Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 23/11/2019

LLUÍS TORRES

Un suggeriment positiu pel Govern Municipal de Bellaterra:

Després dels esforços i la gran dedicació per evitar el trànsit foraster pels nostres camins i BV-1414, sabent i contabilitzats els milers de cotxes que travessen el nostre poble en hores puntes, sería positiu que l’EMD aporti una acció més per sensibilitzar aquests accelerats conductors, que per estalviar 7 quilòmetres i temps, molesten i contaminen tot un poble.

Agraïm la bona feina que fa l’Associacio Bellaterra BV-1414, i demanem un esforç més, aquesta vegada en forma de full informatiu per distribuir-los als conductots que travessin la carretera BV-1414, Camí Antic i Pin i Soler. Ho pidrem fer realitat?

“La distribució es podria fer en hores puntes per voluntarias/is de Bellaterrra”

Vista general de la zona propera a Bellaterra, AP7 B30 i el clot de Can Fatjó dels Aurons|INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA

DISTRIBUCIÓ TRÍPTIC INFORMATIU

No és imprescindible destinar molts recursos a l’elaboració del tríptic informatiu, però és important que consti un missatge apropiat als destinataris escollits, i que us sentiu identificats amb la forma i el contingut del possible document a crear.

Read Full Post »

Publicació del Diari de Sabadell

El Trencanous (en rus Щелкунчик, Xtxelkúntxik) és una obra de ballet amb partitura de Txaikovski, estrenada el 18 de desembre de 1892 (6 de desembre del Calendari Julià) al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, sota la direcció de Riccardo Drigo i amb la coreografia de Lev Ivànov. Està composta per dos actes, tres taules i 15 escenes. La coreografia original dura una hora i mitja aproximadament.

Història de la composició

Txaikovski estava menys satisfet amb el Trencanous que amb La Bella Dorment del Bosc, el seu ballet anterior. Encara que va acceptar l’encàrrec d’Iván Vsevolozhsky, no tenia un interès particular en compondre-ho tot i que li va escriure a un amic durant la composició del ballet: «Diàriament em torno cada vegada més afinat a la meva tasca».

Es diu que durant la composició de la música del ballet Txaikovski va discutir amb un amic, qui va apostar que el compositor no podria escriure una melodia basada en les notes de l’octava en seqüència. Txaikovski li va preguntar si importava que les notes fossin ascendents o descendents, al que li va respondre que no. Això va donar lloc al Grand adagio del Grand pas de deux, en el segon acte, el qual se sol ballar després del “Vals de les flors”.

Read Full Post »

“Totes les botigues han repartit bosses de paper o biodegradables en una experiència pilot”

Segons informa CCMA, La Seu d’Urgell s’ha convertit en el primer municipi de Catalunya que ha eliminat totes les bosses de plàstic de les botigues i supermercats. La prova pilot, que ha durat un any, ha permès estalviar dos milions de bosses, que s’han substituït per unes altres de paper o compostables, a la setantena de comerços que hi ha en aquesta capital del Pirineu, amb 12.000 habitants.

Moltes d’aquestes bosses biodegradables s’han reutilitzat per llençar-hi la matèria orgànica. El percentatge de bosses biodegradables que arriben a la planta de compostatge ha crescut del 20 al 50%. És una millora important, però la xifra encara queda curta, tenint en compte que d’aquí a dos anys s’haurà d’estendre a tot arreu, com recorda Josep M.Tost, director de l’Agència de Residus de Catalunya:

“L’1 de gener del 2021, amb la desaparició de les bosses de plàstic, el repte serà generalitzar l’experiència. El que hem fet a La Seu ho hem de fer a 946 municipis del país. Hem de fer desaparèixer la bossa de plàstic i demanem a la ciutadania que s’avanci a la prohibició, que siguin actius.”

Les bosses compostables que arriben a la planta han passat del 20 al 50% en un any amb l’experiència de La Seu d’Urgell

Jordi Vilaró, gerent de la Mancomunitat d’Escombraries de l’Urgellet, destaca que s’ha reduït la presència de plàstic a la planta i el compost que s’hi produeix ha guanyat molta qualitat:

“S’ha demostrat que la bossa compostable queda desfeta en 4 setmanes. Dins de la planta de compostatge, queda totalment transformada en compost.”

L’experiència de la Seu d’Urgell es tindrà en compte per redactar la nova llei de residus que prepara la Generalitat.

Els comerciants també estan satisfets amb el canvi de les bosses biodegradables: Rafael Oncinas, dels supermercats Plusfresc, diu que s’han pogut avançar a una demanda creixent dels consumidors.

“Això ens ha engrescat a molts a fer el canvi abans que s’apliqui la normativa el 2021. Ens ha ajudat a preparar-nos i hi ha la demanda dels clients que busquen alternatives al plàstic.”

Les bosses de plàstic hauran de desaparèixer d’Europa el 2021

Bosses gratis

Als mercats de Barcelona, per exemple, entre el 20 i el 25% de les parades encara no cobren les bosses de plàstic que donen als clients, tot i que la llei els obliga a fer-ho des de fa un parell d’anys. Sobretot els costa als comerços dels barris més desafavorits i també en algunes parades, com les de peix.

Màxim López, gerent de l’Institut de Mercats, assegura que els paradistes han reduït a la meitat les bosses de plàstic que fan servir, però admet que queda molta feina per fer, entre altres coses perquè fins i tot els que cobren les bosses no ho expliquen als clients.

“Molts dels locals no tenen el cartell informatiu que haurien de tenir dient que cobraran 5 cèntims o 10 cèntims per la bossa de plàstic.”

Tot i l’incompliment de la normativa que obliga a cobrar les bosses per part de moltes parades, a l’Institut de Mercats no li consta que cap hagi estat sancionada.

Read Full Post »