La Bellaterra tercermundista existeix pero no es vol veure. També podría ser per manca de diners amb el petit pressupost que disposa el govern municipal de l’EMD.
Després d’uns quants anys hem tornat a baixar pel Carrer Tamborí del barri de Terranova de Bellaterra.
Baixos del Carrer Tambori any 2010|ARXIU DE BELLATERRA.CAT
Baixos del Carrer Tamborí any 2019|BELLATERRA.CAT
Ens ha sorprès la degeneració de la part baixa del Carrer Tamborí, tocant l’Avinguda de la Generalitat de Sant Cugat del Vallès. Quin contrast a tant pocs metres de Sant Joan, un del centres més modern de negocis de Catalunya, i diuen a nivell europeu.
Part baixa del Carrer Tamborí de Bellaterra, amb una tanca de formigó, any 2019|BELLATERRA.CAT
Han passat nou anys i en lloc de millorar la zona, anem a pitjor, i no serà perquè els veïns propers no paguin impostos al més alt nivell europeo.
Entrada al barri de Terranova de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA.CAT
Davant les denúncies oficials de l’Associació de Veïns de Terranova i d’altres particulars, Bellaterra.Cat ha visitat in situ la zona baixa del barri bellaterrenc de Terranova, per conèixer de prop aquest bassal d’aigües putrefactes, aixi com el seu deixat entorn, on hem trobat 50 cotxes aparcats, segurament del polígon de negocis Sant Joan.
Si passegeu pel barri de Terranova i us arribeu al Camí del Picador (el que va a l’estació Sant Joan dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), veureu que l’Ajuntament de Sant Cugat está canalitzant les aigües negres al Torrent de Ferrussons, i han deixat al descobert un toll d’aigües putrefactes, que les están canalitzant per sota de la via del tren dels FGC.
Fa un temps que uns veïns de la zona es van reunir amb l’alcadesa de Sant Cugat i es va fer una visita técnica a la zona per aportar solucions, i d’aquí venen les obres que s’estan fent ara mateix.
“Aquestes aigües venen de cases de Bellaterra, i és el clavagueram d’algun carrer de Terranova i potser de més amunt, que no està connectat a la xarxa bàsica”.
Fa uns anys el pla E de Zapatero va finançar una estació de bombeig per reconduir les aigües i mai va arribar a funcionar bé. S’hi van gastar moltíssims diners, tant l’Ajuntament com l’Estat, per a una obra del tot inoperant. Com sempre succeeix, els responsables no apareixen per cap lloc, per molt que hagi estat una obra pagada amb diners públics.
Toll d’aigües putrefactes provinents del Col·legi Àgora de Sant Cugat i les cases altes del barri de Terranova de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
Des de l’Associació de Veïns de Terranova i també particulars, s’han queixat via instància a l’Ajuntament de Sant Cugat però el fet és que el bombeig no funciona bé.
Camí del Picador, divisió entre Sant Cugat i Cerdanyola|BELLATERRA.CAT
Clarament és un tema de salut pública i molt greu, provocant molèsties als veïns i escoles, focus de mosquits, niu de rates, etc.
Aigües putrefactes de Sant Cugat i Bellaterra |BELLATERRA.CAT
Afecta en primer lloc a l’Ajuntament de Cerdanyola i el que està fent una acció és el de Sant Cugat, però el que convindria és resoldre abans el problema aigües amunt de Bellaterra.
Estimar les plantes al Mercat Vell de Sant Cugat|Katerina Alavedra-Duchoslav
Les veïnes i veïns de Bellaterra estimem les plantes i per això día a día tenim cura dels nostres jardins, així com de tot l’entorn del nostre poble. Aquesta història d’amor natural va iniciar-se l’any 1930. Visca les plantes i Bellaterra!
ESTIMEM LES PLANTES PERQUÈ….
En primer lloc, ens aporten aliments, doncs cal estudiar les parts d’una planta per veure quines d’aquestes poden ser comestibles.
Seguidament, produeixen oxigen que nosaltres utilitzem per a respirar dia a dia. Haurem d’estudiar el procés en el qual es produeix aquest oxigen.
En tercer lloc, ens donen recursos com per exemple, fusta i paper per fer la nostra vida més còmoda. Per això, hem de veure mètodes per evitar la contaminació i la desforestació.
En quart lloc, hem de cuidar les plantes per evitar perdre els nostres paisatges, ja que les plantes sostenen el sòl al qual ens trobem i acoloren les nostres vides.
CONNEIXER LES PLANTES
Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris). Les plantes obtenen l’energia que necessiten per viure mitjançant el procés bioquímic de la fotosíntesi oxigènica. Inclouen organismes familiars com ara arbres, herbes, matolls, lianes, falgueres, molses i les algues verdes. S’estima que actualment existeixen unes 350.000 espècies de plantes, i es defineixen com a espermatòfits, briòfits, falgueres i falgueres afins. El 2004 se n’havien identificat unes 287.655 espècies, de les quals 258.650 fan flor i 18.000 són briòfits.
Actualment s’anomenen plantes aquells organismes, individus o espècies, que formen part del regne Plantae. La circumscripció actual del regne Plantae, la definició del que ara abasta, és diferent de la seva circumscripció en el passat, i molt diferent de la de l’antic i abandonat regne vegetal, que incloïa les algues i alguns cianobacteris (inclosos en el domini Eubacteria).