Les famílies de Bellaterra són solidaries i els voluntaris del Gran Recapte han recollit avui al Condis 3 palets complerts (Unes 3 tones d’aliments) Demà també ho podeu fer durant tot l’horari comercial i les 24 hores online. Gràcies a tothom!!
Podeu ajudar durant les 24 hores!! Ajudeu també online entrant a la web👇👇👇👇
Amb el teu donatiu podem adquirir i distribuir aliments bàsics que no aconseguim per la via de l’aprofitament alimentari, per tal d’ajudar a més de 195 mil persones en situació de pobresa màxima.
Vorera BV-1414 bloquejada per les obres a l’estació FGC de Bellaterra|BELLATERRA. CAT
Bellaterra. Cat ha contactat amb FGC per saber el termini de les obres del canvi d’agulles i saber el perquè del bloqueix total de la vorera costat via que ve des de Sabadell. La resposta no ha estat inmediata i ens han dit que la donarán per correu o mail.
Porta que dona a les vies estació FGC de Bellaterra, oblidada oberta|BELLATERRA. CAT
Quan hem fet el vídeo, també hem observat que la porta que dona a les vies l’havian oblidat oberta. Als pocs minuts de comunicar-lo han enviat una persona per tancar-la amb clau.
Riu Sec al seu pas per Cerdanyola del Vallès|BELLATERRA. CAT
Després de les plujes d’avui, Bellaterra.Cat s’ha desplaçat fins a Cerdanyola del Valles per veure el cabal d’aigua del Riu Sec, i hem fet aquest curt video que compartim.
Qui ens podria dir el motiu d’aquesta escuma blanca que es veu a l’alçada de la Biblioteca de Cerdanyola?
El Riu Sec neix en el municipi de Matadepera, dins el Parc natural de Sant Llorenç de l’Munt il’Obac, i travessa transversalment el Vallès fins a desembocar al riu Ripoll. Passa pels municipis de Terrassa, Sabadell, Sant Quirze de Terrassa, Badia de Vallès, Cerdanyola del Vallès i Ripollet.
Qualitat de l’agua del Riu Sec
L’origen del seu nom rau en la seva llera seca en determinades èpoques de l’any, presentant fortes i sobtades crescudes estacionals. Actualment el seu cabal oscil·la entre els 35.000 i els 45.000 m³ / dia al seu pas per Cerdanyola pel fet que constitueix un abocador de les aigües residuals domèstiques, industrials i dels equipaments dels municipis situats al llarg del seu curs, que utilitzen en el seu majoria aigua procedent de la conca de Ter.
La ja històrica degradació de la qualitat de les seves aigües, només sensiblement millorada des de la construcció, el 1992, de la depuradora de Sant Pau de l’Riu Sec, ha estat motiu de contínues queixes veïnals a causa de les males olors, sobretot a l’estiu. Tot això ha portat a les diferents administracions competents a plantejar-se una sèrie de plans de millora encaminats així mateix a la recuperació paisatgística del seu entorn i a la prevenció dels efectes de les riuades.
“Estudis que impliquen més de 8 milions de persones”
“Bellaterra és feliç perquè les seves famílies viuen prop d’una gran zona verda de 1.000 jardins, fet que redueix el diòxid de carboni i el risc de mort prematura”.
Bellaterra és saludable perquè té molta vegetació i evita crear més CO2|ARXIU BELLATERRA.CAT
Investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona proporcionen així més arguments per augmentar els espais amb vegetació
Segons Xavier Durán de TV3, viure a prop de zones verdes disminueix el risc de mort prematura per qualsevol causa. I només un petit increment en la superfície amb vegetació ja aporta una disminució d’aquest risc. Aquestes són les conclusions d’un estudi realitzat per investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) que s’ha publicat a la revista “The Lancet Planetary Health”.
Aproximadament la meitat de la població mundial viu en ciutats, on sol haver-hi pocs espais verds. Molts estudis suggereixen que les àrees verdes a les ciutats tenen efectes positius sobre la salut: menys estrès, millor salut mental i menys risc de patir malalties cardiovasculars, síndrome metabòlica i mort prematura, entre d’altres.
VÍDEO DE BELLATERRA.CAT
Tot i això, molts d’aquests estudis només tenen en compte moments específics en el temps i utilitzen diferents maneres de mesurar l’exposició a àrees verdes.
“Estudis que impliquen més de 8 milions de persones”
Per això, David Rojas-Rueda, Mark Nieuwenhuijsen, Mireia Gascon i Daniela Pérez-León, de l’ISGlobal, amb la col·laboració de Pierpaolo Mudu, de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) van repassar tots els estudis publicats -en van trobar uns 9.300- i van escollir només els que complien certes característiques.
Concretament, es van centrar en estudis longitudinals -els que segueixen un grup de persones al llarg de diversos anys-, que utilitzaven una manera senzilla de mesurar l’exposició a àrees verdes basada en imatges de satèl·lit i que consideraven la mortalitat com a desenllaç. Això darrer significa que analitzaven la relació entre el contacte amb els espais verds i la mortalitat prematura i no es van agafar els que ho relacionaven amb malalties o altres vincles.
Van identificar 9 estudis que complien aquestes condicions i que, en conjunt, implicaven més de vuit milions de persones a set països diferents: Canadà, Estats Units, Espanya, Itàlia, Austràlia, Suïssa i la Xina.
Els resultats indica que en set dels nou estudis (el 78%) s’havia trobat una relació significativa entre un lleuger increment en la superfície verda a 500 metres o menys de la residència i un menor risc de mort prematura. Els altres dos estudis no mostraven aquesta relació.
Beneficis d’un petit increment de verd
El càlcul d’exposició a àrees verdes es basava en l’Índex Normalitzat de Diferència de Vegetació (NVDI), que serveix per a mesurar el creixement de les plantes, determinar cobertes vegetals i controlar la producció de biomassa. Els autors han observat que es produïa una reducció del 4% en la mortalitat per cada increment de 0,1 en l’NDVI a 500 metres o menys de la residència.
Per fer-nos-en una idea, cal tenir en compte que un índex menor de 0,2 correspon a sòl nu o vegetació morta, si és entre 0,2 i 0,4 hi ha vegetació dispersa o poc vigorosa i entre 0,4 i 0,6 indica vegetació abundant i vigorosa. Traduït a magnituds més comprensibles es pot concloure que un increment del 2% en el verd al voltant del domicili es traduiria en un descens del 4% en la mortalitat prematura.
Segons el primer autor de l’article, David Rojas, “és la síntesi més gran i completa feta fins el moment sobre espais verds i mortalitat prematura”. Rojas, que a més d’investigador d’ISGlobal ho és al Departament de Ciències Ambientals i Radiològiques de la Salut de la Universitat Estatal de Colorado, afegeix que això ajudar a accions pràctiques:
“Els resultats donen suport a intervencions i polítiques que incrementin els espais verds com a estratègia per a millorar la salut pública. També proporciona informació valuosa que es podrà fer servir en estudis d’avaluació d’impacte en salut.”
I per a Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal, cal tenir en compte altres beneficis del verd urbà:
“Els programes d’increment del verd urbà no només són clau per promoure la salut pública, sinó que també augmenten la biodiversitat i mitiguen els impactes del canvi climàtic, i així fan que les nostres ciutats siguin més sostenibles i habitables.”
En l’article, els autors recorden, però, que quan s’augmenta la superfície d’espais verds també cal reduir els possibles efectes negatius, “com els delictes i la gentrificació”.
Rojas i el seu equip estan aplicant els resultats d’aquesta metaanàlisi per estimar el nombre de morts prematures que es podrien evitar a ciutats de tot el món si s’aconseguís augmentar la infraestructura verda.
“Nit màgica amb Ildefons Cerdà al Centre Cívic de l’EMD Bellaterra”
Chus Cornellana, Joan Ramón Clascà i Ramon Buxeda van farcir ahir nit el Centre Cívic de Bellaterra amb veïnes i veïns que entregats van viure tota una història mágica plena d’arquitectura universal, fent una passejada mundial amb les expiracións artístiques del polifacètic català IldefonsCerdà, creador de l’Eixample de Barcelona.
Veïnes i veïns farcint el Fòrum Bellaterra|BELLATERRA. CAT
VÍDEO ÍNTEGRE DE BELLATERRA.CAT
Ildefons Cerdà (1815-1876)
D’origen rural, va néixer al Mas Cerdà de Centelles, a uns 50 km a nord de Barcelona, va ser el tercer fill d’una família emprenedora que comerciava amb Amèrica. Des de jove va mostrar una mentalidat oberta i progressista, i en 1841 es va llicència a l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Madrid, a la que predominaban les idees liberals. Anteriorment havia rebut influències de les idees de Cabet i del món utòpic del seu Voyage en Icarie (1840) a través de la seva amistat amb Narcís Monturiol, inventor del submarí Ictíneo. Com membre del Corp d’Enginyers va rebre diferents destinacions abans d’establir-se a Barcelona (1848), on es va casar amb Clotilde Bosch. A la mort dels seus germans va heretà un patrimoni considerable que li va permetre demanar l’excedència i consagrar-se, a títol privat, als estudis urbanístics així com a la política (va ser diputat per Barcelona a les Corts espanyoles, regidor de Barcelona, vicepresident de la Diputació Provincial …) . En 1876, després de tota una vida dedicada a la creació d’una nova ciutat, encara avui model extraordinari de valord universals, va morir d’una malaltia cardíaca a Caldes de Besaya (Santander).
La Barcelona amurallada
L’inici. de l’industrialització va provocar una forta inmigración que va fer insuficient el nucli urbà barcelonés, envoltat de muralles. L’asfíxia creixent i la degradació de la qualitat de vida van provocar un moviment de protesta. «A baix les muralles!» Va ser crit de guerra que va recollir el governador Pascual Madoz, amic de Cerdà i afí al seu ideari, quan va ordenar la seva demolició (1854), molt ben rebuda per la població. La vella ciutat havia arribat a una densidad al·lucinant (890 habitants / hectàrea enfront als 90 de Londres, els 350 de París i els 380 de Madrid), que es asfixiava en edificis de sis pisos sobre un viari medieval amb carrers de 4 metres d’ample de mitjana i en el que el «carrer ample» no arribava als 8 metros.
La gestació del Projecte de l’Eixample de Barcelona
Cerdà havia rebut l’encàrrec del Ministerio de Fomento d’aixecar el pla topogràfic de la plana de Barcelona, àmplia superfície en la que estava prohibit edificar per raons estratégicas.Paralelamente, l’iniciativa pròpia, va redactar una Monografia de la classe obrera (1856), anàlisi estadístic complert i profund sobre les condicions de vida intramurs a partir dels aspectes socials, econòmics i alimentaris. El diagnóstic va ser precís: la ciutat era «mesquina» i no apta per a la «nova civilització», caracteritzada per la aplicació de l’energia del. vapor a la indústria i a al transport terrestre i marítim. Una nova civilització que es debia definir, segons Cerdà, per «la mobilitat idat i la comunicativitat (el telégrafo òptic era l’altre invent relevant). El canvi de paradigma necessitava un nou tipus de ciutat i Cerdà va començar, sense cap encàrrec, a estructurar el seu pensament, exposat sistemáticament molts anys després (1867) en el seva gran obra: Teoria general de l’urbanizació. Un dels trets més importants de la proposta de Cerdà és la història d’un nou urbanisme.
Ramon Andreu, president de Bellaterra, no va volguer cap protagonisme i es va situar a l’última fila|BELLATERRA.CAT
BELLATERRA.CAT 