustes de Guinea Joan Jover, que va incloure com a accionista Milagros Marín i va incorporar Joaquim Garcia Torrens, que provenia d’una marisqueria de la Via Laietana de la mateixa ciutat. El local es va decorar amb fusta guineana. A la planta baixa el terra era marbre i s’exposava marisc en una barra que oferia la seva degustació. A l’entresol hi havia el menjador amb una decoració marinera i s’hi pujava per unes escales amb baranes de vaixell. El restaurant es va anomenar Finisterre perquè en aquesta zona de Barcelona gairebé no hi havia edificacions. Disposava d’una gran terrassa semi coberta, que s’estenia sobre la vorera del carrer Villarroel.
Trista imatge de la façana del Restaurant Finisterre de Barcelona, els anys 90, ja abandonat i fora de servei, poc abans que el nou Daps i el Cafè Europa passessin a ocupar el seu lloc|FOTO I. SAINZ DE BARANDA
El 1972 va patir una crisi i va ser comprat per Salvi Vila Pi i Joan Duran Camps, que el van renovar i modernitzar, fent desaparèixer la terrassa a causa del trànsit i el soroll. En morir Duran el va succeir la seva vídua Pepita Pontonet i el 1990 va abandonar la societat Salvi Vila.
L’any 1981 el cuiner Ferran Adrià va treballar un poc temps de rentaplats al Restaurant Finisterre abans d’anar a El Bulli de Roses.
El Finisterre va ser centre de petites reunions per tancar o obrir negocis. Era freqüentat per representants d’empreses fins al seu tancament l’any 1994, com a conseqüència d’una mala gestió econòmica que va fer inviable la continuïtat del negoci. Va tancar amb un deute a la Seguretat Social de 250 milions de pessetes. El grup Artemi Nolla va reobrir l’espai del Finisterre, mitjançant un traspàs, el 31 de juliol de 2001 amb un nou restaurant anomenat «Daps» i una inversió de 275 milions de pessetes. Actualment s’ha instal·lat l’Europa Cafè.
Alguns clients habituals del Finisterre eren en Juan Antonio Samarach, Fernando Coll, Joan Miró, Antoni Puigvert, Xavier Cugat, Carmen Balcells, Familia Botín, Direcció F.C.Barcelona, Directiva R.C.Espanyol de Barcelona. Etc.,
Inolvidable aquell equip professional de sala del Restaurant Finisterre format pels Maitres: Casas, Pauli, Dupré, Pérez i Cardeñosa, el barman Puig, i els cambrers Escudero, Isaias, Dupré, Bruch, Joan, etc.,
A la part alta de La Rotonda es pot veure la part que s’ha d’enderrocar|BELLATERRA. CAT
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó als veïns i ha declarat nul el Pla de millora urbana que regula la remodelació de La Rotonda, el conegut edifici modernista situat a l’avinguda del Tibidabo, davant de la plaça de Kennedy. El tribunal també ha anul·lat la llicència d’obres que va atorgar l’Ajuntament l’any 2011 per a la restauració i sobreedificació de l’edifici.
L’Associació Salvem la Rotonda, on participa el veí de Bellaterra, en Francesc Pérez Torres, celebra la sentència i demana accions a l’Ajuntament de Barcelona.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó als veïns i ha declarat nul el Pla de millora urbana que regula la remodelació de La Rotonda, el conegut edifici modernista situat a l’avinguda del Tibidabo, davant de la plaça de Kennedy. El tribunal també ha anul·lat la llicència d’obres que va atorgar l’Ajuntament l’any 2011 per a la restauració i sobreedificació de l’edifici.
En conseqüència, el TSJC ha ordenat l’enderroc d’algunes parts construïdes com, per exemple, l’última planta de la part nova de l’edifici. Segons detalla la resolució, la sisena planta no té cobertura jurídica perquè l’amplada del vial només permet planta baixa i cinc pisos.
La sentència no és ferma i, per tant, la constructora Núñez i Navarro i l’Ajuntament tenen 20 dies per recórrer-hi en contra al Tribunal Suprem.
“Salvem la Rotonda celebra la sentència i demana accions a l’Ajuntament de Barcelona”.
L’Associació Salvem la Rotonda ha celebrat la sentència, dictada pel tribunal català arran del recurs interposat per l’entitat. Remarquen que van advertir l’Ajuntament i la promotora, el grup Núñez i Navarro, de les “irregularitats del projecte” i denuncien que, per contra, tots dos van optar “per una insensible política prepotent” que podia “comprometre la funcionalitat de part de l’edifici”.
Els veïns han lamentat que alguns dels elements protegits que s’han enderrocat “malauradament ja són irrecuperables” i, per això, exigeixen una “disculpa pública per part del promotor i dels tècnics responsables d’aquesta pèrdua arquitectònica”.
L’associació veïnal assegura que parlarà amb l’Ajuntament per posar en comú la sentència i saber si el consistori té previst recórrer-hi en contra, com esperen que faci la constructora Nuñez i Navarro.
Hotel La Rotonda de Barcelona
Concebut originalment com a hotel -Hotel Metropolitan-, La Rotonda va ser construïda de bell nou en uns terrenys situats en la perifèria de l’antic nucli de Sant Gervasi, més concretament en l’àrea coneguda com el barri de Craywinckle. Els terrenys havien format part de la vinya anomenada Can Gomis o El Frare Blanc, que s’estenia des del passeig de Sant Gervasi fins al cim del Tibidabo, i que la família Parés Gayol havia venut a la societat anònima El Tibidabo per 250.000 pessetes. L’empresari farmacèutic Salvador Andreu i Grau va adquirir la propietat dels terrenys l’any 1897, just el mateix any en què el poble de Sant Gervasi va ser agregat al municipi barceloní, i el 1900 va demanar permís per edificar.[2]
L’obra ha estat tradicionalment atribuïda a l’arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana i la seva construcció s’ha datat vers 1906, malgrat no haver-se localitzat el seu projecte original. Efectivament, la revista Arquitectura y Construcción de l’any 1906, dedica un petit article -signat per les inicials B. P.- a les obres d’aquest arquitecte i amb imatges, tot constituint la primera referència gràfica de què disposem sobre l’edifici que és objecte del present estudi.[2] Segons els plànols d’aquest primer projecte, és que es pensava fer una mena de teatre o sala d’espectacles per a l’hotel. Aquest equipament, però, no es va realitzar finalment. Ara bé, cap a l’any 1910, La Rotonda ja era un edifici representatiu i luxós en els límits del nou Eixample barceloní i a la falda de la muntanya del Tibidabo. Era la porta del Tibidabo i de la ciutat.
Hotel Metropolitan Modifica
L’edifici originàriament en forma de “L”, va patir les primeres transformacions rellevants entre 1918 i 1945. El 18 de febrer de 1918, Salvador Andreu s’adreçà a les autoritats municipals per sol·licitar permís per a la construcció de dos pisos més. El responsable de l’execució de l’obra fou en aquesta ocasió l’arquitecte Enric Sagnier,[1] que perllongà el frontis del Passeig de Sant Gervasi fins al carrer de Lleó XIII. Es creà en aquest moment un gran vestíbul d’accés des del xamfrà, envoltat per espais que mostren una disposició radial respecte de la façana de l’edifici.[2] El seu element més notable és l’edicle, rotonda o templet que el corona, decorat amb mosaic i trencadís per l’artista Lluís Bru. També s’hi van fer servir elements ceràmics de Pujol i Bausis. L’immoble és un dels 115 edificis de la Ruta del Modernisme.
Durant aquest període, ja es té notícia que La Rotonda és l’Hotel Metropolitan. Un ús que allotjarà durant molts anys i que anirà alternant amb el de clínica. Seran, precisament, els canvis d’usos d’hotel a clínica, així com les ampliacions de la part de l’edifici destinada a hotel, els que comportaran unes transformacions, sobretot els anys 51, 52 i 53, que danyaran cada vegada més l’estil artístic i arquitectònic l’edifici original. En aquest sentit, es comencen a suprimir elements decoratius modernistes de la façana, que perdrà tot el seu coronament a força de pinacles per deixar pas a l’edificació de dos nous pisos en alçada. L’arquitecte responsable serà Josep M. Sagnier Vidal, que ja treballa sota altres criteris artístics: no modernistes sinó propers al corrent del racionalisme.
En un article publicat el 19 d’octubre del 1956 a la revista Solidaridad Nacional, es descriu el nou hotel residència La Rotonda, situat en un dels llocs més aristocràtics de Barcelona. Comenta que l’hotel We disposa de 73 apartaments; cadascun, amb una saleta moblada, bany i office. També descriu el gran saló de festes amb capacitat per a 350 comensals i el restaurant-jardí d’estiu, molt espaiós i projectat amb gust exquisit. Segons l’article, l’hotel residència “es uno de los mejores en su genero que tenemos en España”. El periodista conclou: “En el curso de la recepción, fue servido un exquisito vino de honor, renovándose las felicitaciones a los señores de Andreu, por haber ofrecido a Barcelona uno de los hoteles más suntuosos con que cuenta nuestra ciudad”.
Durant la primera meitat del segle XX l’edifici va ser objecte d’altres reformes menors que apareixen testimoniades en els fons documentals. Al 1945 es va dur a terme una important reforma consistent en la modificació de les obertures dels pisos inferiors del cos circular. Així, doncs, les finestres de la planta baixa van veure reduïdes les seves dimensions, mentre que les obertures de ventilació corresponents al semisoterrani van ser transformades en portes rectangulars. El responsable tècnic de l’execució de l’obra fou l’arquitecte Joaquim Lloret i Homs.[2]
A l’inici de la segona meitat del segle XX l’edifici experimentà una intensa reforma, dirigida per l’arquitecte Josep Maria Sagnier, que alteraria definitivament la fesomia de la construcció original. Aquesta proposa una redistribució dels espais interiors que s’ajusta plenament a l’estat actual de les dependències de l’edifici, així com l’aixecament de dos nous pisos en el conjunt. L’any 1953, el propi Josep Maria Sagnier completà la remodelació de l’edifici amb la projecció de dues galeries en la cantonada entre el Passeig de Sant Gervasi i el carrer de Lleó XIII.[2] Es va perdre de l’ornamentació modernista de les cornises.
“Sanitat adverteix als consumidors al·lèrgics a la mostassa que tinguin els productes a casa”
Estanteries d’un Bonpreu|DIARI DE GIRONA
Segons publica Diari de Girona, l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (Asean) ha emès a través del seu portal informatiu una alerta alimentària en la qual indiquen que han detectat la “presència de mostassa no declarada a productes transformats a base de vegetals” de l’empresa de productes dietètics Sorribas i que es comercialitzen a diferents establiments, entre ells productes amb marca Bonpreu en supermercats de la seva cadena.
Segons l’Asean, amb una matèria primera no declarada procedent d’Itàlia, s’han comercialitzat sota les marques Biogra, HLT, Biocesta i Bonpreu. Concretament es tracta d’una mostassa que s’inclou en diversos productes transformats, motiu pel qual Sanitat recomana a aquells consumidors al·lèrgics a la mostassa que poguessin tenir els productes a casa que s’abstinguin de consumir-los
Els productes comercialitzats per Bonpreu SA amb la marca Bonpreu s’han distribuït en botigues pròpies ubicades a Catalunya i que s’estan retirant són els següents:
Bonpreu ha decidit retirar tots els lots d’aquests productes elaborats per Sorribas amb data de caducitat vigent per principi de precaució, independentment que hi hagi o no confirmació analítica.
La resta de les marques s’han distribuït en establiments de totes les comunitats autònomes menys a Ceuta i Melilla i els productes que s’estan retirant són:
PRODUCTES MARCA HLT
– HAMBURGUESA TOFU ALGA / ESPINAC 160G HLT (amb ingredient seitan), lot 19-15.
– HAMBURGUESA TOFU 5 VERDURES 160G HLT (amb ingredient seitan), lot 19-10.
– Seitan FRESC 300G HLT, lot 19-07 i 19-08.
PRODUCTES MARCA BIOCESTA
– Seitan FRESC 290G BIO CISTELLA, lot 19-57.
Aesan explica que “s’ha procedit a informar d’aquests fets a les autoritats competents de les comunitats autònomes a través del Sistema Coordinat d’Intercanvi Ràpid d’Informació (SCIRI) i també als serveis de la Comissió a través de l’RASFF (Xarxa d’Alerta Alimentària europea). Com a mesura de precaució, es recomana a aquells consumidors al·lèrgics a la mostassa que poguessin tenir els productes anteriorment esmentats a casa que s’abstinguin de consumir-los. Així mateix s’indica que el consum d’aquests productes no comporta cap risc per a la resta de consumidors”.
BELLATERRA.CAT 